Moviments sísmics, una experiència personal

Aquests darrers dies hem sabut que a les Terres de l’Ebre i al Baix Maestrat hi ha hagut més de 300 moviments sísmics, la gran majoria de baixa intensitat…, però no tanta, ja que també n’hi ha hagut algun ha superat els 4 graus en l’escala de Richter.

Per tractar del tema, us explico una experiència personal:

El 15 d’agost de 2007 va haver un fort terratrèmol al Perú que va arribar als 7.9 graus (el Servei Geolpògic dels EEUU el xifra en 8.0) . A aquest moviment principal el varen seguir més de 3.000 rèpliques, algunes d’aquestes entre els 4 i els 6 graus.

El dia del terratrèmol principal estava al Perú amb un grup de 6 persones, però érem a la selva amazònica, lluny de l’epicentre, sense cobertura al mòbil i sense televisions a l’abast. Total que ni el vàrem notar, ni en vàrem saber res fins unes hores després.

Dies després, vàrem anar cap a Lima (a uns 150 Km de l’epicentre) i en allà si que vàrem patir unes quantes de les rèpliques que varen seguir al primer moviment. Les dues més fortes varen ser de 4.2 i de 5.4 graus.

En ambdós casos estaven a l’habitació de la planta 9 d’un hotel (potser arran de terra la sensació de moviment hagués estat menor). La sensació en el primer moviment la ser la de que l’edifici i el terra que trepitges es mou. És molt estrany perquè no hi estem acostumats i es mou bastant, és com uns sensació de mereix.

A la recepció de l’hotel on vàrem anar a preguntar ens van dir que en els dies passats ja n’hi havia hagut moltes de similars i que després d’un terratrèmol fort com el que havien patit ja era normal i esperable que això passés.

Al Perú en els edificis com bancs, hotels o restaurants hi ha indicacions pels clients per a que sàpiguen que han de fer i on s’han de situar en cas de sisme. Els edificis, si més no la majoria, ja es construeixen amb uns altres paràmetres que els que es fan en llocs on no hi ha activitat sísmica.

Total, que en previsió de que hi hagués algun altre moviment fort o que haguéssim d’abandonar l’hotel, dormíem amb la roba i les sabates al costat del llit i amb una bossa en la que havíem posat el més imprescindible (passaports, diners, medicaments…) per si havíem de sortir corrent a les zones de seguretat o fora de hotel.

Per la nit d’aquell mateix dia, i ja dormint, ens vàrem despertar de sobte per com es movia el llit i pel soroll que varen fer alguns mobles de l’habitació. Aquella nova rèplica, vàrem saber al dia següent per la premsa que havia estat de 5.4.

Amb tot això, vull dir que els moviments d’entre 4 i 5 graus ja es noten prou com per pensar-hi. Lògicament es notarà més o menys en funció com de prop s’estigui de l’epicentre del moviment.

Per tant, poca broma amb el tema dels moviments de terra que hi ha a les Terres de l’Ebre ja que alguns d’aquests assoleixen valors de 4 graus o més.

Haurien d’haver parat les operacions que es feien a la plataforma molt abans, ni que fos només per precaució.

8 responses to “Moviments sísmics, una experiència personal

  1. Els qui han viscut experiències amb terratrèmols, com tu, ja ho diuen que és acollonant! Sí, poca broma. Hi han coses amb les que no s’hauria de jugar.

    • És una experiència important, ja que el soroll dels objectes, el moviment del terra i el moviment al que et veus impulsat et fan entendre que estàs en mans del que passi (o pots arribar a estar-ho).

  2. Quina enveja! jo no he notat mai cap terratremol!

    PD: Has estat molts dies de vacances del bloc, no?

  3. Hola Tomás, hace tiempo no leía uno de tus artículos, no habían aparecido. Lo que cuentas ha sido muy real, para los que estamos acostumbrados a los sismos y anuncios de posibles tsunamis siempre hay anécdotas para recordar. Es cierto que cuando hay un fuerte sismo tememos a las réplicas y dormimos con ropa y lo más necesario junto a nosotros “por si acaso”. También nos preocupamos en juntar agua y tener a mano linternas o velas y fósforos porque puede cortarse la luz y el agua con un fuerte sismo. Un grado 5 aunque se siente, no es tan fuerte para los que hemos experimentado casi un grado 8. En el terremoto de Chile yo estaba sola y por suerte a las 3 de la mañana no me había acostado porque estaba viendo una película que duraba tres horas; justo antes del terremoto se corta la luz y enseguida empieza el terremoto, nunca había sentido algo tan fuerte, lo primero que se me ocurrió fue abrir la puerta de la pieza y acurrucarme en un rincón al lado de la puerta, afirmándome del marco de ella que es metálico. Fue larguísimo, sentía que no terminaba nunca el terremoto y cuando terminó bajé a oscuras al primer piso y abrí la puerta, toda la gente de mi calle estaba ya en la calle..Ahí me quedé sentada en la escala junto a la puerta de calle hasta que amaneció. Algunas personas encendieron las luces de los automóviles para iluminar la calle. Estaba oscuro como boca de lobo. Mucha gente se fue de sus casas porque decían podía haber un maremoto. Cuando volví a mi habitación cuando amaneció encontré el desastre, todo había saltado al medio de la habitación y mi computador estaba casi en el suelo. Se cortó el agua también, lo que duró varios días. Los negocios todos cerrados porque los productos cayeron todos al suelo, tuvimos que esperar para poder comprar cosas de primera necesidad. Nunca olvidaré ese día y los siguientes. Se demoraron seis meses en reparar el puente que une mi comuna con otras. Por suerte que la casa resistió porque las construcciones en Chile son anti sísmicas, pero las panderetas de los patios cayeron todas. Estoy de acuerdo contigo en que “los movimientos de entre 4 y 5 grados ya se notan lo suficiente como para pensar en ello”.

    • Hola Patrícia, un gusto volver a hablar contigo,

      Nosotros también llevamos siempre una pequeña linterna cuando vamos de viage porquè nunca se sabe si la acabarás necesitando.

      Creo recordar que la primera réplica de las que hablo tuvo una duración de unos 6 o 7 segundos, me cuesta precisar porque el tiempo parece que transcurre diferente cuando te encuentras en una situación inesperada i desconocida hasta el momento. La segunda réplica, la más fuerte, creo que fue más corta, pero más violenta.

      Afortunadamente, por lo que explicas, pudiste salir indemne del fuerte terremoto que tuviste que vivir. Como dices, las viviendas se construyen con unos estándares antisísmicos que favorecen que resistan movimentos telúricos muy fuertes.

      Así y todo, como en muchas otras ocasiones, los que acaban sufriendo más, son los más pobres, aquellos que viven en viviendas que no se han construido con esos estándares. En el terremoto de Perú de agosto de 2007 hubo más de 500 muertos, 2.000 heridos y miles de afectados. Las casas que se derrubaron fueron las que estaban más cerca del epicentro y las más modestas.

      Celebro que no te pasara nada, y te deseo que nunca más hayas de volver a experimentar una situación como la que describes porque son momentos de zozobra, desesperación y impotencia.

  4. Primens!😀

    Fa un grapat d’anys (potser 18) en va haver un de petit que el vam notar a Gavà. Va ser curiós perquè hi havia gent que ho va notar molt i d’altra que ni se’n va adonar. Allò va ser el “tema estrella” de les converses (per la falta de costum, com quan neva a l’hivern), però tot i que va ser molt suau i que no va tenir cap mena de conseqüència no tindria ganes de repetir-ho: la sensació del terra bellugant-se sota els peus és molt i molt inquietant.

    Pel que fa al que passa ara a les Terres de l’Ebre, a més a més de preocupant és indignant; no es pot jugar amb la seguretat de les persones perquè algú faci negoci. De mica en mica es van coneixent detalls: que si van rebutjar de fer-ho en zona catalana perquè els requisits mediambientals eren “massa” estrictes, que si el Florentino Pérez, que si es va canviar la llei per “salvar el cul a l’empresa”, que es van demanar estudis sismològics i amb l’excusa que no eren preceptius no se’n van fer… I per acabar d’arrodonir-ho, tot i que ara reconeixen que ja s’esperaven algun “petit moviment”, es diria que ningú no va veure que tenen Vandellós a tocar.

    • Si, és molt inquietant perquè és no hi pots fer res, és pura impotència. El millor a fer és intentar protegir-se i ajudar als que estan al teu voltant. Ens manca “cultura” en aquest sentit perquè (per sort) vivim en unes terres poc actives en sismes de grans magnituds.

      El final de broma pot ser que entre tots haguem de pagar la festa amb la què uns pocs empresaris pensaven fer un bon negoci.

      Malgrat hi ha més informació que mai, encara en manca en projectes que poden afectar els ciutadans i/o les seves terres, vivendes, maneres de viure i fins i tot la seva integritat física.

      Encara en sabrem més coses i encara ens indignarem més.

      He llegit que ERC i ICV varen avisar el Parlament Europeu en el seu moment i no se’n varen sortir. Això del que és important però no es fa perquè no és preceptiu moltes vegades acaba en tragèdia. Per ara no hi ha hagut cap tragèdia encara (i esperem que així sigui), però ja sembla evident que les autoritats competents no han estat diligents. Han preferit no contravenir les empreses promotores del projecte que no pas defensar, ni que fos per precaució, a la població.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s