10 decepcions, 10 raons per reflexionar.

Fem un recorregut per alguns moments rellevants de la més recent història d’Espanya, en dels quals tinc la sensació de decepció, la sensació d’haver “tragat”:

1.- La Transició, període en el qual, diuen, es va passar de la Dictadura a la Democràcia.

No diré que la Transició no va servir per res, però tinc la sensació que també va servir per ocultar bona part del que va passar durant la Dictadura, a l’hora que va atorgar naturalesa democràtica a molts polítics que uns mesos abans eren membres de la Dictadura. La Transició va servir també de catifa on amagar molta merda.

2.- El 29 de desembre de 1978 s’aprovà la Constitució, aquella que diu (només és una petita mostra):

Art. 2 . “…i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les Nacionalitats i regions que la integren…” Algú ha sabut alguna vegada que era una nacionalitat?

Art. 69.- On diu que el Senat que és la Càmera de representació territorial. Ja!

3.- El cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 ha deixat alguna pregunta transcendental sense resposta: on són els enregistraments de les trucades telefòniques que es varen fer entre el Congrés i l’exterior i a l’inrevés durant el Cop? El jutge no les va deixar utilitzar durant el judici perquè s’havien enregistrat sense autorització judicial (a qui se li va acudir fer-ho sense demanar autorització?). Des de llavors, no se sap on són, ni tant sols si encara existeixen.

4.- El 12 de març de 1986 es va celebrar un Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN.

El PSOE, va passar del “OTAN, de entrada no” a, un cop estava en el Govern, fer campanya pel Si. Mentre Aliança Popular que havia defensat l’entrada a l’OTAN, des de l’oposició va passar a recomanar l’abstenció.

5.- L’article 159.5 de la Constitució diu que els membres del Tribunal Constitucional seran independents e inamovibles en l’exercici del seu mandat. Sense comentaris!

6.- Els Estatuts de Catalunya han acabat en decepció. Què importa el que hi hagi escrit, si qui ho interpreta és el TC. Què importa que estigui referendat, si després ha de passar pel TC!

7.- Fins les Eleccions del 25N a Catalunya, havíem llegit i escoltat fins al cansament que no calia cap Referèndum, que els catalans ja es referendaven cada vegada que votàvem.

Els que abans es repetia com un mantra, ara ja no serveix?

8.- La Corona al convertir-se en permanent i hereditària per la Constitució, ha deixat a la ciutadania sense defensa ni capacitat d’acció davant la decadència d’aquesta institució.

9.- La Crisi ens ha ensenyat com es comporten els Partits Polítics i la Banca.

Hem hagut de suportar la Corrupció de polítics de tots els partits, mentre la Banca, ens ha mostrat com de deshumanitzada pot arribar a ser.

10.- La Premsa actua com a quart poder, però ho fa amb xarxa. Alguns sembla que tinguin carta blanca per dir tot el que volen, i per silenciar allò que no els interessa. Hi ha periodistes que han deixat de ser-ho, per convertir-se en braços armats de determinades ideologies.

Hem d’aprendre del que ha passat, 10 decepcions que es poden convertir en 10 oportunitats per reflexionar i per fer les coses d’una altra manera.

Els polítics ens han mentit massa vegades en temes fonamentals. Que medrin menys i treballin més i millor. Que és facin responsables del que significa estar al servei de la societat.

  • Per a quan les llistes obertes?
  • Per a quan, un vot, una persona?
  • Per a quan la consideració de delicte especialment penat per a la corrupció dels polítics?

En tot cas, així no es pot continuar:

Qui defensa una Segona Transició, que no sigui per a que res canviï, com molts voldrien, sinó per a que canviï tot.

Qui defensa la Independència de Catalunya que sigui per a que tot sigui millor.

10 responses to “10 decepcions, 10 raons per reflexionar.

  1. 1. Jo era petita (sóc de la collita del 68), però els sentiments d’aquella època se’m van quedar molt presents. Recordo les primeres eleccions com si fossin un festival de la OTI amb un ambient d’il·lusió molt fort (recordes aquell “libertad, libertad, sin ira libertad…” i “habla pueblo habla…”) . A hores d’ara, amb la perspectiva dels anys, encara penso que es va fer prou bé; la majoria de la població no havia viscut altra cosa que la dictadura i només el fet de legalitzar el partit comunista ja devia representar una gran commoció. Hauria d’haver estat un bon punt de partida arran del qual evolucionar, però massa sovint la sensació és que s’està involucionant.

    5. Sí, la separació entre els poders és espectacular:
    – Els dotze membres del Tribunal Constitucional són elegits: 4 pel congrés, 4 pel senat, 2 pel govern i 2 pel Consell General del Poder Judicial.
    – Els 20 membres del Consell General del Poder Judicial (òrgan suprem de govern del poder judicial) són elegits 10 pel congrès i 10 pel senat.
    – El president del Consell General de Poder Judicial és el mateix que el del Tribunal Suprem.
    – El Fiscal General de l’Estat el trial el govern…
    Independència? I UN BE NEGRE!😦

    • 1.- Aquelles cançons eren arreu. Avui en dia no s’entendrien, estarien totalment fora de context. Llavors hi havia una sensació més o menys general de bon rotllisme.

      La legalització del PCE va ser una sensació, perquè se’n parlava però es crei que l’UCD (plena de franquistes) d’Adolfo Suárez no s’atreviria a fer-ho. De fet, aquest pas va ser un dels motius dels dos cops d’Estat que hi va haver al poc, l’Operación Galáxia i el 23F (tots dos amb en Tejero present). L’exèrcit no va perdonar mai aquesta legalització, que per ells significava l’Anti Espanya.

      Des de fa anys, des de després del 23F i de l’aprovació de la LOAPA, quasi bé tot ha estat involució. Diguin el que diguin, l’exèrcit pesa.

      5.- La politització del TC l’ha acabat matant. Tenen poder, però no tenen el reconeixement de la societat. Qui els veu com a garants d’alguna cosa que vagi més enllà dels interessos de la majoria política que conformin en cada cas?

      El mateix es pot dir per al CGPJ i del TS. Així no hi ha manera, així no es pot confiar en la Justícia d’aquestes altes institucions.

  2. Igual es que diposites masses expectatives en la realitat política i social. fes com jo, estudia Història: veuràs que tot es una puta merda des de fa milens. Així aprens a esperar menys de els coses.

    • No vull renunciar a un cert optimisme vital. En el terreny social és més fàcil, perquè la societat ha donat tantes mostres de sensatesa en aquesta Crisi que costa d’entendre com no hi ha hagut una revolta. En el terreny polític és molt més difícil, la corrupció, la manca de concreció, la baixa fiabilitat, el “politiqueo”. El més estimulant, perquè és un projecte de futur, és el que estem vivint a Catalunya.

  3. El tema de l’estatut i la retallada del TC va ser una de les primeres decepcions que em vaig emportar. Crec que des d’aleshores els catalans som més sensibles a tots els ‘atacs’ que rebem de l’exterior. Però no oblidem els ‘atacs’ de l’interior, que també són d’allò més decepcionants.
    Estic molt d’acord amb l’última reflexió. Tant de bo es compleixi.

    • El que esmentes del darrer Estatut i el paper del TC i dels grans Partits (PP i PSOE), va ser un punt d’inflexió per a moltes persones i també per a molts polítics catalans que van obrir els ulls i varen dir “fins aquí hem arribat, això no té solució per aquest camí”.

      Els atacs des d’Espanya s’esperen, els atacs interiors fan més mal. Així i tot, cal esperar que amb el decurs dels propers mesos alguna cosa es pugui reconduir (no vull deixar de ser optimista).

      Jo també espero que la darrera reflexió es compleixi.

  4. Has fet una bona repassada a uns punts molt significatius, actuament els que mes m’ofenen son els que van del 7 al 10.

    Vergonyós tot plegat.

    • Són els que més ens afecten en el present, però no cal oblidar que dels anteriors provenen alguns dels “problemes” que ara tenim. En castellà es diu que “siembra vientos y recoge tempestades”.

  5. 1- La transició és una gran mentida plena d’hipocresia. Ara, a més, molts han decidit treure’s la màscara.

    2- Ells només en coneixen una, l’espanyola.

    3- Ja no deuen existir. Estaria bé saber com van anar les coses…

    4- Tinc la sensació que PP i PSOE juguen a fet i amagar. Per dir-ho d’una altra manera, només es toquen la moral.

    5- Penso com tu!

    6- Una pèrdua de temps. Més tard “se lo cepillan”.

    7- És a conveniència!!!

    8- Fes-te fotre! Imposició franquista.

    9- Qüestió d’interessos i el poble, no n’és un, el poble paga la festa i encara els ho hem d’agrair i llepar-los el cul.

    10- Molta premsa és una vergonya.

    Jo espero una Catalunya independent completament nova que sigui capaç de no cometre els errors que ha comès Espanya.

    • Els més optimistes o conformistes dirien que fa menys de 40 anys Espanya era una Dictadura i que el que ara hi ha no està malament. Jo no penso així, crec que Espanya s’ha dormit en alguns temes i ho ha fet de manera intencionada. Hi ha hagut un moment, arrel del 23F (amb la LOAPA), que es dona una aturada en el desplegament de competències cap a les Autonomies, i des de llavors s’ha continuat per aquesta senda. El pes de les forces armades encara és massa gran i això és intolerable.

      Hi ha molt de camí a recórrer si hi ha voluntat política per fer-ho.

      La Constitució i el TC s’han acabat convertint en parets, en autèntiques muralles, sense cap flexibilitat.

      Hi ha molts partits polítics que en qualsevol circumstància pensen més en el propi partit i en el redit electoral a curt termini que no pas en la política a llarg termini, en l’alta política i en termes d’Estat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s