Tag Archives: Jesus

El Caganer i Benet XVI

Hi ha coses que deceben, que fan fredor, que ens fan despertar al món real.

Aquests dies he llegit notícies d’aquelles que cabregen, d’altres que fan pensar i moltes que farien riure sinó fos perquè són molt penoses.

També he llegit mentides i bestieses de l’alçada d’un campanar.

A continuació parlo d’algunes d’aquestes notícies. També veureu que dic que de totes aquestes en puc passar, puc entomar-les. Deixo pel final, la notícia de les notícies, la mare de totes les notícies, aquella de la qual no he pogut passar.

Puc passar del que avui he llegit de l’Alicia Sánchez Camacho quan ha dit que Catalunya tindrà un nou sistema fiscal en el qual només haurà de dedicar a la solidaritat amb d’altres regions d’Espanya l’equivalent al 4 o 5 % del seu PIB. No m’ho crec. Crec que ho faran, però amb els seus “especials” càlculs de les balances fiscals.

Em quedo amb les ganes de dir-li que potser hauria de ser a l’inrevés, i que d’altres autonomies retornessin a Catalunya part dels diners que en les darreres dècades ha sortit d’aquí sense retorn, però puc passar de dir-li res.

També puc passar del projecte que vol facilitar la residència als estrangers que comprin un pis per valor de 160.000 Euros, mentre aquí es permet que els mateixos bancs que han estat rescatats amb diner públic es dediquen a desnonar,  enlloc de fomentar solucions com hipoteques més baixes o lloguers assequibles.

Si la Residència val 160.000 Euros, potser vol dir que tot està en venda. En aquest cas, proposo que posin un preu per a la Independència de Catalunya i ja farem comptes, ja ens ho pensarem.

Puc passar també de la denuncia de la delegada del govern a Catalunya pel tema dels trens de la Diada, o de les declaracions d’avui del Ministre Montoro. Puc passar.

Com puc passar del que Benet XVI diu en el seu darrer llibre “Històries de la infància. Jesús de Natzaret”, quan reafirma que Jesús va néixer d’una dona verge, o que en realitat Jesús va néixer entre 6 i 7 anys abans del que fins ara es pensava, puc passar de tot això.

Ara bé, del que no puc passar de cap manera és del que Benet XVI ha dit al referir-se al naixement de Jesús al portal de Betlem. Ha dit que en el portal no hi havia ni bou, ni mula!!!

Què cruel que és aquest home!

Podria haver-s’ho callat dic jo. A més, ho desvetlla ara, prop de Nadal, quan sap que ls figuretes dels Pessebres ja estan a la venda. Milers de bous i milers de mules que ja no es vendran. Milers de nens i de nenes amb els ull negats de llàgrimes en haver de llençar a les escombraries els bous i les mules perquè la màxima autoritat de l’església ha dit el que ha dit.

Què més ens espera?

Quina altra crueltat ens desvetllarà el proper Nadal?

Què ens dirà, què tampoc hi havia Caganer al Pessebre?

Maria, com a mare de Déu, no va ser la primera opció (segona part i final)

Recomano llegir abans la primera part del conte: https://trt2009.wordpress.com/2012/08/29/maria-com-a-mare-de-deu-no-va-ser-la-primera-opcio/

Rut: De fet la proposa és molt friqui, però això de ser venerada i admirada per les multituds mola, “es la mundial”. Escolte’m, tinc una amiga a la que penso li podria interessar, crec que s’ajusta plenament al perfil de dona que busqueu.

Gabriel: Perfecte, anem a veure-la ara mateix.

Rut: Està bé, però hem de sortir sense que els meus pares ens vegin. Ah, i amaga totes aquestes plomes. No hauries de presentar-te a cap noia amb aquesta fatxa sinó vols espantar-la abans de dir-li hola. Entesos?

Gabriel: D’acord. Bé, no tinguis por, obra la finestra i agafat fort a les meves espatlles que t’hi porto d’una volada.

Rut: toc! toc! (la Rut trucant a la porta de la seva amiga).

Amiga: Si, ¿quien es?

Rut: Obre soc la Ruth i vinc amb un amic.

Amiga: Hola, pasen, passeu, passeu.

Rut: Et presento al Gabi, fa temps va marxar a Samaria i ha vingut a passar uns dies al poble, i he pensat en presentar-vos.

Amiga: Però Rut, como eres!

Rut: Sous amics meus i volia que us coneguéssiu, què passa? Gabi, no li has portat quelcom?

Gabriel: És clar que si (traient un esplèndid ram de flors de darrera les espatlles, li atansa a la sorpresa amfitriona), té, són per tu.

Amiga: oh, que preciós! Que ramo tan lindo!

Rut: No t’ha d’estranyar, sempre és així d’atent, de detallista i d’afectuós, podríem dir que és un àngel!

Amiga: Gràcies als dos. ¿De donde son estas flores tant extrañas y tan bonitas?

Gabriel: Són especials per a tu, són d’un lloc molt llunyà.

Rut: Bé, us deixo sols, jo marxo.

Amiga: No Rut, no marxis encara. Quédate un poco más.

Gabriel: Jo també marxo, avui he fet un llarg viatge i estic cansant, però que et sembla si demà anem a sopar tu i jo? I per cert, com et dius?

Amiga: María, em dic María, i pel que fa al sopar, doncs no ho sé…, es que estoy comprometida con José.

Gabriel: No et preocupis. Confia en mi. No és que no et trobi atractiva, no, però el que vull de tu és una altra cosa. Et vull fer una proposta de futur.

María: Así y todo, ho veig una mica precipitat i estrany. Mi prometido no lo entenderá y no lo quiero engañar.

Gabriel: Bé, doncs digues-li que vingui. De fet ell també hi té un paper en tot això (pensa “si més no per tot allò del dia del pare, perquè pel que fa a la resta, doncs més aviat poc).

María: Si ve en Josep estaré más tranquila. És que tot plegat es una situación embarazosa para mi.

Rut: (Xiuxiuejant per a si mateixa: si Maria, no saps com de embarazosa et resultarà aquesta cita!!!).

Maria, com a mare de Déu, no va ser la primera opció (primera part)

Uns mesos abans de l’any 1 de la nostra Era (malgrat llavors encara no n’estaven al corrent d’aquest calendari) la Ruth arribava a casa amb el cistell ple de la bugada que acabava de fer al safareig públic de Natzaret.

Mentre plegava la roba taral·lejava una cançó que sa mare li havia ensenyat de petita. Fora començava a enfosquir i va encendre la llanterna d’oli de l’habitació per poder plegar la roba i posar-se a filar.

De sobte, el que li va semblar un llampec va inundar de llum encegadora el petit habitacle. D’entre aquella llum va aparèixer el que li va sembla un ésser extraordinari. Atemorida es va arraconar contra la paret oposada, la por la tenia paralitzada.

L’ésser li va dir: Déu et salvi, plena ets de gràcia, el Senyor és amb tu, beneïda siguis entre totes les dones.

Rut: Qui ets? Què vols de mi?

Gabriel: Soc l’arcàngel Gabriel, i he estat enviat per Déu per anunciar-te que i concebràs un fill al que posaràs per nom Jesús.

Rut: A no, ni de conya. No he deixat que ningú toqui ni una teta i tu vols embarassar-me. A mi només en tocarà qui jo vulgui i quan vulgui, i no el primer desconegut que entri a la meva habitació encara que sigui com tu ho acabes de fer i porti unes ales molt aparents.

Gabriel:  No tinguis por de res, l’Esperit Sant baixarà sobre tu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra. Per això el fill que naixerà de tu serà nomenat el fill de Déu.

Rut: I qui dius que és aquest? Així doncs, el teu paper és el d’alcavot?

Gabriel: Seràs adorada i admirada per tota l’eternitat. Estaràs als altars de totes les esglésies del món, en a tu i al teu filet us pintaran els més famosos artistes, hi haurà escultures repartides arreu de vosaltres. Vols perdre’t tot això?

Rut: No, el que no vull és tenir un fill d’un desconegut, d’algú  i que pel que dius no podré conèixer, ni podré veure, ni tocar. No i no.

Gabriel: Mira Ruth, les coses no funcionen així. Està escrit que això serà així i així serà. Els plans divins no es poden canviar.

Rut: Doncs aquest pla l’haureu de canviar tu i el que t’ha enviat. És que una proposta d’aquesta mena requereix unes formes mínimes! Unes flors, un sopar romàntic, una conversa íntima…, no se si m’entens?

Amb unes altres formes potser t’hagués fet més cas, però la teva entrada de súper heroi espantant a la candidata, refreda a la més pintada.

Mira, jo no dono el perfil que busqueu de dona obedient sense reserves.

Gabriel: Mira Ruth, deixeu-m’ho córrer. És la primera vegada que no compleixo una ordre divina. Em jugo el lloc de treball, no saps com se les gasten en allà el Cel, estic acollonit (és una manera de parlar perquè pel que diuen, els àngels no tenen sexe).

Ajudem si us plau. No puc tornar així.

No tindràs alguna amiga què…

Final primera part

The Last Supper – un missatge ocult

Havia de fer una presentació per a un curs d’anglès i estava llegint la novel·la de Javier Sierra “La Cena Secreta” sobre el Sant Sopar de Leonardo da Vinci. El tema em va semblar interessant i es va acabar convertint en la presentació per al curs.

Hi ha quadres que oculten missatges i aquest mural en concret en guarda molts. Cada personatge, cada gest i altres molts detalls tenen significats ocults en el mural com veureu. Les fotos són de foroxervar.com.

Leonardo da Vinci was born in 1452 in Anchiano, near Vinci in Tuscany, Italy.

General description:

In 1495, Ludovico Sforza, the Duke of Milan, commissioned a mural to Leonardo for the church of Santa Maria delle Grazie. It was a mural painting of 460cm x 880cm. This painting doesn’t depict the moment of the Eucharist but the moment when Jesus Christ announces who will betray him. Jesus doesn’t have the bread in front of him. Where is the Holy Grail? Nobody has the halo of sanctity, which was normal in Christian art. Only Jesus looks like has one over his head. This is formed by the arcade of the window on the background.

Foto mural painting The Last Supper with names and nicknames

 Brief description of the apostles:

  • There are 13 people in the painting, 12 apostles and Jesus. Jesus is in the centre and IS the CentreDetail of John's face in The Last Supper.
  • James Major has the same face as Jesus, following the theory that he was the brother of Jesus.
  • John is painted with a Madonna’s face. He looks like a woman.
  • Like Simon and Andrew, are also twin brothers.
  • Thaddeus has the face of Leonardo. It’s a self-portrait.
  • Simon dresses in white, like a wise man. His face is the face of Plato, the wise Greek. Leonardo shows us the origin of his own knowledge.Detail of Andrew in The Last Supper
  • Thaddeus (Leonardo) and Matthew have got their back to Jesus.
  • Jude Iscariote is the darkest figure in the painting, but he doesn’t look like the traitor. It is Peter that has a dagger in his hand and seems to be moving John’s face to attack Jesus.
  • The facial expression of Andrew seems to be saying ‘I’m not guilty’.

  Other details to emphasize:

  • On the table there isn’t any Easter mutton. There is only fish.
  • The Cathars didn’t accept any food that came from of the coitus. They ate fish because they believed that fish didn’t copulate.
  • In the painting there is lighter on the right-hand side (from our point of view). That’s where Plato is. Plato is knowledge.

Possible interpretations – clues:

  • The apostles are in 4 groups of 3 people. One group for each primitive element: wind, earth, fire and water. Jesus is the Sun, in the centre, and the disciples are the twelve zodiacal signs.

The dagger's detail in The Last Supper

  • Jesus is the Centre. At him right side is the shadow, where are Jude Iscariote and Peter with the dagger, and the other side is the light zone, where are Plato and da Vinci himself.
  • Look at the tablecloth on the right side of the picture, at the bottom, when there is a knot in a painting, we know that the work is probably dedicated to Mary Magdalene.
  • Each disciple was identified by Jesus with a nickname. For instance, Bartholomew was Mirabilis – the prodigious”, Matthew was “Navus – the diligent”, or Thaddeus (Leonardo) was “occultator”, and like this, the rest of the group. Jesus is the A. Look de mural painting and the nicknames.
  • If we take the first letter of each nickname, we can form the phrase:

                                             MUT – NEM – A – LOS – NOC

                                                  But what does it mean?

Look at Simon, he is Plato, who represents “knowledge”, with his hands indicates where the real start to read is, and now we can form other phrase:

                                            CON – SOL –A – MEN –TUM

The only sacrament admitted for the pure men, the leaders of the Cathars, a kind of baptism, communion and extreme unction all in one. It’s the purging of evil, a spiritual baptism.

Bé, that’s all folks!!!

Vull agrair a l’Elena l’ajut que en aquest post m’ha brindat. Espero us hagi semblat interessant, Leonardo da Vinci és, al meu criteri,  un dels personatges més extaordinaris que hi ha hagut en la història.