Els mitjans de comunicació. L’agenda setting

Hi ha un principi bàsic en el qual hem de pensar al parlar dels informatius o de la premsa escrita, i és que tota la informació de que es disposa no hi cap en els seus formats, siguin de ràdio, de televisió o de premsa escrita.

Potser hi ha la capacitat de gestionar la immensa quantitat d’informació que arriba, però aquesta no hi cap en les capçaleres o entre les notícies destacades. Per tant, els informadors han d’escollir.

La Teoria de l’establiment periodístic dels temes de discussió (coneguda com “Agenda Setting”), postula que els mitjans de comunicació de masses tenen una gran influència sobre el públic al determinar quines històries tenen interès informatiu i quant espai i importància se’ls hi dona, i no menys important, al decidir de quines històries no se’n parla.

Els mass media poden graduar la importància de la informació que difondran atorgant-li un ordre de prioritat per obtenir una major audiència i un impacte més gran.

La Premsa és doncs molt més que un proveïdor d’informació.

L’estudi realitzat per McCombs i Shaw el 1972, es refereix a que la gent considera uns temes més destacats que d’altres en proporció directa amb la importància que li donin els medis. El nom d’Agenda Setting, prové de la noció que els mass media són capaços de transferir la rellevància d’una notícia de la seva agenda, a l’agenda de la societat.

És a dir, els temes que són importants per als medis, es converteixen en importants per al públic.

El professor Chomsky en “La otra Verdad”, diu què hi ha una aliança tàcita entre el Govern d’un país (generalment Occidental ) i els medis de comunicació per comunicar només el que interessa, i ocultar al màxim allò que pot resultar perillós o perjudicial per a l’estabilitat que ells creuen correcte per al seu país.

Tots ens hem preguntat el perquè una notícia es recull d’una manera determinada en les capçaleres d’uns diaris, i es recull d’una manera molt diferent en d’altres diaris.

Tots hem vist com es parlava insistentment d’unEl tema, com es mantenia com a notícia rellevant, malgrat no hi hagués cap novetat sobre el tema.

Una altra tesi diu que els medis informatius poden no encertar al dir-nos com hem de pensar sobre un determinat tema, però si quan ens diuen sobre que hem de pensar.

Un exemple el tenim en aquests moments a Espanya i a Catalunya. No es presenta de la mateixa manera una notícia sobre una llei o sobre el que vol Catalunya (Consulta, Estat Propi, Independència…) segons quin sigui el mitjà d’informació que consultem. Fins i tot hi ha aspectes o notícies que en segons quins mitjans ni es donen. S’oculten.

Per alguna cosa serà que al periodisme se’l coneix com a El Quart Poder.

Creieu que és cert què:

  • El públic (en general) només coneix allò que els mitjans els hi ofereixen?
  • Segons els mass media donin més importància a una notícia o a una altra, així mateix ho farà també el seu públic?
  • Els mitjans de comunicació de masses són també formadors d’opinió?
Advertisements

21 responses to “Els mitjans de comunicació. L’agenda setting

  1. Completament d’acord amb això de l’agenda setting. Podria citar centenars d’exemples d’actes polítics contra les retallades on he estat jo i q la premsa ha vingut, ha preguntat qualsevol xorradeta folklòricasobre el procés independentista i és l’únic que s’ha publicat. Catalunya viu immersa des de fa un any en una “agenda setting” asfixiant i estranguladora.

    • Si, però això no passa només a Catalunya. Aquesta pràctica forma part (malauradament) del periodisme de tot el món en menor o major mesura.

      És molt difícil que un mitjà de comunicació sigui independent. A Espanya fins i tot hi ha diners públics en forma d’ajuts o subvencions que van a parar als mitjans de comunicació.

  2. Ah, aquesta agenda és la que va determinar que la notícia d’un milió i mig de persones manifestant-se l’11 de setembre mereixia quedar relegada al final del telediario, pràcticament enganxada amb la informació del temps, oi? 😉

    Per sort o per desgràcia els mitjans tenen una grandíssima importància; allò de “ho han dit per la tele” fa adquirir automàticament una credibilitat fora de tot dubte, encara que si tinguéssim una visió mínimament crítica hauríem de posar-ho tot en quarentena. Em temo que cap mitjà és capaç de donar una informació purament objectiva (fins i tot diria que és impossible, perquè l’objectivitat absoluta no existeix).

    El que caldria fer és contrastar contínuament cada informació, però això és esgotador i ja se sap que l’home és mandrós per naturalesa. A més a més, solem buscar les fonts que diuen el que ens agrada i com ens agrada i a qui, per tant, volem donar la nostra credibilitat. Jo, per exemple, després de llegir un article a l’Avui hauria de contrastar el que en diuen per exemple a “Interlobotomia(*)”, però no ho faig per raons de salut. Ves, potser m’equivoco i em perdo una informació prou fiable 😀 😀 😀

    (*)Nota: ara en serio, n’hi ha qui donen un punt de vista, n’hi ha qui en donen un altre, i n’hi ha que desinformen d’una manera tan descarada i vomitiva que hauria d’estar penat per llei.

    • Justament és el que dius, pels “periodistes” del telediario de televisió espanyola la manifestació més gran d’Europa no es mereixia altre lloc que el darrer. L’altre dia vaig sentir un periodista que el telediario de la mateixa cadena va obrir les notícies amb la vaga del metro de Madrid (no hi havia en tot el món mundial una altra notícia que importés més al general de la població). Les coses són així.

      Segurament fins i tot aquell mitjà que presumeix de pur, d’imparcial, no ho és. És molt difícil. Ara bé, hi ha mitjans que estan acostumats a creuar totes les línies vermelles de la professió de periodista. En tenim exemples a dojo i darrerament tothom, i també els mitjans s’han descarat, s’han tret les caretes. Ara, encara està més clar qui és qui i de que va cadascú.

      Avui hem tingut un exemple molt clar amb el tractament que els diferents mitjans han donar a la notícia de la balança fiscal de Catalunya per a 2010. Hi ha mitjans que ni n’han parlat, mentre en d’altres es diu que Catalunya rep 20.000 milions del rescat de Madrid (obviant, és clar, que aquests diners s’han de retornar i amb interessos, en canvi els 16.500 milions no tornen i són nous cada any).

      Quan hi ha una notícia que m’interessa molt (econòmica, política o d’esports) si que procuro contrastar-la, fins i tot per curiositat.

      Nota: de fet hi ha un Codi Deontològic, però n’hi qui s’hi caguen directament en el seu Codi. Crec que no ho he pogut expressar de manera més clara i expressiva.

  3. Sí, sí i sí. Malhauradament vivim en un país on encara hi ha molta ignorància informativa i ens pensem que els telenotícies i els diaris són l’únic mitjà informatiu. Per sort, gràcies a les xarxes socials i a plataformes digitals com diaris alternatius i blogs com aquest, la desinformació dels mitjans massius s’està trobant amb una força creixent. Esperem que continuï així.

    • La premsa en sentit ampli ha tingut i té un grau d’influència important en la societat en general. Els grans grups de mitjans de comunicació tenen massa relacions amb la política o amb el món empresarial o amb la banca, quan no amb tots ells. Això els fa impossible ser tot el independents que caldria que fossin.

      La generalització de les xarxes socials, en el bo i en el dolent, han donat una volta a la situació. Ara el pensament és més divers, malgrat a la xarxa hi ha de tot. Sense les xarxes socials, la premsa tradicional seria massa poderosa pel que fa al domini de les notícies i al seu tractament.

      • Ara, l’assignatura pendent és la capacitat de la gent per contrastar tot el volum d’informació que hi ha a la xarxa. Perquè, no ens enganyem, hi ha moltíssima porqueria a internet que desinforma tant, o més, que el mitjans massius de comunicació.

        • Tens raó. Hem de tenir criteri en l’ùs de la xarxa, al igual que l’hem de tenir a l’hora de seleccionar els medis de comunicació que preferim.

          Si fóssim conspiranoics podríem arribar a pensar que alguns blocs formen part del sistema i es dedica a intoxicar o a intentar formar opinió.

  4. Estoy de acuerdo que los medios de comunicación de masas tienen gran influencia sobre las personas, y muchas veces al mismo tiempo pueden influir sobre la opinión pública o el estado de ánimo de las masas..o pueden crear una corriente de opinión en función de determinados intereses o necesidades de personas.
    De acuerdo, la prensa escrita no publica todo, no sólo porque no cabe todo en los formatos sino porque no les interesa publicar todo. Por eso parece muy importante la selección de la información y noticias, o de los artículos que en forma de reportajes o de investigación periodística llegan a las personas en general. Hay noticias y noticias. Las noticias de primera plana siempre son importantes.

    Mucha gente lee los titulares de la prensa y desde allí va al artículo que le interesa.
    Estamos de acuerdo que la prensa escrita o los medios son más que una forma de entregar y recibir información..la prensa escrita o los medios pueden educar, entretener o servir de vínculo entre las personas o empresas, o instituciones.

    Es cierto “los temas que son importantes para los medios se convierten en importantes para el público.”

    Yo no creo que exista una alianza tácita entre el gobierno de un país y los medios de comunicación para publicar sólo lo que interesa y ocultar lo que se cree perjudicaría la estabilidad de un determinado gobierno..En general los gobiernos no son dueños de los medios, en un mundo en que domina la propiedad privada estos son de propiedad privada y representan intereses de todo tipo de personas o grupos de personas. Yo creo que los medios tienen que publicar lo que le interesa a las personas porque son ellos los que compran el diario o colocan avisos, si las personas o empresas no hacen eso, el diario no se vende y debe cerrar.

    La forma en que se redactan las noticias o se da importancia a una de ellas en los titulares depende de los intereses del dueño del periódico o de la ubicación que tiene ese diario en la sociedad. Por ejemplo hace años un periodista me decía que si por ejemplo sucedían el mismo día dos accidentes, uno en el cual morían muchos trabajadores y otro en el cual moría mucha gente que viajaban en un avión de un país a otro, el diario popular colocaba en primera plana la noticia de la muerte de los trabajadores porque eso es lo que interesará a los trabajadores a los que ese diario representa; y otro diario colocará primera plana la otra noticia, sin dejar de pensar que otros diarios pueden colocar cualquiera otra cosa en lugar de esas noticias. La selección de las noticias es muy personalo a veces según los medios y lo que estos representan.

    Yo creo que mucha gente ni se entera de lo que sucede en el mundo , aunque sea sesgado, si no lee o escucha los medios.

    Creo que el público tiene derecho a saber.

    • Jo también creo que los mass media són capaces de crear corrientes de opinión, así como de ocultar notícies que les interesa no destacar (por los motivos que sea).

      Las notícies de primera plana siempre deberían ser importantes. Aunque lo importante es como se tratan, como se presentan estas notícias y que seguimiento se les da o no se les da. En primera plana una notícia se puede tratar de distintas maneras, según el lugar que se escoja para situar la notícia, el tamaño de los tipos utilizado, en número de columnas que ocupará…

      Mucha gente solo lee los titulares y si una notícia no sale en primera plana o sale pero en un lugar poco destacado puede que no compre el periódico o no le parezca interesante leer la notícia.

      Los medios de comunicación de masas, generalment son el medio a través del cual nos enteramos de lo que pasa o nos enteramos de los que pasa y que han seleccionado previamente para que nos enteremos. La otra cara de la moneda es que quizás no nos enteramos de lo que no quieren que nos enteremos.

      Estoy en parte de acuerdo contingo en lo que dices de que no hay un pacto entre gobiernos y medios para hacer tal o cual cosa dicho así en general. Ahora bien, a título de ejemplo, hasta hace muy pocos años (menos de 5) en España no se podía hablar de la Corona española sino era para decir algo agradable. Havia un pacto tácito o no tácito pero era de dominio público que era así.

      Así pues, haber pactos los hay aquí y imagino que en todos los paises (en algún momento y por algun motivo). Ahora bien, es muy posible que no haya pactos generales ya que los medios se rigen por el dinero y han de funcionar como negocio ya que de otra manera desaparecerian.

      Los medios (almenos muchos de ellos) además de ser un negocio se guian por una determinada línea editorial, que marcará su manera de tratar la mayoría de las noticias. Hay que conocer “de que pie cojea coda medio” para filtrar el tratamiento que hacen de las noticias.

      Como hemos comentado en otro comentario, la aparición de las redes sociales ha revolucionado el tratamiento de las notícias y después de muchos años, los mass media no son los únicos medios por los cuales conocer lo que pasa en el mundo.

      • Creo que en general estamos de acuerdo..creo que pueden existir algunas diferencias porque España es una monarquía, aunque sea constitucionalista. Creo que en las repúblicas y democracias los medios son diferentes.. Incluso, como en USA, hay leyes que defienden la Libertad de Prensa e información desde la Constitución de la República, primera enmienda de la constitución de USA, por ejemplo, prensa libre sin ataduras..dicen ellos. La prensa en USA ha mantenido la independencia de los gobiernos y ha sido siempre dependiente de la aceptación del público para sobrevivir. La libertad de prensa tiene o debe tener protección constitucional. Hay muchas cosas más que se pueden decir acerca de la prensa escrita. Y algo interesante que has dicho, ” la aparición de las redes sociales ha revolucionado el tratamiento de las notícias y después de muchos años, los mass media no son los únicos medios por los cuales conocer lo que pasa en el mundo.”.

        • Bueno, lo que expliqué sobre la Monarquía solo era a título de ejemplo.

          Estoy de acuerdo contingo cuanto a que la prensa ha de estar protegida para poder operar en libertad.

          Las redes sociales, todo y aceptando que hay mucha paja, han llegado pera no marchar. Su capacidad de penetración en los hogares, trabajos, escuelas…, es impresionante y no tienen parangón. Creo que su influencia irá creciendo con el tiempo.

  5. Excelente artículo..! Cómo es extenso, lo leeré más detenidamente y procuraré entregar después algunas opiniones propias y ajenas al respecto. Que tengas un excelente día domingo Tomás..

    • Lo mismo te deseo. Aquí, en Barcelona tenemos la suerte de que mañana lunes es festivo.

      • Nuestro día festivo es el martes 21, pero como el lunes está entre el domingo y el festivo es también feriado.. Así tenemos un fin de semana largo como se dice aquí..

        • Por aquí cuando se da la circunstancia de días festivos que explicas, se dice que hay un puente (en referencia a la figura del puente que enlaza dos puntos, en este caso los festivos). En el caso que explicas, al ser tan extenso, podríamos decir que es más que un puente, es un acueducto.

          Que te vaya muy bien!

          • Muy gracioso… cierto, pero en general se evitan los “puentes” y cuando hay feriados a mediados de semana se corren todos para el día lunes; pero en esta ocasión no se puede correr el 21 de Mayo porque se celebra el “Combate Naval de Iquique” y a un héroe llamado Arturo Prat, efeméride importante en general para los chilenos. Creo que voy a colocar algo sobre él en mi espacio. Gracias y te deseo también un buen principio de semana..!

          • En España, hace unos meses, también hubo un primer intento de correr los festivos a los lunes, pero finalmente no se hizo. Así y todo, no creo que tardemos mucho en que en España también se haga como en Chile.

          • No me parece mala idea..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s