Endeutats fins les empentes

Vivim en un Estat en el que hi ha un nivell d’entrampament brutal.

Espanya, com a país, els ciutadans espanyols (els que ho són i els que hi estan), i les empreses, tothom deu diners, molt diners.

Del que parlem es de la suma del deute sobirà, del de les famílies i del de les empreses en general, no del deute de cada empresa o de cada persona en particular.

Fem uns quants números:

El deute sobirà d’Espanya (Estat, Comunitats i Ajuntaments) al juny era d’uns: 804.000 milions d’Euros. D’aquest, a l’Administració Central li corresponen 617.000 milions, a les Comunitats Autònomes 150.000 milions i als Ajuntaments 37.000 milions.

El deute de les Empreses al juliol era de: 1.200.000 milions d’Euros.

El deute de les Famílies a l’agost era de 845.000 milions d’Euros. D’aquests, 650.000 milions corresponen a crèdits per a l’adquisició de vivendes.

El Deute total és de: 2.849.000 milions d’Euros (2,89 bilions d’Euros).

Traduït a pessetes, és de: 480.855.540.000.000 pessetes. (més de 480 bilions).

A més, després dels darrers acords europeus, els 40.000 milions d’Euros que Espanya utilitzarà per als rescats bancaris, passaran a convertir-se en més Deute.

Hi ha capacitat real per retornar tot el que es deu?

Ès més fàcil endeutar-se, que no pas retornar un deute. Això que sembla una banalitat, ens ha portat fins aquí perquè no hi hagut prou cura a l’hora d’endeutar-se.

No veig clar que l’Estat, les Famílies i les Empreses puguin retornar tot el que deuen.

Espero estar equivocat perquè en altre cas les coses encara aniran a pitjor.

Es parla d’una possible “quitança” del deute sobirà. No crec que interessi que als que han arriscat invertint en deute sobirà acabessin perdent diners. A la curta pot significar un alleujament del deute, però a partir de llavors, qui tornarà a invertir? Quin preu s’haurà de pagar per futurs finançaments? La pèrdua de credibilitat costa molt de recuperar.

I encara hi ha queixes per la Prima de Risc! Una part de la Prima pot ser  especulativa i podria baixar, però en realitat el que mesura la Prima no és el que deus, sinó quina capacitat es creu que tens de retornar el deute.

Mentre el Govern ajuda amb els nostres diners als bancs, li costa molt més plantejar ajuts per als particulars, amb els quals és molt més estricte i estret de mires. Ha hagut d’haver-hi morts per a que es plantegin legislar sobre els desnonaments.

22 responses to “Endeutats fins les empentes

  1. Tot és ben senzill, no tots ens hem endeutat, i no es pot pagar de cap manera tot el que es deu…

    Ho sigui que fins que no entenguem això no anirem enlloc, com a mínim així ho veig jo…

    • No, no tothom s’ha endeutat. I també hi ha un bon conjunt de persones que si s’han endeutat i ho bé han tingut sort en les seves feines (al no veure’s retallats) o bé s’han endeutat dins uns marges de prudència i han pogut o poden transitar per aquesta Crisi amb un cert marge de tranquil·litat.

      Jo també crec que això no hi ha qui ho pugui pagar. Haurem d’esperar els propers anys per veure que passa.

      Hi ha persones que han estat enganyades, i també n’hi ha que s’han deixat portar per la bogeria compradora d’aquests darrers anys.

  2. Bé, en la meva resposta em referia a Espanya. Si ens fixem en Catalunya, no m’acabo de refiar de la gent i tanta enquesta m’està atabalant. No sé, Tomàs, fa massa dies que estic molt neguitosa i em fa mala espina, no és com fa un mes que irradiava felicitat… espero que guanyin els teus bons pensaments.

    • Jo també he pogut veure moltes enquestes, i el més curiós és que la majora d’aquestes donen uns resultats en sintonia amb qui les encarrega. Hi ha hagut algun dia en que una enquesta a Catalunya donava 17/18 escons a ERC i el mateix dia en una enquesta de la premsa de Madrid en donaven 12 a ERC. Potser hem de mirar més les tendències, i aquestes apunten en totes les enquestes que la majoria sobiranista (nacionalista, independentista) serà important. I la majora que dona suport al dret a decidir serà espectacular.

      Soc optimista en tot aquest procés. Vull ser-ho, vull viure aquest període amb alegria.

      • Tomàs, perdona, no sé què em va passar, vaig estar fins diumenge molt ensorrada i ho veia tot molt negre. Des d’ahir que torno a estar il·lusionada. Suposo que tanta pluja de (amb perdó) merda em va afectar. Ho desitjo tant! Espero que el proper dilluns ens puguem felicitar.

        • Estic segur que les eleccions aniran bé. El futur no depèn totalment de nosaltres però jo prefereixo ser optimista i pensar que tot anirà bé. Hi ha factors que no controlem, no sabem quines majories hi haurà, no sabem si hi haurà referèndum, no sabem moltes coses. En canvi, si sabem que molta gent està il·lusionada amb aquest projecte de País, que molta gent treballa d’una manera o d’una altra per aquest projecte, que molta gent ho vol.

          Crec que passi el que passi les coses ja mai més seran com fins ara.

          • El més important, ja ho hem fet i era la primera passa cap endavant, ho vam fer l’11S i diumenge farem la segona passa. Jo també crec que anirà bé, ara, n’estic convençuda. Només espero que els polítics estiguin disposats a tot i no facin més rucades. Diumenge pot convertir-se en el dia més important de la vida dels catalans, Que tinguem MOLTA SORT!

          • En tot cas s’han passes molt importants i el moviment independentista sembla que finalment ha arrelat i està mobilitzat. en el pitjor dels pitjors escenaris, ho haurem de tornar a intentar però amb l’experiència de tot el que ha passat i amb més força. Crec que tot és positiu, fins i tot els que diuen, ens permet aprendre com van aquestes coses.

  3. “La única parte de la llamada riqueza nacional que realmente entra en la posesión colectiva de los pueblos modernos es… su deuda pública”

    Marx

    http://www.larepublica.es/2012/11/marx-sobre-la-famosa-deuda/

    • Marx tenia el defecte de pensar. Una persona que pensa és una potencial amenaça.

      Has sabut trobar una frase que va molt bé amb el Post.

  4. Jo no entenc res. A mi que m’ho expliquin a poc a poc que sóc rossa:

    D’una banda els particulars que s’han endeutat i no poden respondre es poden veure sense habitatge, continuar hipotecats i sabent que amb els seus impostos estan pagant el rescat del banc que els ha fotut al carrer.

    D’altra banda, els qui ni ens hem hipotecat, ni hem demanat obres faraòniques (i absurdes), ni hem embolicat la troca per fer cap “pelotazo”, ens veiem amb més impostos per pagar una festa en què no hem participat.

    Sense paraules😦

    • Ara se t’enfadaran les rosses!!!

      I alguns bancs i algunes caixes que han rebut ajuts públics (fins a 50.000 milions d’Euros per ara) es dediquen a desnonar persones. La banca ha tingut carta blanca en quasi tot. El diner públic dedicat a la banca em cou, però em cou més quan fan el que fan i no es dediquen més que a fotre al més dèbils, a tapar forats propis i a no obrir el crèdits a particulars i empreses (si més no a les petites i mitjanes).

      Tenim una democràcia molt millorable.

  5. El deute no es podrà retornar mai. El sistema està muntat molt bé!!
    Et deixo una escena de la pel·lícula ‘El Concursante’ de Rodrigo Cortés bastant aclaridora i senzilla sobre el funcionament de l’economia i dels deutes.

    • Està molt bé el vídeo, fa pensar!

      Crec que en aquesta Crisi tots en tenim part de culpa. Ara bé, en aquest repartiment, els Bancs grans i petits i els legisladors d’aquí i d’allà, son els grans responsables. Els Bancs han fet el que han volgut i més, però ho han fet perquè hi ha una legislació que els hi ho permès. Fins i tot en algun cas han pogut actuar no per una llei en concret, sinó perquè el que hi ha és una manca de legislació i això els ha permès seguir fent el que volien.

      El Sistema ha funcionat malament, però en aquest cas ha funcionat molt malament per a les classes no riques de la societat i ha estat en bona part per culpa dels polítics, que no només no ho han aturat, sinó que en molts casos s’han muntat cal carro.

      • El sistema funciona malament perquè hi ha un grup de gent que el fa funcionar malament en el seu profit, això està clar.

        • El Sistema funciona, per un bé i per a la immensa majoria malament.

          Hi ha persones, per a les quals el Sistema sempre funciona. En època de bonança els hi va bé, i quan les coses es compliquen, encara els va millor.

  6. No n’estic segura però crec recordar que no és el primer suïcidi. No és casualitat que després de tant de temps practicant desnonaments just ara (eleccions catalanes) tothom vulgui canviar lleis per protegir al poble?

    Jo no veig cap sortida a l’embolic econòmic actual, al contrari, cada dia el fan més gros. El que tinc clar és que ajudar la banca a costa del poble és un greu error.

    • Amb les darreres morts de persones a les que anaven a desnonar, la por ha arribat als polítics. Sembla que ara s’han ditq ue cal posar-s’hi. Fins ara el problema existia però s’havien posicionat al costat de la Banca.

      De fet, aquests darrers mesos el deute de les Famílies i de les Empreses ha disminuït una mica, no així la Deute de l’Estat.

      La sortida és complicada perquè retornar aquest volum de diners és una tasca feixuga i sense un nivell alt de creixement encara més, i sense que l’atur baixi, encara una mica més.

      • Com saps treballo en un jutjat…i cada dia que passa més greu està la situació. Només dir-te que cada setmana fem subhastes i totes se les queden els bancs o les seves promotores…en fi ja no vull dir res més.

        • O sigui que hi ha qui compra barat ara per poder vendre car d’aqui un temps.

          És un tema molt delicat el dels desnonaments i el de la dació en pagament. S’ha de fer bé, esperem que si demà PP i PSOE decideixen alguna cosa, hagin valorat i estudiat totes les conseqüències, ja que el tema no és només el d’arreglar o trobar una solució per als casos més desesperats, es tracta de fer-ho bé per a que no hi hagi efectes col·laterals que a la curta o a la llarga també seran perjudicials socialment.

      • Cada dia que passa ho fan pitjor i la solució que han buscat, a la llarga, no resoldrà el problema. Què passarà d’aquí a dos anys?

        • Jo soc més optimista. Crec que tot anirà bé. En tot cas no hi ha volta enrere, si les relacions amb Espanya ja eren força complicades i tenses, amb tot el que ha passat des del passat 11S pensar en tornar a la situació anterior no sembla possible.

          Crec que el 25N hi haurà un bon resultat per a les forces polítiques que volen la Independència i això obrirà un nou escenari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s