Segur que tots i totes nosaltres hem experimentat en una o en moltes ocasions la sensació de Fàstic.
En diem Fàstic a l’emoció que sentim davant un fort desgrat i disgust davant substàncies, objectes, persones o comportaments.
Les amígdales cerebrals són les que processen i emmagatzemen les reaccions emocionals. La capacitat de sentir fàstic no és innata, s’aprèn en els primers anys de la nostra vida.
De fet, els nens petits no senten fàstic cap a determinades substàncies i olors. Un nen pot perfectament posar-se un cuc a la boca. Els científics diuen que les ganyotes que podem veure en els petits es deuen a aversions gustatives, que si són innates, i no pas al fàstic tal i com els adults el coneixem. Fins als 3 anys de vida no es troben, en general, respostes a causa del fàstic.
En general ens donen fàstic les coses que a la societat que ens envolta es consideren fastigoses. És ha dir, hi ha molt de condicionament social en !l’aprenentatge” a tenir fàstic a determinades coses.
Ara bé, si parlem de com manifestem el fàstic, en això si que hi ha molt més consens a nivell mundial: el nas se’ns arruga i el llavis superior s’aixeca, mentre les comissures s’abaixen. Fisiològicament es presenta salivació, nàusees, vòmits, sudoració, descens de la pressió sanguínia i fins i tot desmai.
Lògicament aquestes manifestacions seran més o menys violentes en funció de l’individuo de que es tracti, però els reflexos facials si que són més comuns.
L’autèntic fàstic va més enllà d’una ganyota. La repugnància és tant gran que no es pot afrontar. Implica una reacció de rebuig o de fugida.
Hi ha qui diu que l’anticipació de la sensació de fàstic ens ajuda al manteniment dels costums tant fisiològics com psicològics que ens aporten benestar.
Estic d’acord amb el component cultural del fàstic.
Jo no puc dir que no sigui una persona fastigosa, perquè ho soc.
Soc fastigós sobretot en els temes del menjar, més que no pas per males olors, si bé el del llegiu em provoca rebuig. També ho soc davant determinats traumatismes, ferides i ulceracions.
En el menjar no m’hi poseu vísceres, grasses animals, llengua, bulls i similars. No puc.
En canvi no em fa tant fàstic provar alguns insectes com formigues o llagostes de camp.
S’han fet curiosos experiments en els quals es poden veure els condicionaments que tenim apresos respecte del fàstic:
1.- A un conjunt de persones se’ls presenten plats de sopa i se’ls demana que escupin dins el plat. Acte seguit se’ls demana que es mengi cadascú el seu plat.
2.- Ara se’ls presenta un troc de torró que es tallat en petit bocins per una pinta del cabell completament nova (sense utilitzar).
Doncs bé, tant en un cas com en l’altre hi ha una part important del grup acaben no provant el menjar. Mentre la saliva la tenien dins la boca no els feia fàstic, en canvi quan està a la sopa ja no poden sentir el mateix.
Per cert, en algun Nadal o Reis haureu tingut a prop vostra les conegudes merdes de massapà. Les heu provat?
Mosaic 