Confiança

Som a poques hores que se sàpiga el que decidirà la CUP.

Fa 3 mesos pensava que la CUP dinamitzaria el Procés, alhora que faria repensar la vessant social de les polítiques del nou govern de Catalunya.

Els polítics han adormit el Procés. Primer es varen prendre un temps per decidir finalment formar Junts pel Si, ara se n’han pres un altre entre aquests i la CUP per arribar a un acord, encara no parit.

Hem escoltat com alguns polítics ens diuen que el que passa  és producte del que vàrem votar el 27S. No hi puc estar més en desacord. Són ells qui no han sabut arribar a un acord, i no és de rebut que ens passin la pilota d’aquesta manera.

I si el que ens passa és que patim un empatx? Revolució social, independència, procés constituent, declaració de ruptura, desconnexió, estructures d’Estat, política exterior pròpia, partits que desapareixen, noves aliances…, potser només necessitem prendre distància (com un ferit que necessita temps per guarir-se).

Soc optimista malgrat tot perquè segueixo confiant en la societat civil compromesa, però cada vegada em sento menys representat pels polítics.

Muntanyes més altes s’han superat, o no!

Pla Renova d’Estelades

Atenent al resultats del 27S, caldrà pensar en un Pla Renova de les senyeres i estelades que hi ha als balcons des de fa uns anys. Proposo (ja!) que els bancs catalans, i els que en aquí fan negocis que paguin aquest pla de renovació.

És bo el resultat de les eleccions del 27S?

1.960.000 vots són molts, però encara que se n’haguessin aconseguit 80.000 més, que donarien el 50% en les eleccions, hauríem de seguir treballant per a que en siguin molts més.

Això és un Procés, en certa manera revolucionari. Diferent d’altres moviments revolucionaris per molts motius, però que un País assoleixi en pocs anys un 48% de vots a favor de la independència amb tot en contra, no deixa de ser un canvi profund.

El canvi implica construir una República. No és un moviment aglutinat al voltant de les esquerres o de les dretes, no és un procés que segueix una o una altra religió. Es un moviment en que la societat, de manera serena, democràtica i creixent, va empenyent.

El resultat obliga a pactar, a parlar…, i això és molt bo per al Procés, i per a assolir els canvis en polítiques socials tant necessàries en aquests moments.

Si el govern sortint d’aquestes converses és capaç de fer-ho bé en els propers mesos i aconsegueix crear confiança i il·lusió, el Procés en sortirà reforçat. Fer-ho malament és el final, fer-ho bé és una oportunitat de continuar creixent.