A una setmana de la fi del Món…o no!

Ara que sembla que el Món no s’acabarà aquest proper 21 de desembre, podem tornar a ordenar les nostres vides.

Alguns habitants del Planeta han passat de l’angoixa de pensar que farien en els darrers dies, com farien front a l’aniquilació, a haver de pensar que faran a partir del dia 21.

Al llarg dels darrers mesos hi ha qui ha tret molt profit dedicant-se a propagar la fi del món basant-se en una interpretació interessada ( o tergiversació) del calendari dels Maies.

Fins i tot, el Govern dels EEUU en el seu bloc oficial “USA.gov” ha sortit a desmentir els rumors sobre la fi del món, també la NASA s’ha hagut de pronunciar en la seva pàgina de preguntes més freqüents, tot dient que acreditats científics de tot el món no han detectat cap amenaça global per al nostre Planeta per aquest final d’any.

El calendari Maia es compon de 13 cicles, on cada cicle dura 5.125 anys, i el que ara s’acaba és un d’aquests cicles, el que va començar el 3.118 aC. Res més que això.

Palenque (Mèxic Maia). Foto pròpia

Palenque (Mèxic Maia). Foto pròpia

Vist tot això, analitzem les conseqüències de la no fi del món:

Punts Febles

  • Haurem de suportar una vegada més la selecció de les millors cançons nadalenques, i a Rafael cantant el Tamborilero.
  • Haurem d’aguantar una vegada més la programació nadalenca de les televisions, campanades incloses.
  • Haurem de tornar a escoltar les prediccions dels “vidents més prestigiosos”.
  • Haurem de seguir escoltant les genialitats dels Ministres Wert, Montoro i Margallo.
  • Potser tornarem sentir al senyor Feijóo dir que mentre Galicia paga, Catalunya demana.
  • Potser haurem de tornar a llegir que Espanya auxilia a Catalunya amb diners del FLA (obviant els interessos que es paguen pel préstec).
  • Potser naixerà algun altre Manifest d’Intel·lectuals (qui diu que ho són?), d’aquells que diuen que no són nacionalistes, que són ciutadans del Món, però que firmen manifestos d’un nacionalisme espanyol que tomba d’esquenes.
  • Podrem veure i viure el següent paquet de retallades, mentre els Governs de Madrid no ens paguen el que deuen.
  • Podrem tornar a sentir a algun ministre dir que l’any que ve és l’últim de la Crisi.
Chichen Itza (Mèxic Maia). Foto pròpia

Chichen Itza (Mèxic Maia). Foto pròpia

Punts Forts

  • Potser podrem veure i viure com Catalunya es declara insubmisa davant les retallades estatals que són impossibles de complir i totalment injustes tal i com estan plantejades.
  • Potser podrem veure com els grans Bancs, que aprofitant-se de la Crisi s’han fet més grans i més forts, són pressionats pel nou govern i per la població de Catalunya
  • Potser podrem veure com els bancs i les caixes que han estat rescatats amb diners nostres, no poden seguir desnonant famílies dels seus pisos i es veuen empesos a oferir solucions alternatives.
  • Haurem (sense el potser) de seguir lluitant per defensar el Català i el dret dels catalans ha decidir el nostre futur.

Sense entrar en temes relacionats amb els éssers estimats, l’amor, la fam, la natura o la salut, els esmentats són alguns dels temes que ens hauríem estalviat o als que haurem de fer front en una setmana i en funció del que passi el proper dia 21.

Vols dir la teva? Vols afegir pros i contres a la Fi del Món?

180 responses to “A una setmana de la fi del Món…o no!

    • L’havia llegit aquesta notícia. El col·lectiu Emma, com el col·lectiu Wilson són grups de professionals (alguns dels quals treballa a l’estranger) i que es dediquen a contrastar informacions econòmiques que surten a la premsa estrangera amb dades i que promouen trobades amb periodistes que tracten d’aquest tipus d’informació per facilitar-los informació i contestar les preguntes que els puguin fer.

      Molt interessant el tema, forma part de la internacionalització del Procés.

  1. Potser podrem veure com aquesta crisi és “la crisi”, i ni brots verds ni res de res. No ho sé, no soc gens optimista amb el que ens espera…

    • Des del PP ja diuen que a meitats de l’any vinent la Crisi ja començarà a remetre. Jo no m’ho crec. Em sembla que això encara no s’ha acabat. No és pessimisme, és que crec que encara no hem vist tot el que havíem de veure. Avui he llegit com ens deien que el rescat bancari ens ha costat als espanyols uns 52.000 milions d’Euros. Increïble, una burrada. Segurament deixar caure bancs i caixes hagués estat catastròfic per als clients i per a l’economia en general i per això no s’ha fet. Ara bé, el que no és de rebut és que molts banquers se n’hagin sortit “de rositas” després de tot el que han fet i el que ha passat.

  2. Otros 21 finales del mundo que debieron ser… y tampoco fueron
    http://noticias.lainformacion.com/interes-humano/otros-21-finales-del-mundo-que-debieron-ser-y-tampoco-fueron_rlWHolUkO8yI4vCnJamS11/

    Crec que us pot interessar aquest article.

    Demà serà el gran dia d’en Piqueras.

    • Estaria bé que, a partir de demà moltíssima gent canviés de manera de pensar i fos més tolerant.

      • No passarà, igual que el món no s’ha acabat, això tampoc passar. Hem vist coses increïbles i hem hagut de llegir i escoltar com alguns personatges deien coses inclassificables, però el que ha de venir encara serà molt pitjor.

        El director de l’ARA deia que aquest país serà el que nosaltres siguem capaços de defensar i de guanyar-nos. Doncs això, il·lusió, treball, esforç, empenta, intel·ligència, generositat i astúcia.

      • Se sap que l’any 1000 molta gent creient que el món s’acabava va tornar-se més bona persona, però quan la data va passar tothom va tornar a fer el mateix de sempre.

        • Ja sabem que la por, a l’igual que la fe, mou muntanyes. Per tant, no és estrany el que expliques. Imagino a tothom temerós de l’apocalipsi, i un cop passada aquesta por, tothom va tornar a ser com és en realitat. La religió, no deixa de ser una mordassa.

          • Per això un règim autoritari té més possibilitat d’imposar-se si té elements teocràtics que si és de caràcter militar. Fixa’t en el cas de les revoltes àrabs, han caigut els dictadors militars, però les teocràcies es mantenen intactes.

          • Serà interessant seguir l’evolució de les revolucions àrabs. El que està passant a Egipte amb els “germans musulmans” segurament no era el que molts pensàvem que passaria.

            Si, de vegades la teocràcia arriba on no arriben les armes dels militars. El cervell de vegades és més permeable als missatges que a les amenaces de les armes.

    • Ja he llegit l’article que ens has passat. És molt interessant el recull que s’hi presenta. El que em sembla més preocupant és que només en els 12 darrers anys de l’actual segle ja hi hagut 5 teories que predeien la fi del món. Això va a més, sense dubte la influència de les xarxes social i d’Internet anima als vidents i als que busquen fer negoci fins i tot sota les pedres.

      En llegirem moltes més. De fet, a l’articles, ja s’anuncia un per a 2030.

      • Pràcticament cada any hi ha un o dos anuncis de la fi del món, especialment per part de sectes que anuncien que es preparen per ser recollits per un OVNI i altres bajanades semblants. A l’Argentina les autoritats han hagut d’impedir el suicidi dels membres d’una d’aquestews sectes.

        Estava anunciat que si te n’anaves a Bugarach et salvaves, sembla que el poble estava ple de periodistes. T’imagines que la continuitat de l’espècie humana depengués de la procreació de periodistes que haguessin sobreviscut a la fi del món?

        • El que em crida l’atenció no és tant que hi hagi persones que s’ho creguin, sinó la parafernàlia de que es rodegen els actes d’aquestes sectes i el dramatisme que acostuma a acompanyar les menjades de coco del gurú de torn.

          Han hagut d’enviar les forces especials perquè avui fins i tot una avioneta ha sobrevolat el poble. Curiós el que planteges: una nova oportunitat per a la humanitat però sent tots descendents dels de Punto Pelota o Telemadrid o Intereconomia. Sembla una història de terror!

          • De fet el més sorprenent és que es barregen elements religiosos amb temes ufològics, ja no tenen prou amb la fe en una divinitat que necessiten creure que uns extraterrestres aterraran per salvar-los.

            La humanitat descendent d’en Roncero, Isabel Sansebastián o Curry Valenzuela? Abans prefereixo l’extinció de tota l’espècie.

          • Algunes d’aquestes sectes barregen i fan un max-mix perquè el tema de la religió triomfa, i és lògic que copiïn elements d’èxit.

            Pel que fa a l’opció periodística escollida, la veritat és que la decisió seria molt dura. Caldrien milers i milers d’anys per netejar alguns senyals genètics

  3. Tomàs, demà ja és 21, per si s’acaba el món, vull agrair-te les bones estones (les dolentes, no tant) i el munt d’informació que he tingut gràcies als teus articles. (Ara segur que NO s’acaba el món).

    • Doncs igualment. Et desitjo el millor en qualsevol dels casos, si això s’acaba per a què l’alternativa sigui millor, i per si no s’acaba, per a que el 2013 et possibiliti allò del que ens parlaves en un comentari anterior.

      No cal agrair res. Jo també ho he passat bé comentant i recomentant amb tu sobre diversos temes. Ara bé, m’has despistat amb això que dius de les males estones que t’he fet passar (si ho he entès bé). Si així ha estat, ho lamento.

      • No t’espantis! Males estones per les males notícies que eren l’actualitat, crec que vàrem saber donar-nos ànims entre nosaltres. Gràcies pel bons desitjos. Si va bé, ja t’ho diré, té molt bona pinta. Jo espero que puguis fer força viatges i que tot et vagi molt bé. Feliç 2013 a tots!

        • Si és això cap problema. De notícies n’hi ha de bones i de dolentes i els moments actuals no són precisament fàcils. Al llarg dels propers mesos segur que comentem molts temes i en alguns ens trobarem fent-nos costat!

          La crisi s’ha emportat també algun viatge en el nostre cas, de tal manera que els dos darrers anys han estat d’allò més fotut pel que fa a viatjar. Esperem temps millors. Bones festes.

          • Sento no haver-me sabut expressar millor. Si no m’equivoco, sempre ens hem fet costat i animat quan defallíem. Ens esperen temps molt durs i és bo que ens fem costat.

            Em sap greu això del viatges. Haurem d’esperar i tenir paciència però segur que vindran temps millors. Bones festes.

          • La “guerra” ja ha començat. De fet ja havia començat, però anirà a més. El Tribunal Constitucional tindrà molta feina per què tans des d’aquí, com des d’allà hi acudirà per qualsevol tema.

            Espero aquest estiu poder fer una sortida ni que sigui curta o a prop.

            Bones festes.

          • El que hem vist fins ara, era l’aperitiu, no em vull imaginar fins on són capaços d’arribar.

            Espero que sí puguis fer alguna sortida.

            Bones festes!

          • És un escenari nou i no sabem què passarà, ni com es desenvoluparan els esdeveniments. Tenim idees, més pel que hem vist fins ara i pel que imaginem, però en realitat no sabem què passarà o com passarà el que passi.

            Ningú té experiències prèvies en situacions similars. No sabem com es desenvoluparan els nostres polítics i tampoc els de Madrid.

            Potser en algun moment caldrà que la societat catalana es tingui que tornar a mobilitzar per donar suport als nostres polítics. ja veurem com van les coses. Pas a pas.

          • Això de ser pioners i els psicòpates que corren per Espanya…

            Si cal que ens tornem a mobilitzar, ho farem!

            Ara cal paciència i molta sort.

          • No hi ha antecedents. Ara bé, el cas d’Escòcia (que en part és diferent), donarà resposta a moltes de les preguntes que ara tenim respecte del paper que hi jugarà Europa. En pocs mesos sabrem que diu Europa perquè en allà fan les coses diferents, i tant Anglaterra, com Escòcia, volen i necessiten saber quines són les regles de joc. Això ajudarà a Catalunya.

            Crec que haurem de tornar a sortir al carrer i a no molt tardar.

          • I tant que és diferent! Ells sí que saben què és una democràcia, Espanya NO! Vol tornar a la dictadura. De moment ja tenim nou President i sembla que vol fer el que li demanem. Espero que no s’arronsi.

          • El pitjor és que al PP encara li resten 3 anys de legislatura. Només ha passat 1 any i s’ha fet molt llarg. Doncs encara en resten 3 més. Hores d’ara el PP perdria unes eleccions, però estan molt tranquils perquè ho tenen molt lluny.

            Als polítics d’aquí se’ls gira molta feina i molt important. Sembla un tòpic, però és difícil discutir que en els darrers 300 anys (tret de la guerra civil) pocs moments hi ha hagut més importants que els actuals i els que han de venir. De segur que la població haurà de tornar a sortir al carrer en algun moment pertornar a demostrar internament i externament que donem suport als partits que defensen el dret a decidir.

          • Si en un any han portant el país a la merda (amb perdó), no em vull imaginar què faran durant els altres tres. N’estàs segur que no guanyarien unes eleccions? Mira què ha passat a Galícia! He arribat a la conclusió que els espanyols NO pensen.

            Suposo que sí, que haurem de tornar a sortir al carrer. Els de Barcelona ho teniu bé però, per als de fora, és més complicat, si no fan autobusos, segons a quina hora sigui, no podem baixar.

          • Galícia viu en una mentida fiscal interessada. Mentre el candidat del PP deia allò de “Galícia paga i Catalunya demana”, la realitat és que el 2012, Galícia ha rebut del repartiment territorial de fons, més de 4.800 milions d’Euros i així i tot encara ha tingut un petit dèficit. Una part d’aquest fons que ha rebut provés del que a Catalunya no torna. Galícia sense aquest 5.000 milions com pots imaginar en dos anys deixaria de poder pagar.

            Les manifestacions no tenen perquè ser sempre a Barcelona, es podrien concentrar en unes quantes poblacions, després només hi ha que sumar.

          • El Feijoó té una barra… és un desgraciat!

            A veure com van les coses, el meu desig per al 2013 és que la situació millori, ja sé que és ser molt il·lusa, però és el meu desig.

          • En Feijóo ha mentit i ho ha fet de manera reiterada i deliberada. Qualsevol persona mínimament informada en aquests temes sap la veritat. Ara bé, potser no els interessa saber-la!

            Espanya amb un repartiment fiscal més just, seria un País diferent des de fa molts anys.

            Segurament el 2013 no serà fàcil. L’única esperança és que Europa (com ja es comença a insinuar), relaxi el temps per a que Espanya compleixi els nivells de dèficit acordats. És clar que després el Govern espanyol haurà de traslladar a les Comunitats aquest relax en el temps de compliment, i no que faci com en aquesta ocasió passada en que no ho ha fet.

          • mariaboix1

            Alguns demanen que a Catalunya, ni aigua. Ens volen ensorrar. Ens estimen tant!

          • Hi ha tota una política consensuada per escanyar a Catalunya des de tots els punts de vista. Coordinen el que fan per a que la pressió arribi a tots els camps. Crec que van errats amb aquesta política, a més de ser del tot injusta, però allà ells.

          • mariaboix1

            Escanyant Catalunya, escanyen Espanya. Ja s’ho faran…

          • Amb els números a la mà, sembla que sense Catalunya, Espanya hauria de ser diferent a la força. Si amb els diners de Catalunya la cosa ja va molt justeta, sense aquests ingressos sembla que l’Espanya actual (la de les Autonomies) no seria viable i hauria de canviar, en aquest cas a la força. Allò que no volen fer per les bones, per consens, ho hauran de fer de pressa i corrents.

          • mariaboix1

            Saps què penso? Ja s’ho faran… (ells m’han tornat així). Estan aconseguint que els odiï!

          • La seva aposta fins ara ha estat molt radical. Fins i tot han jugat brut. Això no pararà, és com una guerra sense armes, la qual cosa no vol dir que no hi hagi odi, mala llet i males arts.

            Ara bé, segur que tot això canviarà. Crec que en els propers mesos Espanya articularà algun Pla acordat entre PP i PSOE, que presentaran a CiU. A més, no sabrem quantes vegades parlaran en secret, ni tampoc de què parlaran, però ho faran sense cap mena de dubte.

          • mariaboix1

            No sé què dir-te. Aquests no sembla que vulguin baixar del burro. Ja veurem què passa. A mi ja fa temps que em cansen.

          • Ja pots estar segura que hi haurà negociació. Moltes de les converses no les coneixerem mai (o en tot cas d’aquí molt de temps). Parlaran tots amb tots, PP amb PSOE, PSOE amb PSC, també lògicament entre els Partits Catalans i de CiU amb PP i PSOE. També hi jugaran el seu paper els Sindicats i els Empresaris. Tothom i fotrà cullerada.

            Fa poc hem sabut que Mas i Rajoy varen parlar a soles abans de la famosa reunió de després de l’11S. Fa poc Rajoy ha dit que “és clar” que parlava en secret amb en Rubalcaba sobre Catalunya. El PSOE ja parla d’un Estat Federal, el PP li pregunta al PSOE que els hi expliqui que volen dir amb això d’Estat Federal. Les coses es comencen a moure i es mouran molt.

          • mariaboix1

            Només espero que Mas i Junqueras facin el que demana el poble i que no en sortim gaire malparats.

          • Veurem fins on són capaços d’anar junts.

            Si arriba un moment en que PP i PSOE posen sobre la taula una modificació substancial de la Constitució, veurem quin és el paper de UDC i quin és el de CDC. Espero que CDC arribi fins al final, però no n’estic tant segur d’UDC. Veurem també fins on arriben PSC i ICV. En un moment determinat, allà on no arribi UDC, pot arribar ICV o (qui sap) si el PSC (dependrà molt de com es desenvolupin els grans actes de la gran política que esperem faci acte d’aparició en algun moment.

          • CDC sembla que ha entès què vol el poble. Dels d’UDC, jo no me’n refio, ens la faran i ben grossa. El PPC amb aquella dona, que sembla un disc ratllat, ja ho ha deixat clar. El PSC, avui ha dit això: ow.ly/gm8Fl per tant, a mi no m’interessa. ICV, tampoc els veig molt per la feina.

          • El PSC va fent el seu camí. Ha canviat molt en els darrers 3 mesos, encara ha de passar per un Congrés intern que el pot fer canviar més. Ja veurem com acaba tot plegat. El PPC ho té molt clar i no crec que faci cap moviment en contra del PP. ICV ha de prendre en els propers mesos més pes en els temes socials i nacionals.

            Quan arribi el moment de la veritat, i si en algun moment hi ha 2 propostes en un Referèndum, una la Independència i una altra de reforma profunda de la Constitució, amb canvis en el terreny competencial, fiscal i cultural, és quan crec que UDC pots deixar el projecte nacional de Catalunya i apuntar-se a l’opció espanyola. Veurem.

          • Jo, del PSC i d’UDC, no n’espero res. El PSC, s’hauria de separar del PSOE i UDC no sé què fa amb CDC. El PPC té massa dependència del PP i, no veuen que el PP passa d’ells. Tinc molt clar que, qualsevol proposta que vingui d’Espanya, NO m’interessa, no me’n refio, cada dia que passa els suporto menys, ens odien, no tenen paraula. Mai m’he sentit espanyola, malgrat que vaig néixer cap al final de la dictadura i NO aconseguiran mai que me’n senti.

          • Hi ha qui distingeix entre Ser i Estar espanyol. Hi ha qui diu que no és espanyol, però que està espanyol (per allò de que estar hi estem, mentre no sigui possible un altre estatus). El Ser, sembla que demana que hi hagi voluntat pròpia, i aquí rau la diferència.

          • Tens raó! Jo, de moment estic espanyola però NO en sóc. Desitjo tant ser i estar catalana.

          • Ser-ho ja ho ets, és una opció personal que ningú et pot discutir, ni prendre. Depèn de la teva voluntat. Estar-ho depèn d’un estatus jurídic que no depèn de la voluntat sinó dels Estats, de les lleis, dels demés. Això no depèn exclusivament de nosaltres, només en una petita part, en canvi Ser, si que depèn molt més de nosaltres. Controlem més el ser, que l’estar (en aquest sentit que parlem).

          • Estar catalana, depèn d’una colla de cretins que no ens volen entendre i, que si poguessin no ens deixarien ser-ne. Mai renunciaré a ser i sentir-me catalana.

          • Per sort a això no ens hi poden obligar per moltes lleis i entrebancs que hi posin. Poden legislar-ho quasi bé tot, però no poden posar barreres al pensament, als sentiments i a les pròpies creences.

          • Com a molt, poden aconseguir que siguem hipòcrites, però canviar-nos el pensament, MAI!

          • si, tens raó, la hipocresia és un factor que està molt present en la societat en general, i en la política en particular.

            Si una cosa ha passat de bona des de l’!!S (i n’han passat unes quantes), és que ara hi ha menys hipocresia, moltes caretes ja no hi són, ara està més clar el que tothom a votat i el que volen els partits (amb matisos i clars obscurs, però el panorama s’ha fer més transparent).

          • I tant! Gràcies a la feinada que fan a l’ANC, molta gent ha vist que es podien treure la màscara, que ja no eren minoria. Molts d’altres, han pujat al tren per motius econòmics i molts, s’han adonat que pertànyer a Espanya és una vergonya o simplement, n’estan fins als nassos!

          • A ningú ja li fa vergonya anar amb una estelada (fins ara solament en mans del que en deien radicals i coses pitjors). el seu significat s’ha socialitzat i en aquests moments és la bandera d’una bona part de la societat catalana. Té un significat claríssim i inequívoc.

            Els que volen seguir sent espanyols també s’han descarat, en el sentit de que així ho han votat i fins i tot s’hi han manifestat.

            Els balcons de Barcelona encara van plens de banderes (la majoria estelades), i tot sembla indicar que s’hi quedaran fins que calgui.

            En aquest sentit és en el que dic que ara hi ha menys màscares. El que vol es manifesta en clau independentista i el que vol en clau dependentista d’Espanya.

          • No visc a Barcelona però visc gairebé davant de l’Ajuntament d’un poble i l’estelada NO la penso despenjar. Amb una tempesta es va despenjar i, quan vaig poder, la vaig arreglar. L’any passat me’n varen robar dues, però ella, viurà al meu balcó. Ja era hora que ens llancéssim i féssim el que hem de fer. Ara hem de continuar lluitant fins que ho aconseguim.

          • Hi ha d’haver empenta i il·lusió, i s’han de mantenir. Les estelades als balcons ens recordem el que estem vivint i el que volem.

            El camí serà llarg. És un camí que ERC i CiU no podran fer tot sols. En un moment proper s’hi haurà de mirar de sumar altres forces polítiques i totes les associacions que s¡hi vulguin afegir. A més, la població en general també s’haurà d’implicar en determinats moments puntuals per donar-hi suport i per demostrar que els polítics tenen suport social.

          • Hem de fer el que calgui, ens hi va el futur com a catalans. Quedar-nos a Espanya, seria rebutjar a la catalanitat. Jo NO ho penso fer.

          • Moltes persones creuen com tu. És molt important el que ha de venir en els propers mesos, però jo considero també molt important tot el que ha passat fins ara. La societat catalana (una bona part) està mobilitzada en favor de la Independència. Així doncs, els propers mesos seran també molt importants. Caldrà molta feina.

          • Clar que és important el que ha passat fins ara! Hem aconseguit pacíficament, festivament i ben somrients que el món ens miri i estigui pendent de nosaltres. Cal continuar així, no sé si servirà per a alguna cosa, però val la pena intentar-ho.

            Jo m’estic tornant molt impacient, suposo que són coses de l’edat i ja voldria que estigués tot resolt.

          • Pel que sembla, la majoria ha optat per anar pas a pas i fer-ho de la manera més democràtica i transparent possible. Atès que tothom espera que Espanya negui qualsevol possibilitat de Referèndum, caldrà poder demostrar internacionalment que s’ha intentat de totes maneres i fins el darrer moment. A partir de llavors si que tot depèn més de la Generalitat.

          • Malgrat que no m’agradi, perquè sé com aniran les coses, s’ha de seguir tot el procés, un cop fetes totes les passes, internacionalment haurem quedat bé i Espanya continuarà negant-s’hi, per tant, només quedarà la Declaració d’Independència al Parlament; un altre camí és que Espanya vingui amb els tancs, cosa que cada dia veig més probable que passi. De fet, fins que no tinguem totes les estructures a punt, tampoc es pot fer res.

          • Si, estem en una cruïlla en la que s’entrecreuen moltes situacions complicades (legals, d’estructures d’Estat, de reconeixement internacional…), i abans d’anar a una proclamació d’Independència des del Parlament cal fer molt feina i fer moltes passes. No sembla haver-hi cap altre camí.

            El proper 2013 Espanya amb l’excusa de la crisi, seguirà escanyant Catalunya des del punt de vista financer. Serà complicat.

          • No els cal l’excusa de la crisi, ja ho han dit descaradament. Són ben burros, escanyant Catalunya, escanyen Espanya.

            Ens caldrà molta paciència i mantenir els ànims. És l’únic camí. No defallirem!

          • Aquest any 2013 serà fonamental. Passaran moltes coses bones per Catalunya més enllà de la crisi que ens l’haurem de menjar amb patates. Així i tot, sembla que el 2014 serà millor per tothom. Esperem que el 2013 sigui millor del que ens diuen serà i que sigui cert que la segona part de l’any la recessió ja prengui un altre rumb. Hi ha molt gent que pateix i aquesta agonia cal que s’aturi ja.

          • L’any 2013 serà molt important per a Catalunya. Respecte la recessió, diuen moltes coses, jo espero que les coses millorin però, no ho crec gaire. El mateix dia vaig llegir 5 versions diferents, molts parlen per interès i el major interès és enganyar el poble. Si no ens llegim abans, et desitjo un Feliç 2013! Espero que al llarg d’aquest nou any, posin el tren de la independència a la via i comencin a engegar el motor.

          • El tren i la via ja funcionen, el Govern a muntat les estacions per on ha de passar el tren i fins i tot ha marcat l’horari (el temps). A l’hora de la veritat i en funció de si hi ha desviacions del camí marcat, si hi ha parades més llargues del que seria previsible, de si hi ha obstacles que barrin el camí…en funció de tot això el tren arribarà abans o després, però arribarà.

            Des del PSOE estan accelerant el projecte de l’Espanya Federal, veurem fins on arriben.

            Molt bon 2013!

          • A Espanya que facin el que vulguin, el meu consell és que evolucionin però, Catalunya la vull fora d’Espanya; quan vegin que marxem tant sí com no, es faran enrere. Ahir llegia aquesta notícia http://ow.ly/gqLUj i estic contenta perquè tenen clar el camí. Ja tinc ganes d’escoltar pròxima parada INDEPENDÈNCIA!

            Que el 2013 sigui bo per a tots!

          • Jo també crec que el PP mourà fitxa. No m’imagino que en un moment històric com aquest per la seva part tot es limiti a dir que tal o qual cosa no es pot fer perquè tal o qual cosa no està contemplada en l’actual legislació espanyola, sobretot si el que es nega és profundament democràtic i si el que ho demana ho fa per vies també democràtiques.

            Crec que des de fa un temps ja saben que això va en serio i que les coses han canviat (en el seu pensament), més del que les seves paraules deixen entreveure.

            He llegit la notícia que has deixat i és molt interessant. De moment les coses van com estava previst.

            Espero que hagi tingut una molt bona entrada de 2013!

          • De moment ha començat bé, m’he llevat amb una trucada per fer hores extres, bon començament. Espero que a tu també et vagi bé.

            Jo el que espero és que els d’aquí no es desdiguin de res i que els d’allà no ens posin pedres a la via del tren i que baixin del burro i no ens compliquin la vida. Si encara tenen alguna sospita que la cosa no és seriosa, és que són més totxos del que em pensava.

          • És perfecte que et vagi bé a la feina! En a mi també em va bé, molta feina i molt estres (però no seré jo el que em queixi).

            N’estic segur que s’ho prenen molt seriosament, inclús més del que pensen. Hauran fet estudis de tota mena (econòmics, legals…). El nivell de preocupació és molt alt i a mesura que passin els mesos, hi hagi reunions i no hi hagi cap acord fàcil, la preocupació anirà incrementant-se. Esperem.

          • Me n’alegro! Gràcies, t’he de reconèixer que ara amb les festes ha estat força estressant (perquè jo he volgut, és el que té ser molt complidora) però hi estic molt a gust i em tracten molt bé.

            M’alegra molt que s’ho prenguin seriosament, és molt delicat per fer-ho de qualsevol manera. Posats a fer, fem-ho ben fet!

          • Els propers mesos seran molt interessants des del punt de vista social i polític.

            En aquí sembla que estem decidits a fer-ho bé, mentre que en allà ho fan a la manera més bàrbara possible. De vegades dubto si els hi hem de permetre tant com se’ls permet sense apenes contestar o contrarestar les seves andanades.

          • Interessants, importants i històrics.

            Una vegada em varen dir: “El mayor desprecio es el no aprecio”. Aquesta gentussa, que vagin cantant i ficant la pota, el millor és passar o riure-se’n, això darrer, els polítics, no ho poden fer. L’equip de Govern, que es posi les piles, quedi bé amb Espanya (donar bona imatge al món) i, quan estigui tot a punt, Adéu, Espanya! En tinc tantes ganes… cada dia que passa i després de tantes bajanades…

          • La impaciència és natural i normal. Fins fa uns mesos, la Independència era una idea, un somni, però tot el que ha passat ho ha convertit en una possibilitat. Ara ja no és només un concepte sobre el que parlar, ara es pot convertir en el nostre futur.

          • Sembla increïble! D’utopia a possible realitat i en poc temps. Un somni!

          • Els Federalistes ja estan prenent posicions. El PSC i el PSOE estan més lluny del que sembla. Hi ha temes fonamentals en els quals no estan d’acord en absolut. Per un altre costat, el PP sembla molt sòlid en les seves idees, però en un moment o d’altre haurà de mostrar flexibilitat. A Catalunya de moment la majoria al Parlament funciona. Això és com una partida d’escacs i encara estem en els moviments inicials.

          • Vols dir que els del PSC saben per on naveguen? Ho vares veure la setmana passada?
            L’alcalde de Flix (PSC) desfia Pere Navarro i es declara …
            http://www.ebredigital.cat/…/lalcalde-de-flix-psc-desfia-pere-n...
            Per sort, comencen a obrir els ulls.
            Sempre he pensat que el PSC hauria de ser independent del PSOE, un partit català ha de defensar Catalunya i ells no ho fan.

            No ho sé si el PP es flexibilitzarà, jo no hi compto, crec que, al final, haurem de posar la directa.

            El procés se’ns fa llarg i no han passat ni quatre mesos.

          • Vaig llegir la notícia de Flix. És interessant que en el PSC hi hagi moviments interns, però de moment sembla que la direcció porta (almenys això sembla) el control de la situació (més o menys). Caldrà esperar com acaba el tema de la relació que han de pactar entre PSC i PSOE, que de moment està aturada. El PSOE avança cap a una Espanya Federal, que de totes maneres no es podria materialitzar sense el suport del PP (per allò de les majories per modificar la Constitució).

            Crec que al final hi haurà un intent de Pacte amb Catalunya amb una nova Constitució, que al meu entendre serà una mentida. Serà un maquillatge de l’actual, un petit pas endavant.

          • Ja fa temps que t’ho dic, el que facin ara, quant temps trigaran a treure-ho? Tan aviat obliden els catalans? Només hi ha un camí: INDEPENDÈNCIA!

          • Estic segur que hi haurà una proposta de Pacte des de Madrid a Catalunya en forma de modificació de la Constitució. Aquesta modificació malgrat serà important, no serà tant profunda com per fer-nos dubtar. No hi haurà Estats diferents dins Espanya, no hi haurà sobirania compartida…, entre d’altres importantíssimes mancances com per fer dubtar.

            Cal seguir caminant cap a la Independència.

          • Mai podran fer una oferta que ens interessi i ara ja se sap que el poble n’està fart, l’11S va quedar ben clar. Si la fessin i els polítics s’ho plantegessin, crec que el poble tornaria a parlar, jo, la primera. A més, tu pensa-hi, si ara hi ha qui diu que els catalans vivim dels espanyols, si Espanya ens millorés la situació, què hauríem de sentir-nos dir? Jo ja estic farta de tantes mentides, insults, retrets…

            Sense parlar d’economia, des de l’11S, què ha passat amb el català? Han cedit en alguna cosa? Ens deixarien tranquils? NO! I la llengua és innegociable. T’ho miris com t’ho miris i coneixent-los, l’únic camí és la INDEPENDÈNCIA.

            A més, molt em temo que haurem d’anar a les males amb el referèndum.

          • Pel que he llegit, internacionalment es dona per descomptat que Espanya oferirà un Pacte a Catalunya. Els dos grans partits espanyols no poden no fer-ho. Ja han interpretat que això és molt seriós i que no hi ha altra solució que moure’s.

            Ens els discursos de Nadal d’uns quants Presidents Autonòmics es va parlar de Catalunya, això és una mostra més de la importància que se li dona. En el mateix discurs del Rei hi havia referències a la situació política.

            Esperem mentre fem el nostre propi camí. N’estic tant segur de que hi haurà una proposta de modificació de la Constitució, com que aquesta modificació es quedarà molt curta pel que molta gent de Catalunya volem. Llavors serà el moment d’escollir.

          • Per més que facin i diguin, sigues sincer, tu te’ls creuries? Jo no! Al cap d’un temps ho podrien tornar a canviar perquè uns altres així ho voldrien. Jo NO me’n refio!

          • No, crec que hi haurà una bona oferta en forma de modificació de la Constitució, però:

            1.- Serà insuficient en aspectes molt importants
            2.- No me la creuré. Una Constitució és important pel que diu, però també ho és per la manera en que s’interpreta (i en aquest aspecte ja sabem quin és el joc del TC). Després la constitució hauria de desplegar-se en lles (que poden no arribar mai a aprovar-se), després, un cop aprovades les lleis, aquestes poden no obeir a l’esperit de la Constitució…

          • Hi haurà ingenus que s’ho creuran… els que tenim memòria i ens hem informat del passat, NO!

          • Els Pactes al més alt nivell tenen aparença de ser certs i seriosos. Ara bé, molt depèn de la seriositat dels agents que formalitzin el Pacte. El contingut del pacte és molt important, però ho són també les parts, ja que aquestes són les que ho han de materialitzar i fer realitat. Sinó confiem en (almenys) una de les parts, més val no “signar” el pacte. Atès que ja tenim experiències prèvies (Estatuts, Constitució…), més val no confiar-hi massa.

            En aquests moments hi ha lleis que ni tant sols s’estan complint per part del PP què sempre diu que compleix les lleis, per tant…, per què confiar?

          • Després del que va passar amb un govern socialista i veient què ha fet el PP en un any, confiar en Espanya és de dements (si ofenc algú, em sap greu! Hi ha llibertat d’expressió, oi?).

          • Tant el PP, com el PSOE han decepcionat, enganyat i traït, en més d’una ocasió a Catalunya, i per tant, estem autoritzat per ser malpensats i cauts.

            Si hi ha una proposta de Pacte, jo seré dels que no me’l creuré per què ja he vist molts i molts incompliments de pactes anteriors i de lleis vigents que no s’acompleixen. No, no me’ls creuré.

          • I, a més, qui governa ara? El PP que ha incomplert TOT el seu programa electoral en un any… Potser hi havia lletra microscòpica que deia: “¡Si te lo crees, eres tonto!”

          • És cert, el PP no ha complert res del que va dir que faria. Així i tot, té un ampli suport social, els seus votants en són molts i molt fidels. Fa poc llegia unes enquestes en que malgrat tot, encara anava per davant del PSOE (ja no tindria majoria absoluta, però encara guanyaria).

            Ells ja sabien que no podrien fer quasi bé res del que deien, però el més important era guanyar les eleccions i els va anar molt bé.

          • Mira, si els espanyols són (amb perdó) imbècils, és el seu problema! Jo NO en sóc i vull marxar i perdre’ls de vista. Els del PP i les seves animalades han aconseguit que em facin fàstic i que els odiï!

          • El paper del PP i també en molts moments del PSOE han causat tal desconfiança entre la societat catalana que serà molt difícil que cap discurs fet des d’allà es vegi amb simpatia i confiança des d’aquí.

            Ja hi havia molta distància entre Espanya i Catalunya i a l’inrevés, des de fa uns anys, la distància s’ha convertit en abisme.

          • Lògic! Si et tracten d’idiota i te n’adones… Que se’n vagin a pastar fang!

          • No veig gens fàcil un apropament real, un apropament que vagi més enllà del que és protocol·lari. El que han fet i el que han dit ha estat tant bèstia que és molt difícil seure en una taula a intentar pactar un tema tant important i tant difícil com és la separació d’un País que ara forma part d’un altre.

          • Entenc que hagin de dialogar… però que sigui un diàleg de besucs… Després de tot el que han fet i dit, només es mereixen que se’ls enviï a la MERDA!

          • Crec que al final hi haurà converses i reunions (algunes públiques i d’altres molt privades).

            Si fos per mi, no hi aniríem a parlar més que la primera vegada en la qual s’hauria d’exposar el que es vol aconseguir i a partir de llavors fer el nostre camí si hi ha el necessari consens entre els catalans.

          • Si no permeten fer un referèndum, com es pot saber què vol el poble? A sobre el PPC vol inhabilitar en Mas directe.cat/noticia/268995/el-ppc-i-cs-volen-inhabilitar-la-democracia … Dialogar és obeir el “mando y ordeno”? Imatge de la reunió entre en Mas i en Rajoy:
            https://o.twimg.com/1/proxy.jpg?t=FQQVBBhYaHR0cDovL2NvbS5waWNib3VuY2UuaW5jb21pbmcuczMuYW1hem9uYXdzLmNvbS8yYzI2MWI2ZS0yZWIyLTI4ZWYtZWE2ZC0yNDMxODM0Mjk0MWEubmFtZRQCFgASAA&s=JG_Iu4T2uCSQTmatSvlMn9nZ0mZZL5CoS3y16sVEWvA

          • La imatge que ens deixes, amb la seva senzillesa explica molt bé la situació en la qual ens trobem.

            La premsa ja avança que tant bon punt Catalunya aprovi la nostra llei de Consultes aquesta serà portada al TC on aquest, degudament instruït, la tombarà. En el supòsit que tampoc deixin fer un Referèndum, no restarà altra opció que internacionalitzar al màxim el procés i el conflicte i preparar una declaració unilateral d’independència des del Parlament. Imagino que a aquesta situació és a la que ens volen portar des de Madrid, a poder dir que som uns anti demòcrates que no seguim les lleis.

          • Aquesta imatge és la que millor descriu la relació amb Espanya, per això l’he compartida amb vosaltres.

            Faran el ridícul, com sempre i demostraran que la democràcia a Espanya és fictícia.

          • Amb previsió de que sigui així, de que les coses es desenvolupin seguint aquest patró, cal estar preparat, tenir una estratègia que sigui capaç d’explicar que nos ens queda més remei si es prohibeixen la resta de vies (Referèndum i Consulta). Caldrà saber-ho explicar a Catalunya, Espanya i la resta del Món.

            Venen mesos molt interessants, en els quals la intel·ligència i el saber fer seran molt importants, però ho serà també la determinació i la solidesa del projecte.

          • No costa tant de veure! Si se suposa que Espanya és una democràcia, el poble de Catalunya vol fer un referèndum, Espanya no el permet i el vicepresident del Parlament Europeu, que és espanyol, amenaça amb portar la Guàrdia Civil, PPC vol inhabilitar l’autonomia, volem empresonar Mas. Si un de fora veu tot això i es fixa en l’11S, què està fent en Mas? Mas intenta fer allò que demana el poble.

          • Si, totalment d’acord. Ara bé, a Catalunya encara li manca anar a tots els països europeus (i imagino que a algun més de fora d’Europa) i demanar reunions al més alt nivell per poder explicar el Procés i escolar opinions. Aquesta ronda diplomàtica és imprescindible.

            Imagino que també caldria reunir-se al més alt nivell amb un bon grup de multinacionals i de grans empreses.

          • Algunes multinacionals ja han deixat ben clar que pensen quedar-se. Esperarem i tindrem paciència… quin remei!

          • Si el procés és “normal” dins els paràmetres més democràtics possibles (o en altre cas, sinó ens deixen s’haurà d’explicar empresa per empresa), no crec que hi hagi cap desbandada d’empreses. Total, Catalunya és un bon negoci, no tenen perquè marxar, total després voldrien tornar.

          • Pel que he anat llegint, el tema de les empreses em sembla que està força avançat, ja fa temps vaig llegir que a les multinacionals no els afecta si ens volem independitzar. La Petita i Mitjana Empresa, prefereix la independència.

          • Un tema important per a les empreses serà el tema impositiu que els apliqui una futura Catalunya Independent. Pel demés, Catalunya disposa d’un bon port i un gran aeroport. A més, la xarxa viària i la de ferrocarrils s’està posant al dia. La situació geogràfica de Catalunya ajuda també a que sigui un lloc interessant en el qual localitzar empreses.

            És a dir, no hi ha arguments en contra pel que fa a factors estratègics i d’infraestructures.

          • Espanya ha demostrat que no vol invertir en infraestructures productives (accessos al Port que havia promès als xinesos i Corredor del Mediterrani, continua fent el ridícul a Europa demanant el Corredor Central) Catalunya sí, és on hi ha futur. L’any 2012 varen augmentar les exportacions, per a Catalunya, l’idioma no és un problema. El boicot d’Espanya, només serà temporal,ja va passar amb el cava, varen buscar-se la vida en altres països i, al cap d’un temps, Espanya va tornar. Fa uns mesos varen fer una reunió amb les empreses catalanes per parlar de la independència de Catalunya, va resultar que la majoria de les empreses ja estaven convençudes que era la millor opció. Només tenen problemes els espanyolistes que tenen empreses a Catalunya.

          • El tema empresarial és sense cap mena de dubte important, però no passarà pel damunt del que el poble català vulgui o voti en el seu moment.

            Si tot es pot fer bé, l’impacte econòmic inicial hauria de ser petit. Hi ha, com dius, moltes empreses que treballen a Catalunya que ja estan exportant una part important dels seus bens fora de Catalunya i també fora d’Espanya. La dependència dels mercat espanyol és menor cada any que passa. La globalització i la Crisi han jugat a favor d’aquest fenomen.

            Hi ha un conjunt d’empresaris que són independentistes, i malgrat han de vetllar pels seus negocis (com és lògic), també estan per donar suport si poden al procés, o en tot cas a no posar-hi entrebancs.

          • Ja fa temps que s’estan fent estudis i cada vegada hi ha més empresaris a favor de la independència, el Cercle Català de Negocis està fent una bona feina. Els catalans, davant dels problemes, s’espavilen, el boicot al cava de fa uns anys en va ser un exemple i, ara, ja fa temps que s’estan espavilant, l’augment de les exportacions n’és la prova.

          • Si, sembla que les empreses mitjanes i grans de Catalunya han espavilat força. Necessitem sortir de la Crisi (nosaltres i tothom). Amb uns ingressos més normals, tothom podria estar més tranquil i les retallades no serien una constant preocupació, de tal manera que la qüestió nacional podria ser més el centre d’atenció del govern i no com ara en que l’agenda social és el centre (i ho ha de ser).

          • Totes les mesures que ha fet el PP porten a la disminució de la producció. Si apuges l’IVA i serveis bàsics i abaixes sous i promous l’acomiadament, la gent NO compra, si la gent no compra, molts negocis tanquen i augmenta l’atur i empitjora la situació. Fa pena veure la quantitat de botigues i negocis que estan tancant. Fa poc em varen comunicar que ja havia tancat un taller on jo havia treballat, em va fer ràbia.

            El PP diu molt que ens hem d’unir per combatre la crisi i ells només la saben empitjorar, això sí, qui troba feina? Els parents dels del PP i altres lladregots.

          • Si, el camí de reduir les despeses incrementant els impostos directes i indirectes, a la vegada que es congelen els sous i les pensions, porta a la inactivitat total del consum o a la baixada d’aquest, amb la qual cosa els ingressos finals també acabem baixant per a l’Estat.

            Si a més hi ha un atur creixent, els ingressos per impostos de l’Estat són creixents, a l’hora que els ingressos a la SS són decreixents i els pagaments per l’atur també són creixents. Total, una solució molt dolenta.

            La gestió de la Crisi va començar malament, segueix malament i acabarà quan acabi però haurà estat un calvari per a milions de persones.

          • Jo crec que fer-ho més malament, és impossible.

            El pitjor de tot és veure que els que ens han portat a la crisi viuen molt bé i tenen feina amb un sou increïble i els que estem a baix cada dia ho passem pitjor o veiem que acabarem malament.

          • El cost del rescat bancari ha estat de 52.000 milions d’euros, una quantitat ingent de diners. Aquesta llosa pesa molt. El sistema financer és crucial i ha de seguir funcionant, però el mal que ha fet ha estat del tot determinant.

            El deute creixent, el rescat bancari, l’atur…, són temps difícils i les classes baixes i mitjanes són les que s’estan menjant tot el marró.

          • A mi el que més em rebenta és que no l’havíem de pagar nosaltres… o sóc beneita o l’estem pagant nosaltres.

          • Si, uns paguen més que els altres, i en aquest cas, les classes menys afavorides i les classes mitjanes paguen més que els rics.

            S’ha fet així i ja portem uns quants anys amb aquesta dinàmica. No crec que es rectifiqui.

          • Això que fan, és molt perillós. Abans la gent era inculta i es va revoltar. Ara la gent és més culta i no crec que trigui gaire a revoltar-se i la situació que han creat els explotarà a la cara. Els catalans ens hem revoltat demanant la independència. Al Twitter hi llegeixo gent de la resta d’Espanya que està molt cremada i ja demanen la unió del poble.

          • Si, sembla que una part d’Espanya acaricia la idea de fer un Replegament. Em sembla bé, faltaria més, que ho votin en un Referèndum i que facin el que vulguin. És el mateix que nosaltres volem fer, votar i poder escollir, ni més, ni menys.

          • Els catalans perquè segurament marxarem, bé desitjo que marxem i crec que ara és el millor moment, però trobo que deixar-se trepitjar d’aquesta manera demostra que la gent és insensible i passa de tot, per ells faran…

          • De moment, com acabo de dir, el calendari el marca Catalunya. Hi haurà canvis i canvis, però nosaltres tenim una fita, molt clara i molt diferent a la d’ells. Això no sembla tenir una solució intermèdia.

          • Tomàs, si ara ens féssim enrere, seria nefast per a Catalunya, sobretot ara que governa la dreta. No em vull imaginar tot el que podria passar. Des de l’11S m’ha quedat clar que volen anihilar tot el que fa referència al català, si, després de tot el que estem fent, ens haguéssim de quedar, ens podem oblidar de la llengua, com a mínim.

          • No, ningú pensa en fer ni un pas enrere. Tot el contrari, ara és el moment de seguir el camí però amb el pas més ferm.

            És important el resultat, és obvi. Ara bé, el camí que està fent la nostra societat i els nostres polítics és molt interessant. Del camí n’aprendrem tant com del resultat. El resultat serà la culminació, però el camí és el que ens hi ha de portar.

          • Serà un trajecte llarg, pesat i dolorós…

          • Segur, però a l’hora estarà ple de nous reptes i de camins no transitat, amb tot el que això té d’interessant.

          • Ep! No és cap queixa! Senzillament és acceptar la realitat:
            Llarg: quan desitges molt una cosa, el temps no corre.
            Pesat i dolorós: les bajanades i els obstacles provinents d’Espanya.

            És una gran aventura que viurem amb molta il·lusió i esperança…

          • Sembla que és el camí escollit (imagino que de manera reflexiva) i per tant no n’hi haurà un altre a no ser que des del Govern de Madrid es tiri el carro pel pedregal.

            En el llarg camí, hi haurà de tot. Trobarem coses bones i coses no tant bones. Així i tot, hem de confiar en el poble de Catalunya, en definitiva si aquest surt al carrer, al final es farà el que es demani, sigui el que sigui.

          • Jo desitjo que anem fins al final, tornar enrere, seria perdre-ho tot i el final de Catalunya.

          • Tornar a enrere sembla difícil i no seria bo. A més, una majoria de la població no ha votat això, per tant no cal ni pensar-hi.

            El govern ha de desplegar les estructures d’Estat fins on pugui i treballar per a que el País pugui seguir funcionant en el dia a dia.

          • Tornar enrere, seria un suïcidi i no sé com reaccionaríem els que volem la independència, crec que en Mas, s’hauria d’amagar.

            Se’ls ha girat molta feina… i a sobre aguantar els atacs i marranades d’Espanya. Gairebé segur que Mas passarà a la història però no té un camí fàcil.

          • Molta i molta feina, i no pas fàcil, però la fita s’ho val. El repte és majúscul, herculi.

            En un moment o en un altres, quan tot estigui més avançat imagino que hi haurà feina per tothom (la ciutadania) que vulgui ajudar.

          • Sí que deu ser complicat…

            Si convé ens arremangarem… volem ser lliures i tenim pressa!

          • Ahir llegia que només per muntar la futura Agència Tributària de Catalunya caldria treballar almenys fins a l’estiu del 2014. No només és muntar en el paper com ho faries, calen edificis, milers d’ordinadors, milers de persones (de l’agència espanyola tributària a Catalunya en treballen 3.000 persones), programes…

            I així en moltes coses, Ports, Aeroports, Banc Nacional…

          • No sé com ens ho farem!

            Suposo que vares veure el Singulars d’ahir, si no, aquí el tens, l’ha de veure tothom!
            http://www.tv3.cat/videos/4411291/Agusti-Bordas-Raons-per-a-lestat-propi#.UO7pDdIBjD8.twitter

          • Per fer-ho, solament hi ha 2 maneres:

            1.- Acord amb Espanya de tal manera que ens traspassarien les instal·lacions i els funcionaris de l’actual Hisenda i en pocs canvis ja tindríem Hisenda Pròpia.
            2.- Que no hi hagi acord i per tant cap traspàs, la qual cosa vol dir que s’ha de començar quasi bé de zero.

            No els vaig veure, me’l miraré el cap de setmana tranquil·lament. Gràcies!

          • Crec que la primera opció NO serà possible, tant de bo m’equivoqui!
            No sé com ens ho farem… no hi ha diners i Espanya ens empobreix cada dia més.

            Jo l’he vist mentre dinava, sobretot passa’l, és molt interessant!

          • Si, me’l miraré.

            Construir un País per fer-lo Funcional és molt difícil. Segur que hi ha tantes coses en les quals ni hi pensem què la feina serà brutal.

          • He estat mirant l’informe sobre les Pensions (alguna cosa en sabia, però aquest informe és molt interessant).

            Un motiu més de preocupació.

            també és un motiu més de preocupació per Espanya. Espanya realment pot prescindir de Catalunya i ser un Estat viable amb la seva actual estructura?

          • Si a Espanya continua governant el PP, ningú cobrarà. Si l’atur augmenta com es pagaran les pensions? Els joves marxen perquè aquí no hi ha feina, molts ja no tornaran, com es pagaran les pensions? El PP és una màquina de destrucció de llocs de treball, què han fet en un any? És penós pensar que s’hi estaran 3 anys més. Si Catalunya aporta molt, sense Espanya, Catalunya se’n surt segur.

          • El PP escanyarà financerament i políticament tant com pugui i més. Per això deia que sortir de la Crisi és fonamental, perquè la crisi ens fa més febles.

            Estem atrapats en una situació lamentable, veiem com en d’altres autonomies no han de retallar tant perquè reben diners d’altres fons estatals. Retallar 4.000 milions el 2013 és del tot impossible.

            Ara bé, sembla que Europa flexibilitzarà els topalls de dèficit i això potser ens donarà una mica d’aire.

          • Ara no recordo quina de les desgraciades del PP va dir que “A Cataluña, ni agua”. D’acord que no els agradi que vulguem marxar, però quina estratègia més dolenta si volen que ens quedem…

            I qui ens assegura que la flexibilitat no se la quedarà Espanya? Pel que escoltava fa poc, em sembla que ja ha passat, si més no vaig sentir que un dels d’aquí se’n queixava.

          • És un error, Catalunya és una font d’ingressos i si maten la gallina dels ous d’or, sembla evident que no hi haurà ous per ningú.

            Si, la flexibilitat se la pot quedar en Montoro, com ja ha fet aquest 2012, ara bé, aquesta vegada sembla que les pròpies comunitats autònomes del PP no els hi ho permetrien.

          • Ja sé que canvio de tema, però és una notícia alarmant:
            El 90% de la hucha de las pensiones está empeñado en deuda española: http://www.eldiario.es/_52c5566
            Vols dir que ens convé continuar a Espanya?

          • El tema de les Pensions i del Deute d’Espanya és molt interessant, i a la vegada molt preocupant.

            El deute és molt gran i cada anys creix una mica més. Els tipus d’interès per finançar els terminis de cada any són alts i cada anys s’ha de pagar una burrada de diners només en despeses financeres.

            El deute espanyol no gaudeix de bona salut. De cap manera ens interessa que aquest deute segueixi creixent amb els tipus d’interès que s’han de pagar. Catalunya aporta una part molt important al Fons de Pensions i aquest està quasi bé tot invertit en Deute espanyol, no cal dir que és una operació interna per no anar a buscar diners fora on és més car. Ara bé, això no sembla una operació financera massa assenyada, però…

            En cas d’Independència, i pel que diuen, a Catalunya li pertocaria ingressar una part (entre un 18 i un 20% corresponent a la població o al PIB), del Fons de Pensions i quedar-se amb el mateix percentatge del Deute d’Espanya. Tot això en el cas que Espanya reconegués a Catalunya com a Estat Independent, en altre cas, no podríem fer-nos càrrec del deute d’un altre Estat si aquest no ens reconeix com a tal.

            Aquest paquet financer és interessant i important per les magnituds dels números. Si arriba el moment, veurem com es negocia.

          • Si, en cas d’independència, Catalunya assumeix la part que li correspon del deute serà perquè som burros, no hi tenim cap obligació, està a nom de l’Estat Espanyol, ja fa temps que els d’aquí diuen que, a les bones assumirem el que ens correspons i, a les males, NO.

            Jo només espero que, qui negociï, ho faci amb seny. No ens han robat prou diners durant segles? Si ells no els saben administrar, és el seu problema. Que n’aprenguin!

          • Sembla que assumir una part (pactada) del Deute és el costum internacional en aquests casos. De la mateixa manera que les instal·lacions estatals a Catalunya passarien a Catalunya, una part del Deute se l’hauria de menjar també Catalunya. Ara bé, això només es dona en els casos en que hi ha un acord entre els Estats. Per tant, si no hi ha acord i ens declarem independents, el tema del Deure restaria com a tema pendent d’acord. Si el cas fos un acord, en aquest mateix acord ja s’hauria estipulat aquest extrem i molts d’altres.

  4. Aquests dies he llegit una frase: “No me preocupa que el món s’acabi, sinó que segueixi igual”. Doncs això pens. Una distracció més aquests dies. Les teles de reportatges dels Maies en van plenes! El que hagi de ser serà. Hi ha coses que me preocupen més, i més ara així com tenim el món! Ah, i precioses les fotos, Tomàs! Quina passada haver estar a un lloc així, amb tanta història!

    • Si, en a mi també m’agraden aquestes fotos. Si tens la possibilitat d’anar a Mèxic, no t’ho perdis. I si hi vas,no deixis de passar uns dies a Chiapas, és una zona del país que és difícil d’explicar per meravellosa.

      Jo prefereixo que el món no s’acabi, ni el proper 21, ni mai. Per malament que estiguin o que vagin les coses, sempre hauriem de saber trobar prou espurnes d’ànims per continuar, encara que també cal reconèixer que de vegades les coses venen tan mal girades que un ho veu tot molt fosc. El món seguirà igual, millorarà i també passarà per nous moments complicats. La inestabilitat, la justícia, la injustícia, el millor i el pitjor són característiques dels homes i de les dones, que en definitiva són els que fan el món com és.

  5. Si, i sembla que continua en actiu. Exacte, va ser descobert per en Cárdenas, i va ser el gran friqui d’aquella època. Tenia un gran nombre de seguidors que creien en ell però també hi havia gent que li feia gràcia per aquesta condició de friqui.

    • Doncs des d’aquella època jo li havia perdut la pista. No en sabia res d’ell i de les seves peculiaritats. Era, és, tot un personatge, amb les seves capes, Raticulin, i el seu parlar característic.

      Em costa molt de creure com s’ho fan per aconseguir que hi hagi persones que se’ls creguin, que els segueixin i fint i tot que siguin capaços de fer coses inimaginables solament per què un d’aquests personatges els hi ho diu.

      • Dos dels grans profetes de l’apocalipsis són Nostradamus i Sant Malaquies, de fet, és el segon qui se centra molt en la fi del món, més que Nostradamus. I avui encara hi ha molta gent que se’ls creu cegament.

        • La veritat és que n’he sentit parlar de sant Malaquies però no en se res. M’apunto el tema per mirar-lo amb calma en algun moment del proper cap de setmana.

  6. Els maies mai van predir la fi del món! Simplement el seu calendari es va acabar! I mira que els hi va durar 500 anys més que la seva pròpia civilització… Es com si quan s’acabés el full del més d’Agost al calendari penséssim que ve l’Apocalipsi

    • Una de les teories és aquesta que dius, que el seu calendari es va acabar. El que no sabem és el per què.

      Tampoc està del tot clara la causa principal i última que va propiciar la desaparició dels Maies. Hi ha diverses teories, però sembla que cap és del tot definitiva o que cap d’elles aconsegueix el reconeixement total.

      • Ells van crear aquest calendari i suposo que ja en farien un altre quan arribés el moment, però la civilització maia va desaparèixer com a tal abans. Trobo molt encertada la tesi d’Arqueòleg i lògica. Per cert, si els maies veien la història com un procès cíclic perquè no hem de pensar que aquest calendari del que tant parlem és un calendari perpetu, és a dir, el calendari ha acabat però no cal fer un de nou.

        • Cicles de 5.125 anys. És molt improbable saber que va passar amb els Maies, com també ho és el saber el per què varen deixar el seu calendari “acabar” aquest 2012. Varen desaparèixer molt abans del 2012 i per tant tenien varis segles per continuar el seu calendari, o potser com dius és un cicle que acaba i tornar a començar.

          • Ells van saber crear un calendari que abastava un període anterior i posterior a la pròpia existència de la seva civilització maia. Ells no podien preveure la seva pròpia desaparició com a civilització.
            Nosaltres coneixem moltes altres civilitzacions i imperis que s’han enfonsat més o menys sobtadament, i segurament n’hi ha hagut civilitzacions de les que no en tenim cap coneixement de la seva existència, o només algun ressò però com que no han deixat gaires restes o estaven en llocs del món allunyats i inaccessibles.

          • Forma part de la història de la humanitat. Des de sempre s’ha tingut una especial preocupació pel temps, el dia, la nit, les estacions, els solsticis…

            Podria ser que la desaparició dels Maies resti per sempre en la penombra, que mai se sàpiga amb exactitud el perquè varen passar del tot a l’oblit. Si no fos per les restes del seu imperi, potser no tindrien la importància que els hi donem. Enllaç en aquí amb el que dius, potser d’altres importants civilitzacions haurien aportat importants testimonis al camp dels calendaris, de la preocupació per la mesura del temps, però potser mai en tinguem notícia si no apareixen vestigis dels mateixos.

  7. Deixam ser caut i no cantaré victòria fins el 22 de desembre. Igualment, espero que la independència de Catalunya sigui un dels punts molt forts!!

    • No crec que calgui ser caut, però si saps alguna cosa que jo no sé, fes-me un correus electrònic!!!

      La Independència ens portarà feina i disgustos, però tot sigui per aconseguir-la.

  8. Jo sempre he dit que la profecia del 21/12 ha estat simplement un entreteniment per pal.liar els efectes de la crisi…En alguna cosa ens havíem d´entretenir…una mica d´humor no va gens malament. Malgrat tot, els maies no s´han equivocat. En clau ens han dit que hi hauria canvis. i l´estem patint: crisi mundial que comporta angoixa i patiment… Passa com amb Nostradamus i les seves profecies. Tot està escrit metafòricament i en clau…S’ ha de saber interpretar. Però vés per on!el negoci que se n´ha extret de tot això, oi?

    • Certament, en Nostradamus és un clàssic. Quan en parlen, em pregunto si aquest home va pronosticar el futur de totes les coses més importants que succeirien arreu del món en el futur. És un bon entreteniment com dius, i serveix per a que moltes persones es guanyin un sobresou amb conferències, llibres…

      Sempre hi ha espavilats que saben treure’n profit de les pors, supersticions i febleses humanes. Expliquen coses que sembla increïble que d’altres creguin, però encara que sembla mentida, les creuen i la bola es va fent cada vegada més gran.

  9. El món no s’acabarà. però per mutacions no crec que ens quedem enrere. El planeta està canviant en la seva totalitat i l’espècie humana és una part massa simbòlica per quedar exempta de transformacions.
    En les organitzacions socials que coneixem estan sortint casos que ens porten a concloure amb una perversitat com a fil conductor. Estem abocats a rebre infinites informacions que acabaran d’esfondrar les actuals complicitats. A curt termini dubto que aconseguim traçar-ne unes altres. D’aquí ve el perill de la fi del món, no perque ho diguin els maies, sinó perque fa anys que passa alguna cosa i tothom es fa el despistat.

    • Si ens esperen canvis i mutacions, esperem que siguin per millorar com espècie. Hi ha moltes coses a millorar, esperem que el temps ens doni noves oportunitats.

      Esperem que no tinguis raó i que malgrat les imperfeccions (que n’hi ha, i algunes són greus), es pugui seguir endavant com a espècie. Les organitzacions socials han millorat amb el temps, però amb ritmes diferents i amb oscil·lacions entre el millor i el pitjor. La societat és capaç de mostrar-nos la cara més solidària, i també de matar indiscriminadament. A diari veiem exemples dels aspectes més positius i també dels més negatius.

  10. Gràcies, Tomàs!

    Ja ho sé que hi ha molta feina per fer, fa temps que ho sé, sempre he estat una persona molt realista (encara que, a vegades, no en sembli), em preocupa tot el mal que ens pot fer Espanya fins al 2014 i com estarà Catalunya.

    La meva ideologia, ningú la canviarà!

    • Preparar un País per a que pugui ser funcional al dia següent d’un Referèndum per la Independència és una feina titànica. Al llarg de 2013 veurem tot el que cal fer i veurem si la resta de partits de caire català en faciliten la feina o no.

      Pel que fa a Espanya, el 2013 serà encara pitjor que el 2012. Hem vist tantes coses al·lucinants que ja hem perdut la mesura i el barem del que és cruel, del que és mentida i del que és injust.

      Ha estat sorprenent escoltar declaracions de persones que diuen ser democràtiques en les quals comparaven el que està passant a Catalunya amb el moviment Nazi. Per a mi ha estat de les coses pitjors que he escoltat i he viscut en la meva vida.

  11. Una de les primeres vegades que recordo que parlaven que el món s’havia d’acabar devia tenir uns 10 anys, coincidia amb un eclipsi. Tinc 43 anys i és evident que estic aquí. Des de llavors pràcticament cada any hi ha un parell d’anuncis de la fi del món, i encara estem aquí.
    L’any 2000 també estava previst que el món se n’anés a norris, una mena d’apocalipsi informàtic provocat per l’efecte 2000, finalment no va passar res, encara que molts miraven amb suspicàcia l’ordinador, no fos que es tornés boig.
    També l’any 2000 Paco Rabanne va anunciar que l’estació Mir cauria damunt de París, evidentment això seria una fi del món restringida a París, us puc dir que això no va passar perquè vaig visitar París uns quants anys després. La MIR va caure de manera controlada l’any 2001 desintegrant-se sobre l’oceà Pacífic.

    • En tot aquesta moguda hi ha interessos i persones que en treuen profit, pet tant això no pararà i seguirem escoltant com algunes persones ens venen una nova data per a la fi del món.

      Realment l’any 2.000 ens van marejar fins a l’avorriment amb el tema dels ordinadors. Va ser patètic tot el que es va muntar.

      El tema de Paco Rabanne (què en realitat, crec, es diu Francisco Rabaneda), encara no l’he entès. Però per què ho va dir, en què pensava?

      Constantment hi ha xous i aquest de la fi del món ja forma part del business global.

      • Si, el seu nom veritable és Francisco Rabaneda, i és fill d’exiliats bascos. Jo tampoc sé que pensava aquest bon home quan va fer anunciar això.

        Veurem si el dia 22 descobrim si els membres d’una altra secta apocalíptica han decidit suicidar-se.

        • Un home amb una posició més que acomodada, amb una àmplia vida social, amb reconeixement, amb diners…No vaig seguir el tema i ignoro si ell n’ha donat alguna explicació, però no ho entenc.

          Arribar a matar-se perquè un mena de vident-gurú et diu que ho has de fer perquè així assoliràs una vida millor o en transportaràs a no se quin planeta, és un malson social. Alguna cosa no funciona en el cervell d’aquestes persones.

          • Ja que parlem de gurus i de la fi del món cal recordar aquest personatge: http://youtu.be/8gWmTCY-zAU
            La religió, Tomàs, és una de les formes més potents d’adoctrinament.

          • Òndia, en Carlos Jesús, crec recordar que el vaig conèixer de la ma d’un programa de Jesús Càrdenas. Es va convertir en un clàssic i en un friki. Així i tot, continuava tenint seguidors. Per difícil de creure que ens sembli, per increïble que se’ns presenti, aquests personatges tenen el seu públic.

            Hi ha persones que tenen una necessitat vital de creure en alguna cosa i aquest “forat” l’omplen les religions o les pseudo ciències o els gurús, frikis…

  12. Si, ja fa molt de temps que van dir que no era ben bé la fi del món, sinó un canvi significatiu i que ja veuríem què vol dir això. Amb la tendència de com van les coses, pinta ben malament, i si som supersticiosos, el 2013 encara pinta pitjor…

    Ara bé, és una autèntica putada que s’acabi el món el dia 21 just quan comencen els dies festius! Aquestes setmanes vaig enfeinada a més no poder, si sabés del cert que s’acabés el món ho engegaria tot a rodar i me n’aniria als Pirineus a viure relaxada els últims dies del món!

    pd. la programació nadalenca amb pel·lícules nyonyes d’amor i comèdies de Santa Claus és tan odiable com la programació de Setmana Santa que ja la deuen tenir programada any rere any.

    • Hi ha interessos i també manipulació en tot això dels anuncis de la Fi del Món. Si en féssim cas de tot el que es diu, el Món ja s’hagués acabat més d’una dotzena de vegades.

      Si, no és el millor moment de l’any per a la fi del món (si és què per això hi ha algun dia més bo que un altre!!!). Es podria fer un post amb això de “què penses que faries si es confirmés que en 7 dies s’acaba el món?”. No és fàcil donar una resposta a això.

      Apuntat queda com a punt feble la programació de pel·lícules nadalenques.

  13. Punt Fort extra:
    – El cas típic 1500 serà la hòstia

    • Ahir llegia en el teu post 1.400, que el 1.500 ja el tens escrit (malgrat que potser en el seu moment el número del post canviarà perquè de fet de vegades canvies el número del post que tenies preparat i guardat).

      Apunto com a punt fort que el Món seguirà podent gaudir del teu Bloc!

  14. Tomàs, recordo que, als anys 80 ho deien molt sovint i mai va passar res. Jo no hi crec en aquestes coses i, si passa, mala sort, per a mi, haurà estat un divendres més. Em faria molta ràbia perquè, potser l’any vinent, tinc la possibilitat d’assolir un fet que fa anys que busco.

    Si no s’acaba, vindran temps molt difícils però, tinc l’esperança que assolirem la llibertat el 2014.

    Si s’acaba, ens estalviarem les (perdó) PUTADES d’Espanya, que ja cansen i veure com ens van destruint i fent mal.

    Prefereixo no pensar-hi i que sigui el que hagi d’ésser!

    • Si, hi ha hagut altres moments en que s’ha parlat de la fi del món. Hi ha molts frikis que en fan d’això una manera de viure, i directament n’hi ha d’altres que viuen d’això fent llibres, conferències, tertúlies…

      No et preocupis, segur que l’any vinent podràs assolir això que esperes!

      No sé si tindré prou paciència per esperar al 2014.

      Les Putades del PP no s’aturaran. Els moments que vivim són extraordinàriament importants, i el propi PP amb els seus nervis, les seves pors, és qui ens dona la mesura de la importància que li donen a tot el que passa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s