El Principi de Peter, és el Principi de molts

És difícil d’entendre el nivell tant decebedor i patètic de les declaracions que sobre el tema del finiquito diferido del senyor Bárcenas han fet en Carlos Floriano (Vicesecretari general d’organització del PP), i M. Dolores de Cospedal (Secretaria general del PP).

Són persones que disposen d’un bon currículum, que estan acostumades a parlar en públic i a contestar preguntes de la premsa, de les quals no cabria esperar el ridícul que han fet i com s’han posat en evidència.

Podeu veure i escoltar la declaració de M.D. de Cospedal en el següent vídeo.

És difícil de creure. Cal buscar possibles raons atenuants a aquest desastre comunicatiu.

Els ha fallat la preparació (era segur que la premsa els hi preguntaria per aquest tema, per tant, perquè no portaven les respostes preparades?).

Els ha fallat la posada en escena. S’han mostrat nerviosos amb el tema, semblava que els molestava haver de respondre a una pregunta que està en boca de tothom.

Al no dur el tema ben preparat, els ha vençut la improvisació i s’han atorrollat a l’hora d’intentar explicar el que ni ells es creuen, sabent que al davant hi ha un públic que tampoc es creurà el que els hi vas a dir.

Així i tot, em nego a pensar que persones com aquestes no siguin capaces d’improvisar respostes intel·ligents, creïbles i educades (en el sentit de que el que es diu no insulta la intel·ligència del que escolta).

Senzillament no pot ser. Hi ha d’haver alguna cosa més.

Podem suposar que les respostes es tracten en el si de la direcció o en el si del gabinet de crisi que tracta del tema Bárcenas, i si això és així, encara costa més d’entendre el que ha passat.

Fins i tot, hagués estat millor sortir a la palestra (mai millor dit) i llegir un comunicat redactat pels serveis jurídics del Partit Popular, i fora embolics.

No ho entenc, hi ha d’haver alguna cosa més.

Fem una darrera suposició:

Si convenim que els Partits Polítics són organitzacions, i convenim també que com en la resta d’organitzacions hi ha relacions jeràrquiques, llavors podem aplicar-los el conegut Principi de Peter basat en l’estudi de les jerarquies en les organitzacions modernes.

Segons aquest Principi (de 1969), les persones que realitzen bé la seva feina són promocionades a llocs de major responsabilitat fins que arriben al seu nivell d’incompetència.

Amb el temps, tot lloc de treball tendeix a ser ocupat per un empleat que és incompetent per a desenvolupar les seves obligacions.

Bé, potser hem trobat una possible interpretació al que ha passat, ho deixo al vostre criteri.

Advertisements

14 responses to “El Principi de Peter, és el Principi de molts

  1. El problema es que crec que en el PP es valora la submissió ideológica i personal en comptes de currículums i competències!

    • Jo no dubto de que siguin persones competents i intel·ligents, però potser no per als llocs que els fan o volen desenvolupar.

      Així i tot, s’ha de ser d’una pasta especial per ser polític professional (no dic que sigui necessàriament dolent) i per admetre la submissió a la decisió de la majoria encara que vagi en contra de les teves conviccions. És un tema controvertit i difícil de tractar en dues línies, però no tothom està o estaria disposat a seguir sempre les “indicacions” del partit.

  2. Tot plegat és un circ i està clar que hi ha alguna cosa més al darrera. De fet, crec que hi han moltíssimes coses més al darrera que temen que es descobreixin.
    Però a mi el que em preocupa no és tot el que hi pugui haver al darrera, sinó que en les últimes enquestes realitzades, sembla que el PP tornaria a guanyar les eleccions, sense majoria abosluta, d’acord, però tornaria a guanyar; i això indica que alguna cosa no va gens bé en aquest país.

    • En aquest país solament han guanyat les esquerres quan el PSOE ha tingut un lider molt carismàtic. La darrera victòria del PSOE amb Zapatero va venir més propiciada pel “no a la guerra” i pel rebuig a l’Aznar que no pas per la fortalesa del PSOE. Aquest partit necessita un Projecte il·lusionant, un líder i l’ajut de patits com el ICV i potser dels partits nacionalistes.

      No s’ha de perdre de vista el que passa a Catalunya i que influirà en les properes eleccions espanyoles si s’avancen (crec que estan previstes per a finals del 2015) o potser ja no hi arribaran a temps i Catalunya ja no votarà amb Espanya.

      El PP té una base electoral molt àmplia i molt fidel. Quan guanya és perquè l’han votat 10 milions de persones i quan perd l’han votat almenys 8 milions. Això seguirà així perquè el PP és l’essència espanyola per a molta gent de la que vota i és el que volen. No hi ha res a fer.

  3. Jo crec que estem en reality show on tot el govern forma part del programa i tot està fet per veure fins a on aguantem i quan explotem, diran que era una enganyifa i després posaran un govern de veritat i es s’acabarà la crisis i serem tots feliços 😀

    • Està bé aquesta idea, és molt cinèfila com el cas del Show de Truman. Ara bé, si és així, ja poden parlar, ja en tenim prou. Acabes amb un “…i serem tots feliços”, que encara que no sigui veritat, ja està bé sentir-ho en moments en que manquen paraules amables, perquè del que anem sobrats és de xanxullos, bronques i mentides.

  4. Aquest principi me’l crec: massa sovint, quan parlen, traspuen que no tenen ni punyetera idea de què estan dient. És com quan teníem un examen oral i et tocava el tema que pitjor t’havies preparat: tot eren “eeehhhh” i repetir la mateixa frase i dir incongruències (la mostra que ha penjat en veagov és d’antologia de l’estupidesa).

    També podria ser que com que interiorment saben perfectament que estan explicant una mentida rere altra, el subconscient els dóna bots dins del cervell. M’agradaria que fessin les rodes de premsa connectats a un polígraf: segur que el petaven!

    En tot cas, tant si són incompetents, com si no en tenen ni fava, com si menteixen més que parpellegen, trobo que és molt trist i demostren una greu falta de respecte vers tots nosaltres: o són idiotes, o creuen que nosaltres ho som.

    • Estem molt acostumats a que els ministres saltin de cartera en cartera amb el supòsit de que una persona preparada i amb el cap ben moblat pot fer qualsevol feina. La veritat és que els resultats de vegades ens demostren que no estaven preparats ni pel primer ministeri que varen ocupar. Escollir-lo per aquell lloc va ser el primer error, passar-lo d’un ministeri a l’altre senzillament és allò de “patada i palante”. Hi ha ministres que després de passar per varies carteres, han acabat de Presidents (con en Rajoy), i que en cap dels seus mandats ha demostrat ser una persona especialment brillant.

      Tots ells segurament són persones preparades i amb uns bons currículums i segurament són intel·ligents, el que passa és que potser se’ls utilitza per feines que requereixen d’altres competències i habilitats que no tenen.

      Segur que en Floriano i la Cospedal s’han cagat en tot per haver-se de menjar aquests marrons…, però això va amb el càrrec i el sou (o sous que cobren).

      Jo voldria posar-li el polígraf en Montoro. És un personatge de còmic.

      Si, en algunes actuacions i en alguns discursos hi ha menyspreu cap als que els escolten o els llegeixen, perquè si els importés un mínim, es prepararien les intervencions.

  5. Habitualment els dirigents del PP fan declaracions sense acceptar que els facin preguntes. I ho hem d’entendre, si s’emboliquen explicant el que han de fer llegint un paper, com no s’han d’embolicar quan intenten improvisar una declaració: Ana Mato explicant la reforma sanitària:

    Els polítics a més de redactar lleis, votar-les, i fer propostes han de parlar, seria exigible que per dedicar-se a la política fossin bons oradors. Crec que per dedicar-se a la política qui ho faci hauria de ser capaç de parlar durant cinc minuts sense embarbussar-se.

    • El vídeo d’Ana Mato és graciós, però quan es pensa que la que parla és una Ministra, que ens representa, llavors ja no resulta tant graciós.

      Val la pena escoltar-lo perquè és molt didàctic respecte del nivell de molts dels polítics que seuen al Senat i al Congrés, llocs ens els quals seria d’esperar que les persones que els ocupen sabessin parlar en públic de manera ordenada i entenedora. Què menys no?

      Quan es troba un polític que sap parlar, que sap explicar-se, que s’entén el que diu i què diu coses interessants ens quedem estorats, quan això hauria de ser el més normal, aquest hauria de ser el nivell esperat.

      Hi ha incompetència. El Principi de Peter és present entre els polítics que (diuen) ens representen, i ho està a uns nivells escandalosos.

      • Els polítics i els periodistes (especialment els de ràdio i televisió) viuen de la paraula, i això vol dir que el que diguin, independentment de les idees que vulguin expressar, ha de ser clar i comprensible, no es tracta que parlin als oients com si aquests fossin tontos sinó que han de provar de no semblar-ho ells.

        • D’acord amb el que dius. Els polítics s’han d’esforçar per fer-se entendre ja que el que diuen o el que pretenen fer pot ser que ens influeixi directament.

          Per cert, aquesta màxima d’explicar-se amb claredat a la ciutadania algun dia ha d’arribar al món de la justícia on advocats i magistrats utilitzen un idioma propi que és poc transparent i comprensible per al comú de les persones.

          • És veritat, el llenguatge de les sentències judicials és barroc i allunyat del llenguatge actual, incloent l’ús de temps verbals que tot i ser correctes avui ja no es fan servir en el llenguatge corrent, ni tan sols en el llenguatge literari.

          • Sembla mentida però encara és així, parlen per a que no se’ls entengui. Que no diguin que les mateixes coses no es poden dir amb un mínim de lèxic gremial. És clar que l’advocacia té un lèxic propi, el que han de procurar és no utilitzar-lo contra els ciutadans.

            Entre ells que parlin com vulguin, però quan hi ha clients (ciutadans) al davant, se’ls ha de tenir més respecte i s’ha de fer l’esforç de fer-se entendre.

            Hi ha una certa prepotència en aquesta manera d’actuar, i sinó és així, doncs pitjor perquè llavors el que hi ha és massa distància entre ells i els ciutadans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s