La Independència de Catalunya i Kafka

Quan vaig llegir La Metamorfosi de Frank Kafka, em va semblar una gran obra. En aquesta, el protagonista, Gregor Samsa, un bon dia es desperta convertit en un gran insecte. No cal ni dir que aquesta transformació li canvia la vida, a ell i als del ser entorn.

El que ha passat des de la Manifestació (“manifa” per al director de El Mundo), per la Independència del darrer 11 de setembre m’ha recordat aquesta novel·la.

Bé pot semblar que partits polítics, institucions i algunes persones, han patit una Metamorfosi tant o més profunda que la del pobre Gregor. Veiem-ne alguns casos:

La Corona

El Rei s’ha convertit en Blocaire.

La carta d’ahir va estar una oportunitat perduda per quedar-se callat. No fa gaire ell mateix li deia a un altre cap d’Estat “porque no te callas”.

Fins ara matava animals indefensos, ara també mata oportunitats històriques.

CDC

Certament aquest partit porta en el seu programa la transició nacional. Ara bé, ningú dubta que malgrat això, abans de la Diada tampoc en tenien molta presa.

El President Mas ha passat de parlar del pacte fiscal a parlar d’Estat Propi. Ha passat del doble llenguatge a dir el mateix a Barcelona, que a Madrid, que als Empresaris.

UDC

Duran ha passat de dir que no aniria a la manifestació, a anar-hi. De dir que la prioritat és el pacte fiscal, ha dir que ells també porten en el seu programa la transició nacional.

De moment segueixen defensant un Estat Confederal, però també han declarat que l´’unica condició que hi posarien a l’Estat Propi és que no es tranques la cohesió social.

PPC

Han llegit el canvi de CiU com una oportunitat. Creuen que hi haurà eleccions anticipades i que poden pescar “en rio revuelto”. Ja es veuen com segona força política de Catalunya.

Pel demés, el discurs és el de sempre però més radicalitzat. Segueixen amb la cantinela de la Constitució i de que els únics nacionalistes del món són els demés, ells no ho són.

En els darrers dies s’han dedicat a llençar missatges que persegueixen causar por.

C’s

Aposten, com el PP, per la “unidad indisoluble de España”. Segons diuen, si hi hagués un Referèndum, haurien de participar tots els espanyols. Igual que li varen dir a Ibarretxe.

ICV

Defensen com pocs el Dret a Decidir dels Pobles. La seva aposta és per un Estat, com a molt, Confederal.

Així i tot, reconeixen que arribat el moment és el poble el que decideix el tipus d’Estat en el qual vol viure.

ERC

Se senten recolzats com mai. Senten que el seu Projecte Nacional té possibilitats reals.

Collaran les torques a CiU per a que no afluixi en el camí emprès.

SI

Si el Govern persisteix en el camí emprès, Solidaritat els farà costat de manera incondicional. Voldran però, com ERC, cremar etapes a una major velocitat que CiU.

PSC

Ha estat dels més impactats. El seu grau de Metamorfosi és molt profund, tant com el seu nivell de caos.

Han passat de dir que la manifestació no era per demanar la Independència, a dir que la direcció no hi aniria, però que alliberaven als membres del partit que hi volguessin anar (de veritat que els han de donar permís?).

Ara han dit que volen recuperar l’Estatut que els seus del PSOE van ajudar a escapçar (recordeu allò del ribot oi!). La darrera ha estat voler tornar convèncer Espanya de que ha de ser Federal (el primer que han d’aconseguir és convèncer el PSOE d’això).

Més encara, ahir, Pere Navarro, va apostar per l’Estat Federal Asimètric. Però, per defensar això, ells mateixos, no van fer fora en Pasqual Maragall?

Quin serà el proper pas del PSC?

Sabem que els canvis demanen temps per pair-los, per madurar-los. Després ve el temps del debat, de la confrontació d’arguments i de les idees.

Des de la Diada, els rellotges han anat a una altra velocitat, s’han accelerat, d’altra manera no podria haver passat tot això en només una setmana.

Això és apassionant!

16 responses to “La Independència de Catalunya i Kafka

  1. Arribo tard a aquesta entrada.
    Bé, és un tema del que hem parlat moltes vegades al meu bloc.
    Escric avui, quan tots els grups del Parlament menys PP i C’s han donat suport a consultar als catalans pel seu futur. Sembla que hi ha moviments que agafen embranzida.
    Però parlem d’un camí de 4 anys. I deixa’m dir-te que jo no crec que la gent s’hagi tatuat l’estelada sino que se l’ha comprada…
    Sobre el Rei blocaire… deixa’m dir que l’avi ja no hi és del tot…

    • Hola!

      Mai s’arriba tard a quasi res. Si, el teu Bloc és un bon lloc per parlar de política i de societat (entre d’altres coses).

      Des de que vaig escriure el post a avui, han canviat moltes coses. De fet, en els darrers 15 dies han canviat més coses, idees, percepcions i opinions que en anys.

      Si, sembla que el PSC va abstenir-se després d’una intensa discussió interna. El fet d’afegir “consulta” a referèndum, va salvar el tema. El PSC no volia donar la imatge de que s’apartava de la legalitat. Al posar “consulta”, saben que quan s’aprovi la Llei de consultes de Catalunya, aquestes seran “legals”en el sentit de que estaran avalades per una Llei. Tots sabem, o sospitem, que el Govern de Madrid no autoritzarà un Referèndum i per això Mas ha dit que la consulta al poble es farà amb el suport del Govern de Madrid o sense. Potser ho hauran de fer via Consulta Catalana.

      El PSC s’ha mogut, una mica només, però s’ha mogut.

      Avui he llegit que Joaquim Nadal ha dit que hi havia uns quants membres del PSC que haguessin votat a favor d’algun dels punts que ahir es votaven. Jo penso que és una pena que no ho haguessin fet. Penso que la gent té dret a saber que pensen els seus governants i no solament “el aparato” dels Partits.

      Jo soc independentista des de ben jove, però entenc a tothom que ara vol la independència com a una nova manera de viure. No oblidem que estem parlant de persones, és la gent la que ha sortit al carrer a dir: vull viure el meu dia a dia en un Estat Català. Entenc que costi canviar de xip, però per a mi no hi ha cap canvi, jo he volgut sempre això, i dono la benvinguda a tothom que pel que sigui ara ho veu d’aquesta manera.

      El Rei: no entenc com encara no ha abdicat. No és que pensi que el fill serà millor, però no entenc aquesta tossuderia en voler seguir figurant. Així i tot, la Corona té l’oportunitat de jugar en paper en el que passarà, perquè passarà. En tot cas, el que és difícil d’imaginar és que tot resti igual que ara, no?

  2. M’encanta el que expliques en aquest post, que comparis el que està passant amb Kafka. I sí, tot està canviant, cosa que ja feia falta, moure’s i mirar de modificar les coses perquè està clar que no funcionaven. I una mica estrany tot plegat. El Rei blogaire, qui mos ho havia der dir!!!

    • No fa ni dues setmanes des de la Diada i sembla com si al País, aquest i a Espanya els hagués sacsejat un terratrèmol. No hi ha dia en que no hi hagi alguna notícia important al voltant del tema de l’organització de l’Estat o de la Independència.

      Curiosament ara surten pro Federalistes fins i tot de sota les pedres. La pregunta és: on hereu fins ara? On hereu mentre es debatia l’Estatut? On hereu en moment de necessitat?

  3. Sí que s’acceleren les metamorfosis. Però sembla que l’apoltronament de tothom (tant dels que ja avisen que són conservadors com dels que fan veure que no) només es desencalla quan la situació està a punt de petar.
    Dels que anomenes em sembla que es veu clar els que tiren més cap a la perspectiva d’escarabat (ben arran de terra i anar fent pilotetes de caca, amb perdó del pobre Gregor) i els que potser (esperem-ho) aspiren (si la gent empeny prou) a anar una mica més enllà.
    D’incerteses moltes; encara que com a mínim ja sabem que Europa al final es transforma en vaca.

    • Passen coses a diari. Va tot tant accelerat que no hi ha dia que no hi hagi una notícia notable. Hi ha notícies que en una altra època haguessin merescut una primera plana que ara passen a l’interior dels diaris perquè n’hi ha tantes sobre el tema que fins i tot costa d’escollir la millor o la més impactant.

      Avui mateix he llegit declaracions d’en Rossell, d’Aznar, de Bono i de Felipe Gonzàlez. També acabo de veure que Rajoy ara diu que està disposat a parlar-ne (no sabem de què i amb quins límits).

      La propera setmana és la setmana gran del Parlament Català, en allà, sigui pels propis discursos, sigui en resposta a preguntes d’altres partits, tots s’hauran de descarar (una mica més si hi cap).

      Esperem…, cada dia passa alguna cosa important.

  4. Molt bona reflexió, Tomàs. Realment ells esdeveniments se succeeixen amb una velocitat que si fa unes setmanes algú ens ho jura l’hauríem pres per boig. Els que veig més perdudets són els del PSC; si realment es convoquen eleccions anticipades ho passaran molt malament (i no puc dir que em faran pena, ves).

    Ei, m’ha agradat això el Rei blocaire. Recordes que fa uns anys circulava la llegenda urbana que hi havia un motorista que et donava un cop de mà en alguna carretera perduda i quan es treia el casc resultava que era el Rei? A veure si algú rebrà un comentari anònim en el bloc i quan esbrini d’on ve l’enllaç veurà que ve de la Zarzuela! Bé en tot cas jo, no és per despreciar els comentaris reials, però us prefereixo mil vegades a vosaltres perquè sou comentaristes amb criteri i amb memòria. Sense anar més lluny, ell va oblidar que el rebesavi de la seva rebesàvia va dictar el “Decreto de Nueva Planta” i va intentar fotre enlaire de totes totes el català (quant a llengua i ciutadà). Que n’és de lleig que un Rei vagi peix en història! I sobretot quan es tracta d’una batalleta familiar!

    • D’acord amb tu, però crec que seria interessant creuar-se comentaris amb el Rei. Imaginat les preguntes directes que li podríem fer! I llegir les respostes (si n’hi haguessin), encara seria millor.

      Aquest Rei solament té memòria per allò que li interessa. I si es tracta de memòria històrica, crec que no superaria les proves ni de l’ESO.

      S’ha de tenir molta barra per dir que el castellà mai ha estat imposat. No cal anar molt lluny per saber que si, però a banda de nosaltres, que els hi preguntin a uns quants països Sud Americans.

      En aquests dies, solament 10 des de la Diada (!!!), han passat més coses al voltant de la Independència que no pas en els darrers 40 anys. Sembla mentida però és així. No crec que hi hagi cap mitjà de comunicació que no hagi dedicat temps al tema. Mitjans de tots colors, d’aquí, d’allà i de la resta del món. Els diaris més influents del món hi han dedicat articles i editorials.

      He llegit molt sobre el tema. He llegit sobretot sobre la viabilitat econòmica de Catalunya Independent, dels deutes i dels ingressos que caldria repartir-se en el cas d’una separació, i del paper d’Europa en tot el procés.

      Pel que he llegit, sembla que Catalunya tota sola, econòmicament es viable. Una altra cosa són els deutes i els ingressos a repartir. Aquest és un tema molt complex, i que s’hauria de debatre en varies taules d’experts. No cal dir que tot això treballat amb consens és molt més fàcil, però res sembla indicar què, si es dona el cas, serà així.

      Ja disposem d’unes quantes estructures a nivell d’Estat o quasi bé. D’altres que podrien funcionar com a tals en poc temps. I un altre bloc en el qual caldria un procés, un trànsit. Però ningú a dit que passar a ser independents ha de ser cosa d’un dia, es podria establir un trànsit de 5 anys, termini en el qual s’haurien d’afinar tots els temes que calgués, i que no en serien pocs. Aquest procés hauria d’estar tutelat per Europa, d’altra manera no ho veig possible.

      Vaig llegir en un diari que Catalunya es podria plantejar mantenir la Corona com a únic lligam amb Espanya, com a model que facilitaria el procés per arribar a disposar d’Estat Propi. Qui escrivia això, feia encara un altre giravolta històrica, ja que deixava entreveure que el nou Rei no seria el pare, sinó el fill. Encara anava més enllà i proposava que el nom del nou Rei seria el de Felip V (si, el mateix que el de 1714), ja que deia que mentre a Espanya seria Felipe VI, a Catalunya hauria de ser Felip V, perquè el Felipe I només va ser Rei de Castellà en el seu moment i no hauria de computar. No oblidem que a aquell Felip V li deien “El Animoso”, i que era Rei d’Espanya, de Nàpols, de Sicília, de Sardenya, Duc de Milà i sobirà dels Països Baixos. Fent un repàs, de tot això ja quasi bé no queda res.

      Cada dia s’escolten i es poden llegir coses noves, i totes elles importants (no sabem que és el que és cert i el que no).

      Cal que el Govern faci una labor didàctica amb els estudis i les valoracions dels millors especialistes del món en tots aquests temes (constitucionals, dret internacional, dret internacional relacionat amb la Unió Europea…).

  5. Jo també vaig gaudir molt amb la metamorfosi…
    Sensacional el post, sobretot quan parles de “El Rei s’ha convertit en Blocaire”, crec que has donat exactament al clau, el problema és que no accepta comentaris, la gràcia dels blogs, però ell mai ha volgut escoltar a ningú més que a ell mateix i lo que “pensa” el seu segon cap…

    • És el que vaig pensar quan em van dir que en la pàgina web de la Corona s’havia penjat una nota del Rei. Seria sensacional tenir-lo com a comentarista (o no, és difícil de saber).

      No oblidem però, que el seu segon cap, també és Reial, hi això no ho pot dir tothom.

  6. Haha, Tomàs, molt bona la referència kafkiana! Crec que el PSC s’ha transformat el PSOE, no et sembla?

    Perdó per l’abandonament, no és res personal…! Sóc un desastre!!

    • Penso que el PSC no sap per va, no sap qui és, no sap el que vol i està dividit. De vegades sembla que la “C” se’ls ha caigut del logo.

      Ens veiem!

  7. Un bon resum, i a mi, a més a més hem segueix semblant cada dia més el conte de la puta i la Ramoneta. A veure on fa cap aixó tot plegat?

    • Acabo d’arribar a casa i després de contestar-vos i mirar si hi ha entrades vostres, miraré que ha passat avui en la trobada Rajoy-Mas. En sé alguna cosa, però no he llegit, ni he vist, res de res encara.

      Avui l’editorial del Financial Times deia al Govern de Madrid i al Rei que s’han de posar les piles i trobar solucions, d’altra manera la Independència de Catalunya serà Imparable.

  8. No oblidem els canvis que ha fet la gent del carrer. Molta gent ha passat de la senyera a l’estelada; de considerar la independència en segon terme a veure-la com una necessitat immediata.

    • Totalment d’acord. Hem pogut veure més estelades que mai. La Independència ha passat a ser un producte de consum, en el sentit de que se’n parlar fins i tot fent un cafè o en els passadissos.

      Acabo d’assabentar-me que ahir en el Camp Nou es va cantar Independència. Que jo recordi no ho he sentit mai abans d’ara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s