Tag Archives: Estupideses

Vull un inhibidor d’estupideses

Que la ciència avança és difícil de discutir. De manera quasi bé constant se’ns informa de l’avenç en tal o qual branca de la ciència.

És responsabilitat de la societat i nostre l’ús que se’n dona als avenços de la ciència. Amb un exemple potser s’entén millor: L’existència d’Internet és una millora per a la societat ja que des de la Xarxa hi ha multiplicitat de serveis gratuïts, o no, que poden facilitar la vida de moltes persones. Ara bé, algú dirà que hi ha qui utilitza la Xarxa per jugar al pòquer o per fer una bomba.

Atès que els avenços són constants i ho són en totes les branques, demanaria que s’inverteixi i s’investigui el necessari per fer realitat la materialització d’un Inhibidor d’Estupideses.

Ara direu que el que en diu soc jo. Po tser. Ara bé, reclamo a aquelles empreses que es dediquen a la tecnologia, i potser també les de la branca de Salut (ja que el tema és per salut), que s’aboquin en aquest projecte.

Us imagineu un món en el qual podessis disposar d’un inhibidor d’aquests?

Imagineu-vos a casa vostre amb la tele posada i l’inhibidor apagat, ja saps al que t’exposes (ets molt lliure de fer-ho), ja saps el que hi ha. Saps que corres el risc de que en qualsevol canal surti no se qui (hi ha tants i tants noms que posar que prefereixo deixar-ho al gust de cadascú de vosaltres), i la digui ben grossa.

És el que hi ha, diran alguns. Altres diran que és llibertat d’expressió. Altres diran que canviïs de canal. Altres escoltaran les tonteries amb cara de peix bullit, mentre d’altres les discutiran en veu alta com si la televisió els podés fer cas.

Ara imagineu que podeu posar en marxa un inhibidor mitjançant el qual les tonteries que es diuen es filtren i no us arriben. Com aquella moda que hi va haver quan les teles tapaven els renecs i les paraules gruixudes que es deien en els seus programes amb un sonor “piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii”.

Ben pensat, seria horrorós. Molts programes d’actualitat política, social o els telenotícies estarien fortament retallats per l’inhibidor. Al final, l’espectador després de tants talls perdria el fil del que s’estava dient.

Ben pensant, no funcionaria.

Sembla, doncs, difícil que una cosa tant necessària vegi mai la llum. Abans arribaran els ordinadors quàntics, els cotxes que amb un mil·lilitre de gasolina faran la volta al món, els anàlisi de sang virtuals i d’altres invents que aquest que reclamo.

Estem exposats a sentir-ne i a llegir-ne moltes d’estupideses, algunes interessades, algunes d’intencionades i moltes sense que el que les diu en sigui conscient. No podem evitar-ho, si més no d’una manera senzilla.

Només hi ha tres opcions: paciència i aguantar, sortir a l’atac i dir-ne més i més grans de tonteries o retirar-se d’anacoreta a algun racó d’aquest món, si és que encara queda algun lloc al que hi pugui anar un anacoreta.