Tag Archives: Democràcia

Pere Navarro: Només la punteta!

Primeres impressions personals a les declaracions de Pere Navarro sobre la petició d’abdicació del Rei:

  • Quan ho vaig llegir, pensava que s’havia fumat alguna cosa bona i potent.
  • Després, en veure’l per la tele, ja em va semblar que no havia estat una alegria dialèctica propiciada per alguna substancia.
  • L’abdicació de la reina d’Holanda i del Papa, ha deixat en res la versió interessada que mantenia la premsa de la dreta espanyola al dir que Reis i Papes morien com a tals al llit, la qual cosa obra encara més la porta una l’abdicació.

Valoracions polítiques personals:

  • És important el que ha dit? Doncs si, ja que per molt que hi ha polítics ho pensin, ningú ho manifesta públicament, a banda dels Partits que són clarament republicans.
  • Parlava en nom del PSC o en nom propi? No és el mateix, i de moment no està clar. Ahir vàrem escoltar una cosa i avui l’hem escoltat dir que ho fa fer en nom propi.
  • En tot cas, el PSOE es va afanyar a desvincular-se d’aquestes declaracions i  a dir que no n’estaven d’acord.
  • Varen ser oportunes les declaracions? En Pere Navarro no era desconeixedor que quan va fer les declaracions, Rubalcaba estava a punt d’intervenir en el debat de l’Estat de la Nació. Per tant, per al PSOE varen ser molt poc oportunes.
  • Pretén el PSC o Pere Navarro carregar-se en Rubalcaba? Tot sembla indicar que el PSC no vol a Rubalcaba al front del PSOE.
  • Diuen que en Pere Navarro es confessa republicà i que al seu despatx d’alcalde de Terrassa hi guardava una bandera republicana. Per tant, que hagi argumentat amb les seves raons (que són les de molts) que en Juan Carlos I ha d’abdicar pot semblar coherent.
  • De fet, hi ha molta gent que dona per acabada la Primera Transició, i des d’aquest punt de vista s’entendria que calen cares noves per emprendre una Segona Transició.

Vist tot això, que sens dubte serà més complex o més senzill del que el meu humil cervell em permet albirar, hi ha coses que no entenc:

  • Per què el PSC no trenca d’una vegada amb el PSOE? Més enllà del compromís que un dia infaust varen signar, què els obliga a votar sempre el mateix que voti el PSOE?
  • Si un va de republicà, el que no pot és descavalcar a un Rei, per posar-ne un altre. Proposa marxar de Guatemala per anar a Guatepeor. “Muerto el Rey, viva el Rey”. Fa marxar Juan Carlos I, per coronar Felipe VI (a Catalunya Felipe V, que la cosa ja té conya).
  • Vol ser el nou salvador d’Espanya i de la Democràcia? Mata (políticament) al Rei, per salvar la Corona i la Democràcia. Diu que cal obrir una Segona Transició, ja que d’altra manera la societat (nosaltres, que som desagraïts i despietats) tirarà pel camí del mig i imposarà la República des dels carrers. Però no és això el que ell voldria? És que no l’entenc?

Bé, potser espera que en Felipe V i VI es suïcidi (també políticament) i amb el darrer alè ell mateix proclami la República.

El Títol del Post és per tot això, perquè no l’entenc. Si però no, o no del tot. Només la punteta.

Espero que des de una Catalunya Independent no ens haguem de preocupar de Juan Carlos I, ni de Felipe V o VI. Ara bé, mentre tant, m’afecta, igual que m’afecten la Constitució, el Wert, el Montoro o el Fons de compensació interterritorial, de fet aquest és dels que més ens afecta, m’irrita i em fot.

El Pes Ocult de l’Exèrcit Espanyol

En termes de Física, el Pes de l’Exèrcit Espanyol vindria donat de multiplicar la seva massa total per la força amb que la gravetat atrau aquesta massa. El resultat s’expressaria en Newtons.

Més enllà de la dada que s’obtindria, el que volem demostrar és que l’Exèrcit espanyol té importància per un altre Pes, que no es calcula en Newtons, però que a l’hora de la veritat pesa molt més del que li correspon per la massa que té.

Quin és doncs aquest Pes Ocult?

És el pes que li donen les lleis, i en concret la Constitució. Fem-hi una mirada:

El 12 d’abril de 1977 (abans de la Constitució), el Consell Superior de l’Exèrcit va emetre un comunicat com a protesta per la legalització del Partit Comunista d’Espanya, en el qual assenyalaven els temes que no podien ser objecte de negociació: La Unitat d’Espanya, La Monarquia, la Bandera i el bon nom de les Forces Armades. L’exèrcit prenia així la iniciativa i feia pública la decisió de tutelar la Reforma Política.

Ja en la Constitució:

  • L’article 2 diu: La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols…
  • L’article 8.1 diu: Les forces armades…., tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la seva integritat territorial…
  • L’article 97 diu:  El Govern dirigeix….l’Administració Civil i Militar i la defensa de l’Estat…(D’aquí es podria arribar a pensar que l’Exèrcit ha d’estar sotmès al Poder Civil)

Vist això, i tenint en compte que al Rei (que no ha estat escollit per ningú), se li atorga el paper de “guardià de la Constitució” i de “Cap suprem de les Forces Armades”, quina relació jeràrquica doncs hauria de tenir amb el Govern (que ha estat escollit pel Parlament, i aquest pels ciutadans)?

Si la relació fos de subordinació, el Rei (quan exercís de militar), en tant que membre de l’exèrcit, hauria de quadrar-se davant el President del Govern. Això no ho hem vist mai, però crec que seria del tot necessari!

A aquest respecte, Miquel Herrero y Rodrigo de Miñón opina que el Rei comparteix el comandament efectiu de l’exèrcit amb el Govern, però no està subordinat a aquest. Altres constitucionalistes opinen que el comandament del Rei sobre l’exèrcit no és efectiu, sinó honorífic.

Aquest Pes de l’Exèrcit s’ha mantingut en estat letàrgic, fins albirar el Projecte Ibarretxe, el darrer Estatut i la darrera Diada de Catalunya. Llavors és quan se li ha tret la pols ha tot el que s’havia preparat per si en el algun moment futur succeïa alguna cosa semblant. Aquí ens ve a la memòria allò de “Todo está atado y bien atado”.

Hi ha militars que pensen que davant del que anomenen “Supuesto Anticonstitucional Máximo”, les Forces Armades resten desvinculades de la submissió al poder civil.

Recordem un fet transcendental: Fa poc, Enric Casulleres, professor de la Universitat de Vic, va fer una carta oberta a  Miguel Herrero y Rodrigo de Miñón (un dels ponents de la Constitució), en la qual li demanava fes públiques les circumstàncies en les quals es va incorporar l’article 8 a l’actual Constitució i la participació de l’Estat Major de l’Exèrcit en la seva redacció.

Pel que sembla, l’Exèrcit va exigir que el famós Article 8 s’incorporés segons el text que el propi Estat Major va redactar sense que se’n modifiqués ni una coma.

Per què hi ha tant poca informació sobre aquest tema? Si això se sap, perquè no passa res? Pot haver-hi un fet menys democràtic que aquest?

Així doncs, el Pes Ocult de l’Exèrcit avui és menys ocult, però tot plegat demostra que Espanya és molt menys democràtica del que vol demostrar i que la Constitució guarda moltes vergonyes no explicades.

A qui pot interessar la força que les Forces Armades tenen reconegudes a la Constitució?

S’hagués aprovat la Constitució d’haver-se sabut que determinats articles fonamentals varen ser inclosos sota amenaça?