La Por política i financera

Catalunya i Espanya no s’entenen des de fa segles. Per no anar gaire lluny, el 1932 Ortega y Gasset deia a les Corts: “El problema catalán no se puede resolver, sólo se puede conllevar”.

L’Estat de les Autonomies va néixer per encaixar el País Basc i Catalunya a l’Espanya Constitucional, però l’intent va ser enterrat pel “café para todos”.

Al País Basc, ETA va explorar el camí de les armes, però 40 anys de patiment després, ETA s’ha acabat dissolent com un sucre en un got d’aigua. Els segrestos i els assassinats varen donar a Espanya arguments que esgrimir internacionalment.

Madrid ha interpretat, que el gruix de la població basca no donava suport a la banda armada, ni a la Independència, i això no fa Por. Madrid no va arribar a patir per la integritat territorial, a la financera ja hi havia prescindit des de la Constitució.

A Catalunya en canvi, es constata que hi ha un sentiment independentista creixent.

Un TC polititzat, els incompliments amb les inversions i les transferències i la gestió interessada de la Crisi, han jugat també a favor d’aquest sentiment.

L’escapçat Estatut de 2006 va ser el moment en que a molts polítics catalans se’ls va caure la bena dels ulls en constatar com es va gestionar el tema al Congrés, al Senat, al TC i a la seu del PP i del PSOE.

Un sentiment independentista creixent, la gran manifestació de la Diada, el resultat de les eleccions catalanes, el nou Govern, la certesa de que  una gran majoria de la població està a favor del Dret a Decidir i la sensació de que una bona part votaria SI, això si que fa Por a Madrid.

Demanar el Dret a Decidir i fer-ho democràticament i en un ambient de pau, no es pot vendre a l’exterior com una amenaça.

A més:

  • Què es fa davant d’una manifestació de més d’un milió de persones?
  • Com es fa front a un resultat com el de les darreres eleccions?
  • Com es conviu amb el govern de Catalunya si fa el que ha dit que vol fer?
  • Com es combat la perseverança d’un Poble?

Si el poble de Catalunya segueix unit, si els polítics estan a l’alçada, si les associacions que donen suport al procés (com l’AMI i l’ANC entre aquestes), segueixen treballant, si quan calgui donar suport dels nostres polítics la ciutadania surt en massa… què faran?

Pensar en tot això també els ha de fer Por.

Si els Catalans que hi ha a l’estranger es mobilitzin (individualment o en grups com els col·lectius Wilson i Emma), i si els nostres polítics saben internacionalitzar el procés, què podran fer per aturar-ho?

I que pensen que podran fer amb les xarxes socials i la premsa internacional?

Inhabilitaran al President o anul·laran l’Autonomia de Catalunya? Com ho explicarien a Europa?

Fa uns dies, Carles Ribera escrivia a ElPuntAvui sobre les Portades que la premsa de Madrid ha dedicat a Catalunya des de l’11S: El Mundo ha dedicat els principals titulars de portada a Catalunya 25 dies, l’ABC ho ha fet en 17 ocasions, La Razón, en 18 i El País, en 15. És molt estrany tant interès?

Un altre gran tema és el de la viabilitat econòmica. Hi ha unanimitat en considerar que una Catalunya Independent seria viable des del punt de vista financer. Ara bé, quins números hauria de fer Espanya sense Catalunya per poder mantenir l’actual estructura territorial?

D’aquest tema no se’n parla, i no es fa perquè és un dels temes que fa més Por.

Des del passat 11S ja hi ha hagut algun moviment: S’han pronunciat més intel·lectuals dels que existeixen, han aparegut més Federalistes que zombis a Walking Dead,  què no passarà doncs en els propers 1 o 2 anys?

La solució a tot això ultrapassa les lleis i necessita un acord polític, i això fa Por, perquè el que s’ha d’acordar trastoca de manera important l’esquema territorial i financer actual.

17 responses to “La Por política i financera

  1. Tot aquest tema, que (no ho oblidem) ha esclatat perquè el senyor Mas i CDC s’han tornat independentistes després de 28 anys de governar Catalunya, rm té una mica descol·locat: per una banda em sembla lògic això que anomenen “dret a decidir”, però, per un altra, penso que “decidir, què?”. Perquè si el que volem és reproduir un Estat en el que manin els mediocres i els corruptes… per això ja estic bé on estic.

    • No creus però, amb totes les reticències que vulguis, estaria bé poder celebrar unes eleccions a Catalunya com a Estat, i que podéssim escollir un govern que decidís sobre tot el que ens afecta (tret del que decideix ara Europa), i no esperar al que decideix el PP o el PSOE al Govern, o el que diu el TC?

      • No. Al menys si no m’expliquen primer (ni que sigui a grans trets) quina mena d’Estat Català volem.

        • D’acord amb això. Han de passar moltes coses abans d’arribar al moment de la Consulta i és d’esperar que llavors tinguem molta més informació (del tot necessària).

  2. En absolut hi estic d’acord. L’únic que ha passat aquí es que la crisi econòmica ha tornat a molta gent excloent, identitaria, insolidària i creu que tancant fronteres acabarà amb una crisi global. Cal buscar un culpable fàcil: els mercats? el capital? ui massa complexe d’entendre! Madrid? Si, aquest es el culpable ideal!

    • Sembla que hagis llegit un altre post! En el meu tracto de tot excepte de Madrid en el sentit que tu expresses. De temes econòmics en toco ben pocs i dels que en parlo són demostrables.

      No crec que ningú parli de tancar fronteres, en toc cas (si n’hi ha), han d’estar del tot obertes. No crec que Catalunya sigui ara especialment excloent, ni tindria perquè ser-ho més si fos Independent.

      En una situació de Crisi profunda i que es perllonga en el temps, és més fàcil que en qualsevol societat sorgeixin persones i fins i tot partits o moviments socials que caiguin en la temptació d’excloure els nouvinguts. Sortosament en les recents eleccions catalanes cap d’aquests moviments s’ha vist recolzat pels vot

      Crec que els culpables de la Crisi són arreu, des dels Mercats, d’algunes Lleis aprovades per Governs de Madrid, de polítiques equivocades d’aquí (de Catalunya) i de molts altres llocs, de la banca en general i de moltes persones individuals.

  3. que lent que va tot això de la independència, no? vull deixar d’enviar calers a Madrid ja! xD

    • La meva companya opina igual. Si fos per ella ja haguéssim marxat. Jo opino el mateix però els nostres Partits han decidit (de moment) no arribar a la Independència per la via d’una declaració des del nostre Parlament.

  4. Històricament crec que sí hi ha hagut enteniment entre Catalunya i Espanya. Els mateixos catalans assumim que Catalunya va perdre totes les guerres a partir de cert moment. Això és el que va aportar bàsicament Castella fins al segle XX: la possibilitat de guanyar-les. Aquest fet va propiciar mercats per a les elits catalanes que en definitiva són les que han manat la major part del temps fins ara. Ara bé, un cop les elits cada vegada tenen menys a dir i els mercats no es conquisten amb canons aquesta força bèlica comença a fer nosa, convertint-se en despesa. Fins i tot a part de les elits els molesta l’administració central.
    La viabilitat econòmica millor no tocar-la. Europa sencera és viable gràcies al petroli que no s’extreu del vell continent, sinó de molt més enllà.

    • Bé, la viabilitat econòmica és transcendental per a un País que es planteja convertir-se en un Estat Independent. No seria cabal fer un plantejament d’aquesta mena sense tenir la certesa de que econòmicament t’en sortiràs (tenint en compte l’entorn en el qual vius).

      Al respecte de la viabilitat econòmica, avui he llegit això: http://www.ara.cat/premium/opinio/solvencia-dun-catala_0_842915709.html (potser no ho podràs llegir sinó t’has inscrit, però és gratis).

      Històricament, com dius, hi ha hagut etapes de cooperació (moltes vegades ha estat cooperació interessada) entre Espanya i Catalunya. Les classes benestants de Catalunya i els comerciants, en més d’una ocasió han estat copartícips de la política que dictava Madrid perquè aquesta, tenia en compta protegir l’empresa catalana i així aquesta podia créixer i assegurar-se uns guanys segurs.

    • Faltaria més! No deixem que els etnicistes reinventin més la història del que ja ho han fet! Catalunya i Madrid van lluitar al mateix bàndol a la guerra civil

  5. Està clar que aquests atacs constants cap a Catalunya i la nostra identitat no són més que el resultat d’una por totalment justificada. Ja fan bé de tenir-nos por i amb aquests atacs l’únic que fan és donar-nos més força. No sé si al final d’aquest procés aconseguirem la independència (esperem que sí) però de moment sembla que els estem deixant les coses ben clares: amb Catalunya no s’hi juga.

    • Crec que és important que en aquest cas, sigui Catalunya qui marca el Calendari. La decisió nosaltres ja l’hem pres, no anirem ara a Madrid a demanar permís, sinó que hi anirem per poder fer un Referèndum i si no volen, doncs farem la nostra. Tot està preparat a nivell teòric. Ara el que cal és posar-se a treballar encara més que fins ara.

      Avui he llegit a la premsa que l’ANC i els Partits favorables al procés, tenen molt clar que aquests propers mesos han de treballar i molt en aquells espais on en les passades eleccions es va votar menys a Partits favorables a la Independència o al Dret a Decidir.

  6. No comparteixo l’eufòria ni tampoc crec massa en l’unió dels catalans, tot i així si hi ha determinació i una gran majoría no crec que res pugui aturar l’independència.

    • No volia transmetre eufòria en el meu post, i si ho he fet ha estat de manera no intencionada. No és així com em sento. Vull trepitjar tant com em sigui possible de peus en terra en aquest assumpte.

      D’acord amb tu, si hi ha determinació i una gran majoria, serà difícil aturar el camí cap al Dret a Decidir o directament cap a la Independència.

  7. Què va passar l’11S va ser notícia a tot el món, encara que a Espanya li dolgui. Els polítics d’aquí tenen assumit què vol el poble i sembla que s’estan posant les piles. Què passarà a Espanya si ens independitzem? Si són llestos, s’espavilaran, com que no sembla que ens siguin gaire, s’ensorraran. Les seves fixacions centralitzadores, governi el partit que governi, són les que ensorren Espanya. Estan massa mal acostumats vivint de Catalunya. Per què en els bons temps no han creat indústria per tota Espanya? Perquè era més còmode viure de l’espoli als catalans.

    Els catalans estem farts d’insults, d’espoli, que no ens paguin el que ens deuen i encara resulti que ens mantenen, a Catalunya paguem per tot i no hi fan res (estructures, carreteres, Rodalies, accessos al Port…). Fa molt temps que sospito que no s’inverteix a Catalunya perquè ells ja es temien que demanaríem la independència. A sobre ens volen prendre altre cop la llengua.

    Respecte a les preguntes que has formulat:
    – Ara, a més de la manifestació, hi ha el resultat del 25N. S’ha de fer cas al poble, se suposa que hi ha democràcia.
    – Preparant el camí cap a la independència i convocant un referèndum. Encara que jo crec que ja va quedar clar el 25N.
    – Fent el que calgui perquè es pugui fer el referèndum (no crec que ho facin). El que no s’ha de fer és escanyar i fer por.
    – La perseverança del poble no es combat, es compleix la seva demanda.

    Facin el que facin en contra nostra, si nosaltres continuem fent-ho pacíficament, farà que la resta del món es pregunti quina democràcia hi ha a Espanya. L’única cosa sensata que pot fer Espanya és posar facilitats i resignar-se.

    No poden fer res per aturar-ho.

    Han fet tard, les xarxes socials i la premsa internacional ho saben de molt abans que ells ho assumissin.

    Si inhabiliten el President o anul·len l’Autonomia demostraran al món que no hi ha democràcia i, a la UE no li farà gaire gràcia, encara que jo ja no hi confio.

    No, senzillament comencen a veure que és seriós.

    L’actual estructura territorial, sense Catalunya, és del tot inviable. Han de canviar-ho tot.

    No se’n parla perquè són tan beneits que es pensen que ens podran aturar o perquè no saben ni per on començar.

    De tot en diuen intel·lectual… Durant els propers 1 o 2 anys podem viure situacions molt dures, estan torrats i desesperats, poden fer qualsevol cosa.

    Molt em temo que haurem de declarar la independència al Parlament. No crec que cedeixin mai.

    • Espanya és prou gran i prou moderna com per sobreviure (en condicions normals) sense Catalunya. Ara bé, el pes en tots els sentits de Catalunya es deixaria notar si no hi fos a Espanya, fins el punt que aquesta s’hauria de replantejar la seva estructura territorial i financera.

      Poden haver-hi temptacions de no invertir en Catalunya pel que dius, o per escanyar-nos i fer-nos por. La veritat és que saber la veritat sobre aquests temes és força complicat.

      El camí cap a la Independència és un camí interessant, ens ensenyarà moltes coses. Sabrem com ens reben arreu, ens farà conèixer més a fons els nostres polítics, sabrem de quin peu calça la nostra societat, veurem les reaccions a la resta d’Espanya, sabrem la capacitat democràtica que atresora cadascú, coneixerem la capacitat que tenen els Partits per trobar solucions a situacions tant complicades com aquesta.

      Serà d’allò més interessant viure aquesta transició.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s