Tag Archives: Adolf Hitler

Boadella y Mariscal, tal para cual

Què us ha passat nois? Tota la vida cuidant una imatge de chupiguaimodernos, de persones sensibles, cultes, obertes de ment, artistes…

Què per què us pregunto que us ha passat? Doncs per que he llegit unes declaracions vostres que no podia creure.

Així, el passat 3 d’abril, Vanessa Gómez recollia a l’ABC part de la intervenció d’Albert Boadella als esmorzars del “Club Internacional de Prensa”. En allà, en Boadella, va deixar unes quantes perles:

  • Hoy Cataluña es irrecuperable y en 3 o 4 años será independiente.
  • La responsabilidad le corresponde a Jordi Pujol, lo peor que le ha sucedido a Cataluña en 400 años. Su base era tener los medios de propaganda y la educación.  Eso ha tenido un efecto: dos generaciones educadas en el odio a lo español.
  • Con Franco no había un solo edicto que prohibiera el catalán, pero toda esa mentira distribuyó una paranoia entre los ciudadanos.
  • A quienes le comentan que cuando van a Cataluña notan un trato excelente, les replica que eso mismo ocurría en la Alemania del año 33.

El dimecres 22 de maig Jordi Cabré escrivia un article al PuntAvui en que recollia i contestava unes declaracions de Javier Mariscal que en parlar de la Diada va dir el següent:

  • L’Onze de Setembre és aquest dia de les banderes que sembla com l’època de Hitler.

No els demano que s’adhereixin a l’Independentisme, que facin el que bonament els sembli millor, però si els demano que no menteixin d’aquesta manera tant repugnant.

En els darrers mesos n’hem sentit tantes de bestieses que ja anem saturats. Per una part això està bé, perquè no ens estarem discutint per totes les mentides que es diuen, però per altra part, potser que en alguns casos caldria reaccionar. Hi ha declaracions a les quals s’hi hauria de donar rèplica.

Com haureu vist, he respectat les declaracions amb l’idioma amb el qual varen estar fetes, per part de Boadella en Castellano o Español i per part de Mariscal en Lapao.

A banda de ser una falsedat total i absoluta, és una manca de respecte immensa cap a les víctimes del nazisme i cap als catalans en general.

És tanta la insistència en relacionar a Hitler i al Nazisme amb Catalunya i és tant l’activisme de la senyora Llanos de Luna, que hi ha matins que a l’afaitar-me no puc deixar de pensar si ens volen tornar a veure lluir aquell bigotet tant característic que portava l’amic Adolf.

Anuncis

De nom: Adolf, i de cognom: Hitler

Ja sabem que hi ha persones que posen als seus fills noms d’aquells que en podríem dir estranys. Potser per a ells senzillament seran poc habituals, originals o fins i tot iguals al seu o al del seu avi o mare.

Al poble de Huerta del Rey (Burgos) es va celebrar un Primer Encuentro
Internacional de Nombres Raros, un poble que ja és conegut per la gran
quantitat d’aquesta mena de noms que els seus habitants llueixen.

Noms com: Sicilio, Mentiros, Marciana, Burgundónfora, Cancionila,
Firmo, Canuta, Hermógenes, Sindulfo, Onesiforo, Alpidia…

Ara bé, i aquest és el motiu del post, n’hi ha que van més enllà a l’hora d’escollir i de posar nom als seus fills.

A Holland (New Jersey – EEUU), la parella Heath i Deborah Campbell han posat de nom als seus fills els següent:

  • Adolf Hitler, al de 5 anys
  • Aryan Nation, a la de 4 anys, i
  • Honszlynn Hinler, a la de 3 anys

La familia Campbell de New Jersey

Al voltant d’aquest tema hi ha tot un enrenou muntat. Un jutjat de Holland ha retirat la custòdia dels nens als seus pares i l’ha passada a l’Estat, a l’espera del judici que s’efectuarà el proper mes de desembre.

Els pares i el seu advocat, addueixen que els noms solament els varen escollir perquè eren diferents, i que l’esvàstica que el pare porta tatuada al braç solament és una manifestació artística, així com tota la parafernàlia nazi que decora casa seva. Diuen que no són nazis, ni racistes.

El jutge ha determinat que de moment la custòdia dels nens passi a l’Estat, en declarar que malgrat no hi ha signes de maltractament cap als nens, els pares varen patir abús infantil, no tenen feina i no tenen la salut mental adient.

Tot va començar quan la pastisseria on els Campbell havien anat a comprar un pastís, per celebrar l’aniversari del petit Adolf, es va negar a posar com a inscripció en el pastís “Per molts anys Adolf Hitler”, i ho va denunciar a les autoritats.

Penso que l’hora d’escollir nom per uns fills, els pares haurien de pensar també en ells i no solament en si mateixos.

A ningú se li oculta, que segons quin nom portis, en el col·legi et pots convertir en el blanc d’innumerables burles. Tampoc de més gran ha de ser fàcil portar segons quins noms.

Recordo un atleta espanyol que es deia Bequer, i als seus pares se’ls hi va ocórrer, la meravellosa i original idea, de posar-li per nom Gustavo Adolfo.

A Espanya també hi ha casos en que a algú amb el cognom Franco, de nom li han posat Francisco.

Tant en un cas com en l’altre, en a mi em semblen una mala jugada pels nens.

Puc explicar com anècdota que de petit a classe, on n’erem uns 40, hi havia dos nois que es deien Wenceslao, que ja és casualitat.

Tot això ha servit per evidenciar que hi ha pares i mares que s’haurien de pensar dues i tres vegades el nom que posen als seus fills, i n’hi ha d’altres als que senzillament se’ls hauria de fer una anàlisi psiquiàtric.

L’esvàstica, una apropiació dels nazis

La Irene va estar a la Xina i ens va portar una capseta de palillos per menjar. El que més ens va cridar l’atenció, va ser trobar una esvàstica en el passador de la tanca de la capsa.

Caixeta xinesa amb esvàstica

Després de parlar amb ella sobre això i de buscar més informació, faig aquest post amb la intenció de mirar més enllà de la percepció que de l’esvàstica ens va deixar el regim de Hitler.

La figura ve a ser una creu els braços de la qual es dobleguen en angle recte. També és coneguda com a creu gammada perquè pot ser configurada amb la unió de quatre lletres gammes de l’alfabet grec.

Esvàstiques antigues

Les arrels de l’esvàstica es remunten a l’Edat del Bronze. Ha estat utilitzada en les monedes primitives de Mesopotàmia, a Egipte com a representació del poder que cada ésser humà posseeix i al Budisme com decoració i talismà de bona sort. Al llarg dels darrers 3.000 anys ha estat per a moltes cultures del món una representació de la vida, del sol i de la bona sort. A la majoria dels països europeus hi és present en les seves tradicions.

A Espanya en podem trobar, amb el braços arrodonits, en hórreos de Galicia i d’Astúries o en la creu de Lauburu del País Basc.

Se la representa generalment com una creu que recorda la rotació del Sol. Coneguda també com a creu Gammada, Creu Solar, Martell de Thor…

Buda amb esvàstica

A esvàstica budista és levogira, els seus braços giren cap a l’esquerra, en canvi la esvàstica nazi és dextrogira i està girada 45º.

En japonès es diu Manji i significa “deu mil sols”, i a la Xina és el símbol del número deu mil,  que antigament era el mateix que dir la totalitat dels éssers existents, l’infinit.

També la podem trobar a l’Amèrica Precolombina. Tant al Nord com al Sud, igual a Arkansas que al Brasil, introduïdes per les onades migratòries provinents dels pobles del Nord d’Europa i els d’Àsia que arribaven per mar o per l’estret de Bering.

Apareix també en el Cristianisme i en el Budisme Mahayâna (Tibet, Xina, Japó…), on es representa al pit de Buda i a l’entrada dels temples.

Inclús ja en segle XX, la esvàstica encara s’utilitzava com a símbol amb connotacions positives. S’estampava en targetes postals, en monedes i en edificis.

A la Xina, era el símbol del servei equivalent a la Creu Roja o la Mitja Lluna Roja.

A la Primera Guerra Mundial, els carros blindats de la guarnició anglesa d’Aldershot portaven pintada l’esvàstica, igual que la 45ª Divisió de l’exèrcit nord-americà.

Finalment, el Partit Nazi l’adopta com a símbol l’any 1920 i aviat es converteix en un símbol d’odi, violència, antisemitisme i mort.

Hitler amb l'esvàstica girada

L’impacte de la Segona Guerra Mundial i dels símbols empleats pel govern de Hitler va ser tant gran, que el mil·lenari significat de l’esvàstica ha quedat a l’ombra.

Curiosa història de com un mateix símbol pot transmetre missatges tant oposats. És molt possible que en les els països on la segona guerra mundial no fos gaire significativa, els vells símbols segueixin tenint el valor i el significat primigeni. Ara bé, en molts altres països, l’efecte propagandístic i devastador del que en un moment determinat de la història va ser el símbol de l’imperi hitlerià, és molt possible que el record de l’esvàstica nazi hagi eclipsat l’antiquíssim significat d’aquest símbol.