Tag Archives: El Caire

La Ciutat dels Morts. La Necròpoli convertida en Metròpoli.

Aprofitant aquests dies he ordenat algunes d’aquelles coses dels viatges fets que mai acaben d’estar a lloc, i en veure fotos del viatge a Egipte fet el 2003, he recordat el que a continuació us explico.

Visitant el barri Islàmic de El Caire (una megàpoli de més de 20 milions d’habitants) li varem demanar al guia si ens podia portar a Arafa, coneguda com la Ciutat dels Morts. Ens va dir que ho podíem provar però ens va demanar no baixéssim del vehicle ni féssim fotos (per això no en tinc de pròpies).

Vista general de la Ciutat dels Morts

El recinte d’Arafa, és un conjunt de cementiris que conforma una gegantina necròpoli. Data de finals del segle XIV i alberga les tombes i els mausoleus més importants dels Califes, Emirs i Sultans Mamelucs.

Fins aquí res d’especial. La diferència rau en que des del 1967, la Necròpoli s’ha convertit en habitatge per a milers de persones.

Arrel de la guerra dels sis dies amb Israel (1967), milers d’egipcis varen fugir de la zona de conflicte i en arribar a la Capital varen haver de buscar un lloc on viure. Alguns es varen establir en assentaments informals, en barraques als terrats dels edificis i uns quants milers, varen ocupar aquest immens cementiri.

Imatge del dia a dia

Així, avui la Necròpoli s’ha convertit en Metròpoli.

Mentre recorríem els carrers, els uns empedrats i d’altres no, intentava fixar en la memòria els detalls que més em sobtaven.

Allò que semblaven modestes vivendes eren en realitat tombes. La tradició egípcia era enterrar als morts en “vivendes” que permetessin als familiars passar amb ells el dol de 40 dies. Aquestes construccions funeràries varen ser les primeres en ser ocupades pels nouvinguts.

Vista d'un dels carrers interiors

En el portal d’aquestes “cases” veiem persones assegudes en petites cadires de fusta, i nens jugant pels carrers. Recordo que em va cridar molt l’atenció el veure una d’aquestes tombes reconvertida en taller de reparació de vehicles i una altra, en tenda d’aquelles que venen de tot una mica.

Era evident que la manca de neteja dels carres i la manca de clavegueres encara complicaven més la vida en un espai on ja és prou difícil portar una vida “normal”.

Hi havia vivendes amb llum i aigua, subministraments portats per cables i canonades que es retorçaven una i mil vegades fins aconseguir uns precaris empalmes amb ramals exteriors al recinte.

La majoria de famílies dels difunts toleren aquesta ocupació a canvi que els que hi habiten tinguin cura del recinte. Quan les famílies van a trobar-se amb els seus difunts, es troben també amb els que habiten a les tombes.

Dins el cementiri no es paga lloguer. Alguns paguen petites quantitats als teòrics vigilants del recinte a canvi de que aquest mirin cap a un altre costat, malgrat el cas és prou conegut.

Al carrer d’Al Hasan al Malakia, fins i tot hi ha una mesquita i una escola primària.

La roba estesa entre tombes

Entre tombes, les dones estenen la roba allà on poden.

Com podeu veure, tot és molt estrany.

El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU estima que més de 500.000 persones viuen en aquest cementiri. La premsa local multiplica aquesta dada per dos.

Unes 50.000 persones viuen dins de tombes pròpiament dites, la resta malviu en infravivendes construïdes sobre antics sepulcres.

He cercat com està hores d’ara el tema de l’accés. He trobat de tot. Des de que el govern en va prohibir l’accés al turistes el 2007, a cròniques de viatgers que diuen que a canvi d’una propina un taxista els va portar i d’altres que expliquen què en voler entrar la policia hi barrava els accessos.

Si hi heu estat i voleu aportar la vostra experiència serà benvinguda.

En definitiva, una mostra més d’imperícia social. Problemes estratègics d’Egipte amb Israel varen comportar una migració interior cap a la Capital, on hi ha un dèficit brutal d’habitatges a un preu assequible i l’explosió demogràfica d’Egipte en els darrers anys, han comportat casos com el que hem vist.

Els que viuen en allà no ho fan per gust i el seu govern hores d’ara encara no ha trobat solució a una situació que s’allarga en el temps. Hores d’ara, noves generacions dels egipcis  habitants de la Ciutat dels Morts, ja són nascuts en allà.

Anuncis