Tag Archives: Catalunya

44 hores digerint els resultats del 25N

Què us he de dir després del 25N i del tot el que haureu pensat, escoltat i llegit?

Només vull donar-vos la meva opinió i explicar-vos els meus sentiments 44 hores després de saber-se els resultats de les eleccions.

Vaig votar ERC (els originals, com ara en diu la premsa). Jo tampoc vaig encertar el resultat final, apostava per un resultat més semblant a aquest:

CiU: 60                 ERC:18                  PPC: 18                   PSC: 17

ICV: 15                 C`s: 5                     SI: 1                       CUP: 1

És a dir, no he encertat ni un resultat.

Estic content amb el resultat de les votacions? El cor em diu que NO, el cap em diu que hauria d’estar relativament content.

El que diré a continuació està dit deixant de banda les meves preferències:

  • Crec que l’Independentisme ha arribat per quedar-se.
  • Es facin les sumes que es facin, els vots dels Independentistes en són majoria.
  • Els partits del Bloc del SI al Referèndum sumen 2 milions de vots i tenen 87 escons.
  • Els partits del Bloc del NO (comptabilitzant en aquest grup al PSC, perquè de fet no s’ha alienat clarament amb els del SI), sumen 1,27 milions de vots i tenen 48 escons.
  • Les Esquerres tenen 3 escons menys que les Dretes, però en canvi sumen 200.000 vots més.

Hi ha moltes lectures dels resultats, però més enllà de la forta davallada de CiU, el números són els que són. Es poden negar, com alguns fan, però s’equivoquen. Els números són tossuts.

És el Parlament que jo voldria? No, és clar. Si fos per mi, els Independentistes i les Esquerres haguessin tret millors resultats, però els meus desitjos no porten enlloc.

Vull també opinar sobre els que diuen que el resultat d’aquestes eleccions respecte de les del 2010 demostren tal o qual cosa. Comparar aquestes eleccions amb qualsevol altra és un error, o en tot cas qui ho fa és perquè busca una comparació favorable als seus interessos. Aquestes eleccions són incomparables amb qualsevol altra, perquè mai s’havia votat en clau Independentista i sobre la Unió amb Espanya, conceptes tots ells de molt calat.

Han estat unes eleccions importants i la gent no ha fallat. La sensació de que aquesta vegada si que era important el que es votava ha fet que molta gent anés a votar.

I ara què?

Coalició d’Esquerres?

CiU amb ERC (entrant o no en el Govern)?

CiU amb PSC?

Algú plantejarà una demora al Referèndum per concentrar totes les forces a sortir de la Crisi?

Podem demanar als nostres polítics que ho facin bé en un moment històric? Podem demanar que mirin més a l’esquerra que no pas a la dreta? Estaran a l’alçada del moment? Sabran deixar-se de partidismes i mirar més enllà?

Crec que és un bon moment per copsar quina mena de polítics tenim.

Anuncis

El Caganer i Benet XVI

Hi ha coses que deceben, que fan fredor, que ens fan despertar al món real.

Aquests dies he llegit notícies d’aquelles que cabregen, d’altres que fan pensar i moltes que farien riure sinó fos perquè són molt penoses.

També he llegit mentides i bestieses de l’alçada d’un campanar.

A continuació parlo d’algunes d’aquestes notícies. També veureu que dic que de totes aquestes en puc passar, puc entomar-les. Deixo pel final, la notícia de les notícies, la mare de totes les notícies, aquella de la qual no he pogut passar.

Puc passar del que avui he llegit de l’Alicia Sánchez Camacho quan ha dit que Catalunya tindrà un nou sistema fiscal en el qual només haurà de dedicar a la solidaritat amb d’altres regions d’Espanya l’equivalent al 4 o 5 % del seu PIB. No m’ho crec. Crec que ho faran, però amb els seus “especials” càlculs de les balances fiscals.

Em quedo amb les ganes de dir-li que potser hauria de ser a l’inrevés, i que d’altres autonomies retornessin a Catalunya part dels diners que en les darreres dècades ha sortit d’aquí sense retorn, però puc passar de dir-li res.

També puc passar del projecte que vol facilitar la residència als estrangers que comprin un pis per valor de 160.000 Euros, mentre aquí es permet que els mateixos bancs que han estat rescatats amb diner públic es dediquen a desnonar,  enlloc de fomentar solucions com hipoteques més baixes o lloguers assequibles.

Si la Residència val 160.000 Euros, potser vol dir que tot està en venda. En aquest cas, proposo que posin un preu per a la Independència de Catalunya i ja farem comptes, ja ens ho pensarem.

Puc passar també de la denuncia de la delegada del govern a Catalunya pel tema dels trens de la Diada, o de les declaracions d’avui del Ministre Montoro. Puc passar.

Com puc passar del que Benet XVI diu en el seu darrer llibre “Històries de la infància. Jesús de Natzaret”, quan reafirma que Jesús va néixer d’una dona verge, o que en realitat Jesús va néixer entre 6 i 7 anys abans del que fins ara es pensava, puc passar de tot això.

Ara bé, del que no puc passar de cap manera és del que Benet XVI ha dit al referir-se al naixement de Jesús al portal de Betlem. Ha dit que en el portal no hi havia ni bou, ni mula!!!

Què cruel que és aquest home!

Podria haver-s’ho callat dic jo. A més, ho desvetlla ara, prop de Nadal, quan sap que ls figuretes dels Pessebres ja estan a la venda. Milers de bous i milers de mules que ja no es vendran. Milers de nens i de nenes amb els ull negats de llàgrimes en haver de llençar a les escombraries els bous i les mules perquè la màxima autoritat de l’església ha dit el que ha dit.

Què més ens espera?

Quina altra crueltat ens desvetllarà el proper Nadal?

Què ens dirà, què tampoc hi havia Caganer al Pessebre?

És light l’Estat Propi de CiU?

Si us heu preguntat per què CiU parla d’Estat Propi, i no d’Estat Propi Independent i Sobirà, us en dono la meva opinió:

Per tot el que CiU ha dit, i també pel que no ha dit, jo interpreto el següent:

1.- No parlen d’Independència perquè el seu projecte nacional no pretén la Independència d’Espanya. Per això diuen que no volen una Independència clàssica (què vol dir això?).

2.- Crec que el que volen és un Estat Propi dins d’Espanya, amb la qual es compartiria, com a mínim:

  • La Corona
  • L’Exèrcit
  • La Seguretat de les fronteres exteriors
  • Un fons de Solidaritat Interregional pactat entre Espanya i  Catalunya (bilateralment)

Crec que pensen que amb aquest plantejament “salvarien els obstacles” de la Constitució, el de la indissoluble unitat d’Espanya, ja que en realitat hi en formaríem part i l’Exèrcit seguiria sent el garant d’aquesta “unitat”. La Corona seria el nexe d’unió pel que fa al Cap de l’Estat.

Amb aquest plantejament pensen que seria més fàcil assegurar la permanència a Europa i a l’Euro, ja que de fet Catalunya seguiria dins d’Espanya.

Amb aquest plantejament però, molts temes importants resten hores d’ara sense resposta:

  • Catalunya tindrà una Constitució pròpia?
  • Hi haurà una Diplomàcia Catalana?
  • Les Lleis emanades del Parlament Català hauran de seguir sent referendades per les Corts Generals Espanyoles?
  • La Justícia es traspassarà íntegrament o el paper del TC seguiria sent el que ara és?
  • Catalunya tindrà Hisenda pròpia, Sobirania fiscal i Banc Central?
  • El poble Català tindrà Sobirania o aquesta seguiria sent de tots els Espanyols?
  • Catalunya estarà representada oficialment a l’ONU, a l’UNESCO i al Parlament Europeu?
  • Hi haurà la possibilitat de tenir Nacionalitat Catalana, diferent de l’Espanyola o una possible Doble nacionalitat?
  • Les Lleis de Bases que emanessin del Parlament Espanyol, seguiran sent d’obligat compliment a l’Estat Català?
  • Catalunya tindrà Seleccions esportives nacionals i podrà participar a les Olimpíades?

Com veieu, massa incògnites i massa importants com per no dubtar hores d’ara de tot. Per això en el títol em pregunto si aquest Estat Propi és Light.

CiU demana per a les properes eleccions una majoria parlamentària perquè no vol haver de necessitar els vots d’ERC, d’ICV, de Si o de la CUP, que la podrien incomodar empenyent-la més  enllà d’on ells volen arribar.

En definitiva, CiU, amb una majoria dels partits sobiranistes a les eleccions del 25N i amb una hipotètica victòria en el Referèndum, el que vol és forçar Espanya a acceptar un canvi profund de la Constitució.

Per acabar, unes quantes preguntes més: És això el que es va demanar a la passada Diada? És això pel qual treballa l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI) i l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC)? És això el que volen els Municipis que es declaren territori sobirà?

Les properes eleccions són importants des del punt de vista social i nacional. Els Partits han d’explicar-nos fil per randa quin és el seu plantejament de futur, i ens han d’explicar de manera clara i transparent i fins on volen arribar.

Si demà fos 25N i el diferents Partits no haguessin estat clars en això, no votaria a cap Partit.

Insults, Paciència i el Principi de Hanlon

Les darreres setmanes hem pogut constatar com des de la premsa, les televisions, les emissores de ràdio i les xarxes socials hi ha qui es dedica a abocar tones de merda sobre Catalunya i sobre els Catalans.

Des de fa molt de temps que això és un esport molt popular, però des de la Diada el nombre de practicants s’ha multiplicat. És ja tant popular que segurament en les properes Olimpíades serà esport reconegut.

Passin, insultin, diguin el que vulguin. Vomitin el que se’ls acudeixi, sigui vostè el més bèstia, publiqui la frase més feridora, clami l’insult més cruel, digui la mentida més gran, tuitegi a ritme d’improperi, total, no passa res, és gratis.

S’han parar a pensar el que diuen? N’estan ben informats? Han contrastat el que publiquen o el que diuen? Hi ha un procés de reflexió darrera de tanta animalada? Coneixen com es viu en aquí per dir el que diuen?

Tinc molt clar que no hem de caure en el parany de la guerra d’insults, de veure qui és més creatiu en fer mal a l’altre.

De tal manera ho tinc clar, que aplico dues tècniques per suportar aquesta pluja de merda:

  • Intento ser Pacient, per ajornar i controlar els impulsos i perseverar en una conducta malgrat les dificultats. Actitud aquesta que es posa a prova amb les provocacions alienes, i més encara quan aquestes són greus i contínues.
  • Aplico el Principi de Hanlon que diu: Mai atribueixis a la maldat el que pot ser explicat per l’estupidesa.

És tant important el que hi ha en joc, és tant important el que la societat civil ha demanat als nostres polítics, que crec que val la pena tragar “carros y carretas” per no enterbolir més l’ambient.

Als nostres polítics, als quals la societat civil catalana els acaba de “prestar” una il·lusió, els demano que no ens defraudin, que estiguin a l’alçada del moment. No volem només un Estat nou, el volem nou des de la vessant social a la vessant nacional.

El trànsit nacional ha d’anar acompanyat d’un trànsit social, no caldria tant de soroll per replicar el que ara ja tenim.

Als que ens insulten els hi diria que jo no espero comprensió, no espero aplaudiments, no espero ajut. No els hi reclamaré això, entenc que no ho puc fer.

De la mateixa manera però, els dic que els seus insults i les seves amenaces no em faran perdre impuls.

Per acabar: Volem més i millor, i si els nostres polítics l’esgarren, els hi ho reclamarem.

La Independència de Catalunya i Kafka

Quan vaig llegir La Metamorfosi de Frank Kafka, em va semblar una gran obra. En aquesta, el protagonista, Gregor Samsa, un bon dia es desperta convertit en un gran insecte. No cal ni dir que aquesta transformació li canvia la vida, a ell i als del ser entorn.

El que ha passat des de la Manifestació (“manifa” per al director de El Mundo), per la Independència del darrer 11 de setembre m’ha recordat aquesta novel·la.

Bé pot semblar que partits polítics, institucions i algunes persones, han patit una Metamorfosi tant o més profunda que la del pobre Gregor. Veiem-ne alguns casos:

La Corona

El Rei s’ha convertit en Blocaire.

La carta d’ahir va estar una oportunitat perduda per quedar-se callat. No fa gaire ell mateix li deia a un altre cap d’Estat “porque no te callas”.

Fins ara matava animals indefensos, ara també mata oportunitats històriques.

CDC

Certament aquest partit porta en el seu programa la transició nacional. Ara bé, ningú dubta que malgrat això, abans de la Diada tampoc en tenien molta presa.

El President Mas ha passat de parlar del pacte fiscal a parlar d’Estat Propi. Ha passat del doble llenguatge a dir el mateix a Barcelona, que a Madrid, que als Empresaris.

UDC

Duran ha passat de dir que no aniria a la manifestació, a anar-hi. De dir que la prioritat és el pacte fiscal, ha dir que ells també porten en el seu programa la transició nacional.

De moment segueixen defensant un Estat Confederal, però també han declarat que l´’unica condició que hi posarien a l’Estat Propi és que no es tranques la cohesió social.

PPC

Han llegit el canvi de CiU com una oportunitat. Creuen que hi haurà eleccions anticipades i que poden pescar “en rio revuelto”. Ja es veuen com segona força política de Catalunya.

Pel demés, el discurs és el de sempre però més radicalitzat. Segueixen amb la cantinela de la Constitució i de que els únics nacionalistes del món són els demés, ells no ho són.

En els darrers dies s’han dedicat a llençar missatges que persegueixen causar por.

C’s

Aposten, com el PP, per la “unidad indisoluble de España”. Segons diuen, si hi hagués un Referèndum, haurien de participar tots els espanyols. Igual que li varen dir a Ibarretxe.

ICV

Defensen com pocs el Dret a Decidir dels Pobles. La seva aposta és per un Estat, com a molt, Confederal.

Així i tot, reconeixen que arribat el moment és el poble el que decideix el tipus d’Estat en el qual vol viure.

ERC

Se senten recolzats com mai. Senten que el seu Projecte Nacional té possibilitats reals.

Collaran les torques a CiU per a que no afluixi en el camí emprès.

SI

Si el Govern persisteix en el camí emprès, Solidaritat els farà costat de manera incondicional. Voldran però, com ERC, cremar etapes a una major velocitat que CiU.

PSC

Ha estat dels més impactats. El seu grau de Metamorfosi és molt profund, tant com el seu nivell de caos.

Han passat de dir que la manifestació no era per demanar la Independència, a dir que la direcció no hi aniria, però que alliberaven als membres del partit que hi volguessin anar (de veritat que els han de donar permís?).

Ara han dit que volen recuperar l’Estatut que els seus del PSOE van ajudar a escapçar (recordeu allò del ribot oi!). La darrera ha estat voler tornar convèncer Espanya de que ha de ser Federal (el primer que han d’aconseguir és convèncer el PSOE d’això).

Més encara, ahir, Pere Navarro, va apostar per l’Estat Federal Asimètric. Però, per defensar això, ells mateixos, no van fer fora en Pasqual Maragall?

Quin serà el proper pas del PSC?

Sabem que els canvis demanen temps per pair-los, per madurar-los. Després ve el temps del debat, de la confrontació d’arguments i de les idees.

Des de la Diada, els rellotges han anat a una altra velocitat, s’han accelerat, d’altra manera no podria haver passat tot això en només una setmana.

Això és apassionant!

La Independència de Catalunya, Durao Barroso i Alamán Castro

Nota prèvia: avui havia de penjar la segona part del Conte de l’Anunciació, però l’actualitat és l’actualitat i dues notícies sobre la Independència de Catalunya m’han fet canviar el guió

Que la idea de la Independència a Catalunya està calant, ja no és només una notícia d’interès intern. En les darreres 24 hores hi ha hagut dues notícies d’impacte. D’aquelles que en podem dir històriques.

Per una part, el President de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha admès per primera vegada que “en l’hipotètic cas de la secessió de Catalunya” la solució s’hauria de trobar i de negociar en el marc legal internacional. És a dir, els ciutadans del nou Estat quedarien protegits durant el procés pel marc legal internacional.

Fins ara Brussel·les sempre s’havia negat a parlar d’aquest hipotètic cas, dient que era un tema intern de l’Estat espanyol i que s’havia de solucionar amb la legislació interna de l’Estat.

Durao afegeix que l’Estat Català no seria immediatament un nou Estat de la Comunitat Europea, però si que es podria negociar.

És a dir, per primera vegada es parla del tema i es parla d’una manera clara i meridiana i qui ho fa és una primera autoritat  europea.

Tota moneda té dues cares. Si la cara ha estat la Comissió Europea, el cul o la creu (com preferiu) ha estat el Coronel de l’exèrcit espanyol, Alemán Castro, que ha deixat unes quantes perles en una entrevista al diari digital “Alerta Digital” on, entre d’altres coses ha dit què:

Si Catalunya proclama la Independència serà per sobre del seu cadàver.

Que la base del nacionalisme català és l’odi a Espanya.

Què l’ambient és com el de 1936 però sense sang.

Què encara que el lleó sembli adormit, que no provoquin gaire el lleó, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat al llarg dels segles.

A la dècada dels 70, abans de l’intent de cop d’estat de 1981 (mai fins ara explicat del tot), ja hi havia hagut “avisos” des de l’exèrcit a la societat civil, al Govern de torn i als partits polítics. Ara un nou Salvapatries surt a la palestra. Això és com una broma de mal gust. És un déjà vú.

Vull pensar que el que passa a Catalunya comença a prendre’s de manera seriosa a Brussel·les, on ja s’ha entès que no és un parlar per parlar. El camí que moltes persones han anat fent des de fa molts anys està començant a traspassar fronteres. A Espanya sempre li ha interessat i li ha preocupat el que es deia a Catalunya al respecte de la Independència, sempre fan veure que no, però tots sabem que si.

A aquest coronel li agradaria que tornés el so dels sabres. Doncs no senyor, en aquí no farem les coses al seu gust, ni al seu estil. Hi ha d’altres maneres de dir i de demostrar el que un poble vol ser quan hi ha suficient consens i cohesió interna.

Pas a pas, recavant suports, explicant el que calgui i les vegades que calgui i on calgui, però ni una passa enrere davant aquesta gent que amenaça, que vol espantar des de la talaia de l’exèrcit.

I no senyor Alemán, si és, no caldrà que sigui per sobre del seu cadàver, no cal. No volem ni una gota de sang en aquest procés, volem voluntat, consens, convicció, seny, joia i valentia.

Un somni no es pot perseguir per sobre de la sang de ningú.

El Papa, en un somni

Ahir per la nit em va passar una cosa extraordinària, vaig somniar amb el Papa.

L’excitació que sento per la propera visita que Sa Santedat farà a Barcelona m’ha portat a somniar amb tant magna persona. I perquè no dir-ho,  també per l’arròs de llamàntol, el vi i la cassoleta de crema catalana que ahir vaig sopar.

Benet XVI

Estava al llit, en aquells moments de trànsit en que no s’està ni despert, ni dormit, quan vaig “sentir” una presència a l’habitació. En obrir els ulls vaig trobar-me Benet XVI suspès a l’aire com a un metre d’alçada. Vestia un pijama blanc i groc, tot brodat de petits segells papals.

Hola Sa Santedat, com ha anat el dia? Aquell que parlava era jo? Semblava que ens coneixíem, ja que Ell no es feia estrany a la meva presència.

Em reconforta poder parlar amb tu. A més de Confessor Papal ets una persona propera, de confiança, em diè ell. Jo al·lucinava!

D’alguna manera Jo era dins del cos i la ment del Confessor papal. Una passada!

Us veig tens Sa Santedat, voleu parlar? D’acord “amico” però que no sigui en confessió, que sigui una conversa oberta. Ni tant sols us parlaré en plural majestàtic.

Confessor: Sempre m’he preguntat per què vareu escollir el nom de Benet XVI?

Papa: Jo preferia Carmen la Piconera però la Cúria es va posar molt seriosa en aquest tema i no varen transigir. Jo és que sempre he estat molt de la broma.

Confessor: Què us va fer entrar i després desertar de les Joventuts Hitlerianes?

Foto de Ratzinger a les Joventuts Hitlerianes

Papa:  Hi vaig entrar perquè no em va quedar més remei. El meu pare m’havia educat amb un profund sentiment antinazi així que quan vaig poder vaig pirar-me-les.

Confessor: Desprès però vareu ser empresonat pels aliats.

Papa: Sempre he pensat que el Senyor m’estava posant a prova des de molt jove.

Confessor: Anys després vareu ser professor a Baviera, havent passat abans per Turingia. Què us va semblar aquell ambient universitari?

Papa: A finals del 60, l’ambient estudiantil era massa liberal i revolucionari per a mi. Amb l’ajut del Senyor em vaig poder refermar en les meves idees, que nosé perquè, alguns titllen d’ultraconservadores.

Confessor: El 1981, Joan Pau II, us va nomenar Perfecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe.

Manual de l'inquisidor

Papa: No fill meu, no em va nomenar Perfecte, sinó Prefecte del que abans era el Sant Ofici de la Inquisició, fins que Pius X li va canviar de nom l’any 1908. El bo de Joan Pau va pensar que era un lloc en el qual em trobaria molt còmode.

Confessor: La posició del Papa com a Pontífex Suprem de l’Església Universal és dogmàtica. No està oberta al debat ni al qüestionament en l’Església Catòlica.

Papa: Tinc també poder absolut per canviar les lleis de l’església catòlica. No puc ser jutjat per cap Tribunal, tret de la Cort Penal Internacional. Això pot arribar a ser molt útil en un moment determinat. I no oblidis que també soc cap d’Estat. Tot molt democràtic.

També  puc nomenar bisbes i cardenals, publicar encícliques i concedir indulgències.

Ara, de tot de tot, el que més m’agrada és ser infalible. Una passada escolta.

Confessor: En un moment donat us vareu definir com “un humil treballador de la Vinya del Senyor”.

Papa: És que malgrat vesteixi amb la pompa que em veieu, jo soc humil de mena i la roba que porto és la roba de la feina. Si fos per mi, espardenyes, bermudes i samarreta esparracada.

Stop Homofòbia

Confessor: Diuen que en els anys de la vostra prefectura es varen dictar escrits de caràcter gairebé homofòbic, com “Consideracions respecte als projectes de legalització dels matrimonis homosexuals (2003)” entre d’altres. N’esteu d’acord?

Papa: A l’antic Testament es prohibeix qualsevol pràctica sexual no reproductiva. No tinc res en contra dels malalts jo!

Bandera de l'Alliberament Gay

Confessor: L’any 533, Justinià I, emperador romà d’Orient, va establir penes tant severes com la castració o la mort a la foguera per a qui practiqués la sodomia.

Papa: Càstigs que va aplicar després la Santa Inquisició. De totes maneres ara ja no ho fem això. Escolti, canviem de tema que aquest dona molt pel cul!

Confessor: Haurà sentit parlar que a l’Iran han estat a punt de lapidar a Sakineh Mohammadi Ashtiani, una dona acusada d’adulteri. Què en pensa d’això?

Papa: Aquesta dona ha pecat greument. Nosaltres ja no ho fem això, som molt més moderns i oberts que aquests.

Confessor: Què en pensa de la Teoria Queer, segons la qual l’orientació i la identitat sexual o de gènere de les persones són el resultat d’una construcció social.

Bossa

Papa: Miri, malgrat el precursor de la Teoria en Magnus Hirschfeld  era alemany com jo, no entenc un borrall del que va plantejar, vostè em disculparà.

Confessor: Exigeix als fidels obediència a l’autoritat Papal?

Papa: Els fidels segueixen la seva fe. Jo soc el Pastor i solament condueixo el ramat.

Confessor:  En la seva visita a Auschwitz va dir que es va preguntar el perquè de la no actuació de Déu durant l’Holocaust. Hi va haver resposta a la pregunta?

Papa: Demano el comodí de la trucada al meu superior.

Confessor: Si us digués “les qüestions morals no depenen de l’enteniment sinó del sentiment, i d’aquí proposar una moral bassada en les emocions”. Què en diríeu?

Papa: Fa olor a Hume. Passo paraula!

Confessor: Es va sentir en territori Anglicà en el seu recent viatge a la Gran Bretanya?

Un barret dels de Benet XVI

Papa: No entenc que no hagin estat capaços de rectificar el que va fer Enric VIII. Els vaig trobar mercantilistes. Em va molestar que la reina frisés per posar-se barrets més “monos” que els meus. Es podria haver contingut una mica, dic jo.

Confessor: Què en pensa del que ha declarat l’arquebisbe de Granada sobre que el preservatiu ha ajudat a propagar la Sida a l’Àfrica?

Papa: És un bon cristià i amb criteri. No ha fet més que repetir el que jo havia dit.

Confessor: Sap què la revista mèdica “The Lancet” l’ha criticat per aquestes declaracions? I que els diputats Joan Herrera i Gaspar Llamazares varen registrar una proposta per a que el Parlament manifestés el rebuig a les seves declaracions?

Preservatius de colors

Papa: Sabem si aquestes persones tenen interessos en la industria del làtex?

Confessor: En canvi, els diputats del PP Ignacio Gil i Jorge Fernández Díaz varen dir que el Parlament no és la institució idònia per tramitar iniciatives d’aquest calat.

Papa: Estic d’acord, el Parlament està per tractar de coses de menor calat. Lleis, estatuts…, coses d’aquest món. Jo em moc en un món superior.

Confessor: Vostè té 83 anys. Pensa continuar?

Papa: Fill meu, has pensat per algun moment que em deixarien marxar?

Confessor: En el viatge a Portugal quan us varen demanar pels escàndols relacionats amb la Pedofília vareu dir que “les grans persecucions a l’església no venen de fora sinó dels pecats que hi ha dins d’ella mateixa”.

Acudit sobre la pedofilia a l'església

Papa: Encara que el mal ataca, el bé sempre està present. Crist es més fort que el mal i la Verge és la garantia materna.

Confessor: Què vol dir això exactament?

Papa: No ho sé, però ho vaig dir així de carrera i ningú va reclamar.

Confessor: Si s’eliminés el Celibat s’acabarien els casos de Pederàstia?

Papa: Des del Concili de Trento (1545-1563) on es va establir de manera definitiva, en resposta a la Reforma Protestant que permetia el matrimoni dels sacerdots, el Celibat és d’obligat compliment, i nosaltres sóm fidels seguidors de les normes.

Confessor: Fa uns dies el Secretari del Vaticà, Tarcisio Bertone, va dir que segons els estudiosos no hi ha relació entre Celibat i Pedofília però que si n’hi ha entre Homosexualitat i Pedofília.

Vitrall amb una representació pedòfila

Papa: Què vol que li digui jo, si ho diuen els estudiosos!

Confessor: Es diu que al Concili de Constança (1414-1418), 700 prostitutes varen assistir sexualment als bisbes participants.

Papa: És que llavors no estava prohibit i varen ser unes jornades molt dures de treball.  Aquelles senyores ho varen fer lliurament i cadascú ajuda l’església com pot.

Confessor: És poc conegut però vostè pilota helicòpters i en canvi no té carnet de conduir. Com és això?

Papa: És fàcil fill meu,  jo estic més a prop del cel que de la terra.

Confessor: Per al proper viatge a Catalunya, l’arquebisbe Sistachs ha obert un compte per a que els fidels ajudin en les despeses que comportarà la visita.

Papa: No voldrà que ho pagui Jo, no?. Dons esperi a veure el merchandising que hem preparat. Hi ha una línia de samarretes, i de postals d’allò més fashion.

És que solament poden fer business els anglicans, els que lloguen els balcons propers al meu recorregut en Papamòbil o els hotelers que han apujat els preus un 20%?

Volíem entrar en línies de màrqueting més atrevides, però en Sistachs ha dit que la societat catalana encara no està preparada. Així que com a consol hi haurà els ciris de sempre.

Pòster visita del Papa a Barcelona el 2010

Confessor: S’ha criticat que porti la seva pròpia guàrdia personal a la Basílica.

Papa: Encara no és una Basílica. Solament jo puc designar que una església es converteixi en Basílica.

El que està mosca amb la Seguretat soc jo. A l’aeroport em custodiarà la Guàrdia Civil. En el recorregut per la ciutat, la Guàrdia Urbana s’encarregarà del trànsit i els Mossos d’Esquadra tindran cura del Papamòbil i a l’interior del Temple hi haurà forces de seguretat de la Casa Reial. Quin embolic fill meu!

Confessor: Sabeu que la Tuneladora Barcino ja ha passat per sota del temple sense cap problema?

Papa: L’Esperit Sant ha fet hores extres a dojo.

Confessor: Diuen que hi assitiran els Reis, és cert?

Papa: Si, són els Reis Catòlics. Són molt macos i molt de missa.

Clauer del Papa

Confessor: Es diu que hi havia Catalanistes-catòlics que li demanaven avancés la visita per tal de fer un miracle abans que el TC dictaminés.

Papa: He actuat des d’allà, és que no ho han notat?

Escolti, i si anem a dormir, demà he de matinar per anar a Castel Gandolfo i em fa una mandra!

Confessor: que descansi Sa Santedat.

Aquest matí estava baldat després d’una nit tant intensa i especial. Mentre prenia un tallat he pensat que seria bona idea deixar constància del somni i compartir-ho amb vosaltres. Espero us hagi entretingut.

Us deixo també uns enllaços relacionats amb propera visita del Papa:

http://www.visitadelpapa2010.org

http://bb16.org/carta-de-bienvenida/

http://www.papabarcelona2010.cat/ca/voluntariat

http://www.ebayanuncios.es/inmobiliaria/alquilo-terraza-balcon-visita-papa-a-la-sagrada-familia/7179517