Truites, llaçades i posats. Mania 9

Avui no volia penjar una entrada sobre política, així que he pensat en seguir la nissaga de “Tenim Manies” que tenia una mica abandonada. De fet, la darrera entrada a aquesta Categoria és del passat 30 de setembre.

Per si voleu veure les anteriors:

https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

Avui us parlaré de 4 temes molt seriosos:

1.- La Truita de Patates amb Ceba o sense Ceba?

No hi ha d’haver cap dubte, amb Ceba. Ben tallada, daurada a la paella, és el complement perfecte per a una bona truita de patates.

2.- La Truita a la francesa o amb qualsevol ingredient, més o menys feta?

Les prefereixo en el seu punt just, aquell en que no està crua, però tampoc com una sola de sabata. El punt aquell en que estan tendres sense deixar anar sucs estranys.

3.- Quantes llaçades feu en cordar-vos les sabates?

Bé, en el cas que porteu sabates amb cordons o que en tingueu alguna,  a l’hora de fer la llaçada amb els cordons, quantes en feu, 1 o 2?

Si són sabatilles esportives procediu igual? Si amb sabates casual o de vestir us en feu 1, amb les d’esport també? És un costum? Una mania? Una precaució per a que no se us deslliguin?

Jo acostumo a fer-ne dues de llaçades.

4.- Quan us fan una foto poseu “cara de foto”?

Teniu una cara per sortir a les fotos? Sempre somrieu a les fotos? Heu assajat un somriure per a les fotos? Teniu una cara determinada per a les fotos? I fins i tot, un determinat posat?

No sempre surto somrient, però la veritat és que un bon somriure agrada de veure.

Espero, no només les vostres opinions, sinó les vostres aportacions i, fins i tot, confessions.

Anuncis

43 responses to “Truites, llaçades i posats. Mania 9

  1. Teniu una cara per sortir a les fotos? Sempre somrieu a les fotos? Heu assajat un somriure per a les fotos? Teniu una cara determinada per a les fotos? I fins i tot, un determinat posat?

  2. 1. Amb ceba
    2. MOOOOOLT feta
    3. Dues llaçades
    4. La cara que puc,,,sempre surto fatal a les fotos!

    • 1.- Completament d’acord. La gran majoria dels que varen comentar també pensen el mateix.
      2.- No del tot. Jo la prefereixo menys feta, no crua però tampoc tant i tant feta.
      3.- Jo també. Fins i tot amb dues llaçades de vegades es deslliguen.
      4.- Les úniques fotos teves que hem vist tenies la cara esborrada i no podem opinar.

      • Tomàs, t’asseguro que no cal opinar: sempre surto fatal!! Ara, si em fan una foto despistada, allò que no me n’entero, llavors tinc alguna possibilitat! En conclusió: la meva cara de foto és posar una cara horrible…buaaa!

        • La teva cara de foto és que no te n’adonis que te l’estan fent. De fet és una de les maneres de que la gent surti com més natural (quan no saben que els estan enfocant). No ets l’única que no surt sempre bé a les fotos.

  3. El punt 1 i 2 coincideixo plenament amb tu. El punt 3: faig una llaçada fins i tot a les d’ esport…i més d’ una òstia que m´he fotut. I, pel que fa al punt 4: ja he desisit…no sóc amiga dela càmera tant si somric com si no, i les de vegades que he assajat.
    Bona entrada d´any nou!

    • Truita de patates amb ceba i al punt, comencem bé!

      Jo en faig dues de llaçades precisament per això, per no caure al córrer o haver de parar (que em va molt ràbia).

      Tampoc soc dels que surt bé i natural a les fotos. Segurament puc arribar a sortir millor si em fan una foto sense que jo en sigui conscient que soc fotografiat. En canvi, quan ho se ja em costa més saber quina cara posar.

      Què tinguis un molt bon any nou!

  4. 1.- Exactament tal i com dius.
    2.- Al punt, ho sigui difícil de fer.
    3.- Dues llaçades, com Déu mana!.
    4.- Sigui com sigui prefereixo no mirar com ha quedat la foto, no m’agrada aquell tio lleig que hi surt…

    Bon Nadal i feliç 2013 amic!!

    • 1.- Un més per la causa de la truita de patates amb ceba.
      2.- Si, el més difícil és aconseguir el punt just, en les truites i quasi bé en tot el demés.
      3.- No sé si ho mana Déu, però un del PP diria, que hauríem de consultar la Constitució per saber que en diu al respecte. D’acord amb tu, dues llaçades.
      4.- És difícil quedar bé a les fotos. De totes maneres conec unes quantes persones d’aquelles que sempre hi queden bé, i fa una enveja molt gran. Queden bé de manera natural.

      Bon Nadal i bon 2013 amic!!!

  5. Ajajaj jo sempre poso “cara de foto”! No ho puc evitar, es veure una càmera i transformar-me en una diva! En quant a les truites, mentre no estiguin cremades ja m’està bé!

    PD: Un any més tinc la consulta tarotista al blog, per si hi vols participar!

    • Crec que tothom, poc que molt, quan ens fan una foto, d’una manera o d’una altra, no acabem d’actuar amb tota la naturalitat. Ara bé, pel que dius, tu vas un pel més enllà i hi participes de l’espectacle.

      Les truites me les menjo de totes maneres, però les preferències són les explicades, abans crues que massa fetes.

      PD: segur que l’has penjat fa molt poc perquè he estat al teu bloc fa molt poc i no l’he vist. Aviat hi passaré!

  6. 1) No es una bona truita de patates si no porta ceba
    2) Al punt es lo millor, però si queda una mica més crua millor que massa feta.
    3) Sempre dues
    4) Depen de l’estat d’humor del moment, però intento somriure, però sense esforçar-me gaire, tinc l’avantage que soc atractiu i quedo bé de qualsevol manera xD

    • 1.- Plenament d’acord.
      2.- També prefereixo que quedi una mica crua abans que dura i resseca.
      3.- Jo també me’n faig dues de llaçades. Hi ho faig per intentar evitar que es descordin.
      4.- Els que sou atractius de naixement teniu molts punts a favor a l’hora de sortir bé a les fotos. Els “normals”, hem de procurar sortir bé a les fotos, cosa que per a vosaltres és natural. Que hi farem, la natura ha repartit com a repartit!

  7. La truita de patates amb ceba sempre! A vegades n’he de fer sense perquè hi ha gent que no li agrada. Jo relaciono el menjar amb un dels millors plaers de la vida, a banda del sexe, així que m’agraden les coses com cal! I la truita de patates va amb ceba, sense escatimar en quantitats i una mics crua, no perquè hi surti el suquet de la clara, però si perquè sigui sucosa i no seca. Això serveix per a totes les truites amb altres ingredients, que per cert hi ha infinites possibilitats. Les sabates també sóc de les dues llaçades, i de les fotos he descobert que si no somric surto amb una cara de rancia ben estranya així que forço un somriure, però crec que a la foto queda natural.

    • És clar que si, amb Ceba!

      Si, hi ha persones a les que no els agrada, però són d’un altre Planeta. Com pot ser que no els agradi?

      Des del moment en que has barrejat el menjar amb el sexe he pensat havíem com te’n sorties (!!!). Ho has fet prou bé, amb això de “m’agraden les coses com cal”!!! El concepte no resta del tot explicat, però si demanem gaires explicacions més haurem de classificar el comentari de només per adults.

      El punt cru de les truites que fa no aquestes no quedin seques és important, és aquest el punt que s’ha de saber aconseguir.

      Les dues llaçades són el més segur per a que els cordons de les sabates no es descordin, sobretot si són esportives.

      Bé, una confessió (!). Has vist que sense un somriure no t’agrades tant com amb un somriure i quan et fan una foto procures fer un somriure que et canvia el semblant i et veus millor a les fotos.

      Bones festes!

  8. La truita de patates, amb ceba, és més suau.
    Fa anys, la truita a la francesa m’agradava crua, que tingués suc, ara tinc vitroceràmica i queda cada dia d’una manera diferent, ahir me’n vaig fer una i va quedar cuita i molt esponjosa.
    Respecte al nus de les sabates i sabatilles d’esport, depèn dels cordons, n’hi ha que es desfan molt fàcilment, aleshores faig doble nus, sinó, només un (la llei del mínim esforç, quan és per a mi, per als altres, sóc generosa).
    Respecte a les fotos, sóc la típica que s’amaga, no les suporto, me les varen fer avorrir, és el que té ser l’única nena de la família. Procuro somriure però, em sento estúpida, costa molt que em facin una foto i odio el DNI i els carnets perquè t’has de fer una foto. La del carnet de conduir és de fa més de 20 anys, em feia mandra anar-me a fer una foto, vaig trobar-ne dues iguales i va donar la casualitat que duia la mateixa mida de cabell, el vaig renovar al març i la foto era feta un mes de setembre i anava amb un vestit molt escotat, no em varen dir res i em vaig estalviar la foto.

    • Si, sempre amb Ceba. Sense passar-se però amb ceba, s’ha de trobar el punt just per a que tingui els diferents gustos ben proporcionats.

      Que la truita a la francesa quedi esponjosa ja està bé (suposo que has batut prou els ous per a que guanyin aire i així el resultat final sigui una truita més esponjosa). Potser amb la vitroceràmica no pots ajustar la potència calorífica per aconseguir que la truita et quedi una mica crua. Imagino que ja has provat de tenir-la menys temps a la paella.

      Certament, hi ha cordons que porten un recobriment que fa que entre si llisquin i sigui més fàcil que es descordin. Jo sempre me les cordo amb doble nus, no vull que si estic corrent m’hagi de parar per cordar-me les sabatilles, és molt emprenyador.

      Jo a la foto del DNI surto sempre malament, és una mena de malefici i ja no en faig cas. Pel que fa a les fotos en general (festes, viatges…), doncs tal i com he dit, no soc dels que es posen per sortir sempre. Quan algú em fa una foto m’agrada que sigui ràpid, no m’agrada haver d’esperar mantenint un posat mentre preparen la foto.

      Això de portar al carnet de conduir una foto amb un vestit escotat, és una estratagema?

      • No, a més, no condueixo, era per constatar que no concordava amb l’època de l’any. No sóc de les que ensenyen pitrera.

        • O sigui que el que volies dir és que el vestit que portaves no concordava amb l’època de l’any!

          No passa res, alegria!

          • mariaboix1

            Sí, no sóc de les que ensenyen per aconseguir coses… Quan fa calor, tinc calor… i, a qui no agradi, que no miri!

          • No, no volia dir això. Feia conya. M’imaginava una foto de carnet de conduir amb un bon escot i no em quadrava una imatge amb l’altra.

            En això tens raó. Hi ha una dita que diu que “pateix més el que mira què el que ensenya”.

          • mariaboix1

            Només tinc problemes quan m’ajupo i pateixo més jo que els que miren.

          • Tens raó, hi ha situacions en que un se sent incòmode, malgrat aquestes situacions es produeixin de manera totalment casual.

          • mariaboix1

            Tot depèn de la persona. Sóc tímida i vergonyosa i no m’agrada cridar l’atenció, gairebé sempre aconsegueixo el contrari.

          • El no voler destacar no és pas negatiu, moltes vegades és senzillament prudència i mesura. Hi ha persones per a les quals ser el centre d’atenció forma part de la seva manera de ser, n’hi ha d’altres que només destaquen quan realment cal. El punt just és el que un ha d’acabar trobant al llarg de la vida.

          • mariaboix1

            Jo no necessito ser el centre d’atenció, sobretot físicament. Sentir-me observada, em fa vergonya. Intento canviar, però és difícil. I és amagant-me que, a vegades, acabo sent el centre d’atenció.

          • Cada persona, segurament, té una percepció molt personal sobre què és ser el centre d’atenció dels demés. Així mateix, cadascú de nosaltres li donem una importància o una altra a aquest fet. Hi ha persones que si no són les més mirades, no saben viure. En canvi, n’hi ha d’altres (la gran majoria), que no acostuma a forçar situacions o actituds per ser el centre d’atenció, ni tampoc ho necessita.

            La naturalitat, la normalitat i la discreció penso que són un valor per sobre d’altres actituds.

          • Sí, tots tenim una percepció diferent, per això som humans. El problema arriba quan són els altres els que decideixen com has de ser.

          • Si, de vegades el com ens veuen els demés ens acaba fent pensar en com volem que ens vegin. Tot plegat és un embolic.

          • Sí, realment la vida és molt complicada. El més important és tenir les idees clares i saber fins on es vol i es pot arribar.

          • Estàs en el cert, però el que proposes, malgrat carregat de raó, és molt complicat. Cóm de difícil és tenir les idees clares!

          • Depèn de com t’ho miris, de les circumstàncies. Jo, normalment ho aconsegueixo, de tant en tant, hi ha motius, fets, etc. que ho fan trontollar tot.

          • Hem començat parlant de truites, llaçades i posats i hem acabat parlant de tot això. El més important és intentar ser un mateix i a l’hora i sempre que sigui possible, no perjudicar ningú.

          • Jo pensava el mateix, quin embolic per una foto. Jo sempre ho intento fer així però, quan hi ha ments humanes pel mig, no sempre s’aconsegueix.

          • Vivim en societat i això complica més les coses des d’aquest punt de vista. Ja seria prou complicat vivint tot sol, fer-ho d’acord amb els propis principis, pensaments o maneres de fer, doncs intentar fer-ho en societat i d’acord amb milers de normes legals i d’altres dites normes socials, tot s’embolica d’una manera enorme.

          • És tan difícil i, en molts casos, impossible fer feliç tothom quan cadascú té la seva manera de fer i de pensar. La vida és una cursa d’obstacles.

          • D’obstacles tant grans que de vegades ens poden. Així i tot, sempre ha estat i serà així. La vida és això i és així.

            El més important és estar d’acord amb un mateix, a la vegada és el millor camí per fer feliços als demés.

          • A vegades, fins i tot és difícil estar d’acord amb un mateix. Fer feliços als altres, de vegades, és impossible.

          • Tot és difícil i fàcil a la vegada. També hi compte les expectatives que un mateix es posa com a fita per assolir. Contra més altes les fites, més difícils d’assolir. Ara bé, no posar-se fites, ho tenir-les d’allò més baixes, no aporten gaire estímul.

  9. Una de les virtuts de la truita és que es pot fer inclús sense ou. Les sabatilles o el que calgui al sac i ben lligades. Com sigui, però ben subjectes. Si no s’embalen més que el que les du. A les fotos millor no aparèixer gaire. Hi ha elixirs més saborosos per asolir la immortalitat.

    salutacions i bon nadal.

    • Això de fer una truita sense ou ja ens ho explicaràs (a no ser que parlis de la “truita de riu”)!

      Digues que si, les bambes ben lligades, no sigui que caiguin o es deslliguin.

      D’acord amb aquest principi, no soc dels que es posa per sortir sempre a les fotos, ni de conya.

      Bones festes!

  10. Anem a pams!! La truita de patates sense ceba (encara que no m’importa si n’hi ha una mica); la truita a la francesa ben feta, que no quedi el suquet de l’iu a dins; la bambes, si s’han de cordar, amb nus i un llaç; i la cara de foto és complicada, direm que no sóc gaire fotogènic.

    • Gustos diferents!

      La truita de patates la prefereixo amb ceba i que quedi una mica (una mica només) crua. Aquell punt de crua que permet que no estigui seca.

      La resta de truites iguals, que no estiguin seques per dins.

      Les bambes ben cordades amb dues llaçades, per evitar que corrent es descordin (emprenya molt haver de parar per cordar-se les sabatilles).

      A les fotos jo tampoc hi surto del tot bé. De tant en tant n’hi ha alguna que es pot salvar, però he comprovat (en el meu cas) que surto millor si estic somrient.

      Bones festes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s