La Revelació de Sturgeon i el Catalunya-España

Malgrat la Política és un tema que m’interessa, en les darreres eleccions Catalanes no vaig votar.  Tenia la sensació que allò que jo volia per Catalunya ho volien ben pocs Partits Polítics. Tot semblava molt pla, com adormit.

Ara bé, el sotrac de la darrera Diada (els Fets de Setembre, com ja es comença a conèixer), ha despertat l’interès per la política a molts ciutadans, i jo l’he recuperat.

Feta aquesta declaració, en faré una altra: en les darreres setmanes he llegit premsa, he vist programes de la tele, he buscat premsa estrangera i he llegit estudis que s’han fet sobre tot el que envolta el Catalunya – España.

Si bé he trobat algunes coses interessants, la majoria del que he hagut de tragar-me ha estat informació sense rellevància, informacions repetides, obvietats, mentides, falsedats, injúries, insults, declaracions que mereixerien intervenció judicial, i a molta gent poc formada i poc informada que parla sense embuts.

Això m’ha recordat el que va dir el senyor Theodore Sturgeon (escriptor Nord Americà de ciència ficció, 1918-1985) i que es coneix com la Revelació Sturgeon:

“El 90% de la ciència ficció és porqueria, però també ho és el 90% de la resta”

Què ve a dir: Hi ha una immensa quantitat de porqueria en la ciència ficció, però no és més infreqüent que l’existència de porqueria arreu.

Doncs si, una gran part del que diuen i escriuen alguns polítics, alguns tertulians, alguns periodistes i d’altres animalons del Senyor, és porqueria de la que en parla Sturgeon.

He escoltat i he llegit autèntiques tonteries, que a les poques hores restaven sepultades per una tonteria més gran. I així dia rere dia. S’han dit bestieses sense que passi res. Ja està bé d’aquest debat tant pobre, ja està bé de tanta mediocritat.

Quan es fa una declaració important, que afecta un conjunt de persones (exemple: Catalunya no seria solvent com a Estat Independent, o els que tinguin títols universitaris catalans que pensin que no els seran vàlids…, i així tantes com vulgueu), els demano que ho demostrin, que aportin dades, que aportin legislació, o d’altra manera que s’abstinguin de llençar porqueria.

Els demano que no li puguem donar la raó a Sturgeon.

24 responses to “La Revelació de Sturgeon i el Catalunya-España

  1. Visca la ciència ficció!, i com no podía ser d’altra manera m’ha agradat la revelació de Sturgeon.

    Respecte a la nova “pastanaga”, aquesta vegada anomenada independència, com a mínim servirà per augmentar la participació…

    • Si és una pastanaga, és de les grosses!!!

      Jo en aquest moment no soc tant desconfiat amb el que està passant. Pot ser que hi hagi polítics que aprofitin el moment, però prefereixo pensar que (per exemple), sense en Mas, el procés seguiria igual al carrer i en d’altres formacions polítiques. Vull dir que pot ser que en Mas aprofiti un efecte multiplicador d’il·lusió, vot útil i cabreig, però vull pensar que sense ell això hagués petat per un altre lloc.

      Fa anys que al carrer, al pobles, als barris, es venia guisant tot aquest procés. No és nou això, porta anys que s’està treballant i l’11S va sortir al carrer.

  2. 90% i prou? encara va ser generós…

  3. Amb el tema independència crec que als polítics se’ls ha d’escoltar poc. Tots van a la seva i tots miren pel seu partit i butxaques. Com anirà si això tira endavant no ho sap ningú. Repetesc: ningú. Perquè a Europa no hi ha hagut un cas semblant i qui digui que ho sap menteix. Ara bé, seria lo ideal que quan se voti per si se vol ser independent o no un ho pugui fer sabent i havent aclarit al 100% si Catalunya seguirà a la UE (o no), si podreu seguir amb l’euro (o no), etc etc. Perquè hi ha una gran diferència entre votar per a una utopia o per a una realitat. I siguem clars, la crisi va per llarg i hi ha situacions molt molt crítiques. Empitjorar-ho seria un error, i més encara per la incompetència del la classe política, que tan sols miren per a ells…

    • Molt d’acord amb el que dius.

      Sortosament el Referèndum d’Escòcia ja se sap que serà a finals del 2014. Per tant, és d’esperar que els Escocesos també vulguin saber si continuaran o no a Europa abans de votar i per tant, sigui Londres, sigui Edimburg, ho hauran preguntat i Europa els haurà donat una resposta. El procés Escocès obrirà camins. A més, Europa sap que darrera d’Escòcia va Catalunya, per tant, ja hauran donat una resposta.

      Imagino que aquesta resposta no serà un si o un no. Es presentarà un camí que s’haurà de transitar per tornar a ser membre de ple dret, i mentre es podrà estar dins d’Europa amb un estatus especial i transitori fins aconseguir el reconeixement total.

      No té gaire sentit que es faci fora a uns quants milions de ciutadans que ja tenen la ciutadania europea des de fa anys i que declaren que hi volen continuar.

  4. Tomàs, estic totalment d’acord amb el principi d’Sturgeon. I com és d’aplicable a la situació catalana.
    Crec que en l’anàlisis que fas falta comentar que un dels principals motors de la situació en que ens trobem és l’economia: una crisis de cavall i una aportació excesiva de Catalunya a l’estat.
    Se que tu ets un independentista sentimental. En aquest moment trobem poques referències a necessitats culturals. Tot és al voltant de l’estabilitat econòmica. Per això, tots s’estructura en qüestionar l’estabilitat.
    Trobo a faltar un punt de crítica a les tesis independentistes des de l’objectivitat d’algú que no ho és per tesis comptables.
    I en general encara no he vist cap estudi sobiranista enmarcat fora de l’UE… tots agafan suposits de contes de fada.

    • Si, l’economia i la Crisi tenen un pes no menyspreable. Ara bé, no estic d’acord amb els que pensen/creuen/volen fer veure, què l’onada independentista es deguda a la Crisi. No, de cap manera. Recordem com al 2005 i 2006, ja hi havia enquestes en que la Independència es movia per sobre o al voltant del 25%. El paper del PSOE, del PP, del PSC, del TC i dels ara famosos intel·lectuals amb l’Estatut, va ser molt determinant. No oblidem les consultes populars iniciades a Arenys de Munt (amb uns 60.000 voluntaris i més de 800.000 vots a favor), no oblidem l’AMI, l’ANC, els Municipis que s’han declarat territori sobirà.

      No confonguem a Mas o a CiU amb el que està passant. Crec que a Espanya estan caient en aquest error. En Mas no és ni la solució, ni el problema, van molt equivocats, la gent no va sortir al carrer perquè ho demanés en Mas.

      Soc Independentista des de molt jove, per tant ho soc des de tots els punts de vista (i també sentimental com dius).

      Jo tampoc he vist estudis com els que esmentes. Procuro llegir de la manera més neutre possible els diferents estudis que trobo o que em recomanen. Així i tot, en la línia del que dius, l’economista Jonathan Tepper en el programa Singulars del passat 10 d’octubre: http://www.tv3.cat/videos/4282071/Jonathan-Tepper-una-pesseta-catalana , aconsella que Catalunya hauria de sortir de la UE i de l’Euro. Fa un anàlisi comparat amb d’altres països del món per fer-nos veure els avantatges. Et recomano el miris si t’interessa i si tens temps (en a mi em va semblar molt bo).

  5. Vam patir una especulació financera sense precedents i ara estem abocats a la més gran especulació política de tota la història. La cosa no acaba el 26 de novembre amb milers de cròniques. Continua fins la celebració d’un referèndum, la probable constitució d’un nou estat, dins o fora de la UE, i les primeres eleccions en “plena” sobirania en les que dubto que CIU mantingui els suports actuals. Només demano que el que hagi de ser ho sigui depressa i en cas de guanyar el no al nou estat català s’oblidi per uns anys aquesta reivindicació.

    • D’acord amb que el 25N és el Primer Dia d’una nova Època si el vot és majoritari per a les forces polítiques que estan a favor del Dret a Decidir.

      Pel que fa a la rapidesa, a la velocitat del procés, jo també soc del que voldria que tot anés més ràpid. Així i tot, tot s’ha de fer seguint uns paràmetres democràtics que a la vegada comporten uns “temps” que van sumant. Així i tot, en l’entrevista de la Mònica Terribas que avui publica l’ARA, en Mas diu que la data del Referèndum l’escollirà el Parlament Català, que si fos per ell, li faria il·lusió que fos l’11 de setembre de 2014.

      Això és molt tard? No ho sé, però no ho veig fàcil per fer-ho més ràpid. Així i tot, des de la passada Diada han canviat tant les coses, que no descarto res.

  6. Jo també m’estic fent uns tips de llegir que les xifres ja em surten per les orelles (per exemple: http://www.fundaciocatalunyaestat.cat/wp-content/uploads/2011/03/Presentaci%C3%B3-FCE-Preguntes-i-respostes.pdf).

    Tanmateix, intento veure’n els dos punts de vista perquè no vull que em facin creure que l’endemà de la independència lligarem els gossos amb llonganisses i la veritat és que no hi ha manera. Encara estic esperant un argument raonat i amb sentit comú que em digui que és millor que ens hi quedem. No hi ha res tret de les amenaces de boicot i cataclisme i la veritat és que en sentir-ho encara m’agafen més ganes de marxar i ben depressa.

    Per cert, em sembla que el reader també et té mania: si més no, aquest post no m’hi apareix.

    • M’he guardat l’enllaç que has deixat per poder-lo consultar amb tranquil·litat.

      Jo també intento contraposar el que em diu l’instint (marxem el més aviat possible), amb el que pot arribar a dir la raó (il·lustrada amb informació veraç), i no he trobat cap motiu de pes per no marxar.

      En unes declaracions que en Mas va fer a la M. Terribas (diari ARA d’avui diumenge), diu que NO es planteja un Estat Català Federat amb Espanya, i que si fos per ell (malgrat que la decisió serà del Parlament), li faria il·lusió fer el Referèndum o la Consulta l’11/09/2014. Ja sabem més detalls del que pensa CiU.

      Si, el Reader no m’ha informat de les teves darreres entrades. Ja hi aniré directament a casa teva!

      • Ara mateix estic escoltant l’entrevista de la Terribas (jo per la versió digital araTV). M’encanta com fa les entrevistes: no es casa amb ningú (si més no, ho sembla).

        • N’estic d’acord, la Mònica Terribas m’agrada molt i em va saber molt de greu que la fessin fora de la direcció de TVC.

          Vaig veure una entrevista a Mas que en Cuní li va fer la passada setmana. Em va semblar patètica l’entrevista, no li va fer cap pregunta que el descol·loqués, que el fes anar més enllà en les parques i calculades explicacions de Mas. Hem sabut més coses en aquesta entrevista de la Terribas, que en la de Cuní amb una durada de més d’una hora.

  7. El problema és que el 90% de la població accepta aquest 90% de porqueries sense demanar més explicacions que les que aporta el titular. Per tant, quina necessitat té el polític o el periodista de justificar les seves paraules quan a tant poca gent li interessa??
    Per sort, amb tot el moviment 15M, la crisi i el recent creixement del sentiment independentista sembla que aquesta tendència està canviant. A veure si arriba el dia en que es demanin explicacions per a totes les barbaritats que s’arriben a dir.

    • Doncs també hem de demanar als ciutadans que siguin més exigents!

      Accepto un cert marge d’ambigüitat (poc), ja que entenc que una formació política vol tenir uns petit marge de maniobra, però no que l’ambigüitat sigui la manera de fer d’una formació política.

      • Estic d’acord amb el que dius sobre l’exigència dels ciutadans. En realitat som els que deixem que tot això succeeixi.

        • ara que hem sortit al carrer en massa, hem de seguir fent sentir el nostre pes, que en les properes eleccions, els partits i el govern sàpiguen que estem al darrere, per ajudar i per vigilar que es fa el que hem votat.

  8. Per a la nostra desgràcia (escoltar segons què fa molt de mal), els únics arguments que troben és fer mal amb inventives, massa sovint, de molt mal gust. Tenen por i volen fer mal.

    Em sembla que la teva demanda ni se l’escoltaran, només pensen en ells mateixos.

    • És més prendre postura que un crit al cel que ningú escoltarà.

      Sembla un moment per allò que de vegades hem sentit que en diuen Alta Política. Per ara n’he vist poca d’aquesta qualitat. És clar que per a que hi hagi Alta Política, se suposa que hi ha d’haver Grans Polítics i d’aquests, per ara, tampoc n’he vist gaires.

      Jo també penso que hi ha por. Ara ja s’ho han cregut i sembla que hi ha preocupació. De moment i a banda de crítiques, insults i política de la por, poca cosa més n’ha sortit per part d’Espanya.

      • És el problema més gran que veig en tot aquest procés, els polítics. Portem a Espanya massa temps i han agafat massa mals costums. Nosaltres (el poble) volem una Catalunya NOVA sense totes les porqueries que hem viscut a Espanya i ells només pensen en ells.

        • Cal esperar una resposta de Madrid (PP i PSOE) en forma de proposta per a Catalunya i el País Basc. Una cosa és el que diuen de cara a la galeria, i una altra en la que realment estant treballant i la que els ocupa i els preocupa.

          Nosaltres hem de fer el nostre camí, per a que quan arribin noves propostes la majoria de gent tingui molt clar el que val la pena i el que és “más de lo mismo pero con un nuevo envoltorio”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s