Tag Archives: Legalització Fulles de Coca

Les Fulles de Coca, un debat obert

En pocs mesos s’han produït uns fets que m’han fet pensar que es pot acostar el moment en que l’ús de la Fulla de Coca deixi de ser considerat perillós per a la salut.

1.- La Comissió Global de Polítiques sobre Drogues (CGPD) acaba d’emetre un informe en el qual diu que la Guerra global contra les drogues ha estat un fracàs.

La importància d’aquest informe no és el què diu, sinó qui ho diu, comenta a la BBC Mundial, en Michael Reid, editor de The Economist.

Imatge de fulles de coca

La Comissió està formada per destacats líders socials, com Kofi Annan, ex-secretari general de l’ONU, els expresidents de Brasil, Fernando Henrique Cardoso; de Mèxic, Ernesto Zedillo i de Colòmbia, César Gaviria; l’ex-secretari dels EEUU, George Schultz i el que era representant per a la política exterior de la UE, Javier Solana, entre d’altres.

La Comissió fa una crida a la classe política per a que tingui el coratge d’articular públicament el que quasi bé tothom reconeix de manera privada: que les estratègies repressives no han resolt ni resoldran el problema del narcotràfic. Segons estimacions de l’ONU, entre 1998 i 2008, el consum dels opiacis, de la cocaïna i del cànnabis s’han incrementat.

Crida l’atenció la presència i l’opinió dels expresidents de països de l’Amèrica Llatina. Per exemple, César Gaviria, que essent president de Colòmbia va acabar amb un dels cartels més grans de la droga, el de Calí, i amb el seu cap, en Pablo Escobar.

Evo Morales donant suport a l'ús de l'Acullico de la fulla de coca

Al llarg de les darreres dècades, a aquests expresidents els ha estat molt difícil contradir la pressió dels EEUU. Pel que significa estar-hi en contra i perquè els ha subministrat diners i d’ajuda militar.

L’ONU manté una classificació de substàncies perilloses per a la salut (entre les que inclou la fulla de coca), que ja té 50 anys, quan encara hi havia poca evidència científica sobre els efectes de cada droga en la salut.

Això porta a la Comissió a dir que algunes substàncies poden estar incorrectament classificades, en especial el cànnabis (amb 160 milions de consumidors), i la fulla de coca.

2.- Fa uns pocs mesos, el govern bolivià d’Evo Morales ha donat suport a la sortida al mercat de la Coca Brynco, un refresc elaborat a base de fulles de coca.

És un nou intent del govern de Bolívia per demostrar que la fulla de coca és saludable i que pot ser utilitzada en diversos productes gastronòmics.

Evo Morales donant suport a la Coca Brynco

El mateix Evo Morales s’hi ha implicat i ha proclamat que l’ús de la fulla de coca és un costum ancestral entre els pobles andins que no ha desaparegut malgrat l’ONU.

Bolívia va plantejar davant la Convenció sobre Drogues de l’ONU de 1961 i de 2010, l’eliminació de la prohibició de la pràctica de l’Acullico (mastegar fulles de coca que es col·loquen, fent una petita bola, entre la mandíbula i la galta).

EEUU i d’altres països varen estar-hi en contra i la resolució no es va aprovar.

(El 2007, en un viatge al Perú, vaig tenir la possibilitat de veure fins a quin punt és habitual trobar persones mastegant fulles de coca. Arreu se’ls veia, en especial a les zones de més altitud. A qualsevol tenda, a qualsevol mercat, la venen en fulla i al pes o ja preparada en bossetes de plàstic. Ajuda a suportar el mal d’altura – “apunamiento” o “soroche” –  i la fatiga que comporta viure i treballar a més de 2.000, 3.000 o 4.000 metres d’altitud. És del més normal, en cap moment tens la sensació d’estar comprant alguna cosa il·legal i la gent la mastega mentre condueix, als cafès, arreu).

comerç de la fulla de coca

Cal valorar també que el tràfic il·legal de drogues s’ha acabat convertint en un dels negocis més grans del món (solament comprable al del tràfic d’armes), i que, a més, comporta violència i corrupció.

En alguns països el tràfic i el conreu il·legals es veuen agreujats amb l’aparició de bandes paramilitars.

Solament en els darrers anys, a Mèxic hi ha hagut unes 25.000 morts atribuïbles directament al tràfic il·legal.

Obama el 2004, va titllar de fracàs la guerra contra la droga i Cameron, el 2002, va demanar un debat sobre la legalització de les drogues. Des de que han assolit els seus actuals càrrecs, no se’ls ha tornat a sentir dir res al respecte, si més no, en públic.

Sembla ser que estem en un dels pitjors moments en el que és la guerra contra les drogues. Aquesta ofensiva fallida costa 100.000 milions de dòlars a l’any i el resultat és violència, increment del consum i mort.

S’acosta el moment en que els polítics han de fer front a un tema que veuen més clar quan estan fora del poder que quan l’ostenten.