Després de quasi bé 2 anys sense escriure en el Blog em costa expressar-me com abans però avui no he pogut estar-me de fer una petita entrada al voltant d’algunes de les coses que estan passant.
1.- Una de les bones és la carta que fa pocs dies varen gosar enviar-nos els banquers. Reprodueixo una part de la seva missiva que encara em té atordit:
“De otro modo se pondría en grave riesgo el objetivo de las entidades, que no es otro que proteger a sus depositantes y mantener el flujo de financiación a familias, a PYMES…”
Que n’eren de barruts ho sabíem, que solament els mou l’interès també, però atrevir-se a escriure això ultrapassa fins hi tot el seu cinisme. Dir que el seu objectiu és protegir els seus dipositants…, quan sabem el que ha passat amb les preferents, amb el tancament del crèdit que han practicat, mentre compraven diner barat al BCE i al moment amb aquests crèdits “regalats” compraven deute públic a l’Estat quan aquest pagava alts interessos pel seu alt nivell de prima de risc, o quan varen ser rescatats amb 60.000 milions d’euros que varen passar a transformar-se en nova deute pública, i per tant de tots.
I gosen escriure això? En un escrit en que a més, utilitzen per enviar un nou missatge de la por als que a Catalunya volem la Independència…, doncs a la merda, sense més.
Espero, en uns dies, alguna rectificació per part de les entitat bancàries, si més no de la Caixa i el Banc Sabadell, en altre cas, buscaré alguna alternativa i treure la meva nòmina d’on ara la cobro i quan em demanin el perquè els hi ho explicaré ben clarament.
2.- La campanya del 27S no es pot dir que sigui avorrida, hi ha de tot. Pedro Sánchez amb banderes espanyoles immenses i amb l’escut de Catalunya a la solapa, l’Iceta bellugant l’esquelet i també amb molta bandera espanyola i venen els seu Federalisme low cost. En Pablo Iglesias navegant en aigües pantanoses. L’Ada Colau intentant passar desapercebuda fins que es presenti a les llistes de Podemos a les generals del desembre. En Rajoy i els seus, com sempre però amb els nervis a flor de pell. La CUP sembla centrada i forta, amb un bon fons d’armari. Junts pel Si, en la línia esperada i sembla que guanyant adeptes, més que perdent-ne. I ICV, doncs difuminats del tot. I sinó, on són?
Total que sembla que el soufflé no ha baixat. Potser que es preguntin si era soufflé o era el despertar d’una bona part d’un poble. No vull dir d’una nació perquè la Chacón i l’Iceta no se m’enfadin ja que sembla que en el seu canvi constitucional volen nomenar Catalunya com a Comunidad Nacional. Un nou galimaties sense cap sentit.
3.- Els cas dels refugiats fa sentir fàstic de pertànyer a Europa. Un club d’Estats que més enllà d’uns pocs temes, no saben ni on tenen la dreta i l’esquerra. Ja els va passar amb la guerra de l’antiga Iugoslàvia, també amb la guerra de les armes de destrucció massiva i ara amb els sirians que arriben com poden a picar la porta per entrar. Què podem esperar dels polítics europeus?
Potser els mateixos que ens diuen que podem canviar España, ens diran que podem canviar Europa.
Mosaic 
Ben tornat, Tomàs!
El pati ben ple de merda, per un costat i, per l’altre, amb molta il·lusió i esperança.
Per part meva, els bancs hi perdran. Demà cobro la nòmina i abans de la propera, ja hauré canviat de banc, ells s’ho perden i tinc millors condicions. Ja fa temps que havia pres la decisió però em feia mandra pel tema de les domiciliacions. Gràcies al merder i al Twitter he descobert una Caixa que ofereix bones condicions. Això passa per jugar amb la gent…
Avorrida la campanya? Ostres, aquesta setmana, gairebé em moro de tant riure. “¿Y la europea?” “Un plato es un plato y un vaso es un vaso” Quantes hores va trigar a arribar a aquesta conclusió? Quin nivell, mare meva!!
Em sembla que, aquesta setmana, el soufflé ha crescut molt… en unes hores ho sabrem!!
Suposo que recordes el que penso de la UE. Tant de bo no n’haguéssim de formar part, em repugna i me n’avergonyeixo.
Tant de bo puguem canviar Espanya i la UE, però no sóc gaire optimista!
He votat i espero que fem història… Quins nervis!!
Hola Maria, bon dia!!!
Ja han passat les eleccions (ho dic perquè quan vares escriure el teu comentari encara no era així). Voldria que haguéssim assolit un resultat més ampli, però cal mirar-s’ho amb perspectiva i no defallit. Al 2010 l’independentisme era un 10-11% a Catalunya, ara estem en un 47-48% (amb 1.960.000 vots, que no són pocs). Tot això amb una campanya brutal per part de l’Estat (govern, partits estatals, TV, radios, premsa…). Poc a poc, ara el més important és que el nou govern català faci una bona feina i que sigui integradora. Serà el millor per seguir avançant com a societat. Si es fa bé, el Procés seguirà creixent.
Hola Tomàs!
Jo també hauria preferit un resultat més ampli, però hi va haver massa joc brut, encara hi ha molta ignorància (gent que va votar CatSíQueEsPot i són independentistes, la PUTADA (amb perdó) del vot exterior.
Crec que això va de debò i segueix endavant. Ara a veure què passarà…
Més paciència, però que s’afanyin.
Hola Maria. Bon any!!!
Ha passat temps des del teu comentari i la meva resposta, i en aquest temps no sabria dir-te si el panorama polític ha millorat o ha empitjorat.
Penso que quan es concreti el proper govern a España, molts dels dubtes actuals restaran resols i ningú podrà dur-se a engany. Tot restarà com sempre, si més no pel que fa al tema nacional de Catalunya.
No ens avorrim, no. Entre els qui ens volen equiparar la independència amb l’armagedón i les ficades de pota d’en Mariano que tot i defençar la Constitució com si fossin les tables del mont Sinaí acabem de descobrir que no se l’ha llegida (ains, impagable l’entrevista d’Onda cero! 🙂 ) crec que demà, per veure els telediarios, ho faré amb un gran bol de crispetes.
Estic contenta que hagis tornat per escriure sobre l’actualitat, per inventar contes (saps que et sóc fan) o pel que vulguis, però el cas és que tornes a estar aquí. Iupi!
Hola Montse. Què tal? He mig tornat, encara no em passejo pels vostres Blogs, cosa que espero fer demà aprofitant que tinc festa.
Fa uns anys, i sobretot fa uns mesos que estem o ens tenen molt distrets. De fet, estem en campanya permanent des de fa uns quants anys. Si això para, ho trobaré a faltar!!!
Avui ha estat en Margallo dient una cosa i en Solana la contrària.
Bé esperem a diumenge i a creuar els dits!!!
Donem gràcies “al patí”, jo en gaudeixo un munt amb l’actualitat política i a més ens ha permés tornar a llegir-te.
Salut!!
Llegeixo molta premsa (potser massa), i també he llegit llibres especialitzats sobre el tema econòmic relacionat amb el Procés. Bé, potser vaig saturat d’informació.
Coincideixo amb tu amb que “el pati” està revoltat i una de les coses bones que ha passat és què una societat que semblava dormida fa uns pocs anys, ara és capaç de mobilitzar-se als carrers i a les xarxes.
Ben tornat. Pensava que havies deixat abandonat el bloc.
Un detall que obliden els banquers és que els diners que gestionen no els pertanyen, són nostres, si els retirem ells es queden sense negoci, o si més no d’una part.
Ells diuen que la independència els crea desconfiança, que n’haurien de dir els ciutadans grecs que sobtadament es van trobar que no podien accedir als seus estalvis perquè els bancs grecs obeïen ordres d’organismes dirigits per gent no escollida democràticament?
Personalment no em generen cap confiança uns bancs que amenacen d’anar-se’n del meu país si no voto el que ells volen que voti.
Ja la campanya electoral anterior va ser adulterada per informes falsos filtrats a la premsa afí al govern del PP, les actuals eleccions es realitzen sota la coacció: bancs que diuen que marxen si no votem el que ells diguin, un ministre de defensa anunciant que l’exèrcit podria veure’s obligat a intervenir a Catalunya si no es vota el que ells volen, el missatge de la por, que sortirem de la UE i del sistema solar.
Encara falta una setmana i s’han arribat a dir bestieses molt grosses, em pregunto si els unionistes seran capaços de superar el que han dit fins ara.
Hola Yeagov. Ja veus que si que són capaços de superar-se. Avui el Banc d’España i el que queda encara per veure i escoltar fins el proper dissabte, si és que respecten el dia de reflexió.
Doncs si, són capaços de superar-se. També hi ha hagut un intent de gent que es fan passar per voluntaris de JuntsPelSi que reparteixen propaganda i el sobre, el problema és que quan obres el sobre descobreixes que la papereta és del PP. Ja fa setmanes que crec que el PP intentarà fer una tupinada massiva.
Aquests intents de coaccionar els votants, per exemple el cas dels bancs dient que si guanya la independència se’n van, les amenaces de Morenés que els militars podrien prendre mesures si guanyen les opcions del SI, o l’úlitma, el cas de Pronovias enviant cartes als seus treballadors dient-los que si guanya el SI Pronovias se’n va fora de Catalunya són delicte.
Però suposo que la Justícia espanyola no actuarà perquè si hagués d’actuar serien membres del Govern espanyol els que acabarien a la presó, i amb ells importants banquers i empresaris.
Vull imaginar que els hem tret de polleguera definitivament i no sabem ja que fer. Estan, com es diu, pixant fora del test.
És molt greu el que estant fent i el que estan fent fer a d’altres.Tot això no fa més que fer més gran el que ens separa. Com allò de la recollida de signatures en contra de l’Estatut que va acabar sent contra tot el que semblés català.
Avui hi ha una notícia interessant del govern de Suïssa.
Espero que no se’ls hi vaig la ma fins el punt que apuntes de preparar una tupinada.
Crec que definitivament han perdut l’oremus, i crec que la raó és que en altres temps aquestes coses se solucionaven enviant l’exèrcit, ara ho voldrien fer però no troben la manera de justificar-ho. No es pot atacar un procés pacífic i democràtic en el segle XXI amb els mètodes del XIX.
Tampoc se n’adonen que com més grossa la facin més difícil serà en el futur restaurar relacions. Rajoy pensa a curt termini, no vol ser el president del Govern espanyol que passi a la Història com el que va perdre un altre territori, no vol ser el Cánovas del Castillo del segle XXI, aquell president del consell de ministres d’Espanya (el títol equivalent a president del govern actual) que va dir que Cuba mai seria independent l’any 1896, 16 mesos més tard Cuba s’independitzava.
També espero que no cometin l’error de fer una tupinada.
Per cert, m’ha tocat ser vocal d’una mesa electoral.
Quan crèiem que no ho poden superar ens sorprenen, Rajoy ha confirmat tots els dubtes que teníem sobre la seva intel·ligència. Molta gent es queda en el fet que el periodista d’Onda Cero li hagi corregit sobre el tema de les nacionalitats, jo em quedo amb la frase final de Rajoy quan s’ha quedat sense arguments: -Rajoy: Me parece que estamos en una disquisición que no conduce a parte alguna.
Només li ha faltat plorar i acusar al periodista de pressionar-lo massa.
Hola. Que vaig bé de vocal a la taula el diumenge. Segur que tens alguna anècdota que explicar.
Jo vaig estar de voluntari en una mesa el 9 de novembre, vaig treballar molt i ho vaig passar molt bé.
La veritat és que el que estant fent supera el que jo pensava que eren capaços de fer.
Avui hem tingut l’escàndol a la Comissió Europea, on oficialment han dit que la nota de premsa “en castellà” que ahir exhibien els diaris com a resposta d’en Junker a una pregunta de Fisas del PP, no coincideix en quasi bé res amb la nota de premsa “en anglès” que va autoritzar en Junker. És un escàndol brutal perquè algú podria haver manipulat la nota de premsa.
Serà el primer cop, espero que si passa quelcom sigui divertit.
Doncs si, diria que han perdut l’oremus amb tota aquesta situació, crec que no acaben d’entendre que succeeix realment. Com que els fets reals no encaixen en l’esquema estan col·lapsats.
Les traduccions solen tenir aquestes coses, canvies una paraula i fas que tot el sentit canviï. Traduttore, traditore (traductor, traïdor), diuen, és a dir, que a mesura que tradueixes un text corres el risc de canviar el que diu el text original. És habitual a Espanya traduir incorrectament declaracions fetes en altres idiomes.
Difícilment sabrem res més de la Comissió Europea sobre el tema de la manipulació de la nota de Junker. No els interessa rentar la roba bruta davant de tothom i no voldran fer-ho en plena campanya catalana.
Que ens vaig bé el 27S i que tinguis un bon dia a la mesa electoral.
Bé, va ser un dia molt llarg. A la meva taula, un cop fet el recompte, va guanyar JuntsPelSí amb molta diferència, seguits de la CUP i en tercer lloc C’s.
El tema del document manipulat només denota nerviosisme per part de qui hagi estat responsable, i no és el primer cop que el document original en inglès deia una cosa i en canvi el document publicat a Espanya té termes canviats o frases afegides. Afegir un paràgraf sencer és molt barroer, però del govern espanyol en ho podem esperar tot.
Crec que en el PP no són conscients que en el segle XXI els documents són accessibles des d’arreu del Món, i que ells poden publicar un document falsejat, però la ciutadania pot accedir als documents públics originals.
Un altre exemple de manipulació és quan Obama diu que desitja una Espanya forta i unificada, i a Espanya ho tradueixen com forta i unida. A parer meu són dos termes que no són exactament iguals, però també cal dir que Espanya pot seguir sent forta i unida o unificada sense que Catalunya n’hagi de formar-ne part.
Totalment d’acord. Poden dir el que vulguin, de fet “construeixen” discursos distorsionats per fer-se més forts internament i al voltant del votant netament espanyol. Necessiten un discurs integrador.
Ara bé, els petits (nosaltres) seguim marcant l’agenda de la política espanyola, de vegades amb intenció, i de vegades sense. Ells, hi han entrat del tot, i els seus discursos són “a la contra”, i sovint a la “defensiva”.
De moment, bentornat, se’t ha trobat a faltar, ara et llegeixo i comento en conseqüència.
Hola Miki. Mercès. No he estat capaç de tornar al blog fins ara. Tenia la sensació de que tothom ja ho deia tot i que no tenia res que aportar.
Ja som dos, però hem de fer lo que sigui per a tornar a alimentar el nostre ego 😉
Busco forces per tornar…, ni que sigui pel EGO!!!!
Bé Miki, he intentat trobar el teu Blog i no ho he sabut fer. Només he vist que a la Mediterrània tens una entrada del 2014. Per tant, penso que tu també t’has retirat, espero que només per un temps, als teus palaus d’hivern.
No, estic de tornada, i el blog va a tope. No em visita gairebé ningú, però tant fa, segueixo a madebymiki.wordpress.com com sempre.