Tag Archives: Partits Polítics

I si deixem de ser tan educats?

Quan vull riure em miro al mirall. Els escàndols que envolten a polítics, empresaris, banquers i a la corona, no em fa cap gràcia, hauria pogut escriure que no em fa puta gràcia, però per educació no ho he fet.

Posem-nos en la pell d’una persona que acaba d’arribar al País. Al cap d’uns dies de llegir la premsa i d’escoltar la tele i la ràdio, ha de pensar que ha arribat a un País de pandereta. Bé, hauria pogut escriure a una Merda de País, però per educació no ho he fet.

En a mi m’agrada la política, i no me’n ser avenir del que cada dia es descobreix.

Hi ha algun Partit Polític que no hagi provat la “poma de l’arbre del bé i del mal”? Podria haver dit que com és possible que hi hagi tants Corruptes fastigosos amb carnet, però ja sabeu que soc molt educat.

El tema Bárcenas és fascinant. Mentre està o comença a estar imputat de tot menys de la prohibició dels toros a Catalunya, es marca un viatge a Canada en bussines que és tota una declaració d’intencions.

Aconseguir que el PP li pagui la SS i l’IRPF, mentre diuen haver-lo acomiadat fa mesos, ens diu que estem davant d’un personatge que té molt de poder. Podria haver dit que aquest estafador xantatgista de merda els té agafats pels collons, però ja sabeu que les paraules gruixudes no m’agraden.

L’espionatge a Catalunya, va camí de convertir-se en un nou culebrot. Els arxius ja estan en mans del Ministeri de l’Interior que hores d’ara ha d’estar gaudint d’un dels seus millors dies.

Sortirà de tot. Es veuran afectats polítics, empresaris, jutges i ves a saber a qui més.

I per cert, tothom contractava la mateixa empresa de detectius? Com poden ser tan simples? Podria haver dit tontos del cul, però la meva educació m’ho ha impedit.

I la CEOE? Doncs una broma. Si això és l’organització dels empresaris, tanca i tira la clau.

Mentre des de la seva direcció aposten per rebaixar sous, incrementar jornades laborals per guanyar competitivitat i pujar l’edat de jubilació, alguns dels seus màxims dirigents estan a la presó o hi van de camí. Això no és propi d’un País seriós. Podria haver dit que la CEOE canviarà el nom a Confederació Espanyola d’Organitzacions d’Estafadors, però ja sabeu que soc molt educat.

I la Banca. Doncs els grans s’han menjat als petits “a rio revuelto, ganancia de pescadores”. Mentre venien preferents com si fossin crispetes en un cinema, paraven una ma als diners del Govern i d’Europa, mentre amb l’altra desnonaven. Són banquers. Podria haver cabrons sense escrúpols, però em costa ser groller.

I la corona, doncs fent equilibris per perpetuar-se, que en realitat és la seva màxima prioritat. Podria haver dit que haurien d’estar avergonyits de ser uns paràsits ben pagats, però no vull ser groller.

Ja ningú posa la ma per ningú, els serveis de cremats dels hospitals estant saturats de feina.

Per afrontar el futur amb un mínim de garanties, el primer que s’ha de fer és netejar a fons, desinfectar i esperar-ne la regeneració. Podria haver dit fotre’n fora a la meitat i expropiar-los dels seus bens fins que la justícia digui el que han de tornar.

Podria haver dit que s’han d’omplir les presons de polítics i d’empresaris. Podria haver dit que prendre’ls la llibertat i els diners potser és l’únic que els espantarà prou com per no tornar-ho a fer. I sobretot, per a que d’altres en el futur sàpiguen quines són les conseqüències de ser un cabró de merda i un lladre sense escrúpols. Però, ja sabeu que no ho faré perquè soc molt educat.

Ara bé, estic a punt de deixar de ser tan educat, i com jo n’hi ha d’haver molts i moltes. El dia que hi hagi menys educats i la indignació que sentim es transformi en un sortir en massa al carrer a dir el que pensem i el que volem, aquell serà el dia en que s’acabaran les pràctiques corruptes de tots aquests pallassos. El dia que la pressió social els passi pel damunt, aquell dia pot ser que comenci a canviar tot.

Ara bé, als corruptes els hi hem de tocar els diners i la llibertat, és l’únic que entenen.

Anuncis

10 decepcions, 10 raons per reflexionar.

Fem un recorregut per alguns moments rellevants de la més recent història d’Espanya, en dels quals tinc la sensació de decepció, la sensació d’haver “tragat”:

1.- La Transició, període en el qual, diuen, es va passar de la Dictadura a la Democràcia.

No diré que la Transició no va servir per res, però tinc la sensació que també va servir per ocultar bona part del que va passar durant la Dictadura, a l’hora que va atorgar naturalesa democràtica a molts polítics que uns mesos abans eren membres de la Dictadura. La Transició va servir també de catifa on amagar molta merda.

2.- El 29 de desembre de 1978 s’aprovà la Constitució, aquella que diu (només és una petita mostra):

Art. 2 . “…i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les Nacionalitats i regions que la integren…” Algú ha sabut alguna vegada que era una nacionalitat?

Art. 69.- On diu que el Senat que és la Càmera de representació territorial. Ja!

3.- El cop d’Estat del 23 de febrer de 1981 ha deixat alguna pregunta transcendental sense resposta: on són els enregistraments de les trucades telefòniques que es varen fer entre el Congrés i l’exterior i a l’inrevés durant el Cop? El jutge no les va deixar utilitzar durant el judici perquè s’havien enregistrat sense autorització judicial (a qui se li va acudir fer-ho sense demanar autorització?). Des de llavors, no se sap on són, ni tant sols si encara existeixen.

4.- El 12 de març de 1986 es va celebrar un Referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN.

El PSOE, va passar del “OTAN, de entrada no” a, un cop estava en el Govern, fer campanya pel Si. Mentre Aliança Popular que havia defensat l’entrada a l’OTAN, des de l’oposició va passar a recomanar l’abstenció.

5.- L’article 159.5 de la Constitució diu que els membres del Tribunal Constitucional seran independents e inamovibles en l’exercici del seu mandat. Sense comentaris!

6.- Els Estatuts de Catalunya han acabat en decepció. Què importa el que hi hagi escrit, si qui ho interpreta és el TC. Què importa que estigui referendat, si després ha de passar pel TC!

7.- Fins les Eleccions del 25N a Catalunya, havíem llegit i escoltat fins al cansament que no calia cap Referèndum, que els catalans ja es referendaven cada vegada que votàvem.

Els que abans es repetia com un mantra, ara ja no serveix?

8.- La Corona al convertir-se en permanent i hereditària per la Constitució, ha deixat a la ciutadania sense defensa ni capacitat d’acció davant la decadència d’aquesta institució.

9.- La Crisi ens ha ensenyat com es comporten els Partits Polítics i la Banca.

Hem hagut de suportar la Corrupció de polítics de tots els partits, mentre la Banca, ens ha mostrat com de deshumanitzada pot arribar a ser.

10.- La Premsa actua com a quart poder, però ho fa amb xarxa. Alguns sembla que tinguin carta blanca per dir tot el que volen, i per silenciar allò que no els interessa. Hi ha periodistes que han deixat de ser-ho, per convertir-se en braços armats de determinades ideologies.

Hem d’aprendre del que ha passat, 10 decepcions que es poden convertir en 10 oportunitats per reflexionar i per fer les coses d’una altra manera.

Els polítics ens han mentit massa vegades en temes fonamentals. Que medrin menys i treballin més i millor. Que és facin responsables del que significa estar al servei de la societat.

  • Per a quan les llistes obertes?
  • Per a quan, un vot, una persona?
  • Per a quan la consideració de delicte especialment penat per a la corrupció dels polítics?

En tot cas, així no es pot continuar:

Qui defensa una Segona Transició, que no sigui per a que res canviï, com molts voldrien, sinó per a que canviï tot.

Qui defensa la Independència de Catalunya que sigui per a que tot sigui millor.

Voteu el proper 25N amb una nova visió del Partits

El proper 25N votarem a uns Partits que coneixem per unes sigles. De coneguts, no ens cal escoltar més que PP per saber que s’estar parlant del Partit Popular, o Convergència, per Convergència i Unió, o Esquerra, per Esquerra Republicana de Catalunya.

Si veiem escrit ICV, C’s, CUP o Si, sabem perfectament a qui es refereix.

Però que votaríem a les properes Eleccions Catalanes si les Sigles que coneixem en realitat signifiquessin una altra cosa?

Us proposo voteu en l’enquesta segons els nous significats i no segons les vostres preferències. L’enquesta està dissenyada per acceptar més d’un vot (múltiple opció), és a dir, es pot votar a diversos Partits en una sola votació, així què ànims i a votar!

CiU

  • Costureres Unides
  • Castanyeres Uniformades
  • Cantics Uzbecs

CUP

  • Cuinant Un Pollastre
  • Condueix Un Papamòbil
  • Casi Un Partit

C’s

  • Castizos
  • Castellans
  • Ciudadanos

ERC

  • Esperant Rancúnies Convergents
  • Escoltant Rebomboris Castellans
  • Entitat Rociera Cordovesa

ICV

  • Introducción al Cariño Verdadero
  • Indòmits Comunistes Verdaders
  • Irritades Castanyeres de València

PSC

  • Partit Sandinista Català
  • Pro Sexe Consensuat
  • Partit Sense Consol

PP

  • Pelotaris Proletaris
  • Party Power
  • Panda Poligonera

SI

  • Solitud Intel·lectual
  • Somiatruites Irritats
  • San Isidro

La Independència de Catalunya i Kafka

Quan vaig llegir La Metamorfosi de Frank Kafka, em va semblar una gran obra. En aquesta, el protagonista, Gregor Samsa, un bon dia es desperta convertit en un gran insecte. No cal ni dir que aquesta transformació li canvia la vida, a ell i als del ser entorn.

El que ha passat des de la Manifestació (“manifa” per al director de El Mundo), per la Independència del darrer 11 de setembre m’ha recordat aquesta novel·la.

Bé pot semblar que partits polítics, institucions i algunes persones, han patit una Metamorfosi tant o més profunda que la del pobre Gregor. Veiem-ne alguns casos:

La Corona

El Rei s’ha convertit en Blocaire.

La carta d’ahir va estar una oportunitat perduda per quedar-se callat. No fa gaire ell mateix li deia a un altre cap d’Estat “porque no te callas”.

Fins ara matava animals indefensos, ara també mata oportunitats històriques.

CDC

Certament aquest partit porta en el seu programa la transició nacional. Ara bé, ningú dubta que malgrat això, abans de la Diada tampoc en tenien molta presa.

El President Mas ha passat de parlar del pacte fiscal a parlar d’Estat Propi. Ha passat del doble llenguatge a dir el mateix a Barcelona, que a Madrid, que als Empresaris.

UDC

Duran ha passat de dir que no aniria a la manifestació, a anar-hi. De dir que la prioritat és el pacte fiscal, ha dir que ells també porten en el seu programa la transició nacional.

De moment segueixen defensant un Estat Confederal, però també han declarat que l´’unica condició que hi posarien a l’Estat Propi és que no es tranques la cohesió social.

PPC

Han llegit el canvi de CiU com una oportunitat. Creuen que hi haurà eleccions anticipades i que poden pescar “en rio revuelto”. Ja es veuen com segona força política de Catalunya.

Pel demés, el discurs és el de sempre però més radicalitzat. Segueixen amb la cantinela de la Constitució i de que els únics nacionalistes del món són els demés, ells no ho són.

En els darrers dies s’han dedicat a llençar missatges que persegueixen causar por.

C’s

Aposten, com el PP, per la “unidad indisoluble de España”. Segons diuen, si hi hagués un Referèndum, haurien de participar tots els espanyols. Igual que li varen dir a Ibarretxe.

ICV

Defensen com pocs el Dret a Decidir dels Pobles. La seva aposta és per un Estat, com a molt, Confederal.

Així i tot, reconeixen que arribat el moment és el poble el que decideix el tipus d’Estat en el qual vol viure.

ERC

Se senten recolzats com mai. Senten que el seu Projecte Nacional té possibilitats reals.

Collaran les torques a CiU per a que no afluixi en el camí emprès.

SI

Si el Govern persisteix en el camí emprès, Solidaritat els farà costat de manera incondicional. Voldran però, com ERC, cremar etapes a una major velocitat que CiU.

PSC

Ha estat dels més impactats. El seu grau de Metamorfosi és molt profund, tant com el seu nivell de caos.

Han passat de dir que la manifestació no era per demanar la Independència, a dir que la direcció no hi aniria, però que alliberaven als membres del partit que hi volguessin anar (de veritat que els han de donar permís?).

Ara han dit que volen recuperar l’Estatut que els seus del PSOE van ajudar a escapçar (recordeu allò del ribot oi!). La darrera ha estat voler tornar convèncer Espanya de que ha de ser Federal (el primer que han d’aconseguir és convèncer el PSOE d’això).

Més encara, ahir, Pere Navarro, va apostar per l’Estat Federal Asimètric. Però, per defensar això, ells mateixos, no van fer fora en Pasqual Maragall?

Quin serà el proper pas del PSC?

Sabem que els canvis demanen temps per pair-los, per madurar-los. Després ve el temps del debat, de la confrontació d’arguments i de les idees.

Des de la Diada, els rellotges han anat a una altra velocitat, s’han accelerat, d’altra manera no podria haver passat tot això en només una setmana.

Això és apassionant!