Dorms bé, quina enveja!

Les persones que dormen “a pierna suelta”, em donen enveja. Hi ha persones que són capaces de dormir-se en quasi bé qualsevol lloc, postura o circumstància.

He compartit viatges amb persones que s’adormien quasi bé abans que l’avió emprengui el vol. Les he vist dormir en mitjans de transport d’allò més variat, com tren, cotxe o vaixell.

I els és igual que al seu voltant hi hagi soroll o llums oberts, s’adormen igual.

Els importa poc que el lloc on s’adormen sigui més o menys còmode, poden fer-ho igual. En un sofà assentats o mal estirats, amb el cap sobre el braços plegats sobre una taula, en una cadira…

Tampoc els importa si estan o no sols. Poden dormir-se al metro, al bus o sols a casa davant la tele.

Els envejo!

Per dormir bé, en condicions normals necessito una mica de tranquil·litat, que no hi hagi massa llum i que no hi hagi massa soroll. No soc de dormir fàcil. Dic en condicions normals, perquè els dies que arribo pel que sigui especialment cansat és més fàcil que m’adormi.

  • Sou de les persones que s’adormen amb facilitat, d’aquelles que se’n pot dir que dormen com un liró?
  • Amb normalitat aconseguiu dormir i descansar quan aneu al llit?
  • O per contra, sou d’aquelles persones per a les quals el període nocturn és ple d’alteracions del son fins el punt que hi ha dies que és una tortura?

26 responses to “Dorms bé, quina enveja!

  1. Jo sóc un sac de nervis, per tant, no acostumo a dormir d’una sola tirada (també envejo als qui ho fan!), però no tinc mal despertar i després no tinc gaire son durant el dia. Quan vaig molt i molt cansada i el trajecte és llarg si que m’adormo al transport públic, no de costum, però si que he tancat els ulls, si tinc companyia, si que he dormit amb la baveta, però si no no, i es veritat no m’he passat mai de parada! Això si, amb els putos mòbils aquests modernikis si que m’he passat de paradaaa!!!!

    • Jo en canvi soc dels que em costa despertar-me del tot (això dona per un nou Post). Els primers minuts acostumo a parlar poc mentre el procés de despertar-me va avançant poc a poc.

      Dormir en els transports públics és per nota, perquè per cansat que vagis, sempre hi ha qui parla alt (o crida directament), els mòbils que sonen arreu i a tota hora, que s’aixeca, qui seu…No són les condicions que necessito per dormir-me.

  2. En circumstàncies normals dormo sense problemes i si sóc fora de casa no enyoro ni el matalàs ni el coixí i en els viatges llargs en cotxe puc fer una “aclucada d’ulls de no res” que duri des de Castelló a Alacant, tot i que el transport públic ja és una altra cosa. Ara bé: poden caure llamps i trons i no sentir-los, però si els nens es posen malalts al mínim gemec ja estic llevada, desperta i activa.

    • En el tema del matalàs jo tampoc soc massa sensible, ara bé, pel que fa al coixí, això ja són paraules majors: el que menys m’agrada de tots és el coixí que és massa tou i el cap s’enfonsa.

      En els viatges, curts o llargs, soc un mal dormidor, i no depèn del mitjà de transport, ho soc en tots.

      Pel que fa als nens, hi ha un “clic” intern que manté alerta una part del cervell que vetlla per la seguretat dels nostres, i sobretot dels més petits.

  3. Jo m’adorm per tot i sense problema, quan em fic al llit no tard ni un minut en adormir-me, el meu problema és que em despert al manco una vegada de matinada, tenc com a dos periodes de son i em fa ràbia que no sigui d’una tirada.

    • És que ho vols tot!!! Dormir bé, de seguida i d’una tirada!

      Dormir bé ajuda al cos a descansar i si aquest període en el qual estàs desperta no és massa llarg no té més importància que el fet de que el millor seria que no existís i que podessis dormir sense interrupcions.

  4. Si tinc un bon lloc per dormir, es a dir, un llit, sense llum i sense soroll, no tinc cap problema per dormir d’una tirada sense problemes. Però no soc dels que dormen aprofitant el transport, a no ser que estigui molt i molt cansat.

    • Més o menys com jo. El problema sorgeix quan les condicions no són favorables, en aquest moment és quan es distingeix una persona de les que s’adorm arreu de la que no pot conciliar amb tanta facilitat el son perquè li han variat la situació de confort que necessita.

  5. Jo no em puc queixar sobre el descans que em comporta la meva estona de dormir. Ara, em costa adormir-me i no soc capaç d’adormir-me en qualsevol lloc.
    Al tren m’he trobat gent adormida amb un cartellet que anunciava quina era la seva parada, demanant que algú el despertés en arribar!!!

    • Això de la gent adormida amb el cartellet reclamant solidaritat ciutadana per a que els demés els despertin és espectacular!!! Jo no m’adormiria pensant que em passaria de parada i ningú m’hauria despertat. També és cert que no em veig posant-me el cartellet i dormint. No m’hi veig!

      Hi ha qui ha deixat comentaris dient que sempre s’adormen al bus i mai es passen de parada, han desenvolupat un rellotge intern que els avisa oments abans d’arribar a destinació. D’alguna manera mentre dormen hi ha un mecanisme intern que funciona i està preparat per posar-se en marxa en el moment exacte per no passar-se de parada.

  6. S’ha enviat sol… Els dies que més cansada estic, no m’adormo. Normalment dormo poques hores i, quan necessito recuperar i puc, dormo les que el cos necessita, ell mana!!

    • Cap problema. Jo dormo unes 6h diàries i els dies de festa no gaires més, unes 7 o 8h. Soc incapaç de dormir 11 o 12h.

      Quan s’està molt cansat, pot passat que un s’adormi on sigui o que si se s’està cansat i amb el cap ple d’històries no es pugui conciliar el son perquè no es pot o no se sap desconnectar.

      • Jo entre setmana 3/5 hores diàries i el cap de setmana, depèn, a vegades 14, depèn també de l’estat anímic. Ni puc ni sé desconnectar.

        • Jo crec que no sé el que és dormir 14h, crec que mai ho he fet!

          Pel que fa a desconnectar, tampoc en se massa, tot depen del que em tingui preocupat. El millor de tot és que tard o d’hora un s’acaba dormint, encara que costi.

  7. Jo sóc un cromo!! Insomne i noctàmbula de naixement. Ara, a la primavera i a la tardor, dormo més. Sóc de dormir poc entre setmana i el cap de setmana, si puc, recupero. Això d’adormir-me, depèn del dia, com més cansada, menys dormo, no puc anar a dormir fins que caic de son, dono voltes i més voltes, m’adormo arronsada i l’endemà no puc moure el coll. Si aconsegueixo adormir-me, no tinc problemes de llum ni de soroll (una vegada em vaig adormir dreta sota un altaveu de discoteca i, quan treballava a Barcelona, dormia al metro i a l’autobús i MAI em vaig passar de parada)

    • Pel que dius, imagino que el dijous o el divendres ja has d’estar amb les piles bastant esgotades, desitjant que arribi el cap de setmana per tornar a recuperar forces.

      És important dormir en postures no forçades, ja que a més de descansar millor, al matí següent un s’aixeca molt millor i sense contractures.

      Això de dormir de peu no és el primer cop que ho sento, jo no crec que fos capaç però imagino que en determinades circumstàncies ha de ser possible. Quan ja no hi ha forces, quan el cos diu prou, un s’adorm on sigui i com sigui.

      • La gràcia que em fa que aquest dissabte treballo…

        El que més m’afecta és l’astènia, em cansa molt i enguany que no hi ha manera que s’estabilitzi el temps encara no he superat la de la tardor.

        Portava mesos sense gairebé dormir i em van ficar a una discoteca, ni sé ni m’agrada ballar i no s’hi pot xerrar…

  8. Jo dormo 7 hores mínim…i, a l´avió, al tren…De vegades em costa conciliar el son si el coixí no es còmode. D´això ja vàrem parlar en un altre post, recordes?
    Ara estic en una època que em llevo a les 6 hores i arribo a casa a les 16hores sense dinar…i arrosego son però ja no és son en si, sinó un cansanci i estrès en general .Cada dia al tren de tornada clapo tant que algun dia em passaré d´estació…

    • Quina sort! Prefereixo els coixins durs als que són massa tous, si que ho recordo. Hi varen haver comentaris molt divertits i interessants.

      Després de la feina no és estrany que t’adormis, a més, el soroll del tren ajuda a conciliar el son. Jo m’aixeco una mica abans de les 7h o a les 7h com a molt tard. Normalment dino fora de casa i per tant allò de la migdiada de cap manera.

      El cansament és dolent, sobretot si s’arrossega, però és pitjor l’estrès.

  9. Tengo suerte de poder dormir en general, profundamente hasta el día siguiente. Nunca duermo en el día. Y si alguna vez me desvelo me meto al computador hasta la madrugada del día siguiente.. No me molesta el ruido para dormir pero a veces coloco tapones a mis oidos para dormir mejor.

    • En general pues, eres una buena dormidora. Es bueno porder dormir bien porque normalmente dormir les hores necesarias aporta un buen descanso.

      En el día solo duermo en muy contadas ocasiones y entre otras razones porque se que si duermo por la tarde me costará más dormir por la noche.

      • Así es, yo creo que 8 horas son las necesarias para dormir..Estoy de acuerdo que dormir en la tarde cuesta más dormir después en la noche.. Por eso no me gusta dormir siesta, aunque reconozco que cuando uno tiene muchas actividades en la mañana es necesario a veces descansar después de almuerzo..

        • El problema para mi es que cuando hago siesta (muy pocas veces) no duermo solo unos minutos sino que lo prolongo por una hora o más y entonces me cuesta dormir por la noche.

          Dicen que dormir 8h está bien, pero conozco personas que con menos funcionan muy bien y no acumulan cansancio. Pocas cosas hay tan angustiosas como ir acumulando cansancio e ir notando día a día como no puedes con tu cuerpo.

          • Entiendo. Creo que es difícil dormir poco y no acumular cansancio.. Antes cuando trabajaba y al mismo tiempo tenía otras actividades que me obligaban a hacer turnos nocturnos, podía pasar todo un día, toda la noche y todo el otro día más o menos hasta las 7 de la tarde sin dormir, pero después caía a la cama como si fuese una piedra, no me despertaba nadie.. 🙂

          • El cuerpo tiene una cierta resistencia que dependerá además de circunstancies personales (salud, fortaleza, estrès…) però tarde o temprano hemos de darle descanso. El descanso es absolutamente necesario.

            Cuando uno es muy dinámico, tiene mucho trabajo o está haciendo cosas que le interesan mucho o sufre dolores o preocupaciones importantes puede ser que pase muchas horas sin dormir, pero el cuerpo se acaba resintiendo y nos reclama que desaceleremos, que cerremos los ojos y que dejemos al cuerpo y también al cerebro que se tomen un descanso.

          • Así es..el descanso es absolutamente necesario..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s