Insults, Paciència i el Principi de Hanlon

Les darreres setmanes hem pogut constatar com des de la premsa, les televisions, les emissores de ràdio i les xarxes socials hi ha qui es dedica a abocar tones de merda sobre Catalunya i sobre els Catalans.

Des de fa molt de temps que això és un esport molt popular, però des de la Diada el nombre de practicants s’ha multiplicat. És ja tant popular que segurament en les properes Olimpíades serà esport reconegut.

Passin, insultin, diguin el que vulguin. Vomitin el que se’ls acudeixi, sigui vostè el més bèstia, publiqui la frase més feridora, clami l’insult més cruel, digui la mentida més gran, tuitegi a ritme d’improperi, total, no passa res, és gratis.

S’han parar a pensar el que diuen? N’estan ben informats? Han contrastat el que publiquen o el que diuen? Hi ha un procés de reflexió darrera de tanta animalada? Coneixen com es viu en aquí per dir el que diuen?

Tinc molt clar que no hem de caure en el parany de la guerra d’insults, de veure qui és més creatiu en fer mal a l’altre.

De tal manera ho tinc clar, que aplico dues tècniques per suportar aquesta pluja de merda:

  • Intento ser Pacient, per ajornar i controlar els impulsos i perseverar en una conducta malgrat les dificultats. Actitud aquesta que es posa a prova amb les provocacions alienes, i més encara quan aquestes són greus i contínues.
  • Aplico el Principi de Hanlon que diu: Mai atribueixis a la maldat el que pot ser explicat per l’estupidesa.

És tant important el que hi ha en joc, és tant important el que la societat civil ha demanat als nostres polítics, que crec que val la pena tragar “carros y carretas” per no enterbolir més l’ambient.

Als nostres polítics, als quals la societat civil catalana els acaba de “prestar” una il·lusió, els demano que no ens defraudin, que estiguin a l’alçada del moment. No volem només un Estat nou, el volem nou des de la vessant social a la vessant nacional.

El trànsit nacional ha d’anar acompanyat d’un trànsit social, no caldria tant de soroll per replicar el que ara ja tenim.

Als que ens insulten els hi diria que jo no espero comprensió, no espero aplaudiments, no espero ajut. No els hi reclamaré això, entenc que no ho puc fer.

De la mateixa manera però, els dic que els seus insults i les seves amenaces no em faran perdre impuls.

Per acabar: Volem més i millor, i si els nostres polítics l’esgarren, els hi ho reclamarem.

33 responses to “Insults, Paciència i el Principi de Hanlon

  1. Com que no espero cap mena de comprensió i ja cansa haver de justificar-se contínuament per a res (perquè si no escolten el que volen escoltar no hi ha discurs que serveixi) jo passo dels insults i si em fan algun efecte és el de voler marxar encara més ràpid.

    Per cert, m’agrada molt això que dius de l’Estat: és cert, no només volem ser un nou Estat, sinó que volem que sigui un Estat nou. No fem tant de sarau per arrossegar mals vicis: si ho fem, fem-ho bé.

    • És com allò del camp del Barça (Camp Nou i/o Nou Camp).

      Si tirem cap a un Referèndum/Consulta per a preguntar si volem una Estat Independent (espero que la pregunta ho reculli així), no tindríem perdó si un cop aconseguit clonéssim l’Estat del qual hem marxat. S’ha de fer millor. Sembla que si és nou, hi ha possibilitats de que no es caigui en determinats errades que ja es coneixen de l’anterior escenari.

  2. OMMM, tranquil·litat, i paciència, em sembla molt bé la teva actitud. El que no podem fer és fer com ells i començar a criticar, insultar i a sobre sense fonaments.

    • La campanya és “espeluznante” i cruel, però crec que en aquí tothom s’ho pren de la millor manera. Menys en alguns tuits que he arribat a llegir autèntiques animalades.

      La majoria del que diuen no té cap sentit. No té raó de ser. Si és una estratègia, és de pa sucat amb oli!!!

  3. Vaja no ho sabia això del Principi de Hanlon, crec que a partir d’avui m’has donat una molt bona manera d’entendre certes coses.

    Respecte als insults, crec que no se’n adonen de que ja n’estem vacunats, i des de fa un munt d’anys…

    • Oi que és interessant? Aquest Hanlon va comprimir en una frase allò que de vegades es diu en dos o tres línies.

      Tens raó, els insults i menyspreus no són d’ara, són de fa molt de temps. Ara bé, hem de convenir que des de fa unes setmanes n’hi ha més d’insults que de rovellons.

  4. Aquesta gent, com tu ben dius, o són uns ignorants (la majoria) i no saben quina és la realitat, o ho fan per ferir i confrontara i això encara és pitjor. Fas bé de tenir paciència, però reconec que és un exercici que requereix la ment freda i un gran esforç

    • Avi he llegit un reportatge d’un periodista de l’ARA que deia que un “col·lega” seu de Madrid (d’aquells madrilenys durs contra Catalunya), li deia que el que no suportava de nosaltres en les actuals circumstàncies és el ·buenrrollismo” que ell intuïa que hi havia a Catalunya i que malgrat tot, semblava que tant se’ns en fotés el que podessin dir. No entenen el que passa, i tampoc entenen la nostra reacció. Molts preferirien una confrontació oberta i que féssim el mateix que ells.

      Crec que no hi ha gaires persones que s’informin, que llegeixin premsa de diverses tendències, es mirin estudis, dossiers…., d’altra manera no dirien el que diuen.

      • La darrera cosa que hem de fer és rebaixar-nos al al seu nivell. Europa ens mira, la nostra actitud ha d’ésser impecable, només així ho podem aconseguir.

        • Europa i algun país de més lluny també. És important el que dius.

          La Generalitat ha obert una oficina especial per atendre a la premsa estrangera. Em sembla una iniciativa molt interessant i molt intel·ligent.

    • Llegint el teu comentari he tingut la sospita que potser ho fan per provocar una confrontació que no ens permetria l’entrada a Europa, actual Premi Nobel de la Pau.

      • Europa coneix Espanya i coneix Catalunya (perquè la vocació europea de Catalunya no és dels anys 70, ve de molts segles abans).

        Europa coneix a fons els comptes d’Espanya i dels diferents territoris, no cal que els hi expliquem gaires coses. També coneixen els polítics, de fet, els Eurodiputats es coneixen tots i ja saben cadascú de quin peu calça l’altre.

        He llegit que en Mas farà una mena de roda de premsa a Brussel·les el dia abans de que comenci la campanya electoral, amb la finalitat d’explicar el què i el perquè demana el que demana Catalunya.

  5. I no hi ha un afegit al principi de Hanlon que especifica que: “Mai atribueixis a la maldat el que pot ser explicat per l’estupidesa o, en el cas de l’estat espanyol, el pòsit d’educació franquista que no marxa ni amb lleixiu”? Perquè a molts fa la sensació que el que els passa és que tenen, conscientment o no, una unidàs de destino incrustada al cervell i que, per a altres coses, són gent normal i la mar de maca, però els toques la unidàs i, plas, mr. Hyde.

    • No dubto que siguin persones d’allò més normals i més maques, el que passa és que hi ha una part (crec que important) d’aquestes persones que entenen Espanya d’una manera molt determinada i no estan per la labor d’entendre-la de cap altra manera. Això no canviarà. No volen, no ho entenen i per tant no els hi podem, ni els hi hem de reclamar.

      Quan Catalunya ha intentat (al meu entendre en un excés de vanitat), canviar Espanya, sempre ha perdut el temps i sovint fins i tot la vida de molts catalans.

    • De la mateixa manera que nosaltres tenim el sentiment català i, després de 300 anys intentant anihilar-lo, encara el tenim, ella tenen la unidàs. L’única cosa que hem de fer és respectar-nos els sentiments.

      • D’acord amb el que dius. Per a ells hi ha un seguit de valors que són irrenunciables (i els hem d’entendre, si volem que ells entenguin els nostres valors). Ara bé, ara ens trobem en una situació en que hi ha un enfrontament a aquest nivell (el dels valors estimats), Independència front Unitat.

  6. Principi de Hanlon? collonades, això es una teoria de pati d’escola coneguda com “Quien se pelea se desea”, doncs això, que els hi agradem molt i els hi fa cosa reconèixer-ho…

    • Siguem realistes, l’única cosa que els agrada de nosaltres són els diners que generem.

      • En Pons acaba de dir que en realitat els hi agradem molt però que els fa cosa reconèixer-ho. Jo no penso que els agradem, però penso que ho diran.

        Estic d’acord amb tu, en que segur, segur que el que estimen de nosaltres són els diners i el poc “conflictius” que hem estat aquestes darreres dècades.

        • Jo em vaig trobar, fa més d’un any, un comentari que deia que ens odiava pel fet de ser catalans, però que ens admirava perquè érem molt treballadors i acabava dient que ens estimava per ser com érem. Va ser el primer cop que vaig fer un comentari i, li vaig recomanar que s’aclarís les idees. Estan com una cabra, vaig arribar a la conclusió que li havien inculcat l’odi, però que ell tenia vista, això sí, no per expressar-se.

          • Crec que abans del 25N sentirem més d’una declaració d’estimació per part d’Espanya. Tots recordem a l’Aznar discriminant el Català sempre que podia i dient quan li convenia que ell “en la intimitat parlava català”.

            El PP i el PSOE no estan per la labor. El PP governa i té un problema que no esperava, i el PSOE prou problemes interns té.

    • Això de “quíen se pelea se desa” mereix un Post.

      En alguna ocasió he dit una cosa semblant al que tu apuntes, crec que després de les eleccions del 25N ens arribaran tota mena de cants de sirena en el sentit de que ens necessiten, som germans i ens estimen fins al moll de l’os.

  7. A veure, crític de cine, vols dir que cal perdre el temps fent un estudi sobre això?
    De la mateixa manera que creixen els insults a mesura que augmenten els independentistes, els independentistes augmenten amb l’augment d’insults. Ja fa dies que llegeixo tuits d’espanyols que duien que si fossin catalans serien independentistes. Els espanyols nets de cervell, ara ens entenen.

  8. El nombre d’insults i sentiments anticatalans augmenta de manera directament proporcional al nombre de catalans independentistes. Això podria ser subjecte d’estudi, no?

    • Per aquest Nadal i per al proper Sant Jordi hi haurà una allau de llibres que tractaran sobre el tema. De fet ja n’ha sortit un sobre el 1714 i sembla que li va molt bé.

      Ara hi ha molta gent interessada que vol donar a entendre que el moviment independentista és fruit de la crisi econòmica. S’ha de recordar però, que abans de la crisi, les enquestes ja donaven almenys un 30% de suport a la Independència. Amb el temps el fenomen a anat a més, i la crisi també hi ha ajudat, però aquest moviment no és només per la crisi, i que ho pensi, s’equivoca.

  9. No coneixia el Principi de Hanlon, molt interessant i adient. En referència als polítics catalans, espero que agafin la feinada que els hem demanat amb ganes, malgrat que no hi confio gaire, m’han decebut tant no fent una coalició independentista… i, què voleu que us digui, d’en Mas i CiU no me’n refio, sobretot si treuen majoria absoluta. Totalment d’acord, no hem de perdre impuls, ans al contrari, hem de lluitar amb més ganes que mai. Posats a fer un Estat nou, no hem de fer una rèplica, hem de fer una meravella.

    • La ciutat civil ha començat això i li ha passat el testimoni als polítics. Ara els toca a ells fer el que els hem demanat.

      Escolta altres persones que també diuen que no s’en refien del Mas. Jo encara no sé que pensar. Prefereixo esperar a llegir els diferents programes electorals. Espero que el que hi hagi escrit doni pistes reals de per on va cadascú.

      Totalment d’acord. Catalunya podria aprofitar per començar de nou i fer-ho millor del que s’ha fet en aquestes darreres dècades.

      • Tomàs, ja no és només que no em crec que hagin enterrat la Puta i la Ramoneta, tu entens aquest canvi tan radical? Què hi pinta en Duran?
        Simplement Mas ha estat més intel·ligent que els partits independentistes, sap aprofitar l’oportunitat que potser li donarà una majoria absoluta per fer el que li doni la gana. A banda de tot això, llegeix:
        IMPORTANT LLEGIU AQUEST DOCUMENT INTERN DE CDC ENS LA FOTRAN pic.twitter.com/pEuAaUp5

        • Crec que el canvi és important, però no del tot radical. CiU diu que la transició nacional estava en el seu programa i és cert, com ho és en el cas d’UDC. El que passa és que de cap manera tenien pensat que tot això anés a passar ara mateix. Imagino que pensaven que tot això anava per llarg i es podia anar poc a poc i anar fent.

          Mas es va pujar al carro de seguida, en Duran ho està fent amb més tranquil·litat. Com també ho està fent el PSC, que malgrat com varen començar ara parlen d’un Estat Federal asimètric, cosa que no haguessin dit públicament, ni de broma, només fa 2 mesos.

          Mas té l’avantatge que té un gran suport de votants i sembla que la majoria el seguiran, més totes aquelles persones que els votaran pel nou perfil nacionalista de CiU.

          He llegit l’enllaç que has deixat. En algun moment, jo també sospita de Mas quan diu que anem cap a un Estat Propi, no diu pas un Estat Propi, Sobirà i Independent. Aquesta manca de concreció em molesta. Crec que no és el moment d’inconcrecions. Tenen unes 5 setmanes per a que defineixin amb claredat el que volen i fins on estan disposat a anar. De ser tal i com diu el seu fulletó, no hi ha gaire diferència amb el que diu el PSC.

          • Siguem realistes, Espanya això mai ho acceptarà, algú espera poder canviar Espanya? I mai ho farà un català.

          • No, un català no ho farà, d’això n’estic molt segur. Abans es refredarà el Sol.

            Si Catalunya segueix amb el seu camí, no tinc ni idea que farà Espanya. És difícil de saber. Si ens atenem al que fins ara hem vist i escoltat, es limitaran a aplicar les lleis existents o les noves que puguin treure’s de la txistera en un futur proper, o a amenaçar amb aplicar-les.

  10. Totalment d’acord, ara se’n diuen de tots els colors… sort que tenim l’apm per posar-hi un punt d’humor, perquè és una bajanada rere una altra, a vegades….

    • Tens raó, el bon humor i saber prendre-s’ho amb humor és una molt bona recepte.

      També ho és ser crític amb un mateix, com es fa a Polònia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s