Category Archives: Tenim Manies

Servirà per explicar les nostres petites manies. Que sense ser obsessives, ens acompanyen.

Truites, llaçades i posats. Mania 9

Avui no volia penjar una entrada sobre política, així que he pensat en seguir la nissaga de “Tenim Manies” que tenia una mica abandonada. De fet, la darrera entrada a aquesta Categoria és del passat 30 de setembre.

Per si voleu veure les anteriors:

https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

Avui us parlaré de 4 temes molt seriosos:

1.- La Truita de Patates amb Ceba o sense Ceba?

No hi ha d’haver cap dubte, amb Ceba. Ben tallada, daurada a la paella, és el complement perfecte per a una bona truita de patates.

2.- La Truita a la francesa o amb qualsevol ingredient, més o menys feta?

Les prefereixo en el seu punt just, aquell en que no està crua, però tampoc com una sola de sabata. El punt aquell en que estan tendres sense deixar anar sucs estranys.

3.- Quantes llaçades feu en cordar-vos les sabates?

Bé, en el cas que porteu sabates amb cordons o que en tingueu alguna,  a l’hora de fer la llaçada amb els cordons, quantes en feu, 1 o 2?

Si són sabatilles esportives procediu igual? Si amb sabates casual o de vestir us en feu 1, amb les d’esport també? És un costum? Una mania? Una precaució per a que no se us deslliguin?

Jo acostumo a fer-ne dues de llaçades.

4.- Quan us fan una foto poseu “cara de foto”?

Teniu una cara per sortir a les fotos? Sempre somrieu a les fotos? Heu assajat un somriure per a les fotos? Teniu una cara determinada per a les fotos? I fins i tot, un determinat posat?

No sempre surto somrient, però la veritat és que un bon somriure agrada de veure.

Espero, no només les vostres opinions, sinó les vostres aportacions i, fins i tot, confessions.

Coses de menjar que no m’agraden. Mania 8

Fa temps que tenia oblidada la categoria de “Tenim manies”, el darrer post sobre el tema va ser l’Octubre de l’any passat.

Avui us parlaré d’algunes coses de menjar que no suporto:

Grasses animals. Definitivament no són del meu gust. Les poques vegades que menjo carn, tallo, amb precisió de cirurgia expert, la grassa que hi pugui haver i menjo la carn el més magra possible. De fet, poques vegades que menjo fora demano carn, perquè sovint en deixo més que no pas en menjo.

Fins i tot amb el pernil. Si és del que en diem del país, procuro treure’n tota la que puc. Si el pernil és més bo, en tallo l’excés (clar que algú dirà on és l’excés, i ho entenc), però en deixo molta més que en el cas que el pernil sigui menys bo.

Triperia. No, de cap manera.  No menjo ronyons, llengua, cervells, turmes, cap i pota, orella, morro, caps…, no en veig la necessitat i no em fa gens de gràcia.

Llet calenta. Ara prenc menys llet que abans, normalment solament la prenc amb el tallat. La llet si és freda de la nevera la puc prendre, ara bé, calenta i sola (sense barrejar amb cafè, cola-cao, o similars) de cap manera. Només l’olor ja m’ofèn.

Ostres. Doncs no, no vull ni provar-les. Aquella gran massa sense forma definida, bellugant-se, llefiscosa…, no.

Au va, admeto tota mena de crítiques o de solidaritats.

Pa amb tomàquet i creuant les cames – Mania 7

Des del juny que no feia una entrada ala Categoria“Tenim manies” i ja és massa temps sense autocriticar-me o sense dir-vos com faig algunes coses quotidianes.

1.- Pa amb tomàquet

He copiat el que en Manuel Vázquez Montalvan en explica a Las recetas de Carvalho (ho vaig trobar en castellà i així ho he deixat):

Pan tierno pero reposado; tomates maduros; aceite; sal

Las rebanadas de pan ancho campesino, esponjoso, preferible de un día para otro. Los tomates, maduros, abiertos por la mitad y frotados sobre el pan, donde dejan las semillas, el agüilla y la pulpa desgajada de la piel gracias a los cantos de la corteza.

Espolvorear con sal bien repartida y seca.

Un chorrito de aceite a lo largo de toda la rebanada.

Apretar el pan con los dedos en los cantos y luego soltarlo para que el aceite y el agüilla del tomate se esparzan a sus anchas.

Hay muchas variantes. A destacar la del pan previamente tostado, sobre el que se frota un ajo y luego se realiza el ritual del tomate descrito en la receta.

En a mi m’agrada igual però jo hi poso l’oli abans de posar-hi la sal. És l’única diferència.

He conegut persones que unten amb tomàquet ambdues cares del pa o de la torrada. Mai, jo no ho faig, el pa em resulta massa remullat.

Tampoc allò de ratllar el tomàquet i després pintar el pa. No. El tomàquet s’ha de refregar sobre el pa o la torrada.

2.- Creuant les cames

Plini el Vell deia que creuar una cama sobre l’altra era un gest màgic amb poder malèfic. Aquest gest estava prohibit a les reunions de generals i magistrats, perquè es creia que amb aquesta postura s’impedia o dificultava la presa de decisions.

Per tant, i com a mínim, aquesta norma d’etiqueta es remunta a l’antiga Roma, segons ens expliquen Maria Antònia Fornés i Mercè Puig al llibre “El porqué de nuestros gestos”.

Doncs malgrat això, jo soc dels molts que es salten la norma i si estic assegut i creuo les cames, sempre ho faig de tal manera que la cama dreta passa per sobre de l’esquerra que segueix recolzada al terra. A l’inrevés mai. No puc i no m’agrada. No em sento còmode.

Si es tracta de creuar els peus o les cames mentre estic estirat, puc fer-ho creuant indistintament les cames una sobre l’altre, no m’importa.

Bé, això forma part d’una nissaga de posts sobre “petites manies o costums” que penjo sotala Categoria“Tenim manies”, i per si voleu veure’n les anteriors 6 entrades us deixo l’enllaç:

https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

Nota: vaig comentar que donaria informació sobre el projecte “posar-me a dieta” en referència al post “Tinc Sobrepès”. Doncs bé, des del 15 de setembre amb 81,5Kgr, he passat a 79,4Kgr. És a dir, estic content i continuo.

Lacasitos, escopinyes i verdura – Mania 6

Fa tres mesos que no feia una entrada a la Categoria “Tenim manies” i ja és massa temps sense autocriticar-me o sense dir-vos com faig algunes coses quotidianes.

1.- Lacasitos o m&m’s: Els que menys m’agraden són els de color blanc i els de color marró. I els meus preferits, els vermells i els violetes.

Perquè els fan de colors diferents si tots tenen el mateix sabor? Tot és il·lusió!

2.- Escopinyes (en llauna): no concebo menjar-me unes escopinyes que no hagin estat al frigorífic, és a dir, fredes.

I per preparar-les: aprofitar una mica del propi suc, afegir-hi unes gotetes de llimona, salsa per amanir “espinaler” i un polsim de pebre negre.

A més, al final, està permès sucar-hi pa a la salsa sobrant.

3.- Verdura: Com més m’agrada la mongeta tendra amb patates, és amanida amb una mica d’un bon oli d’oliva i afegir-hi per sobre una llauna de tonyina freda de la nevera, a la qual, prèviament, li hem escorregut el seu l’oli (per a què no doni massa sabor i oculti el de la verdura).

No hi ha altra manera millor. El contrast de sabors i de la calor de la verdura i la fredor de la tonyina fan d’aquesta combinació tota una sensació.

Bé, això és una nissaga de posts sobre “petites manies o costums” que penjo sota la Categoria “Tenim manies”, i per si voleu veure’n les anteriors 5 entrades us deixo l’enllaç:

https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

Les gambes, els ous ferrats i el remenar – Mania 5

Fa més de tres mesos que no feia una entrada a la Categoria “Tenim manies” i ja és massa temps sense autocriticar-me o sense dir-vos com faig algunes coses quotidianes.

Avui és un tres en un. No és el mateix que un “Trio” però noies i nois, és el que hi ha, què hi farem!!!

1.- Les Gambes i similars. Evidentment me les menjo amb forquilla i ganivet. Amb les mans? Ni pensar-ho. I allò de xuclar (ja hi tornem) els caps, ni parlar-ne. Sempre hi ha algú al costat a qui fas feliç si els hi passes.

2.- Els Ous ferrats. Amb la clara ben feta, sense parts líquides, i amb les puntes roses i cruixents. El rovell, sucós i amb un polsim de sal gruixuda per sobre, posada un moment abans de retirar del foc.

I evidentment menjat quan encara és ben calent.

3.- El Remenar. Remeno (els tallats o el que sigui), en el sentit de les agulles del rellotge. Hi ha una altra manera de fer-ho?

Bé, això és una nissaga de post sobre “petites manies o costums” que penjo sota la Categoria “Tenim manies” i per si voleu veure’n les anteriors 4 entrades, us deixo l’enllaç: https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

La Puntualitat – Mania 4

Havia deixat oblidada la categoria Tenim Manies, no per deixar de tenir-ne, sinó per no escriure-les i explicar-les.

En aquest cas us parlaré de la Puntualitat.

Des de que recordo, soc puntual. No sé si és un costum, o respecte cap a qui m’espera o amb qui he quedat o simple mania.

El cert és que ho soc i m’emprenya haver d’esperar a les persones que no ho son i passen dels que les estan esperant, com si el nostre temps fos menys important que el seu.

Us deixo l’enllaç on hi ha penjades les anteriors Manies, per si en teniu curiositat o voleu aportar-ne alguna de nova, similar o el que sigui:

https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

El tallat sempre amb llet calenta – Mania 3

Us en explico una altra:

Sempre em prenc el tallat amb la llet calenta, fins i tot a l’estiu.