Som a poques hores que se sàpiga el que decidirà la CUP.
Fa 3 mesos pensava que la CUP dinamitzaria el Procés, alhora que faria repensar la vessant social de les polítiques del nou govern de Catalunya.
Els polítics han adormit el Procés. Primer es varen prendre un temps per decidir finalment formar Junts pel Si, ara se n’han pres un altre entre aquests i la CUP per arribar a un acord, encara no parit.
Hem escoltat com alguns polítics ens diuen que el que passa és producte del que vàrem votar el 27S. No hi puc estar més en desacord. Són ells qui no han sabut arribar a un acord, i no és de rebut que ens passin la pilota d’aquesta manera.
I si el que ens passa és que patim un empatx? Revolució social, independència, procés constituent, declaració de ruptura, desconnexió, estructures d’Estat, política exterior pròpia, partits que desapareixen, noves aliances…, potser només necessitem prendre distància (com un ferit que necessita temps per guarir-se).
Soc optimista malgrat tot perquè segueixo confiant en la societat civil compromesa, però cada vegada em sento menys representat pels polítics.
Muntanyes més altes s’han superat, o no!
Mosaic 
La falta de representació per part dels polítics és un mal que crec que qui més qui menys ho pateix, inclosa jo mateixa. Però la vida dona moltes voltes, per bé o per mal, i sí, muntanyes més altes han caigut. S’ha de tenir fe i esperança.
Feliç any, Tomàs! M’algr de retrobar-te a la blogosfera. Un dels meus propòsits d’enguany és tornar a reprendre el blog i conversar com abans amb altres blogaire com ara tu. Ho enyor 😉