Tag Archives: Iran

L’Iran, crònica d’un atac anunciat

S’acaba de celebrar a l’Iran el 33 aniversari del triomf de la revolució que va enderrocar el darrer Sha de Pèrsia, Mohamad Reza Pahlevi, en una celebració marcada per la polèmica internacional al voltant del programa nuclear del govern iranià.

Ja fa mesos que la premsa aireja que s’està preparant un atac a l’Iran per part d’Israel. Als EEUU van guanyant terreny els Republicans i molts d’aquests veuen amb bons ulls parar la carrera nuclear d’Iran sigui com sigui.

Fins ara, els EEUU i la Comunitat Internacional han amenaçat, investigat i pres tota mena de mesures per a que l’Iran aturi els seus plans d’enriquiment d’urani.

L’Iran no ha facilitat les inspeccions de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), que juntament amb les darreres exhibicions dels nous míssils de llarga abast i l’amenaça de tancar el pas per l’estret d’Ormuz (en el mapa, just per sobre d’Abu Dhabi), lloc pel qual es transporta el 35% de la producció petroliera del món, ajuden poc a refredar una situació ja molt tensa.

Zona Israel - Iran

Hem sentit al president iranià, Ahmadineyad, dir que el seu propòsit es destruir Israel, esborrar-lo del mapa. Ahir mateix va declarar que en breu anunciaran grans i destacats avenços en matèria nuclear.

Acaben de provar els nous míssils “Shihab 3”, amb un abast de 2.000 Km., distància suficient per arribar a Israel.

Per la seva part, Israel ha fet proves amb el míssil “Jericó 3”, que també té l’abast suficient per arribar a l’Iran.

El diari israelià “Yediot Ahronot” publicava el 3 de febrer en primera plana el següent: El primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de defensa, Ehud Barak, han decidit ja l’atac militar contra les centrals nuclears d’Iran?

El general Hasan Firuzabadi, cap de la Junta d’Estat Major de l’Iran, ha declarat que les forces armades iranianes estan preparades per fer front a qualsevol atac.

El passat 3 de febrer, Barak Obama va signar un decret reforçant encara més les sancions econòmiques per tal d’aturar el programa nuclear iranià. D’aquesta manera resten bloquejats tots els bens o participacions en actius del govern iranià als EEUU.

A la premsa es parla d’un atac aeri per part d’Israel. Si bé, això podria haver estat eficaç al 100% fa 10 anys, des de llavors l’Iran ha tingut temps d’amagar i protegir instal·lacions senceres contra els atacs de l’aviació convencional.

Israel pensa que amb un atac aeri segurament no n’hi hauria prou per acabar amb la producció de material nuclear i que com a molt s’aconseguiria endarrerir el projecte militar de l’Iran.

Hi ha diverses línies vermelles a les quals ningú sembla voler renunciar:

  • Per part d’Iran, vol poder seguir amb el que nomenen Programa Civil d’Energia Nuclear i que Occident no els bloquegi el subministrament de petroli.
  • Per Israel és una qüestió d’Amenaça Existencial que l’Iran aturi el seu programa d’enriquiment d’urani que el pot portar a disposar d’armament nuclear a curt termini.
  • Els EEUU no permetrà que l’Iran disposi d’armament nuclear, ni tampoc que es bloquegi l’Estret d’Ormuz, preocupació aquesta darrera compartida amb Europa.

El tema està molt calent i malgrat sembla que tothom vol arribar a un acord negociat, qualsevol espurna podria fer que aviat tinguéssim un nou escenari de guerra, amb conseqüències personals i econòmiques de difícil pronòstic.

Qui tirarà la primera pedra a Iran?

El portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors de l’Iran acaba d’anunciar que el veredicte que portava a la lapidació a Sakineh Mohammadi Ashtiani ha estat suspès i el cas serà revisat.

Sakineh Mohammadi Ashtiani

Hem pogut seguir la notícia que una dona iraniana, Ashtiani, de 43 anys, mare de dos fills, empresonada a Tabriz des de 2006, havia estat sentenciada a morir per lapidació.

El codi penal de la República Islàmica de l’Iran, vigent des de la revolució de 1979, estableix a l’article 102 que els homes han de ser enterrats fins la cintura, i les dones  fins mes amunt del pit. Els executats, segons l’article 104, han de ser apedregats fins la mort amb pedres que no siguin ni “massa grans como per matar immediatament, ni massa petites como per no poder ser considerades pedres”.

Aquesta pràctica cruel i inhumana, que comporta una mort lenta i dolorosa, ve d’antic i ja es recull al Deuteronomi a l’Antic Testament per castigar l’adulteri.

Exemple Escriptures

Si bé l’Alcorà no diu res sobre aquests temes, alguns països com Somàlia, Iran, Sudan, el Nord de Nigèria, Pakistan, Afganistan, Emirats Àrabs, Aràbia Saudita, una província d’Indonèsia y el Iemen, invoquen la interpretació més estricte de la sharia com a argument per seguir amb aquestes pràctiques. 

Segons el Ministeri d’Afers Exteriors de l’Iran, Ashtiani ha comès dos delictes. Un com a col·laboradora en l’assassinat del seu marit i l’altre, a l’haver-lo traït al mantenir relacions extramatrimonials amb diferents homes.

Per a l’execució, el delicte ha de provar-se mitjançant la confessió repetida de l’acusat o el testimoni de quatre homes (o de tres homes i dues dones).

Ashtiani, ha aparegut en un programa de la televisió estatal iraniana, on ha afirmat que va participar en l’assassinat del seu marit i reconeix haver comès adulteri. A més, ha anunciat que denunciarà el seu advocat per mentir en nom seu. L’advocat, per la seva banda, assegura que ha fet aquestes declaracions després de ser torturada.

L’ambaixada iraniana ha dit que aquests tipus de càstigs a dures penes s’apliquen ja a l’Iran i ha assegurat que la lapidació no s’inclou en el projecte de Codi Penal islàmic que estudia actualment el Parlament iranià.

Segons Amnistia Internacional, des de maig de 2006 almenys sis persones han sofert aquesta tortura. L’organització assegura que en aquests moments hi ha set dones a l’espera de seguir aquest destí.

Si la condemna ha estat fruit de la confessió del reu, el jutge té la responsabilitat de tirar la primera pedra. Si en el procés hi ha hagut testimonis, seran aquests els que tiraran la primera pedra, a continuació el jutge i la resta de presents a l’execució que per llei no poden ser menys de tres.

Pintura El Crit de Munch

No he tingut estòmec per inserir fotos o vídeos de lapidacions reals. No he volgut i no he pogut. En el seu lloc us proposo “El Crit de Munch”. No és difícil imaginar que podria haver estat captada aquesta imatge veient una lapidació.

Es fa a molt difícil pensar que encara hi ha un bon grapat de països on això pot succeir.

Es un argument vàlid que sigui de justícia en aquests països (perquè així ho tenen previst en els seus codis penals), que la tradició i el costum estiguin arrelats en aquest sentit?

Per a mi no.

La comunitat internacional ha de mobilitzar-se (i segur que ho esta fent) i els petits gestos que hi puguem sumar, han d’acabar amb aquestes practiques ancestrals i cruels. El destí d’aquesta dona és encara molt incert, potser es deslliurarà de la lapidació per acabar a la forca. El que és important és que el sistema de justícia no sigui confessional i no es guií solament per tradicions i creences.

Si la pena de mort ja és execrable, no diguem ja si a més s’adorna amb tortura i turment públic.

En aquest cas, sembla que el temps s’hagi aturat i en dos mil anys no s’hagi avançat res en matèria de drets humans.