L’arquebisbe ultra conservador Cañizares ha demanat que el proper divendres resem per la Unitat d’España.
Pensem-hi un moment! Bé, ja hi he pensat, jo li diria que ampliï la petició, ja posats, una vegada estem resant ja podem tirar de beta i demanar per més coses que la unitat d’España que sembla poca cosa.
Per exemple:
Proposo que es demani també per a que plogui, que falta fa.
Pel toro de la Vega, que fa uns dies li va tocar el rebre per culpa de la “cultura” i la “tradició”, i ja posats, per l’alcalde que ho defensa.
Pel pobre president hongarès que diu que aquests sirians li estan deixant el país “hecho unos zorros”.
Pel senyor Linde del Banco d’España i per les entitats bancàries pel que els pugui passar.
Us invito a fer propostes. N’estic segur que el divendres quan reseu, alguna cosa demanareu més enllà de per la unitat d’España.
Mosaic 
I mira que ja fa 2015 anys que els ho estan dient: “a Déu allò que és de Déu i al Cèsar allò que és del Cèsar”, però no hi ha tutia.
Ves, posats a resar, que resin perquè els republicans enterrats amb els seu botxí al valle de los caídos descansin en pau, en el benentès que perquè això passi els han de retornar a les seves famílies que ja fa massa temps que els reclamen. A veure si tenen co***ns i resen per ells que ni morts els deixen tranquils.
I tant Montse!
No has tornat al teu blog, oi? És que ahir hi vaig deixar un comentari a la darrera entrada i és de fa temps!
Sí, esta abandonatet, el pobre. I mira que era la nineta dels meus ulls, però m’absorbia massa temps. Potser hi tornaré a escriure alguna coseta de tant en tant; era una manera molt sana i barata de fer teràpia 😉
Orem, germans pecadors.
Jo li proposo a Cañizares que ens excomuniqui per heretges. Imagino Cañizares enviant inquisidors a Catalunya a cremar heretges, mentrestant ell a Madrid beneirà el Cabdill Rajoy que des d’aquell moment anirà a tot arreu sota pali envoltat de capellans que li obriran pas amb encens.
El segle XXI no ha arribat encara a Espanya, diria, pel que veig, que encara estan al segle XV.
Ahir en Margallo parlava amb en Junqueres de 1812 i de Katanga i Argèlia. No s’estén, no han fet el canvi mental al segle XXI.
Em fa gràcia que es parli de 1812 i molt concretament de la Constitució de 1812 ja que aquesta Constitució va ser derogada el 1814. I respecte a la independència d’Argèlia no sembla gaire encertat pel tema dels pied noirs i després de negar que Catalunya sigui una colònia resulta incongruent comparar la situació d’Argèlia en el moment d’independitzar-se de França amb Catalunya. També demostren una ignorància en el tema, el procés d’independència d’Argèlia no va ser pacífic per cap de les dues parts. I tornant als pied noirs, quan van tornar a França van trobar-se amb una forta animadversió per part de certs sectors de la població francesa.
No varen ser unes comparacions massa encertades. Els nervis estan a flor de pell i també em fa la sensació que no van massa preparats als debats.
Fa un temps vaig mirar-me la Constitució de 1812 i crec recordar que encara hi havia alguns dels països que era són independents de l’Amèrica del Sud i del Nord d’Àfrica.
Cada cop que un territori s’inspenditza d’un país aquest país perd prestigi a nivell internacional, veure com l’Imperi minvava i ser incapaç d’aturar-ho devia ser molt frustrant, per això els nervis. Fixa’t en un detall, els militars espanyols eren lliberals a principis del segle XIX, lliberals confrontats a la pròpia monarquia borbònica que era molt conservadora, i especialment als carlins, que eren encara més conservadors. No s’ha de confondre el terme lliberal del segle XIX amb el sentit que té ara. A mesura que es van perdent territoris a Amèrica els militars van tornant-se cada cop més conservadors, fins arribar al 36.
Ben cert, el 1812, el Regne d’Espanya havia perdut Flandes, Sicília, Sardenya i Nàpols (el 1713), i Paraguai (1811). La Constitució espanyola de 1812 va tenir una vigència molt curta, quan Ferran VII es va veure al tron novament i va considerar que no corria perill va derogar la Pepa.
Per tot això que dius és pel que em va sobtar que el ministre Margalló en fes referència, perquè la “gestió” que els Poders de l’Estat espanyol varen fer de la Pepa va ser més que discutible, fins i tot des de la Corona. No acabo d’entendre el seu comentari, ja que té molt poc de recorregut respecte del que ell defensa, i en canvi presenta moltes fuites d’aigua.