Quan utilitzem una expressió en comptes d’una altra considerada malsonant, tabú o amb connotacions no adients al context, estem usant un Eufemisme (del grec “eu” bé, i “pheme” parlar).
Del llenguatge ple d’eufemismes se’n diu Políticament Correcte (recordem l’inoblidable intent de discurs de Cospedal parlant de les Remuneraciones en Diferido de l’estimat Bárcenas).
Amb uns exemples s’entén molt bé. Així, diem:
- Material per adults en comptes de Pornografia
- Intern, per Pres
- Danys col·laterals, per Víctimes civils
- Establiment penitenciari, per Presó
- Mètodes de persuasió o Interrogatoris reforçats, per Tortura
- Entrat en carns, per Gras
- Traspàs, per Mort
- Persones de la tercera edat, per Ancians
Ja ens hem acostumat a que en els mitjans de comunicació s’utilitzi un llenguatge ple d’eufemismes, i és que molts professionals s’han deixat arrastrar pel llenguatge dit políticament correcte. De tal manera que per alguns mitjans de comunicació sembla que ja no hi ha Guerres, sinó que hi ha Intervencions Militars. No hi ha Invasions, hi ha Guerres Preventives. Els Governs no Abarateixen els Acomiadaments, sinó que Flexibilitzen el Mercat Laboral per fer-lo més competitiu.
Hi ha exemples molt bons:
- El govern espanyol diu que Espanya no ha estat Rescatada, sinó que ha Obtingut un Préstec en condicions molt favorables.
- En una intervenció militar no hi ha morts, sinó Neutralitzats.
- No fem el camí cap a la Independència, sinó que construïm la Transició Nacional.
- Espanya no pateix una Crisi o un desplom de l’economia, presenta un Creixement Negatiu.
- No hi ha països pobres i rics, hi ha països en vies de desenvolupament i països desenvolupats.
N’hi ha molts d’exemples. Us invito a que dieu els vostres preferits!
Mosaic 
Països en vies de desenvolupament, conflicte armat, enemics de l’aliè, passar a millor vida, interrumpció de l’embaràs…Però els campions són els membres del govern, en podrien escriure una enciclopèdia.
Hi ha exemples per donar i per vendre, però com dius, els que provenen de la boca dels nostres estimats polítics són bons i sobretot, abundants. De vegades sembla que no sàpiguen dir les coses sense recórrer fins l’afartament a l’ús del recurs dels eufemismes.
Ahir el nano me’n va dir una de molt estranya: per dir miop es diu que “té la distància de renderitzat en curt”. Efectes col·laterals dels videojocs… millor no preguntem més detalls.
A més d’estranya, és recargolada i creativa. N’hi ha tants exemples que arribarà un moment en que si llegim algun article escrit amb un llenguatge més directe ens semblarà pornografia.
O vas ben viu, que deim per aquí, i llegeixes les coses atentament (val igual per escoltar) o a base d’eufemismes mos prenen també el pèl… Els mitjans s’estan inflant al respecte, darrerament!
Part de la premsa s’ha passat literalment de rosca a l’hora de parlar “políticament correcte”. Els de la banda armada, els neutralitzats, els sense sostre, els…, sembla que dir les coses pel seu nom fa mal i que considerin que no podríem entomar un llenguatge més directe.
En canvi en Raul Salazar si que en sap d’eufemismes ^^
http://www.unrespetoalascanas.com/2013/eufemismos
Ja no hi ha respecte ni pels segrestats!!!
ehm… dels mitjans de communicació no m’hi fixo gaire, però personalment faig servir el Estic fins als nasos en comptes de fins als collo…
Si, n’hi ha molts d’eufemismes per evitar dir o escriure el que entenem per paraules “malsonants”.