Monago i Feijóo, vamos a contar mentiras tralará

Un recent estudi de la Comunitat Autònoma d’Extremadura que el seu president, el senyor Monago, s’ha encarregat de difondre, especifica quin haurien de ser els límits de dèficit fiscal que per a les Comunitats Autònomes el Govern de l’Estat hauria d’aprovar per aquest 2013.

Segons l’estudi, a Catalunya li pertocaria un límit de dèficit de l’1,04 i a Extremadura del 2,1.

Per Catalunya això significaria un ajustament (una nova retallada), d’uns 3.400 milions d’Euros.

Perquè ho fan això? És per molestar? És per provocar? El que no és, segur, és per desconeixement, perquè estudis n’hi ha de tots els colors que demostren que Catalunya presenta un dèficit fiscal que no presenta, per exemple, Extremadura.

L’any 2007, el Congrés va publicar per darrera vegada (perquè serà?), les Balances Fiscals. Dons bé, segons aquestes:

  • Catalunya presentava un dèficit fiscal del -8,70% del seu PIB
  • Extremadura, per contra, presentava un superàvit fiscal del + 17,78% del seu PIB

Està clar, no?

Doncs si tothom sap això, perquè diuen el que diuen? Potser és perquè mentir és gratis.

Hi ha tantes coses a dir-los que quasi bé no val ni la pena. Si el Govern de l’Estat retornés a Catalunya (no dic ja el dèficit fiscal d’un sol any, amb això no hauríem d’haver fet cap retallada), el que se li deu en virtut de la disposició tercera de l’Estatut i dels fons de competitivitat, no ens caldria fer cap ajustament. És clar que ho sap.

No vull oblidar-me del senyor Feijoó, President de la Comunitat Autònoma de Galicia. El que en campanya electoral deia que mentre Catalunya demana, Galicia paga. Li recordaria que en les mateixes Balances Fiscals publicades pel Ministerio de Economia y Hacienda es diu que Galicia presentava un superàvit fiscal del +8,19%, i que del fons de compensació interregional va ingressar més de 4.000 milions d’Euros (més que l’ajustament que demanen per Catalunya).

Vostès són dels que pensen que contra més exprimida estigui Catalunya, més feble es tornarà i que aquesta debilitat afectarà també al procés iniciat cap a l’Estat Propi?

O són dels que pensen que cal arramblar amb tot el possible perquè aviat marxarem i ja no hi haurà d’on seguir exprimint?

Declaracions i mentides com les de vostès no fan cap favor. Potser tenen un cert ressò entre persones poc informades, però la veritat és molt tossuda i un dia o un altre tot s’acaba sabent.

El que vostès fan no és debilitar Catalunya, què també, sinó demostrar que no hi ha res a esperar. Ja fa anys que molts o pensem, el bo del cas és que ara en són milions els que ho pensen.

Pensin que si Catalunya declara la Independència i marxa d’Espanya, el seu balanç fiscal difícilment tornarà a ser positiu (si més no en anys i panys), o potser és que ja han fet els  comptes i per això diuen el que diuen!

24 responses to “Monago i Feijóo, vamos a contar mentiras tralará

  1. I lo dolents que son els espanyols- en especial els extremenys i madrilenys a granel- i lo bons i victimes que som els habitants de Catalunya. Un sinvivir mi alma. I una inde per apartar-nos de gentoleta com Artur Mas i els nacionalistes catalans xD. Fem un estat pirata des de San Fost a Santa Coloma de Gramanet? Independencia ja!! La DUI inmediata contra el nacionalisme català.

    • Hola Andreu,

      Crec que en el meu post no he parlat en cap moment d’extremseys, gallecs o espanyols. He parlat de Monago i de Feijóo, que són dos polítics que en aquests moments governen aquestes dues Comunitats Autònomes.

      Dic això pel que dius en la primera part del teu comentari.

      Pel que fa a dir que els catalans som o no víctimes són apreciacions i punts de vista. El senyor Monago crec que avui està a Barcelona, on ha declarat que Extremadura presenta els comptes més sanejats del País. Però s’oblida d’explicar com és això possible, s’oblida d’explicar d’on arriben els diners que fan que els seus comptes siguin tant i tant excel·lents.

      Si Espanya planteja una DUI respecte de Catalunya i em deixeu votar, ja podeu comptabilitzar un vot.

  2. Es diria que des dels temps del Gran Capità i els seus famosos comptes, les xifres s’han fet per manipular la realitat al gust del consumidor. L’altre dia vaig llegir que la comunitat més damnificada pel dèficit és Madrid, els que -pobrets- menys reben pel que contribueixen; el truc de màgia (si no ho vaig entendre malament*) és que, per exemple, la inversió a l’aeroport del Prat és una inversió a Catalunya, però la inversió a Barajas no repercuteix a Madrid sinó que es considera infraestructura pel bé comú i es reparteix entre les 17 CCAA.

    (*) I si ho he entès malament, sisplau rectifiqueu-me; la salut del meu estómac ho agraïrà profundament.

    • Els comptes de la Comunitat de Madrid mai me’ls he cregut, mai. No pot ser que hagin dut a terme tot el que han invertit i fet sense que el seu deute es disparés d’una manera descomunal i no ha estat aquest el cas.

      Pel que fa a Barajas i a El Prat, pel que jo he llegit ambdues inversions les té imputades AENA. De fet, més del 40% del deute total d’AENA prové de la construcció de Barajas i més d’un 20% de les inversions a El Prat. Barajas va costar més del doble (més de 6.000 milions d’Euros) que la nova T1 de El Prat. Ara bé, pel que fa a la imputació en els comptes nacionals espanyols no en tinc ni idea.

      Si que quan es computen les inversions a Catalunya es computa El Prat i també l’AVE que passa per aquí.

      Hi ha una certa (molta) ocultació respecte de les inversions i el seu repartiment territorial, a l’igual que amb les balances fiscals.

      Jo crec que Catalunya és una de les Comunitats que és contribuïdora neta respecte de la resta de l’Estat (de fet és tant contribuïdora que ens tenen amb la caixa buida i plens de deutes -què és justament el que volen), com també sembla que li passa a Balears. És possible que Madrid sigui pagui més del que se li retorna, però amb unes altres magnituds. D’altra manera hi ha massa coses que no s’estenen. Els comptes no surten.

  3. Mentre la gent s’ho cregui continuarant mentint, no tenen cap problema

    • No el tenen pel que dius i perquè mentir (políticament) és gratis o quasi bé. I perquè si la mentida és cap a Catalunya fins i tot en alguns llocs és aplaudida.

  4. Home, els números canten, però aquí del que es tracta és de vendre la moto als votants… lo de sempre.

    • Ben retrobat Miki, t’he trobat a faltar!

      Tal qual dius, és així i és això. Ho podem dir amb d’altres paraules però en el fons són manifestacions polítiques que intoxiquen. El pitjor del cas és que sempre hi ha persones que s’ho creuen i això acaba fent mal perquè a la vegada, aquestes persones ho repeteixen a d’altres i aquestes altres a més persones i al final sempre acaba havent un conjunt de persones que acaba pensant que el que ha dit el polític de torn és cert.

      • I desprès es queixen per la desafecció… el que no tenen és vergonya.

        • El problema de la desafecció ja el varen anunciar a Madrid en Pasqual Maragall i José Montilla i no els hi varen fer cas. Sabien el que deien i això que cap dels dos eren o són independentistes (dons ni així els varen fer cas). Hi ha hagut molt errors polítics de fons, de gran magnitud. Menystenir Catalunya ha estat fins ara un bon negoci, el que passa és que si Catalunya se’n va, el negoci s’ha acabat.

  5. La millor manera de no haver d’escoltar més bajanades i aguantar més la mala llet d’aquesta gentussa és proclamar la independència.

    • Ja que no tenim inhibidor d’estupideses i de mentides interessades, una bona opció (com dius) és la Independència. Són discursos polítics i interessats, la qual cosa no és cap excusa per mentir deliberadament.

      • Tanta mentida i tanta imbecil·litat cansen. Tinc tantes ganes de perdre’ls de vista… És així com pretenen convèncer-nos que ens quedem? Si us plau… estan aconseguint que els odiï!!

        • Avui a diversos diaris mostren com a una bona part d’Espanya la gent vol una involució autonòmica per tornar a l’Espanya única i sense autonomies. Cap problema, que ens deixin fer a nosaltres el que decidim, no?

          • Sí, quan haguem marxat, espero que aviat, que facin el que vulguin, no els ho prohibirem pas!!

          • El millor de separar-nos és que les possibles discussions seran a nivell diplomàtic, que ens deixin ja tranquils. Espero que tot acabi bé i que els ciutadans de Catalunya estiguem a l’alçada del moment.

          • Jo també espero que tot acabi bé però que acabi d’una vegada, la situació és insostenible i aquesta gent no tenen aturador. El concurs de qui la diu més grossa cada dia que passa és més popular… NO CALLEN!!

          • Necessitem tones i tones de paciència. Crec que això va per llarg i em de lluitar contra la impaciència i el neguit.

            Efectivament, aquesta gent no té aturador. No hi ha res que el pari (la llei per suposat que no, i tampoc l’ètica). Això és el simulacre d’una guerra incruenta. En aquesta lluita tenim menys “armes” i menys experiència, per tant hem de seguir comptant i confiant en nosaltres mateixos. Això anirà tant llunya com una majoria dels ciutadans vulguem, si sabem fer-ho bé i de manera constant i majoritària.

          • És un nou tipus de guerra. Ja a la guerra civil van experimentar amb nosaltres i ara ho tornen a fer. Aquesta guerra és més subtil, se saben les destrosses però no les veus tan descaradament. Espero que puguem fer el pas aviat o no sé què tindrem per aixecar.

          • El pitjor de tot és que hi ha molta gent que pateix, molta gent que no troba feina i molta que la perd. No sé si tindrem la sort de marxar aviat o no, però si que crec que acabarem marxant.

            La pressió econòmica que exerceix l’Estat és molt descarada i sostinguda. Es mostren implacables, la Crisi és l’excusa perfecte.

          • Crec que cada vegada hi ha més gent que veu l’ofec a què ens estan sotmetent i el perquè d’aquest ofec. Espero que els polítics es posin les piles o no quedarà res per aixecar.

          • Catalunya té problemes econòmiques evidents i greus. Quasi bé no hi ha diners per mantenir segons quins serveis d’aquells que en diem bàsics.

            És un problema greu en el qual, al meu entendre, Catalunya s’ha de mostrar ferma fins a trobar-hi una bona solució.

  6. Crec que el que volen fer és una campanya de desgast cap a la política catalana i, per conseqüència, cap a la seva identitat. El que no veuen, és que com més ens ataquin, més reforçaran l’ideal independentista i més ganes tindrem de marxar d’aquest país de pandereta.
    Si és això el que volen, per mi, ja poden continuar amb els seus estudis.

    • Aquests polítics de primer nivell fan d’altaveu de mentires, que més tard són consumides per molta gent (i una part se les acaba creient i incorporant al seu discurs que a la vegada van repetint).

      Els diferents governs han estat col·laboradors de que tot això sigui possible, ja que d’haver publicat any rere any les balances fiscals, s’hagués tancat algun d’aquests falsos discursos.

      Segurament amb els seus discursos ajuden a que hi hagi més independentistes o si més no, més persones que es preguntin de què va tot això, quin és el missatge o quina la intenció de que es transmetin aquestes falsedats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s