Tag Archives: Bárcenas

Bárcenas, una víctima de l’Efecte Mateu

Es coneix com a Efecte Mateu el fenomen d’acumulació de bens, riquesa i fama.

L’origen del nom prové de la cita de l’evangelista Mateu que en la paràbola dels Talents (Mt. Cap. 25, vers. 14-30), en el versicle 29 diu:

Al que més té més se li donarà, i al que menys té, li serà pres per donar-lo al que més té

El Nou Testament en va ple de cites similars. Els evangelistes Mateu, Lucas i Marc tenen cites que redunden en el tema.

Autors rellevants de la psicologia com Merton o Bunge, entenen que els bens als quals es fa referència en aquestes cites, poden ser materials (diners, riquesa, possessions…) o immaterials (prestigi, confiança, autoestima…).

A partir d’aquí, i fabulant, intentem lligar aquest Efecte amb el senyor Bárcenas.

En Bárcenas, empès pel seu fervor religiós (la televisió ens ha mostrat fins i tot l’església on es confessa), un bon dia coneix aquestes cites bíbliques i en llegir-les queda del tot trasbalsat.

Fins llavors ell no era així, com a bon cristià, compartia tot el que tenia amb els necessitats.

Arribà però un dia en que el pes de les cites bíbliques el varen dur a un profund estat de reflexió interna.

En aquest procés d’introspecció va barrejar l’ànima catòlica, amb l’esperit emprenedor que ell mateix ens explica que sempre ha tingut i amb la formació de comptable. D’aquest procés, quasi alquímic, en va sortir un nou home, reforçat, imbuït de poders.

Naixia així un nou Súperheroi. Els seus poders distintius eren l’habilitat per intuir negocis on ningú els havia vist abans. Tant si val que fos en la compra venda de quadres, en la Borsa, o en la comptabilitat del seu Partit, de tot arreu en treia profit. Un puto crack com es diu.

Si la justícia li hagués deixat més temps, hagués revolucionat el mercat dels cucs de seda, el de les tenores i el de les pinces d’estendre roba, camps en els quals hi ha nínxols de negoci que encara ningú sap veure.

Allò de “Al que més té, més se li donarà” el va marcar. Fins i tot va pensar en tatuar-se la cita, però ho va deixar córrer al pensar que amb els vestits d’esquiar tampoc el podria lluir gaire.

I va arribar el moment en que allò de “Al que més té més se li donarà” es va fer realitat. Va ser tant el que li “donaren” que ja no li cabia a Espanya i va haver d’obrir comptes a Suïssa, però sense mala fe. Tot ho va fer guiat pel que va dir en Mateu, que quedi clar.

Vist així, ja no el veig tant culpable com diuen. El veig més com una víctima atribolada.

Crec que la línia de defensa la té clara per aquesta via. De fet, el seu advocat, li hauria de recomanar que es procurés alguns estigmes, sempre són d’ajut. No penseu el mateix?

Ben pensat, la cita de Mateu té tela, molta tela!

Anuncis

El Principi de Peter, és el Principi de molts

És difícil d’entendre el nivell tant decebedor i patètic de les declaracions que sobre el tema del finiquito diferido del senyor Bárcenas han fet en Carlos Floriano (Vicesecretari general d’organització del PP), i M. Dolores de Cospedal (Secretaria general del PP).

Són persones que disposen d’un bon currículum, que estan acostumades a parlar en públic i a contestar preguntes de la premsa, de les quals no cabria esperar el ridícul que han fet i com s’han posat en evidència.

Podeu veure i escoltar la declaració de M.D. de Cospedal en el següent vídeo.

És difícil de creure. Cal buscar possibles raons atenuants a aquest desastre comunicatiu.

Els ha fallat la preparació (era segur que la premsa els hi preguntaria per aquest tema, per tant, perquè no portaven les respostes preparades?).

Els ha fallat la posada en escena. S’han mostrat nerviosos amb el tema, semblava que els molestava haver de respondre a una pregunta que està en boca de tothom.

Al no dur el tema ben preparat, els ha vençut la improvisació i s’han atorrollat a l’hora d’intentar explicar el que ni ells es creuen, sabent que al davant hi ha un públic que tampoc es creurà el que els hi vas a dir.

Així i tot, em nego a pensar que persones com aquestes no siguin capaces d’improvisar respostes intel·ligents, creïbles i educades (en el sentit de que el que es diu no insulta la intel·ligència del que escolta).

Senzillament no pot ser. Hi ha d’haver alguna cosa més.

Podem suposar que les respostes es tracten en el si de la direcció o en el si del gabinet de crisi que tracta del tema Bárcenas, i si això és així, encara costa més d’entendre el que ha passat.

Fins i tot, hagués estat millor sortir a la palestra (mai millor dit) i llegir un comunicat redactat pels serveis jurídics del Partit Popular, i fora embolics.

No ho entenc, hi ha d’haver alguna cosa més.

Fem una darrera suposició:

Si convenim que els Partits Polítics són organitzacions, i convenim també que com en la resta d’organitzacions hi ha relacions jeràrquiques, llavors podem aplicar-los el conegut Principi de Peter basat en l’estudi de les jerarquies en les organitzacions modernes.

Segons aquest Principi (de 1969), les persones que realitzen bé la seva feina són promocionades a llocs de major responsabilitat fins que arriben al seu nivell d’incompetència.

Amb el temps, tot lloc de treball tendeix a ser ocupat per un empleat que és incompetent per a desenvolupar les seves obligacions.

Bé, potser hem trobat una possible interpretació al que ha passat, ho deixo al vostre criteri.