Les casualitats i el racisme

Ha arribat a les meves mans una publicació de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (l’Ajuntament Informa, número 18 de gener de 2013), és un butlletí en el qual hi ha informació general per als conciutadans, novetats que afecten els serveis de la Ciutat, acords municipals i una agenda d’actes.

Doncs bé, en aquest número els diferents Grups Municipals que conformen el consistori de Santa Coloma tenen un espai per expressar-se.

  • El PSC titula el seu escrit “Lluita contra la crisi”
  • ICV, en diu “Any de lluita”
  • CiU, “Seguirem avançant”
  • PP “el mismo PAM de siempre”
  • Gent de Gramenet “La gent per davant dels polítics professionals!”
  • Plataforma per Catalunya (PxC), titula “12 días de 2013 bajo el reinado de Núria en el país de las maravillas”

Confesso, com l’Armstrong amb l’Oprah, que el morbo va guiar el meus ulls cap aquest darrer article. Em va sobtar tant el contingut que em vaig emportar el butlletí per poder escriure sobre el mateix:

Dues notes aclaridores:

La Núria que es cita en el títol de l’article és Núria Parlón, actual Alcaldessa de Santa Coloma i membre de l’Executiva del PSC.

El que escriu l’article és Juan Montero, President del Grup Municipal de PxC.

L’Article diu així:

  • “Dia 1 de enero chillidos, insultos y amenazas de ecuatorianos (ignoro si con pasaporte español) en estado de embriaguez contra sus vecinos –de etnia española-.
  • Dia 6 grupo trifulca de colombianos…
  • Dia 7 dos puñaladas…
  • Dia 10 detienen a dos ciudadanos -étnicamente no españoles…
  • Dia 12 otro ciudadano –pakistaní-…

No te preocupes quedan 353 días “Keep Calm&Speech Catalan” que pase lo que pase a tu alrededor nada importa, nada es real, ya vendrá el mediador intercultural mandado por la sweet Núria y te lo explicarà “muy bien”….”

…“¿Te preguntas que pasa a tu alrededor?…¿Quién quiere trasladarse a tu ciudad? Keep Calm&Vote for the sweet candy, Núria!”

No vull parlar del que li diu a l’alcaldessa, el meu objectiu és parlar-vos del següent:

El senyor Montero utilitza la realitat d’uns fets (donant per suposat que el que diu que ha succeït ha estat tal i com explica) per llençar un missatge ple de referències racistes.

Si en realitat el que volgués denunciar és que a Santa Coloma hi ha un problema d’ordre públic i d’inseguretat ciutadana, el que hagués hagut de fer és denunciar-ho públicament, reclamar una millor gestió de la Seguretat Ciutadana i demanar les explicacions polítiques pertinents.

En el cas que això ho hagi fet, el que també ha fet és aprofitar el butlletí mensual de l’Ajuntament per llençar un missatge molt tendenciós. Un escrit dirigit a difondre la idea de que la majoria d’actes vandàlics i il·legals que succeeixen a la Ciutat són protagonitzats per ciutadans d’ètnia no espanyola.

La paraula Ètnia en si mateixa no comporta cap càrrega ideològica. Ara bé, quan s’utilitza per diferenciar qui comet delictes de qui no, dona peu a que pensar que la intenció és una altra.

Ha estat un dia ple de casualitats, primer trobo el butlletí de l’Ajuntament, i després trobo la definició de Darwinisme Social “ideologia social que pretén aplicar els conceptes biològics del darwinisme a la sociologia i la política, sovint amb el supòsit que la resolució de conflictes entre grups socials condueix al progrés social, posant els grups superiors o més ben preparats per sobre dels inferiors”.

Casualitat: combinació inesperada de circumstàncies.

Advertisements

16 responses to “Les casualitats i el racisme

  1. El terme “ètnia” no té cap connotació ni en positiu ni en negatiu, però és preferible que es parli d’ètnia (Agrupació natural d’individus amb unes característiques pròpies) a raça, un terme incorrecte des de tots els punts de vista perquè raça és la raça humana en el seu conjunt.

    • Bon apunt Yagov!

      El terme ètnia pot portar càrrega ideològica en funció de com la utilitzi l’emissor (la paraula en si, és neutre), però raça aixeca ampolles perquè històricament quan s’ha dit raça blanca tots sabíem molt bé el que es volia dir. Així i tot, encara s’utilitzen aquests termes “raça blanca”, “raça negre” etc. El millor és ser curós amb la utilització de determinades paraules que poden ferir a qui les escolta per la càrrega històrica que porten al darrera.

      • Els últims anys malauradament s’ha posat molt de moda el terme “neteja ètnica”, que en realitat és una altra manera de nomenar una de les tradicions més antigues de la espècie humana, anihilar els que són diferents.

        Durant la campanya electoral de les municipals de 2007 els PxC van voler organitzar un acte al meu barri contra els comerciants xinesos. L’acte va fracassar per diverses raons.

        • Hi ha formacions polítiques que això de les diferencies ho porten molt malament. N’hi ha d’altres que ho porten igual de malament però ho dissimulen (malgrat que els seus votants ho saben).

          Pel que fa a les botigues de xinesos, al meu barri també n’hi ha (i crec que hores d’ara n’hi ha arreu), si el que fan és legal, si el seu negoci el regenten amb igualtat de condicions que els altres negocis del voltant, doncs en són un més. Altra cosa és que hi hagi males pràctiques, si bé en aquest cas el tractament també hauria de ser igual per a tothom.

          Qui veu en les diferències alguna cosa negativa, que s’ho faci mirar!

          • Jo visc al mig del Chinatown barceloní, és a dir, a la zona de Trafalgar i Ronda sant Pere. Al principi si que hi va haver alguns problemes amb les botigues regentades pels xinesos, un cop buidaven les caixes de la mercaderia les deixaven al carrer, però l’Ajuntament va mantenir una reunió amb ells i ara no ho fan. Haig de dir que algunes persones es queixaven que el barri havia perdut varietat diversitat comercial des de l’arribada dels comerciants xinesos, jo visc en aquesta zona des de fa uns 40 anys i et puc dir que això no és cert. En aquesta zona sempre hi ha hagut comerç majorista, com ara, només que abans eren del país, però ara, fins i tot hi ha comerços relacionats amb altres sectors.
            Segons l’Ajuntament aquestes botigues són legals i paguen els seus impostos. Si que algun cop la policia ha fet registre buscant gènere que ha entrat sense que estiguin els papers conforme

          • Recordo de petit anar amb la meva mare al carrer Trafalgar on hi ha via botigues “al major” i recordo que eren regentades per persones d’aquí de tota la vida. Des de fa un temps hi ha moltes d’aquestes tendes que les porten xinesos, alguns dels qual ja és segona generació i nascuts en aquí,

            Sembla que els xinesos han arribat per quedar-se, malgrat he sentit a dir que també hi ha un cert retorn cap al seu país d’origen.

            Fa uns dies hi va haver una forta actuació policial vers el comerç xinés. No va afectar als comerços d’aquesta zona de la ciutat, sinó als majoristes xinesos de la zona del Besós, on hi ha grans naus que venen al major i el detall. L’operació va ser molt important.

            Això demostra que els xinesos no són tots iguals (com de vegades puguem pensar, més per desconeixement que per altra cosa), com passa entre nosaltres, exactament igual.

            El món de la corrupció, malauradament, afecta totes les àrees de la societat i a tots els ciutadans vinguin d’on vinguin.

          • Si, així era, deu fer uns deu o quinze anys van començar els xinesos a comprar els locals que anaven quedant buits. Llavors eren botigues de venda a l’engròs i ara també ho són, però ara hi ha més diversitat que abans. Abans pràcticament tot eren botigues a l’engròs, només trencaven aquesta uniformitat una botiga de catifes i una de bosses i maletes, actualment a més de les botigues de venda a l’engrós, hi ha dos supermercats, un d’ells bolivià, l’altre d’una coneguda cadena catalana, un local de massatges, una botiga de queviures pakistanès, una escola de negocis, i està previst que s’obri un bar rus i hotel.
            Generalment els que retornen a Xina són gent gran.
            No, no són tots iguals. Aquests últims anys, per exemple, han començat a comprar altres negocis regentats per gent gran i continuen l’activitat, per exemple bars. El primer dia que entres i veus que en lloc del cambrer de sempre hi ha un xinès et sobta i pots tenir certes reticències però immediatament te n’adones que no ha canviat res més i que el cafè és igual que abans.

          • Total, que darrerament el barri ha guanyat en diversitat si bé la tipologia de negocis, malgrat haver-se ampliat, ha mantingut una certa línia de continuïtat amb el passat.

            Imagino que als anys 1950-60-70 amb les immigracions interiors (vinguda massiva de treballadors d’Espanya a Catalunya) en aquí va passar alguna cosa similar però encara més important, ja que el nombre de nouvinguts va ser molt més nombrós. Encara hi ha molts negocis en funcionament que es varen obrir en aquella època.

  2. Encara es legal Plataforma per Catalunya…?

  3. Els de Plataforma no es cansaran mai de fer demagògia. En les eleccions municipals els va funcionar l’estratègia i per això, per desgràcia, t’has de trobar columnes seves en el butlletçi de l’Ajuntament. Sort que a les autonòmiques no van tenir tanta sort i no tenen representació al Parlament!!!

    • Sortosament en les eleccions generals de Catalunya PxC no obté representació. Potser el seu discurs “dur” cala més en les distàncies curtes, molt més possibles en municipis petits o mitjans.

      Espero que PxC no obtingui mai representació parlamentària, d’altra manera caldria que ens preocupéssim tots plegats ja que això voldria dir que hi ha coses que s’estarien fent més que molt malament.

  4. Doncs a mi també m’ha sonat estranya la paraula ètnia, fins i tot ofensiva en el context, és com per remarcar una clara separació entre d’uns i d’altres, com si res es pugués fer per la seva unió en convivència. Potser ja he llegit amb prejudici sabent que sortia en boca de PxC.

    • Si, sembla que en l’article la paraula ètnia s’ha utilitzat amb mala fe, de manera premeditada i per diferenciar. S’ha utilitzat per diferenciar en el sentit negatiu, per separar els uns dels altres per raó de nacionalitat, de raça.

      Jo vaig llegir-lo per curiositat, però el que vaig llegir em va semblar ofensiu i vaig decidir explicar-ho en aquest post.

  5. Potser és veritat que la paraula Étnia és neutre… Però jo cada cop que la sento em poso “en guardia”.
    Encara que només em parlin del Museu Etnològic!!!

    • Si, “ètnia” és una paraula que s’ha de saber utilitzar i que s’ha d’utilitzar amb cura. La paraula en si és neutre, però socialment i al llarg de la Història s’ha utilitzar com a càrrega de profunditat dels uns contra els altres. En nom d’ella s’han comès grans barbaritats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s