Hi ha un principi bàsic en el qual hem de pensar al parlar dels informatius o de la premsa escrita, i és que tota la informació de que es disposa no hi cap en els seus formats, siguin de ràdio, de televisió o de premsa escrita.
Potser hi ha la capacitat de gestionar la immensa quantitat d’informació que arriba, però aquesta no hi cap en les capçaleres o entre les notícies destacades. Per tant, els informadors han d’escollir.
La Teoria de l’establiment periodístic dels temes de discussió (coneguda com “Agenda Setting”), postula que els mitjans de comunicació de masses tenen una gran influència sobre el públic al determinar quines històries tenen interès informatiu i quant espai i importància se’ls hi dona, i no menys important, al decidir de quines històries no se’n parla.
Els mass media poden graduar la importància de la informació que difondran atorgant-li un ordre de prioritat per obtenir una major audiència i un impacte més gran.
La Premsa és doncs molt més que un proveïdor d’informació.
L’estudi realitzat per McCombs i Shaw el 1972, es refereix a que la gent considera uns temes més destacats que d’altres en proporció directa amb la importància que li donin els medis. El nom d’Agenda Setting, prové de la noció que els mass media són capaços de transferir la rellevància d’una notícia de la seva agenda, a l’agenda de la societat.
És a dir, els temes que són importants per als medis, es converteixen en importants per al públic.
El professor Chomsky en “La otra Verdad”, diu què hi ha una aliança tàcita entre el Govern d’un país (generalment Occidental ) i els medis de comunicació per comunicar només el que interessa, i ocultar al màxim allò que pot resultar perillós o perjudicial per a l’estabilitat que ells creuen correcte per al seu país.
Tots ens hem preguntat el perquè una notícia es recull d’una manera determinada en les capçaleres d’uns diaris, i es recull d’una manera molt diferent en d’altres diaris.
Tots hem vist com es parlava insistentment d’unEl tema, com es mantenia com a notícia rellevant, malgrat no hi hagués cap novetat sobre el tema.
Una altra tesi diu que els medis informatius poden no encertar al dir-nos com hem de pensar sobre un determinat tema, però si quan ens diuen sobre que hem de pensar.
Un exemple el tenim en aquests moments a Espanya i a Catalunya. No es presenta de la mateixa manera una notícia sobre una llei o sobre el que vol Catalunya (Consulta, Estat Propi, Independència…) segons quin sigui el mitjà d’informació que consultem. Fins i tot hi ha aspectes o notícies que en segons quins mitjans ni es donen. S’oculten.
Per alguna cosa serà que al periodisme se’l coneix com a El Quart Poder.
Creieu que és cert què:
- El públic (en general) només coneix allò que els mitjans els hi ofereixen?
- Segons els mass media donin més importància a una notícia o a una altra, així mateix ho farà també el seu públic?
- Els mitjans de comunicació de masses són també formadors d’opinió?
Mosaic 