Propina Si, Propina No.

Qui no s’ha trobat en alguna de les moltes situacions en que davant del servei que una persona t’ha prestat no saps si donar o no donar una Propina.

A Espanya i a Catalunya no hi ha normativa al respecte, es funciona pel costum o pel criteri personal en funció del servei rebut.

Hi ha països en que la propina va associada de manera inseparable a determinats serveis. EEUU és el paradigma de la propina en el sector de l’hosteleria. Habitualment al final de la nota (factura) es troba la paraula “Gratuity” que ofereix diferents alternatives per deixar propina, des del 15%, al 20% i al 25%, tot indicant la quantitat que significa cada percentatge referenciat al total de la factura (et faciliten els càlculs, tu solament has de decidir si deixes un o un altre percentatge).

El sou dels cambrers és baix i les propines són una part fonamental del que guanyen a final de mes. Per als nord americans és un tema acceptat i conegut, per als turistes en canvi és un tema que no sempre s’entén de la mateixa manera.

Al Japó, és molt difícil que algun cambrer accepti una propina. El seu sentit del negoci i del tracte amb el client és diferent que al que apliquen als EEUU.

Al llarg del temps, m’he trobat en situacions en les quals et trobes una mica descol·locat. Front això, hi ha qui pren com a costum no donar mai propina, com també hi ha qui en dona per tot. La posició intermèdia és la complicada, perquè et fa decidir quan i perquè dones o no dones una propina.

Al Nord d’Àfrica una propina pot significar poder entrar on sense propina no es podia accedir, fer una foto on abans era impossible o poder disposar d’un transport on abans no n’hi havia.

Aquest és un concepte diferent del de la propina tradicional. En aquest sentit, la propina es dona un cop s’ha rebut el servei, mètode que dona l’avantatge de poder mesurar si el servei que t’han donat ha estat dolent, correcte o extraordinari, i en funció d’això decidir que fer. En canvi, quan la propina es dona per avançat, el que es pretén és assegurar-se el servei en si mateix, i si la propina és alta, segurament el servei serà especial o passarà per davant del d’altres clients.

Al Sud Est Asiàtic i a Sud Amèrica les propines són també molt ben rebudes, però la sensació que en tinc és que el servei no depèn tant de la propina com en d’altres països. Segurament mitjançant el servei cerquen la propina, però el servei serà correcte encara que no hagis avançat la propina.

Hi ha serveis en els quals, per tradició, era (o és) costum deixar una propina. En canvi, amb la resta de serveis no hi ha aquest costum.

Hi ha múltiples exemples de serveis en el qual un es pot preguntar si donar o no propina, així:

  • En un Bar, cafeteria o restaurant? Si en doneu, arrodoniu el preu amb la propina o apliqueu algun percentatge, el 5, 10, 15 o 20% de la factura?
  • Ens els teatres o la resta d’espectacles on encara hi poden quedar acomodadors?
  • Als maleters que encara hi ha en alguns Aeroports?
  • Als taxistes?
  • Als guies i conductors de qualsevol viatge?
  • Al que transporta les maletes a l’entrar o al sortir de l’hotel?
  • Al que porta algun servei que hagis requerit a l’habitació (un coixí, sabó, el sopar…)?
  • A qui fa l’habitació de l’ hotel?
  • A la perruqueria?
  • Al mecànic?
  • Al que us fa una reparació a casa?

Vist tot això, us demano:

  • Opinió
  • Si podeu ampliar el llistat
  • Si voleu explicar alguna experiència o anècdota al respecte.

22 responses to “Propina Si, Propina No.

  1. Als taxis arrodonir el preu final, als bars i restaurants si el servei ha estat bo, sinó res de res, als maleters dels hotels uns euros, a la peluqueria abans de la pujada de l’IVA unes monedes al pot, al que mira la pressió de les rodes del cotxe uns euros, … És vera que a l’estranger sempre m’entren dubtes de quan s’ha de donar.

    • M’he trobat en totes les situacions que descrius, tret de la de la pressió de les rodes del cotxe perquè ho faig jo mateix, però entenc que demanis o prefereixis que t’ho facin.

      A l’estranger cada país té els seus costums i el millor és informar-se abans.

  2. Els que s’ho mereixen més son els floristes, que arrisquen la seva per portar flors on sigui i sovint el dia i a l’hora que sigui. Es nota molt que soc del gremi?

    De tant en tant dono propines, i als que em porten les pizzes si el servei és correcte ho faig sempre.

    • És cert, no he tocat el tema dels floristes!

      Els pizzeros són un clàssic.

      Jo també de vegades dono propines, però m’he trobat que de vegades n’he donat quasi bé sense pensar-hi, més com un costum, que no pas com a resposta a un bon servei i aquesta sensació és la que no m’agrada.

  3. 1-Normalment un 5%. I quan no s’ho mereixen, doncs res. I quan es mereixen podriem estirar a un 10%.

    2-A-c-o-m-o-d-a-r-o-r-s? encara existeix aquest ofici? no va morir l’últim en el segle passat?

    3-No necesito ningú perquè em porti la maleta, soc jove i fort! i la maleta té rodes…

    4-Prou cars que son! res!

    5-Sí, en aquests si.

    6-Mateix cas que 3

    7-No necesito mai cap extra especial, i si realment es que falta alguna cosa, es culpa de l’hotel per no haver posat suficient tovalloles o el que sigui. Res.

    8- No el veig pas aquest, per tan res.

    9- No.

    10- Sempre s’encarrega el meu pare d’aquestes coses tècniques…

    11- Idem pregunta 10 xD

    • 1.- Veig que tens una norma.si més no serveix per no estar-se preguntant sempre de nou que fer.
      2.- Ja deia en el post “si és que existeixen encara”. Al teatre hi vaig poc i no sabia si encara existia aquest ofici.
      3.- No ho dubto! Jo també porto la meva maleta. Em refereixo a alguns aeroports en que has de lluitar de manera ferotge per a què no se t’enduguin la maleta (els maleters que es dediquen a transportar-les).
      4.- Totalment d’acord. Sempre he pensat que si el preu fos barat, anirien plens. Recordo que a Istambul anàvem a tot arreu amb taxi quan vàrem descobrir que als 5 ens costava menys el taxi que el tramvia que creua la ciutat antiga.
      5.- Jo també però la quantitat depèn del servei ofert.
      6.- Hi ha hotels en que ja ni les veus, les treuen del transport on has arribat i te les fan arribar a l’habitació. Depèn hi ha de tot.
      7.- Solament he estat una vegada en un TI (pensava que no m’agradaria i vaig canviar d’opinió a l’estar-hi) i en allà si que vàrem demanar serveis a la cabana.
      8.- Hi ha qui en deixa. Jo solament ho he fet en un hotel en que tenien unes atencions especials.
      9.- No
      10.- Ja et tocarà.
      11.- Ja et tocarà.

  4. Jo normalment deixo propines però només a retsaurants i bars. Arrodoneixo (sobretot si som un grup gran que hem de pagar, a vegades és comoditat) o sigui com sigui no deixo més d’un euro de propina, així que no calculo gaire el percentatge. Ho faig si m’ha agradat el servei i el menjar estava bo, i si han estat simpàtics i atents,… etc Però normalment sóc poc exigent i sempre en dono. Per la resta de serveis que comentes no he tingut el plaer de rebre’ls gaire sovint així que no dono propina.

    No estic d’acord en la gent que diu, a mi no m’ho donen a la meva feina, a mi no me la donen, però a vegades els pares ens feliciten, o els nens t’ho agreixen amb un somriure, o alguns pares et duen el berenar etc. És la seva manera d’agrair un bon servei, amb un gràcies ja en tinc prou.

    La meva manera d’agrair un bon servei és donant propina, però suposo que per costums socials només el dóno en bars i restaurants.

    • La situació que planteges és interessant i diferent. El fet de que sigui un grup el que rep el servei (en un bar, en un sopar o un dinar) incorpora variants ja que hi ha més persones a decidir i a opinar sobre el tema.

      Tal i com dius, hi ha moltes maneres d’agrair un bon servei. Una felicitació, de vegades val més que una propina. És clar que si preguntem hi haurà que voldria les dues coses a la vegada. Cadascú de nosaltres en les nostres feines, on en el que fem pel demés, sabem reconèixer quan les altres persones han quedat satisfetes.

      Els costums socials tenen molt pes en els nostres actes socials. Abans d’entrar en un restaurant ja sabem que el nostre rol és el de client, i com a tal, si es demana segons quin vi, t’oferiran a provar-li, si hi ha diferents tipus de pa et demanaran quin vols, de la mateixa manera que saps que en el moment de pagar el compte, esperen una propina.

  5. Propinar propines està molt bé si quedes realment content del servei, però veure-t’hi obligat (amb el risc de fer el ridícul, rebre males mirades, etc.) en un lloc que no t’ha agradat a mi també em fa pudor de xantatge. Parlo d’aquí, dels costums d’altres països no en sé opinar que no en els conec prou.
    Ara, hi ha un fenomen de merda que em sembla que és bastant universal: la propina insultant. És una experiència que no afavoreix gaire la convivència i que tothom que ha treballat de cambrer recorda amb ganes de trencar la cara al client que es creu molt graciós. Potser sóc massa susceptible, però trobar-te un cèntim o una moneda estrangera (quan el client ha pagat amb euros) al platet fa més ràbia que trobar-lo buit.

    • N’estic bastant d’acord amb el que dius. El que no es pot és arribar a incomodar al Client amb el tema de la Propina. Les regles d’aquest joc no estan clares.

      Jo em sento incomode en algunes situacions i no m’agrada. HI ha qui fa xantatge amb el tema de les propines, segur.

      Entenc que per a molts cambrers les propines són (o poden) ser un bon complement al sou que per si mateix imagino serà just. Ara bé, des del punt de vista del client, com que els preus no són precisament baixos, doncs la propina ve a ser un “sobrecost”.

      Aquest matí mateix, ens hem pres un tallar a una terrassa del bracafè del mercat de Sant Antoni: 2 tallats = 2,80 Euros. Dons em sembla car.

      Jo no ho faig, ni ho faria això de deixar una propina insultant. Un veu les coses d’una altra manera quan ha estat “monaguillo antes que fraile”.

  6. Déu n’hi do, els africans del nord; d’aquestes propines en el meu poble en diem suborns per a qui les dóna i xantatge per a qui les demana, però bé, “allá donde fueras…”

    No sóc de donar propines, però sempre hi ha algun context en què si arrodoneixo el preu. Contesto el teu test:
    1. Sí, faig una mica de “redondeo”.
    2. L’única vegada que he anat a un teatre amb acomodador va ser quan vam anar a veure La Cubana fent “Cegada de amor”. Els propis actors eren qui feien d’empleats del teatre i el que ens va fer d’acomodador va fer un gest ostensible per demanar la propina quan ens va dur al lloc; el meu marit li va donar alguna cosa i l’actor va marxar remugant que era un garrepa (un fart de riure!).
    3. Mai he viatjat amb prou equipatge com per necessitar-ne.
    4. Idem que amb els restaurants
    5. Mai he fet un viatge amb guia, però em sembla que és costum fer una col·lecta entre els del grup.
    6. No
    7. No (de fet, tampoc no els he vist mai)
    8. No
    9. Estàs de conya? Al mecànic? Però si en surts amb ganes de plorar! Cobren les hores més cares que un neurocirurgià!
    10. Idem que el mecànic. Com a molt, si porten estona feinejant els ofereixo un refresc.

    • És un mitja més de supervivència. El que està de “vigilant” d’una tomba faraònica et diu que no pots fer una foto, amb una propina ja la pots fer. és una manera de treure’s un sobresou i en negre.

      A Espanya hi ha un exemple ben curiós. crec que se’ls coneix per els “gorrillas” (duen alguna gorra), i són aquests que Però com t’ho fas? fan seves places d’aparcament o algun descampat d’una zona on hi ha molta demanda d’aparcament ocasional i et fan pagar una propina per poder deixar el cotxe. A canvi, ells te’ls vigilen. Si aparques sense pagar (de fet no hauries de pagar, ja que el terreny o les places d’aparcament no són pas seves), pot trobar-te el cotxe amb algun desperfecte.

      1.- Entra dins el costum general. Hi ha qui ho fa i hi ha qui no.
      2.- Igual que en l’anterior cas.
      3.- Nosaltres tampoc, cadascú porta la seva maleta petita o mitjana, però hi ha aeroports on tens que dir que no de manera repetida per a què no et treguin les maletes de la ma i les posin en els seus carros per acompanyar-te a fer l’embarcament de l’equipatge.
      4.- De vegades, però em fa ràbia que el ram del taxi posi uns tarifes tant altes. Penso que amb preus molt més baixos, els taxis anirien sempre plens.
      5- Els viatges es poden fer de moltes maneres. Si es va en grup i guia acostuma a passar el que dius. També pots viatjar en un grup de 4 o 6 (amics/família) i organitzar-te un viatge particular en el qual disposes d’una furgoneta amb conductor i guia. El cas bé a ser el mateix, et preguntes que dones o si dones alguna propina. Nosaltres hem fet 3 viatges així i hem arribat a canviar fins a 5 vegades de guia. Un ens duia fins a una ciutat o indret i en allà en acollia l’especialista de la zona i així fins a 5 vegades, la veritat és que ja el tema propines va ser complicat. A més, entre nosaltres diem que entre ells s’ho deien.
      6.- És un costum molt estès.
      7.- Igual que l’anterior.
      8.- Veig persones que ho fan.
      9.- Ho dic per la situació en que et diu: són 40Euros i pensaves que et dirien 350. Realment les hores dels mecànics i dels informàtics són cares.
      10.- Està bé això del refresc o el cafè.

      • 9- Mai m’ha passat això, més aviat és al revés. Si mai em passés potser em posaria a plorar de l’emoció.

        Per cert, Tomàs, jo de tu no tornaria mai més al bracafè: això de cobrar dos-cents vuitanta euros per un parell de tallats… trobo que són una mica “careros”😀😀😀

        • El juliol passat havia de passar la ITV del cotxe i abans el vaig dur al mecànic per a que li fes un repàs. Em va costar 60Euros i jo esperava molt ´més, per això ho deia, per pròpia experiència.

          Bé, ja veig la importància dels decimals!!!

  7. No acostumo a deixar propina mai. Sempre penso que el dia que a mi em donin una propina per fer la meva feina, aleshores m’ho replantejaré.
    I si alguna vegada em salto aquesta norma és amb els taxistes (en els últims cinc anys he agafat un o dos taxis, tot s’ha de dir) perquè el meu tiet és taxista i sé de bona mà quina és la seva situació; i perquè no hi vaig tant sovint com a un bar o restaurant.
    Curiós saber què pot significar la propina en altres països.

    • En a mi tampoc em donen propina per la meva feina, en això teniu raó.

      Es dona un cas especial que segurament a tots ens passa. Si es va una vegada a un bar, no és el mateix que si hi vas cada dia (posem que a esmorzar). Si hi va tant sovint, no té gaire sentit deixar cada dia propina, no? Llavors, potser, el deixar propina s’hauria convertit en costum, i això tampoc és plan.

      La propina és molt freqüent i es dona en molts països.

      En alguns països en diuen “servei”. A la factura, de vegades, hi trobes un afegitó que diu “servei 10%” o “servei “20%”. Aquest estiu a Roma ens va passar en dos restaurants, a la resta no.

      No és una propina, però no deixes de pagar més del que està especificat en el preu dels plats.

  8. Visca! Sóc la primera…això vol dir que me n’aniré al final de tot i ningú no em llegirà, haha!

    Això de les propines, a casa nostra, ho trobo fatal. És l’amo del restaurant o bar el que ha de donar un bon sou als seus treballadors, no jo! Jo l’únic que he de fer és pagar el que se’m demana, preu on ha d’estar calculat el sou i bon servei del cambrer. Jo no deixo mai propina. (A part que jo a la feina també faig un bon servei i ningú no me’n dona…ni falta que fa!)

    Ara, a l’estranger, no sé…mai he viatjat a un lloc on fos necessària la propina. Em sentiria molt violenta pagant per algun favor com el que expliques de l’Àfrica… no sé, em sentiria que compro la gent.

    • Felicitats per ser la primera!

      En aquí, els cambrers tenen un sou i la remuneració a final de mes no depèn tant de les propines com en d’altres països. En aquí, en molts bars i restaurants, a final de mes els treballadors es reparteixen les propines.

      Potser abans hi havia més costum que ara, però encara hi ha molta gent que deixa propines.

      Hi ha qui hi posa molt de morro en això també. Hi ha de tot, qui en dona sense cap sentit i que l’espera sense cap raó.

    • Què dius, Reflexionem-hi? Que no et llegirà ningú? No t’ho creguis pas: hi ha qui abans de comentar llegeix fil per randa el que han comentat els altres i a sobre, un cop comentat, visualitzen els “my coments” del seu bloc de tant en tant per llegir-ne els comentaris posteriors. És que hi ha gent molt malalta per aquestes xarxes del Senyor!😀😀😀

      • Jo també acostumo a mirar els comentaris anteriors. Si vaig molt “pillat” de temps no ho vaig a fons, però sovint hi ha comentaris molt bons.

        Per a mi un Post es complementa amb els Comentaris.

        • Uffff, quina mandra llegir tantes coses! Jo només si crec que la conversa valdrà la pena llegeixo els comentaris dels altres, si no vaig per feina… Esteu fatal, haha!

          • Depèn del dia. A més, amb el temps se que hi ha persones que diuen coses interessants en els seus comentaris.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s