Rituals en els exàmens

Quan teniu un examen, la prova del carnet de conduir, una oposició o alguna prova similar, seguiu algun ritual particular?

És a dir, davant d’aquestes situacions, varieu d’alguna manera els vostres costums habituals?

Em poso jo com exemple:

1.- Sempre m’he mirat els temes fins el darrer moment. Si estic al Metro anant cap a l’examen, segur que m’estic mirant algun tema determinat.

Si m’estic esperant a la porta on es farà la prova, i a no ser que estigui parlant amb algú, segur que m’estic mirant algun tema. És una manera d’estar distret i de que el temps passi més despresa.

2.- Procuro anar amb roba còmoda. No és qüestió d’estar fent un examen i duu roba estreta que t’incomodi.

3.- Si és pel matí, procuro esmorzar lleuger, però menjar i beure alguna cosa. No és qüestió de que en l’examen l’estomac sembli una orquestra de cambra pel sorolls que  fa, ni tampoc cal haver passat per una granja i haver acabat amb les existències de xurros i xocolata calenta.

4.- Si és a primera hora de la tarda procuro dinar lleuger. No cal anar a l’examen després d’haver-se cruspit uns peus de porc, una favada, un bon postre i un petricó de vi.

5.- Procuro portar algun retolador o bolígraf de més. No és qüestió de començar malament i haver de demanar al del costat un boli.

6.- Procuro arribar amb temps suficient. No ve de gust arribar xop de suor a l’examen per haver hagut de córrer des del Metro.

No tinc altres costums especials, ni cap fetitxe.

Coneixia un paio que estudiava medicina que en els exàmens sempre portava alguna peça de roba de color groc. Deia que li portava sort.

També hi ha qui porta estampes o es canvia el rellotge de ma.

Així doncs, voleu explicar com porteu vosaltres aquests temes? Teniu algun fetitxe? Algun costum estrany o particular? Segui algun ritual?

Anuncis

22 responses to “Rituals en els exàmens

  1. Jo també sóc d´aquelles que repasso fins l’ últim moment…Vaig al lavabo 1000 vegades. Em dóna la sensació de que així aniré més buida i durant la prova no en tindré ganes….
    He tingut la sort que tothom m´ha posat espelmes, ja sigui a l´església( jo no sóc creient, però ho agraeixo) o a casa amb rituals.
    Ah! el dia abans de l´examen un bon bany amb sals.

    • Nervis alterats i anar al lavabo acostumen a anar de la ma. Realment estar fent un examen i tenir ganes d’anar al lavabo no et deixa fer l’examen amb tranquil·litat.

      Estudiar fins el darrer moments em serveix en a mi per no pensar en una altra cosa i sempre penso que em tocarà justament el que m’estic mirant (soc un optimista).

      En a mi no m’ho han fet això de les espelmes, però si que conec persones que ho han fet o a les que els hi ho han fet. Una altra comentarista també ho ha fet notar.

      Això del bany és nou. Un moment de relax, de pensar en una mateixa després d’un esforç. Sembla bona idea!

  2. Estudiar-ho tot a l’últim moment…aquest és el resum dels meus rituals!

    • És una tàctica arriscada. Ara bé, si tens la capacitat d’estudiar-ho tot en poques hores i a més et surt i et va bé, doncs endavant. Jo soc més d’anar fent i dedicar-me més els darrers dies. De vegades per+o, per mil motius, m’he trobat en la circumstància d’haver d’estudiar a darrera hora i la veritat és que és un estres.

      • Que va! Jo sóc com els anuncis d’Smint: sense estrès no hi ha estudi, hehe! És una tècnica fatal, ho sé, però he anat tirant així tota la vida… i al final el que t’han fet memoritzar ho pots consultar en qualsevol moment, per tant si s’obliden les capitals de comarca o els autors de tals llibres, o les dates d’història… què passa? En canvi el raonament, saber redactar, saber relacionar idees, saber comprendre i demostrar-ho… això sí que no s’adquireix a l’últim moment. Jo sempre he estat bona fent exàmens per això, perquè sé escriure i relacionar les quatre coses que m’han quedat clares. Em pregunto si és un do o una actitud davant la classe d’escoltar i prendre apunts com cal.

        • Això d’anar de la ma de l’estrès és fatal! L’ensenyament basat en la memorització des de fa molts anys que no té cap sentit. En algunes disciplines, més valdria que ensenyessin a saber buscar per la xarxa el que es necessita. Ensenyar a saber buscar en fonts fiables, ensenyar a completar informació que ja hi és a la xarxa.

          El que s’ha de fer és educar i ensenyar competències. És important ensenyar a estudiar, però un estudiants a de sortir dels seus estudis sabent parlar en públic, saber desenvolupar-se en una reunió, saber compartir, saber treballar en equip, saber escriure…

          Hi ha persones que en els exàmens saben treure el millor de si mateixes pel que fa a ser competents en aquell moment. Persones que saben aprofitar bé allò que han estudiat. Crec que saber prendre apunts és molt important, així com saber detectar que és el més important mentre s’estudia, com ho és saber quins llibres és millor consultar.

  3. Jo vaig al bany quan arrib a la seu de l’examen, no estudio mai el mateix dia de l’examen, duc 2 bolígrafs, per si un no em funciona i no duc cap joia (anells, pulseres) perquè no em molestin a l’hora d’escriure.

    • Això del bany és bàsic i és un clàssic. És prudent fer-ho.

      Com pots estar sense estudiar el mateix dia de l’examen? Jo no podria!!!

      Jo també porto com a mínim 2 bolis.

      Bé, les joies poden frenar la velocitat a la que escrius les respostes…

  4. Ritual pels exàmens? no pas, cap ni un. Què soso que soc, no?

  5. Des de l’any 1990 que no faig cap examen. Me’n recordaré tota la vida, em vaig quedar inconscient, eren unes oposicions, tenia un problema a les cervicals i duia collaret, suposo que va ser la suma dels nervis i que no em trobava bé i vaig estar inconscient uns minuts. Evito els exàmens, sóc molt nerviosa i em poso malalta. Que recordi, mai he fet cap ritual, sí que repassava fins a l’últim moment. La meva mare i la meva àvia posaven espelmes a no sé quants sants.

    Em van explicar el cas d’una que menjava xocolata convulsivament i va deixar el volant del cotxe ple de xocolata.

    • No pot ser! Ets vas quedar inconscient? Això és ben fort, és de pel·lícula. Si, amb tota seguretat va ser la suma de tot plegat que et va deixar KO. Després d’això, imagino que no vares poder continuar amb la prova.

      En això de repassar fins al darrer moment coincidim.

      Tampoc m’agraden els exàmens, però no em poso gaire nerviós, només una mica.

      Això de les espelmes i de demanar una ajuda divina per superar unes determinades proves és un clàssic.

      Aquesta història del xocolata és molt bona.

      • De sobte em vaig trobar en un lloc que no coneixia i que no sabia què hi feia, ben desorientada, va ser un desastre… Suposo que també va influir que amb el collaret per veure l’examen havia de forçar el coll i la vista. Però és igual, la plaça ja estava donada al cambrer que, pel que em varen dir, era un sabatot.

        La meva història amb el carnet de conduir ja no te l’explico perquè no t’ho creuries, és massa fort i em fa vergonya.

        • Tota una història!

          Això de perdre el coneixement segur que és una experiència que ningú voldria repetir.

          D’històries amb el carnet de conduir n’hi ha d’haver per donar i per vendre.

          • Doncs ja en van dues! La primera va ser per una puntada de peu a l’estèrnum (sense voler). El pitjor va ser que em diguessin mentidera, suposo que va ser per no tenir tant de càstig.

          • Bé, aquesta és diferent a l’altra. Aquesta ve com a conseqüència d’un cop. No resta del tot clar el que expliques però sembla que l’autor va voler negar els fets.

  6. Jo, la veritat és que fa temps que no faig cap exàmen i no tenia masses rituals. Però des de fa uns quants anys tinc una pua de guitarra que e m vaig trobar al cim del Matagalls i des d’aleshores l’he guardat com una espècie d’amulet. No hi crec gaire en aquestes coses, però em feia gràcia saber que tenia la pua quan havia de fer un exàmen o alguna prova important.

    • Jo també fa molt de temps que no en faig, però el que us he explicat és el que feia habitualment.

      Ara que esmentes el Matagalls, recordo que fa no gaires anys hi vaig tornar a pujar però anava amb gent molt jove i em varen portar tot el camí amb la llengua fora.

      No hi creiem gaire, però tenim peces, costums, objectes que ens agrada tenir amb nosaltres en ocasions especials.

      És curiós com malgrat guiar-nos per la raó (o no), pensem que el sol fet de duu la pua (o el que sigui, n’hi ha que porten alguna moneda, o una pedreta) a sobre farà que les coses ens vagin millor.

  7. Més o menys faig el que fas tu, més per sentit comú que per seguir rituals. Em van explicar el cas d’una noia que el dia de l’examen sempre duia faldilles perquè es veu que escrivia les “xuletes” a les cuixes. Crec que li sortia prou bé: si era prou discreta no se n’adonaven i si s’adonaven devia resultar massa violent demanar que s’arremangués (per si t’ho preguntes: no, mai no he fet servir xuletes).

    Llàstima que el dia de l’examen de conduir no t’haguessis pres el petricol de vi: hauria donat material per a un post molt interessant 😀

    • Bé, ja en som dos. En el meu cas tot bé d’un bon dia en que mentre esperava per entrar a un examen, em vaig mirar un tema i casualment aquell va ser un dels 3 que van sortir a l’examen, i és clar, allò em va marcar, en el sentit de que des de llavors sempre em miro les coses fins el darrer moment.

      El tema de les xuletes mereix més d’un post per si sol. És un clàssic.

      No has utilitzat mai xuletes? Ets una espècia en vies d’extinció!!!

      El dia de l’examen del carnet de conduir no es poden portar xuletes. La veritat és que el dia en que em vaig examinar de la part pràctica estava nerviós, perquè no havia portat altra cotxe que el de les pràctiques i perquè conduir no és la cosa que més m’agrada del món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s