Tag Archives: Campaments de Refugiats

Els Murs del Marroc al Sàhara Occidental

Hi ha un conjunt de Murs no tant coneguts però molt més grans i tant sagnants com el de Berlin o el de Cisjordània. El Marroc va construir entre 1980 i 1987 un conjunt de murs per separar el poble Sahrauí de la part del Sàhara Occidental que ha anat envaint.

Murs al Sàhara Occidental

Els Murs s’han anat construint en diverses fases, i arriben avui als 2.700Km d’extensió!!!

En la foto del Google Earth (coordenades 23º 22’ 05.64’’N i 15º 27’ 39.69’’O), en podeu veure una part. Si teniu el programa instal·lat, podeu resseguir els Murs al llarg del territori, d’acord amb el plànol de la següent foto, on també es veuen les zones minades (en vermell), les zones contralades per cada bàndols i els campaments de refugiats.

Mapa Sàhara Occidental

Els Murs estan vigilats per 150.000 soldats marroquins, una xarxa de radars i el perímetre està farcit de camps de mines antipersones i anticarro.

 

Mapa cronològic de les invasions del Marroc en el Sàhara Occidental(He afegit aquest mapa que explica cronològicament les invasions del Marroc al Sàhara Occidental) 

Fem una mica d’història:

Al segle XI varen arribar al Sàhara els Almoràvits i després dels Almohades. D’aquests, dels Berbers i de les tribus natives, sorgeix una societat que va prenent trets propis. Així, neix un idioma propi, el Hasania, en una societat tribal i nòmada, basada en el bescanvi i en la no propietat sobre la terra. És l’embrió del poble Sahrauí.

La Yemaá, una assemblea formada pels cap de les Tribus, el shej, s’encarregava del govern tribal.

Segell espanyol Protectorat Sàhara Occidental

El 1884, Europa en la Conferència de Berlin es va repartir Àfrica, d’on neix el “Protectorado” espanyol.

El 1956, després de la independència d’Espanya, el Marroc intenta recuperar el  territori del Sàhara, fins que en 1958 el govern de Franco el declara, per Decret, Província Espanyola.

El 1963 es descobreixen els jaciments de fosfats a Bucraa i comencen les prospeccions petrolíferes, el que juntament amb els rics bancs de pesca de les seves costes converteixen la zona en un lloc estratègic d’importància econòmica creixent.

Cartell Front Polisari

El poble sahrauí comença a organitzar-se en veure que no es fa cas de les resolucions de les Nacions Unides. Així, el 1967 es crea el Moviment per a l’Alliberament del Sàhara i el 10 de maig de 1973 es fa un pas més i es crea el Font per a l’Alliberament de Saguia el Hamra i Riu d’Or, més conegut com a Front Polisari.

Símbol Front Polisari

Finalment, el 1974 Espanya accepta complir amb les resolucions de l’ONU sobre el procés de Descolonització i es compromet a impulsar un Referèndum d’Autodeterminació en el període de 6 mesos.

No obstant això, Espanya el 14 de novembre de 1975, amb Franco agonitzant i amb Juan Carlos com a cap d’Estat en Funcions pacta el traspàs de l’administració del territori a Mauritània i al Marroc.

Pocs dies abans el Marroc havia emprès, amb el suport de l’exèrcit, la invasió del territori amb la coneguda Marxa Verda.

La meitat de la població sahrauí es veu obligada a fugir cap a l’interior del desert i una altra gran part fuig fins al zona de Tindouf (Algèria), on sobreviuen uns 200.000 refugiats en enormes campaments.

Campament Refugiats Sahrauís

El 1997 sorgeix el Pla James Baker, enviat per l’ONU, un nou intent de posar en marxa de nou un Referèndum, sense èxit fins el moment.

Han passat 35 anys des de la invasió del Sàhara Occidental per part del Marroc i poca cosa ha variat per al poble sahrauí. En tot cas les coses han anat a pitjor.

Davant el bloqueig que pateixen les resolucions de l’ONU respecte del Sàhara,  74 països ja han reconegut oficialment com a país a la República Àrab Sahrauí Democràtica i al Front Polisari com al seu govern. La República es va proclamà de manera simbòlica el 27 de febrer de 1976, el mateix dia que el darrer soldat espanyol va abandonar el territori.

El Sàhara Occidental participa ja com a país en l’organització per a la Unió Africana.

Observadors de l'ONU al Sàhara

El passat dia 8, hi va haver el violent desmantellament del Campament de Gdeim Izik. I revoltes a al Aaiun, en una nova mostra de que el conflicte sembla lluny d’una resolució favorable al poble sahrauí.

El Marroc ha seguit l’estratègia d’anar enviant població cap a les zones ocupades, de tal manera que si en algun moment es formalitza el Referèndum d’Autodeterminació reclamarà el dret a vot per a aquests ciutadans.

EEUU, França i Espanya, guarden equilibris amb la Monarquia marroquina i no obliguen al Marroc a abandonar els territoris ocupats. Els interessos econòmics controlats pels marroquins en territori sahrauí tenen un alt pes en les decisions internacionals.

Mapa del Front Polisari i de Màrroc

La diplomàcia espanyola parla de pragmatisme per explicar la seva aparent passivitat davant el conflicte. Diu que és la millor manera per mantenir oberta la interlocucío amb el govern de Rabat. Esperem solucions des d’avui mateix en la reunió que es manté a Madrid, d’altra manera el govern espanyopl corre el risc de que el seu pragmatisme es visualitzi com a silenci còmplice en favor del Marroc.

Ja veiem que en aquest món, no és suficient en tenir la raó. S’ha de ser gran, ric o poderós per a que sigui efectiva. Que difícil ho tenen els Sahrauís!

Nota: si voleu llegir un nou punt de vista crític i argumentat sobre aquest tema, no us perdeu aquest post: http://madebymiki.wordpress.com/2010/11/17/sahara-un-nou-exemple-dhipocresia-a-la-carta/#comment-2582