Tag Archives: Condicions de treball

Tragèdia a Bangla Desh. Seguir comprant o no?

Fa uns pocs dies, a Savar, un barri dels afores de Daca, capital de Bangla Desh, un edifici construït de manera defectuosa es va esfondrar enduent-se la vida de més de 1.100 persones.

En aquest edifici es fabricava roba per a marques occidentals en uns tallers ens els quals les condicions de treball eren més que precàries i insegures.  

Més de 900 morts a Daca

Més de 900 morts a Daca

D’alguna manera sabem que part de la roba o de les sabates (així com d’altres articles) que comprem es fabriquen en països llunyans i els fabriquen persones en una situació de vulnerabilitat molt gran, que justament per aquesta condició ho han de fer en les condicions que abans apuntàvem.

Malgrat la majoria de nosaltres n’estem al cap del carrer d’això, quan succeeix una desgràcia com aquesta és quan ens tornem a fer preguntes.

Una possibilitat, pensen, és no tornar a comprar articles de marques que treballin d’aquesta manera.

Ara bé, fa uns dies vaig llegir a l’ARA, un article de Fazle Hasan Abed (president i fundador de l’organització de la lluita contra la pobresa BRAC de Bangla Desh), en el qual demanava que, malgrat tot, no deixem de comprar articles al seu país.

Fer un boicot no solucionarà el problema, les marques en tenen prou amb canviar de país i endur-se la producció a un de més desgraciat encara. Deixant de comprar, els 3 milions de dones que treballen en aquest sector perdran l’únic mitjà de vida que tenen.

Diu que per difícil de creure que ens sembli, aquesta indústria ha portat efectes positius a moltes famílies per a les quals abans no hi havia cap altra possibilitat que casar les filles a edats molt joves (perquè el dot que s’ha de pagar a la família del marit puja a mesura que la noia es fa més gran – aquesta pràctica es va prohibir fa uns anys però encara és viva entre determinats segments de la població). Ara, amb aquesta indústria, si més no, hi ha una alternativa a aquests casaments.

És millor que l’altra alternativa? Cap de les dues hauria d’existir, però la vida no sempre és de color rosa, i aquests temes són més fàcils de parlar que no pas de solucionar.

Llavors, què hem de fer?

El primer és pressionar a Bangla Desh per a que legisli per protegir els seus treballadors, i per que tingui un planter nombrós d’inspectors que controlin aquesta vergonya social.

Demanar a les empreses no solament que compleixin les lleis, sinó que facin seves les normes bàsiques de seguretat en el treball.

I nosaltres, els compradors, que hauríem de fer?

Hi ha marques que operen en aquests països perquè la ma d’obra és baratíssima, saben que no hi ha pocs controls i que els sindicats no els ocasionaran problemes. És a dir, van en allà on poden guanyar més diners de la manera més còmode i ràpida.

El problema és que moltes empreses no en tenen prou amb un marge de guany raonable, no n’hi ha mai prou quan es tracta d’incrementar els beneficis. En nom dels resultats empresarials es fan moltes bestieses.

Per tant, nosaltres som copartícips d’aquest muntatge?

En part si. Ho sabem i en canvi seguim comprant (no perdem de vista però el que diu en Fazle Hasan).

Preguntem-nos si creiem que les empreses estarien disposades a sacrificar un petit marge, i nosaltres a pagar una mica més per cada article, per d’aquesta manera millorar les condicions de treball d’aquests països.

La solució no és fàcil perquè d’algun lloc han de sortir els diners que millorin aquestes condicions si els països on s’assenten aquestes marques no són capaços (pels motius que sigui) d’obligar a les empreses a fer el que han de fer.

Nota: avui (dilluns 13), acabo de llegir a El País, que Inditex i H&M es comprometen a millorar la seguretat dels tallers que tenen a Bangla Desh.

Anuncis