44 hores digerint els resultats del 25N

Què us he de dir després del 25N i del tot el que haureu pensat, escoltat i llegit?

Només vull donar-vos la meva opinió i explicar-vos els meus sentiments 44 hores després de saber-se els resultats de les eleccions.

Vaig votar ERC (els originals, com ara en diu la premsa). Jo tampoc vaig encertar el resultat final, apostava per un resultat més semblant a aquest:

CiU: 60                 ERC:18                  PPC: 18                   PSC: 17

ICV: 15                 C`s: 5                     SI: 1                       CUP: 1

És a dir, no he encertat ni un resultat.

Estic content amb el resultat de les votacions? El cor em diu que NO, el cap em diu que hauria d’estar relativament content.

El que diré a continuació està dit deixant de banda les meves preferències:

  • Crec que l’Independentisme ha arribat per quedar-se.
  • Es facin les sumes que es facin, els vots dels Independentistes en són majoria.
  • Els partits del Bloc del SI al Referèndum sumen 2 milions de vots i tenen 87 escons.
  • Els partits del Bloc del NO (comptabilitzant en aquest grup al PSC, perquè de fet no s’ha alienat clarament amb els del SI), sumen 1,27 milions de vots i tenen 48 escons.
  • Les Esquerres tenen 3 escons menys que les Dretes, però en canvi sumen 200.000 vots més.

Hi ha moltes lectures dels resultats, però més enllà de la forta davallada de CiU, el números són els que són. Es poden negar, com alguns fan, però s’equivoquen. Els números són tossuts.

És el Parlament que jo voldria? No, és clar. Si fos per mi, els Independentistes i les Esquerres haguessin tret millors resultats, però els meus desitjos no porten enlloc.

Vull també opinar sobre els que diuen que el resultat d’aquestes eleccions respecte de les del 2010 demostren tal o qual cosa. Comparar aquestes eleccions amb qualsevol altra és un error, o en tot cas qui ho fa és perquè busca una comparació favorable als seus interessos. Aquestes eleccions són incomparables amb qualsevol altra, perquè mai s’havia votat en clau Independentista i sobre la Unió amb Espanya, conceptes tots ells de molt calat.

Han estat unes eleccions importants i la gent no ha fallat. La sensació de que aquesta vegada si que era important el que es votava ha fet que molta gent anés a votar.

I ara què?

Coalició d’Esquerres?

CiU amb ERC (entrant o no en el Govern)?

CiU amb PSC?

Algú plantejarà una demora al Referèndum per concentrar totes les forces a sortir de la Crisi?

Podem demanar als nostres polítics que ho facin bé en un moment històric? Podem demanar que mirin més a l’esquerra que no pas a la dreta? Estaran a l’alçada del moment? Sabran deixar-se de partidismes i mirar més enllà?

Crec que és un bon moment per copsar quina mena de polítics tenim.

34 responses to “44 hores digerint els resultats del 25N

  1. Vaig tard, perdona… Jo vaig votar a la CUP (son els únics que parlen de decreixement), i com gairebé tots “he guanyat”. Bromes a part, crec que el retrat social ha estat força acurat, i això ja és molt. Pel que respecta a l’independentisme, jo crec que té més fora que mai (ara pràcticament és una moda) per molt que vulguin aigualir-la les xifres canten i qui no vulgui escoltar-les ja s’ho trobarà…

    • És una opció nova (en el sentit de que es presenten per primera vegada al Parlament). Encara no estic segur de si han fet bé saltant des dels barris i ajuntaments al Parlament. Els anava força bé. En tot cas, ja es veurà.

      Jo també crec que l’Independentisme és molt viu. Ara es parla d’una mena d’acord entre CiU, ERC i PSC. A més, se suposa que ICV i les CUP estaran d’acord amb alguns dels temes socials que es presentaran i amb l’agenda nacional.

  2. Necessitarem perspectiva per saber si aquest és un bon escenari. Jo tampoc no hauria encertat el repartiment d’escons, però a mesura que van passant els dies començo a creure que el resultat és millor del que creia en un principi. En Junqueres (és llest, el paio) evitarà que passi el que molts temíem davant d’una majoria absoluta de CiU: que la consulta sobiranista passi a ser un “ja ho trobarem més endavant, ara no és el moment”.

    Per cert, en Duran… a què juga? Que no havien enterrat la puta i la ramoneta?

    • Jo vaig intentar ser fred a l’hora de fer un anàlisi de la situació (per que el resultat final no ha estat del tot del meu gust), i em vaig posar a fer sumes entre els uns i els altres i entre les esquerres i les dretes i la conclusió és la mateixa que tu…, el resultat és suficient (no per tirar coets, però suficient).

      Junqueres ha entrat amb força. De desconegut a ben valorat en només 30 dies. És llest, els seus missatges són clars i diu el que pensa i el que pensa està d’acord amb l’ideari del seu Partit. Jo em crec la reconversió de CiU de sobiranista a independentista en un 70-80%. És a dir, no me’ls crec del tot, però si que crec que CiU ja no és la que era pel que fa al tema nacional. Si abans era el pacte fiscal i la transició nacional, ara és el Referèndum i l’Estat Propi. Crec que els ha faltat ser més clars. Així i tot, potser la gent no ha tingut temps de pair la reconversió tant ràpida en els missatges de CiU. Potser si hagués estat fent missatges didàctics en aquest sentit duran 3 mesos i després hagués convocat eleccions la gent hagués tingut temps d’interioritzar el canvi. Ara bé, no tenien aquests 3 mesos de coll perquè s’han d’aprovar els nous pressupostos i no crec que després de la Diada els volguessin aprovar del bracet del PPC.

      Vaticino un trencament d’UDC. Més que amb CDC, un trencament interior. Dins UDC hi ha militants confederalistes com el propi Duran, i altres que són independentistes com Vilà d’Abadal (president de l’AMI), i imagino que la tensió entre aquestes forces anirà a més a mesura que ens acostem al Referèndum i Espanya digui que no, i que ho provem amb la llei de Consultes i el TC també ens la tombi. En aquest escenari s’hauran de prendre altres decisions, i en aquí ERC i CDC i segurament ICV ho tenen més clar, però no així tots els d’UDC.

  3. Hola,
    per mi les lectures són vàries:
    – Catalunya és diversa i aquests resultats ho expressen.
    – Sens dubte hi ha hagut una bombolla comunicativa.
    -Continua havent una gran majoria a favor de la consulta.
    -els partits independentistes sumen menys diputats que en la pasada legislatura.
    – Tindrem un parlament molt difícil.
    -Continua la devallada del PSC.
    -Mas ha comés un error increïble.

    Però deixeu-me centrar-me en un punt. Se que molts independentistes anel·laven un pacte entre ERC, SI i RCat. Sóc molt esceptic vers aquesta afirmació. Amb Rcat, l’accent social no hagués estat tan important. I ERC perdria perfil. Sense SI, ERC s’ha mostrat com el partit amb un independentisme integrador. Aquest punt, amb una campanya perfecta ha permés remontar molts punts. Crec que ERC, i no soc militant ni molt menys, ha guanyat molt amb les escissions d’ RCat i els de Si. com ja li va passar quan van fugir el Colom i la Rahola per fundar PI.

    • Dono resposta en el mateix ordre del que has comentat:

      – Hi ha diversitat, 7 forces representades en el Parlament ho confirmem. És massa?
      – Si, hi ha hagut bombolla comunicativa, però la disculpo perquè la majoria de persones ha entès que aquests moments són importants i especials.
      – Si, la majoria a favor de la Consulta és una majoria sòlida. Si a aquesta majora li sumem el PSC, la majoria ja és espectacular.
      – Els escons “independentistes” ara són: 74. Aquesta quantitat no es pot comparar amb les anteriors eleccions ja que no s’havien fet en clau independentista. – Així i tot, solament hauries de comptabilitzar els escons d’ERC i de SI. Els de CiU d’ara potser si, abans no. Aquest és el meu punt de vista.
      – Serà difícil governar perquè també seran difícils les circumstàncies. Els PSC farà un pas endavant?
      – Els PSC no ho tenia fàcil i ja ho havíem parlat en alguna ocasió. Ara bé, crec que és un nou error no convocar el congrés que hauria de deixar que tots els militants diguessin la seva.
      – Mas i el seu entorn no han mesurat bé el moment. Potser hagués estat millor seguir governant fins a finals d’any i esperar a poder aprovar o no pressupostos.

      ERC ha crescut a mesura que en Junqueras ha anat convertint-se en una persona coneguda. El seu discurs ha calat i la persona cau bé als que el voten i als que no. Potser en el futur es convertirà en un polític de referència.

      Cal esperar unes poques setmanes. Espero el millor per Catalunya.

  4. Han estat unes eleccions estranyes. Mas demanava majoria absoluta (per sort, no l’ha obtinguda). Hi ha hagut qui els ha votat per aquest motiu, d’altres no se’n refiaven, d’altres els volien votar però varen decidir no fer-ho pel tema del diners en bancs suïssos. Un fet que ningú compta: 54.878 vots nuls, que han passat del 0,53% del 2008 a l’1,58%. Interventors importats des d’Espanya que han fet trampes. Gran nombre de gent que no ha pogut votar des de l’estranger. Gent que no ha pogut votar estant a Espanya.

    Què passarà a partir d’ara? No ho sé i no em fa gaire gràcia com han quedat les coses i tot el que pot passar a partir d’avui. Espero que intentin millorar la crisi sense deixar de banda la independència i que no s’entretinguin gaire.

    Qui no vegi que ha guanyat la independència és que és cec:
    CiU 50 ERC 21 CUP 3 són 74. En contra: PSC 20 PP 19 ICV-EUiA 13 C’s 9 són 61. No he inclòs ICV perquè poc abans del diumenge varen dir que NO hi estaven a favor.

    Totalment d’acord amb tu, aquestes eleccions no es poden comparar amb cap de les anteriors perquè, mai havia estat tan clar que es volgués la independència.

    Hem d’exigir als nostres polítics que ho facin bé en un moment històric.

    • Avui llegia que moltes persones si haguessin sabut el resultat de les eleccions haguessin canviat el seu vot. O dit d’una altra manera, si hi hagués segona volta com en d’altres països, el resultat seria molt diferent. Crec què, com dius, molta gent ha votat per motius diferents a partits als quals fins ara no havia votat, i en veure els grans traspassos de vots entre partits, molta gent s’ho hagués repensat de poder tornar a votar.

      Un detall important: Si el Partit SI hagués anat amb ERC, aquesta hagués passat de 21 a 23 escons (comptant els vots que ha obtingut SI i que a l’hora de la veritat “no han servit per a res”).

      En el programa d’en Cuní ara entrevistaran en Duran. Tinc curiositat per saber que diu. Ara tot sembla embolicat, però tampoc en tenim gaire informació.

      Si, l’opció Independentista està viva i ben viva, això resta clar amb un mínim anàlisi dels resultats.

      • El que més mal ha fet és que no hi hagués coalició. Pot passar qualsevol cosa.

        • Sembla que hi ha una impossibilitat pel pacte. Aquesta situació “especial”, sembla una bona ocasió per oblidar el vol curt i de partit petit i pensar amb sentit d’Estat, però sembla que no.

          • A mi, el que em sembla és que estem més per la feina el poble que els polítics. Hi tenen massa a perdre.

          • Es miren molt al melic els partits polítics. Nosaltres intentem anar per feina sense la política dels polítics. Ell tindran a perdre, però en a mi el que ells tinguin a perdre se me’n refot. Nosaltres si que tenim a perdre coses importants!

          • Al pas que va, hi perdran més si ens quedem a Espanya. Jo veig que Espanya va camí d’una nova dictadura, no m’estranyaria que il·legalitzessin partits i que intervinguin l’autonomia. Els veig tots a la cua de l’atur. A mi em preocupa el poble, la cultura, la llengua… però jo No sóc ningú. No sé si te’n recordes, ja fa temps vaig dir que no veia cap polític capaç de tirar endavant, espero equivocar-me.

          • Aquest proper 2013 serà difícil per Espanya i molt difícil per Catalunya (no sé com ens ho farem). Els problemes econòmics són extrems. Els interessos que hem de pagar ens estan ofegant.

            Espero que no tinguis raó i que els polítics que tenim i que acabem d’escollir sàpiguen conduir el país per la millor senda econòmica i nacional.

  5. Ai…

    A mi em fa por que si Esquerra no governa ens oblidem de la consulta. Esquerra diu que és independentista, però ara que té l’oportunitat de governar diu que prefereix l’oposició…serà que no vol quedar malament fent retallades? No seria millor sobreviure com fos aquest 2013 i un cop independents arreglar el país? Això seria una actuació independentista de veritat, segons els meu criteri.

    Una segona reflexió: es diu que els vots de CiU han baixat castigant les retallades, però crec que hi ha més factors: gent independentista que creia que Mas ens la jugaria, gent centrista que ha preferit votar el PP i gent que s’ha vist influïda per les últimes notícies de paraisos fiscals.

    Tercera i última: crec que fem malament de comptar els vots a ERC, CiU, ICV i CUP com a vots independentistes… hi ha gent que pot estar a favor que Catalunya pugui decidir però que no volen separar-se d’Espanya i votarien NO al referèndum… A més a més hem de comptar el 30% d’abstenció que vés a saber què votarien el dia del referèndum. No en tenim ni idea de què sortiria en un referèndum, més val que fem una bona campanya explicant bé el per què volem ser independents abans del referèndum o encara tindrem una segona sorpresa a les urnes…

    • Encara hi ha un cert odi entre UDC i ERC i a l’inrevés. Sembla que ERC no es vol cremar.

      En Junqueras ha dit una cosa interessant, que si entren al Govern, regalen ser líders de l’Oposició al PSC que és un Partit no Independentista. És una bona raó, però per mi no és suficient.

      Demano als nostres polítics, grandesa, saber mirar més enllà, saber valorar que moments com aquest no es donen gaires vegades en una vida. Què es posin d’acord, que ho intentin i ho intentin i ho intentin.

      Si convoquem un Referèndum:

      És per guanyar-lo, i per intentar assegurar això, s’ha de treballar molt. Anar ciutat per ciutat, associació per associació, poble per poble i quasi porta per porta explicant què significa la Independència. S’hauria de fer un Llibre Blanc amb els ets i uts de la Independència i lliurar-lo a totes les bústies del País (com en el seu dia es va fer amb la Constitució), o regalar-lo als quioscos o utilitzar alguns sistema similar. També s’ha de preparar el País per si guanya el SI. S’haurien de tenir totes les estructures i tots els serveis preparats per al dia següent al del Referèndum. I tot això no es fa en un dia. Tot el que cal fer, ho podria fer millor un Govern que tingués suports, que un govern debilitat i que s’hagués de preocupar de moltes altres coses.

      Si, en la davallada de CiU hi ha múltiples factors. Els que dius i el fet de que s’hagi centrat molt la campanya en Mas.

      Be´, en el darrer paràgraf del teu comentari dius coses semblants al que he comentat una mica més amunt. Un Referèndum s’ha de preparar molt bé. S’ha de sembrar abans de collir.

  6. Jo estic content amb el resultat per una senzilla raó: podria haver estat moooooolt pitjor. Per exemple, no hi ha ni rastre de Plataforma per Catalunya (tot i que se’n va emportar uns quants vots). A més, CIU ha perdut 12 escons, la qual cosa vol dir que no tots els seus electors aproven les retallades que ha fet. I esquerra és segona força política!!!! A més, ICV ha guanyat 3 escons i les CUP entren amb força al Parlament. Està clar que hagués estat millor un Parlament governat pel Junqueras, però què hi farem…

    • Va haver un moment en que PxC sortia al marcador d’escons de TVC amb la possibilitat d’entrar al Parlament. No m’hagués estranyat massa que haguessin aconseguit 1 escó en una situació com l’actual en que alguns partits situats als extrems s’han aprofitat del desencant, del cabreig i de no estar desgastats perquè mai han estat en primera línia.

      Molta gent ha posat per davant el tema de les retallades que ha portat a terme i els seus pactes amb el PP, abans de votar pel projecte de Mas. Alguns d’aquests són independentistes, però han buscat refugi a ERC, d’altres han marxat al PSC o al PP.

      ERC ha anat pujant a mesura que la gent ha anat coneixent en Junqueras, persona que ha sorprès positivament a milers de ciutadans. Crec que ERC té molt de recorregut encara.

      Les CUP encara no sé quina actitud mantindrà (combativa segur). No sé amb quins temes estarà disposada a parlar (temes socials i nacionals si, segur. Però en d’altres temes més durs…, no ho se).

      ICV, creia que es podria aprofitar més dels votants que han deixat el PSC, però al final aquests no han estat tants.

      Ara hi ha un bon merder per aconseguir un Govern que pugui governar el dia a dia amb una mica de consens. I si d’una p… vegada es posessin d’acord en un programa social i nacional!!!

      • Sí que és veritat que molta gent que estava en contra de les retallades s’ha refugiat en partits com el PSC o el PP, però la gent més de dretes han marxat a Ciutadans. D’aquí el seu augment al Parlament. Ara, si mirem per poblacions, d’aquí d’Hospitalet, podria haver tret algun escó PxC. Patètic.

        • Hi ha hagut poblacions en les quals PxC ha estat a punt d’esgarrapar un escó. Era una possibilitat, en situacions com la que vivim, els extrems en treuen profit.

          C’s s’ha aprofitat de redicalitzar-se embolicant-se en la bandera española i el castellà. Rivera parla en català i castellà quan surt per la tele, però davant els seus militans parla en castellà. El seu nínxol de vots està clar. Ara bé, ha crescut també perquè no ha patit cap desgast. Pot dir el que vulgui de qui vulgui, en definitiva no fan altra cosa, ja que no han de prendre cap decisió política i això no desgasta.

  7. Aposto per una decadent convergència governant en solitari, però convocant referèndums amb tres forces i fins i tot una quarta més.

    salutacions

    • Preferiria un Govern més fort per encarar tot el que s’ha de fer en els propers temps. Un Govern fort amb d’altres forces al govern o amb suports des de fora. Preferiria que aquesta vegada tothom fes un pas endavant i sabessin trobar la manera de posar-se d’acord amb la majoria de temes socials i nacionals.

  8. ja que hi som i ara està de moda val més fer ara lo del independentisme perquè sinó la gent com tot s’en oblidarà de seguida

    • La meva companya diu el mateix, que cal còrrer que si no la gent s’anirà encongint i refredant. Crec que una opció com aquesta hagués estat més possible si en les eleccions del 25N els partidaris de la Independència haguessin estat una majoria molt més àmplia que l’aconseguida.

      • A mi em fa gràcia, si fos a l’inrevés, amb 50 n’hi hauria prou, n’estic seguríssima. Per què els independentistes ens hem de fotre si som majoria? Perquè ja hi estem acostumats? No fotem! A mi em sembla que 74 és una àmplia majoria i els partits portaven la paraula independència. Se suposa que al referèndum seran 51. Si ara això es refreda, la gent perdrà la confiança en els polítics i no ens ho podem permetre.

        • Efectivament, la majoria és la que és i no depèn de qui la ostenti o no. Depèn dels números.

          Penso que si ara féssim un Referèndum el resultat no estaria clar. No crec que els que volem el si, podéssim estar tranquils, ni tampoc els que volen el no. Guanyar el referèndum s’ha de treballar, i això no es fa en una setmana. Cal treballar molt, porta a porta si cal.

          • Jo crec que el millor seria una Declaració d’Independència al Parlament. El referèndum no ens el deixaran fer MAI i, per a mi, els vots són clars. Si tu poses al programa INDEPENDÈNCIA i els votes, la gent està votant INDEPENDÈNCIA. Segons com actuïn els polítics, la gent deixarà de creure-hi. El moment és ara.

          • En el comentari que l’he contestat a Reflexionem-hi hem tractat d’aquest tema. En resum: per proclamar la Independència, has de tenir moltes coses preparades des d’abans, i Catalunya no ho ha fet. Què passaria al dia següent de proclamar-la? Crec que cal molta feina interna per poder arribar a tenir unes estructures i uns serveis que no tenim i si no els tenim això vol dir que al dia següent de ser independents, no funcionarien.

          • Ja ho sé, Tomàs, jo crec que el que s’ha de fer és preparar estructures i, si Espanya no permet referèndum, tirar pel dret.

          • El procés de construcció d’un Estat és laboriós. Hi ha coses que ja estan preparades, però n’hi ha d’altres en que el camí que ens resta per recórrer encara és molt gran i necessitarem esforç, diners i temps.

  9. Dutbo que es deixin de partidismes…. i això em fa pensar que amb tota la il·lusió depositada es ben be que ens defraudaran i no sabran estar a l’altura. Evidentment, espero equivocar-me.

    • Hola Kar!

      Hi havia i espero que encara hi hagi moltes persones il·lusionades. Si els polítics llencen a les escombraries aquest tresor, que se’n vagin a fregir espàrrecs.

      En un país mig intervingut, sense tresoreria, amb un alt atur i amb molts d’altres problemes, els polítics s’han trobat amb que un 70% de la població amb dret a vot ha anat a votar i ho ha fet amb una majoria per la independència i encara en una majoria més important a favor del dret a decidir, doncs si són capaços de defraudar-nos, que marxin, que ho deixin.

      Kar, he esborrat els altres dos comentaris teus que m’han arribat ja que semblaven tallats, incomplets…, i en tot cas no s’entenien.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s