Category Archives: Vivències i Anècdotes

Moviments sísmics, una experiència personal

Aquests darrers dies hem sabut que a les Terres de l’Ebre i al Baix Maestrat hi ha hagut més de 300 moviments sísmics, la gran majoria de baixa intensitat…, però no tanta, ja que també n’hi ha hagut algun ha superat els 4 graus en l’escala de Richter.

Per tractar del tema, us explico una experiència personal:

El 15 d’agost de 2007 va haver un fort terratrèmol al Perú que va arribar als 7.9 graus (el Servei Geolpògic dels EEUU el xifra en 8.0) . A aquest moviment principal el varen seguir més de 3.000 rèpliques, algunes d’aquestes entre els 4 i els 6 graus.

El dia del terratrèmol principal estava al Perú amb un grup de 6 persones, però érem a la selva amazònica, lluny de l’epicentre, sense cobertura al mòbil i sense televisions a l’abast. Total que ni el vàrem notar, ni en vàrem saber res fins unes hores després.

Dies després, vàrem anar cap a Lima (a uns 150 Km de l’epicentre) i en allà si que vàrem patir unes quantes de les rèpliques que varen seguir al primer moviment. Les dues més fortes varen ser de 4.2 i de 5.4 graus.

En ambdós casos estaven a l’habitació de la planta 9 d’un hotel (potser arran de terra la sensació de moviment hagués estat menor). La sensació en el primer moviment la ser la de que l’edifici i el terra que trepitges es mou. És molt estrany perquè no hi estem acostumats i es mou bastant, és com uns sensació de mereix.

A la recepció de l’hotel on vàrem anar a preguntar ens van dir que en els dies passats ja n’hi havia hagut moltes de similars i que després d’un terratrèmol fort com el que havien patit ja era normal i esperable que això passés.

Al Perú en els edificis com bancs, hotels o restaurants hi ha indicacions pels clients per a que sàpiguen que han de fer i on s’han de situar en cas de sisme. Els edificis, si més no la majoria, ja es construeixen amb uns altres paràmetres que els que es fan en llocs on no hi ha activitat sísmica.

Total, que en previsió de que hi hagués algun altre moviment fort o que haguéssim d’abandonar l’hotel, dormíem amb la roba i les sabates al costat del llit i amb una bossa en la que havíem posat el més imprescindible (passaports, diners, medicaments…) per si havíem de sortir corrent a les zones de seguretat o fora de hotel.

Per la nit d’aquell mateix dia, i ja dormint, ens vàrem despertar de sobte per com es movia el llit i pel soroll que varen fer alguns mobles de l’habitació. Aquella nova rèplica, vàrem saber al dia següent per la premsa que havia estat de 5.4.

Amb tot això, vull dir que els moviments d’entre 4 i 5 graus ja es noten prou com per pensar-hi. Lògicament es notarà més o menys en funció com de prop s’estigui de l’epicentre del moviment.

Per tant, poca broma amb el tema dels moviments de terra que hi ha a les Terres de l’Ebre ja que alguns d’aquests assoleixen valors de 4 graus o més.

Haurien d’haver parat les operacions que es feien a la plataforma molt abans, ni que fos només per precaució.

Anuncis

En taxi en un embús a Ciutat de Panamà – 1

Aquests darrers dies he entrat poc al meu Bloc i també en els vostres perquè he estat ocupat preparant un viatge de feina a  Panamà, concretament a Ciutat de Panamà, on he estat una setmana.

Ciutat de Panamà, és una ciutat que es caracteritza per ser molt llarga i estreta, com si tothom volés viure molt a prop del mar, en aquest cas de l’oceà Pacífic.

Aquesta disposició fa que les distàncies dins la ciutat poden arribar a ser molt grans. A més, el fet que la xarxa d’autobusos és molt deficient i que no hi ha Metro (n’estan construint una línia), fa que el tràfic a determinades hores sigui caòtic. Al migdia, i entre les 16:30 i les 19:30h hi ha zones de la ciutat en que desplaçar-se en cotxe és una activitat gens recomanable.

Un dels dies, teníem un dinar a les 13h, i vàrem cometre l’errada d’agafar un taxi massa tard, amb la qual cosa vàrem caure en un dels embussos (en diuen “tranque”). Total, vàrem arribar una hora tard al dinar. Durant el llarg viatge em vaig dedicar a fer fotos de les coses curioses que veia des del taxi (una manera de passar l’estona).

Total que vaig fer unes quantes fotos que repartiré en 2 post. Aquest és el primer, que consta de 6 fotos i una breu explicació del perquè vaig fer cada foto.

Foto 1 - Rètol manuscrit (foto pròpia)

Foto 1: correspon al reposacaps davanter del nostre taxi. Es veu que l’home havia tingut alguna mala experiència amb algun client i va decidir posar un cartell (en aquest cas escrit directament amb boli sobre el plàstic del reposacaps) avisant de la prohibició. És curiós, però pel que sembla en un moment posterior va afegir entre parèntesi (“nada”), és a dir, es veu que alguna altra mala experiència el va obligar a reforçar el missatge original, que sembla no era suficient per a que els seus clients li fessin cas.

Foto 2 - Taxi amb peluix penjant (foto pròpia)

Foto 2: No té gaire més història que la curiositat de veure un taxi (aquests de color groc són els que només poden operar dins el terme municipal de la Ciutat, malgrat que després te’ls trobes arreu), amb un peluix de color rosa penjat de la part del darrera del vehicle.

Foto 3 - Anunci de cerveses (foto pròpia)

Foto 3: Vaig provar algunes marques de cervesa panamenyes (balboa, panamá, atlas). En aquest cas, a la foto es veu un camió de distribució de cerveses Atlas amb un rètol publicitari que diu “Refresca lo que de panameño hay en ti”, amb la qual cosa sinó ets panameny es veu que no hi ha res a refrescar (malgrat cada dia estàvem a 25 de mínima i a 34 de màxima). I en el cas que en veure-la hi ha alguna cosa que se’t refresca, ja et pots estar preguntant si alguna part teva és panamenya.

Foto 4 - Suport Síndrome de Down en cotxe (foto pròpia)

Foto 4: Els cotxes a Panamà solament tenen obligació de portar placa de matrícula a la part del darrera, amb la qual cosa a la part del davant la immensa majoria no porta res. En el cas de la foto, aquest cotxe porta una placa que diu “Down Panamá – podemos y queremos” en suport a la recent creació de la primera Fundació per a la Síndrome de Down del País.

Foto 5 Anunci begudes en un bar (foto pròpia)

Foto 5: A la foto es veu una mena de bar-bodega amb diversos rètols a la façana principal. En un es pot llegir que no es poden consumir begudes alcohòliques i en que està just per sobre d’aquest un altre que diu “Aquí empieza tu rumba” en un anunci de cerveses que es venen per “pintes” (la influència anglosaxona és molt gran).

Foto 6 - Adhesius i missatge en un cotxe (foto pròpia)

Foto 6: En un moment determinat, circulant pel barri del Chorrillo, se’ns va posar al davant el vehicle que es veu a la foto. El curiós és la combinació dels adhesius del Che i del Barça (vaig agafar un taxi que portava banderins del Madrid i del Barça. Pel carrer es veu gent amb les samarretes de qualsevol d’aquests dos equips). A més, entre els adhesius hi ha un missatge críptic que diu “Se fueron el Jueves”.

Total, ja veieu que un viatge en taxi, de vegades, és més que només un desplaçament.

La Maleta

El passat 1 de setembre, la Montse va fer pujar el nombre de comentaris del bloc a 4.000 (gràcies a tothom). Per celebrar-ho, em va proposar escriure sobre una Anècdota Personal.

Situem-nos: Agost 2004. Viatge a Mèxic, que la meva companya i jo fèiem tot sols.

En arribar a l’aeroport “Benito Juárez” de Cancún, tocava anar a recollir l’equipatge. Eren dues maletes normals i corrents, que duien com a distintiu una cinta vermella lligada a les nanses.

Una la vàrem recollir de seguida. La segona es va fer esperar molt, i al recollir-la i vàrem veure que tenia un bony que abans no hi era i que no portava la cinta vermella.

Per sortir d’aquest aeroport s’ha de passar per un curiós control de duana. Et situes al davant d’una mena de semàfor i has de polsar un botó que encén un llum. Si s’encén el llum verd, pots passar. Si el llum és vermell, has d’anar a una zona on et fan obrir les maletes i t’escorcollen.

Llum verd per als dos, cap problema. Fora ens esperava un transport per portar-nos a l’hotel, on vàrem arribat a les 22:30h.

Vaig intentar obrir la maleta abonyegada i no vaig poder, així que vaig demanar al servei de manteniment de l’hotel si ens podia ajudar. Com que tampoc varen poder, els vaig dir que utilitzessin les eines que duien. De tal manera que mentre jo subjectava la maleta, un d’ells amb escarpa i martell intentava fer saltar els pestells de les baldes i l’altre provava de fer palanca amb un tornavís (intenteu visualitzar l’escena).

Finalment es va obrir (costa molt rebentar una maleta, mai ho hagués dit!), si bé, ara amb la trencadissa el que no es podia era tancar.

Se’ns feia tard perquè al matí següent ens esperava un vol cap a Chiapas (us ho recomano, es fantàstic) i encara volíem sortir a sopar. Així què, per sortir de seguida ho vàrem deixar tot tal qual estava.

De tornada a l’hotel, i en obrir la maleta trencada hi vaig trobar una càmera de fotos, una cartera i un vestit de submarinisme. Aquella maleta no era nostra!!

Per uns instants la meva companya i jo no vàrem dir res, miràvem en silenci la maleta oberta.

A les 2 de la matinada, vaig anar a la recepció de l’hotel a explicar el que havia passat (imagineu-vos de nou l’escena) i els vaig demanar un taxi per anar a l’aeroport a deixar la maleta a equipatges perduts, i a demanar si en allà estava la nostra.

Em varen dir que l’aeroport tancava per les nits i que fins al matí següent no es podia fer res.

De nou a l’habitació, a la cartera de la maleta hi vàrem trobar un carnet d’un club de submarinisme de Màlaga. Teníem doncs la maleta d’un malagueny aficionat al submarinisme. No hi havia però cap telèfon de contacte, ni nom d’hotel on poder trucar.

Ja podeu imaginar que la nit va ser estranya i difícil.

A primera hora del matí següent ja estàvem a l’aeroport on ens esperaven de l’agència de viatges per donar-nos els bitllets d’avió i d’hotel per a l’estada a Chiapas. Ens va tocar explicar de nou el que  havia passat i, per sort, ens van dir que ja s’encarregaven ells de la maleta.

Quan ja estàvem passant el control per embarcar, el de l’agència ens va cridar i ens va explicar que algú acabava de trucar-los (per sort era de la mateixa que la nostra), per dir-los que anava cap allà a portar una maleta que no era seva i per preguntar si havien trobat la seva.

Ja la teníem localitzada!!! Ens varen dir però que no ens la podien enviar a Chiapas, que l’enviarien a l’hotel de la Rivera Maya on arribaríem en 6 dies.

I així va acabar aquesta anècdota que es va convertir en vivència. Mèxic és una molt bona opció per fer un viatge.

Notes:

  • Ja no ens passarà mai més. Ara identifiquem molt més les maletes.
  • Vàrem deduir que el noi malagueny es va endur la nostra maleta al confondre-la amb la seva, i nosaltres ens vàrem endur la que quedava al pensar que amb el cop la cinta havia caigut.
  • Sempre ens hem preguntat que hagués passat si en el control de l’aeroport se’ns hagués encès el llum vermell? Què hagués passat al no poder obrir la maleta?
  • La nostra maleta la vàrem recuperar en perfecte estat i amb la cinta vermella intacta.
  • En canvi nosaltres li vàrem tornar la maleta feta un nyap. Dins hi vàrem deixar una nota amb el meu nom i el número de mòbil. Mai em va arribar a trucar.