L’Exèrcit, un problema de pressupost i de plantilla

Pressupost de les Forces Armades

• 2012: 6.316 milions d’Euros
• 2013: 5.983 milions d’Euros

És a dir, aparentment, segueixen la senda de les retallades generalitzades al País.

S’ha de destacar però que en el pressupost de 2012 no es va comptabilitzar el crèdit extraordinari de 1.782 milions d’Euros que va aprovar el Consell de Ministres per al  pagament d’obligacions corresponents a Programes Especials d’Armament per compres d’armament.

La vicepresidenta del govern va dir que aquest crèdit extraordinari era per fer front a pagaments d’obligat compliment.

• Què no ho sabien que tenien aquest deute?
• Per què no varen incloure aquesta despesa en el pressupost de 2012?

Doncs perquè d’haver-ho fet, l’anunciada reducció del 8,84% en el pressupost de 2012 respecte del de 2011, s’hauria convertit en un increment de 16,88%, una notícia intolerable en una Espanya en Crisi i amb retallades a la resta de Ministeris.

A més, aquest Ministeri té aprovades despeses fins el 2030 per més de 29.000 milions d’Euros en Programes Especials d’Armament (Avions de combat Eurofighter, submarins i helicòpters d’atac Tigre).

Encara més, en els pressupostos de Defensa no s’inclouen les despeses per operacions a l’exterior (que suposen més de 700 milions d’Euros), ni la despesa del règim de classes passives que els correspon.

I encara més, per aquest 2013, el Ministeri demanarà un nou crèdit extraordinari d’uns 1.000 milions d’Euros per tornar a fer front a pagaments ineludibles. Tornem-hi!

Plantilla a les Forces Armades

La Llei estableix que el número de militars de l’exèrcit estarà entre els 130.000 i 140.000, dels quals entre oficials i suboficials no han de superar els 50.000 i els soldats i mariners no han de baixar dels 80.000.

A 31 de desembre de 2012, hi havia 134.317 membres a les Forces Armades:

• El 19,47% (26.158) són Oficials (generals, coronels, capitans, tinents…)
• El 21,71%  (29.153) són Suboficials (brigades, sergents…)
• El 58,82% (79.006) són Militars de tropa i marineria

Oficials i Suboficials en són el 41% del total i els “soldats” en són el 59% restant, en una estructura que no s’ajusta al que la pròpia llei dicta.

És lògic que per cada oficial o suboficial hi hagi 1,43 soldats de tropa?

Arribarà a haver-hi més oficials i suboficials que soldats?

Aquesta estructura és molt poc motivadora per als soldats, perquè els ofereix poques opcions d’ascensos a l’estar l’escalafó d’oficials i suboficials saturat.

I si ens preguntem com es pagarà la immensa compra d’armament per valor de 29.000 milions d’Euros, ja us podeu imaginar, amb més retallades.

El Pes Ocult de l’Exèrcit Espanyol

En termes de Física, el Pes de l’Exèrcit Espanyol vindria donat de multiplicar la seva massa total per la força amb que la gravetat atrau aquesta massa. El resultat s’expressaria en Newtons.

Més enllà de la dada que s’obtindria, el que volem demostrar és que l’Exèrcit espanyol té importància per un altre Pes, que no es calcula en Newtons, però que a l’hora de la veritat pesa molt més del que li correspon per la massa que té.

Quin és doncs aquest Pes Ocult?

És el pes que li donen les lleis, i en concret la Constitució. Fem-hi una mirada:

El 12 d’abril de 1977 (abans de la Constitució), el Consell Superior de l’Exèrcit va emetre un comunicat com a protesta per la legalització del Partit Comunista d’Espanya, en el qual assenyalaven els temes que no podien ser objecte de negociació: La Unitat d’Espanya, La Monarquia, la Bandera i el bon nom de les Forces Armades. L’exèrcit prenia així la iniciativa i feia pública la decisió de tutelar la Reforma Política.

Ja en la Constitució:

• L’article 2 diu: La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols…
• L’article 8.1 diu: Les forces armades…., tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la seva integritat territorial…
• L’article 97 diu:  El Govern dirigeix….l’Administració Civil i Militar i la defensa de l’Estat…(D’aquí es podria arribar a pensar que l’Exèrcit ha d’estar sotmès al Poder Civil)

Vist això, i tenint en compte que al Rei (que no ha estat escollit per ningú), se li atorga el paper de “guardià de la Constitució” i de “Cap suprem de les Forces Armades”, quina relació jeràrquica doncs hauria de tenir amb el Govern (que ha estat escollit pel Parlament, i aquest pels ciutadans)?

Si la relació fos de subordinació, el Rei (quan exercís de militar), en tant que membre de l’exèrcit, hauria de quadrar-se davant el President del Govern. Això no ho hem vist mai, però crec que seria del tot necessari!

A aquest respecte, Miquel Herrero y Rodrigo de Miñón opina que el Rei comparteix el comandament efectiu de l’exèrcit amb el Govern, però no està subordinat a aquest. Altres constitucionalistes opinen que el comandament del Rei sobre l’exèrcit no és efectiu, sinó honorífic.

Aquest Pes de l’Exèrcit s’ha mantingut en estat letàrgic, fins albirar el Projecte Ibarretxe, el darrer Estatut i la darrera Diada de Catalunya. Llavors és quan se li ha tret la pols ha tot el que s’havia preparat per si en el algun moment futur succeïa alguna cosa semblant. Aquí ens ve a la memòria allò de “Todo está atado y bien atado”.

Hi ha militars que pensen que davant del que anomenen “Supuesto Anticonstitucional Máximo”, les Forces Armades resten desvinculades de la submissió al poder civil.

Recordem un fet transcendental: Fa poc, Enric Casulleres, professor de la Universitat de Vic, va fer una carta oberta a  Miguel Herrero y Rodrigo de Miñón (un dels ponents de la Constitució), en la qual li demanava fes públiques les circumstàncies en les quals es va incorporar l’article 8 a l’actual Constitució i la participació de l’Estat Major de l’Exèrcit en la seva redacció.

Pel que sembla, l’Exèrcit va exigir que el famós Article 8 s’incorporés segons el text que el propi Estat Major va redactar sense que se’n modifiqués ni una coma.

Per què hi ha tant poca informació sobre aquest tema? Si això se sap, perquè no passa res? Pot haver-hi un fet menys democràtic que aquest?

Així doncs, el Pes Ocult de l’Exèrcit avui és menys ocult, però tot plegat demostra que Espanya és molt menys democràtica del que vol demostrar i que la Constitució guarda moltes vergonyes no explicades.

A qui pot interessar la força que les Forces Armades tenen reconegudes a la Constitució?

S’hagués aprovat la Constitució d’haver-se sabut que determinats articles fonamentals varen ser inclosos sota amenaça?