On vius? Carrer Gibraltar Español

Cada nou Govern d’Espanya, en un moment o un altre, tracta de trobar una solució al problema de Gibraltar.

Des de fa uns mesos que el PP està tractant de nou el tema i al principi ho va fer des dels editorials i primeres planes dels diaris, sobretot, de la dreta espanyola.

Si seuen a negociar amb Anglaterra, que ja és molt pressuposar, no cal que s’aixequin de la cadira perquè els representants marroquins els estaran esperant per parlar de del Sàhara, Ceuta, Melilla, Illes Canàries i, fins i tot, de Perejil (la darrera guerra guanyada per Espanya, que com s’ha encarregat de recordar Aznar en el seu llibre de Memòries 2, ell en va tenir un paper destacat a l’hora de prendre la decisió d’intervenir-hi militarment).

És que esbombant el tema a la premsa algú en el govern espanyol pensava que els gibraltarenys sortirien en massa al carrer per demanar que volen ser una Autonomia espanyola tant bon punt en Rajoy reivindiqués el territori? Què s’han begut l’enteniment a cas?

De fet, els gibraltarenys s’ho perden perquè l’oferta espanyola és d’allò més temptadora: Participar de la posició espanyola al Món, d’unes altes tasses d’atur, d’un deute públic al voltant del 100% del PIB, d’un dèficit públic important, d’un finançament autonòmic just…

I també tindrien altres avantatges com, l’espanyol passaria a ser llengua vehicular a les seves escoles (el ministre Wert molt amablement els assessoraria), l’anglès passaria a ser el segon o tercer idioma, el seu nivell de finançament restaria en mans de Montoro, ara, això si, en uns anys, tindrien AVE directe amb Madrid.

Encara hi haurà que pensi que no s’entén perquè no fan miques els passaports britànics i tiren al terra la Tanca, com es va fer amb el Mur de Berlín, i corren embogits a terres espanyoles per aconseguir la nacionalitat espanyola. No s’entén!

La següent foto és il·lustrativa en aquest sentit.

galeon.com

Què alguns noms de carrers no són neutres i porten missatge és cosa sabuda, i en aquest cas, més que el nom d’una via pública, sembla una pancarta reivindicativa.

Almenys a les províncies d’Almeria, Jaén, Ciudad Real, Múrcia, Toledo i Cádiz hi ha carrers que duen aquest nom. També trobem Gibraltar com a nom d’altres carrers, però sense l’afegitó ”espanyol”.

Imaginem que es produeix un miracle, i els gibraltarenys es manifesten per ser espanyols…, el que no saben és que la resposta del govern d’en Rajoy seria més o menys aquesta:

1.- La majoria de gibraltarenys no s’han manifestat. Nosaltres som el Govern de tots els espanyols (per allò de la majoria silenciosa).

2.- Malauradament, l’annexió no està prevista a la Constitució. És del tot il·legal i ho portarem al TC.

16 responses to “On vius? Carrer Gibraltar Español

  1. Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

  2. Mmm… veig que el dia que inventin el premi “Blog mandrós de l’any” em faràs la competència (tot i que de moment et guanyo, eh!).

    Bon any nou, Tomàs!😀

  3. Però si aquest tema els va de perles perquè quan les coses van molt malament, el millor és buscar un “enemic” comú que aquestes coses uneixen molt. De tant en tant desempolsinen la questió gibraltarenya i ja tenen el personal entretingudet uns dies i distrets d’altres menudències com l’atur, la corrupció, els desnonaments, les preferents, la sanitat, l’ensenyament i un deute que no faran net ni d’aquí a tres generacions.

    A mi el que em va fer molta gràcia va ser la indignació que traspuava una notícia que vaig llegir “El Ejecutivo cree que el Gobierno socialista que le precedió en el cargo asestó un golpe fatal a las negociaciones sobre el futuro del territorio al permitir conversaciones a tres bandas que incluyen al gobierno gibraltareño”. Uoh! Permetre veu i vot als implicats? Però on s’és vist això? Seràn fills de la gran democràcia!

    • Un dels punts crucials de tot plegat és el que esmentes al respecte d’incloure als gibraltarenys en les converses. Si ho fan (permeten) reconeixen als gibraltarenys que són subjectes polítics i que tenen sobirania i per tant no ho fan i no ho tenen previst. De fet aquesta és una de les seves famoses línies vermelles en aquest tema.

      És el mateix que els passa amb Catalunya. Si permeten la consulta, estan reconeixent una sobirania (com a mínim compartida) i això no ho faran mai perquè no hi creuen i perquè saben que una gran part dels espanyols (de tots els partits) no els hi ho perdonarien pas.

      Si la consulta es fa (i espero que així sigui) serà sense el consentiment de l’Estat espanyol (com pot arribar a dir i/o pensar el PSC que el govern espanyol acceptarà dialogar sobre això i finalment cedir?). A voltes penso que més valdria tirar pel dret.

  4. Gibraltar és un paradís fiscal ple de coses il·legals i de gent amb una pasta gansa brutal. No m’interessa el més mínim Gibraltar, ni res del que hi ha allà. I pens que hi ha coses més importants en les que centrar-se i solucionar abans que Gibraltar. Clar que la classe política, ja sabem, que moltes llums no tenen…

    • Hi ha moltes, però moltes, empreses assentades a Gibraltar aprofitant el tractament fiscal. És un tema amb el que aquest petit País fa com competència deslleial a la resta de països d’Europa. Així i tot, si es permet serà perquè la UE ho vol (imagino que no volen contrariar a Anglaterra, a la banca i a les grans empreses).

      El tema polític Espanya el té molt complicat ja que Anglaterra no en té cap presa i perquè els Gibraltarenys no volen ser espanyols, ni compartir la seva sobirania (en el referèndum de 2002 varen votar el 94% en contra de compartir res amb Espanya).

  5. Amb lo fàcil que seria deixar fer un referèndum i que el poble votés el que prefereix! Parlo del cas de Gibraltar, es clar…

    • …És clar. Si no recordo malament, a Gibraltar ja n’han fet més d’un sobre el tema de la Sobirania. El 7 de novembre de 2002 el resultat sobre si compartir o no la sobirania va donar un resultat a favor del NO, del 94,58%.

      Ho sigui, que ho tenen molt clar!

      Ja se que parles de Gibraltar però…

      Per cert, demà la selecció de Gibraltar celebra el seu primer partit com a selecció reconeguda per la FIFA. Segur que això també fa molt de mal a alguns, ja que Espanya ho ha intentat tot per evitar-ho.

  6. Entiendo que han pasado 300 años desde que España cedió Gibraltar a Reino Unido en el Tratado de Utrecht, y todavía continúan los conflictos diplomáticos y las tensiones. No entiendo por qué reclaman..

    • Hay aspectos técnicos de la cesión que son discutibles en cuanto a la soberanía sobre algunas zonas ahora ocupadas por Inglaterra. Ahora bien, no hay duda sobre la cesión.

      Para Espanya (al menos para una parte de esta) el tema Gibraltar es una herida abierta.

      El desacierto de España es que intenta llegar a acuerdos sin contar ni con los gibraltareños, ni con su opinión. Los intentan ignorar i ningunear, sin pensar que Inglaterra nunca llegará a un acuerdo a espaldas de los habitantes de Gibraltar.

      Por cierto: que las elecciones en tu País vayan bien.

  7. És un tema que a casa em parlat! no ens deixen ser ni a uns ni als altres.

    • El nostre problema és que el nostre estatus no és comparable amb el dels gibraltarenys. L’Estat espanyols sempre intenta dialogar d’aquest tema sense els gibraltarenys i això és del tot impossible. Els anglesos no pactaran res a esquenes d’aquests, que ho fessin els espanyols, no vol dir que ho hagin de fer els anglesos.

  8. Gràcies per posar-li aquesta ironia a aquest assumpte massa complexe. De fet el govern espanyol quan sent a parlar a un catalanista de 1714 sol titllar-lo de retrògrad. En canvi el mateix govern s’ampara en tractats de 1713 per justificar sobiranies sobre un bocí de terra que fa més nosa que servei a ambdues bandes.

    • El tema de Gibraltar va estar mal resolt en el tractat de 1713 i al llarg d’aquest temps no han sabut solucionar-lo. Sembla que fa uns pocs anys hi va haver la possibilitat d’arribar a un acord entre governs per compartir la sobirania del penyal.

      Ara bé, el gran error d’aquest intent espanyol va ser no comptar en l’acord amb els habitants de Gibraltar. Volien pactar amb el govern d’Anglaterra sense que els gibraltarenys podessin dir res. No els volien deixar expressar-se o votar si el cas hagués arribat a haver d’escollir entre el seva estatus actual i una nova proposta. A què ens sona això?

  9. Molt ben vist tot el tema… El govern espanyol és incoherent com ell solet. I aquestes plaques són una ximpleria de cap a peus. Estan sonats o què?

    • Em costa d’entendre però és cert. Els noms dels carrers no són neutres.

      No ho entenc des de la meva perspectiva, però si pensem que encara hi ha molts carrers d’Espanya amb noms de persones vinculades amb el franquisme doncs ja ho podem començar a entendre-ho tot.

      No deixa de ser una reivindicació més que no pas el nom d’un carrer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s