Una nova incongruència del PSC

El PSC vol modificar el Protocol de relacions vigent que manté amb el PSOE. Pretensió què, a la vista del document, s’entén perfectament ja que més que un protocol, és un jou.

Aquest protocol (és possible que necessiteu del zoom per llegir-lo, però val la pensa) data de 1977 i entre els signataris hi ha en Felipe González, l’Alfonso Guerra, en Raimón Obiols i en Joan Raventós.

Al llarg dels 36 anys de vigència d’aquest acord, el PSC no havia votat mai en contra (diferent) del que el PSOE havia votat al Congrés, fins que fa uns mesos amb motiu del debat pel Dret a Decidir ho va fer per primera vegada.

“Tamaña afrenta” va significar una revolta dels Barones Territoriales i de la Direcció del Partit. Com podia ser que algú dins el PSOE volés tenir veu pròpia i votar diferent que el que el Partit (amb la P majúscula) havia acordat, decidit i per tant convertit en manament diví?

De la lectura del Protocol en vull destacar dos aspectes:

• 1.- En parlar del grup parlamentari PSC, en tot moment diu Socialistes de Catalunya (PSCPSOE). Les sigles del PSC sempre van associades a les del PSOE.
• 2.- En el punt 3 es diu: “Ambos grupos parlamentarios acuerdan una disciplina común de voz, acción y voto en el Congreso de Diputados…”

Justament aquest és un dels aspectes que el PSC vol canviar. Vol deixar d’estar sotmès i presoner de les decisions del PSOE, sobretot en els àmbits que afectin Catalunya.

Aquests darrers dies s’ha vist com no s’han acceptat la majoria de punts que el PSC volia incloure en la España Federal que propugna el PSOE. En la declaració de Granada, Catalunya segueix sense ser reconeguda com a Nació, no es reconeix el Dret a Decidir i el tema fiscal es deixa tal i com el va aprovar el TC, com una recomanació que no obliga a l’Estat, que és tant com dir que poden fer el que vulguin, com per altra part podem comprovar ara mateix.

És que hi havia algú que pensava que hi arribarien a un acord? Les postures d’ambdós partits estan massa allunyades.

La España Federal que propugna el PSOE, que el PSC ha subscrit, està molt lluny del que Catalunya podria arribar a considerar una alternativa. No és més que una España de les Autonomies passada per una versió demo del Photoshop.

Però bé, si ho han subscrit haurem d’interpretar que això és el que volen pel futur d’España i de Catalunya.

Què i com ens ho explicaran? Què és el que és tant bo de l’acord de Granada que els ha portat a subscriure-ho?

Tornant al Protocol de relacions, he llegit que en Pere Navarro ha dit que, si arriba el cas, el PSC votaria en contra (diferent) del que voti el PSOE amb nou acord signat o sense.

Em sembla molt bé, però això no és el mateix que retreu a ERC, CiU, CUP i ICV, quan diuen que faran, si arriba el cas, tal o qual cosa saltant-se la legalitat vigent i com a solució última si el Govern central no els dona cap altra solució?

No és això una incongruència senyor Navarro?

Ara, si és per mi, saltis el que vulgui, perquè el PSOE poques o ninguna lliçó pot donar.

Pere Navarro: Només la punteta!

Primeres impressions personals a les declaracions de Pere Navarro sobre la petició d’abdicació del Rei:

• Quan ho vaig llegir, pensava que s’havia fumat alguna cosa bona i potent.
• Després, en veure’l per la tele, ja em va semblar que no havia estat una alegria dialèctica propiciada per alguna substancia.
• L’abdicació de la reina d’Holanda i del Papa, ha deixat en res la versió interessada que mantenia la premsa de la dreta espanyola al dir que Reis i Papes morien com a tals al llit, la qual cosa obra encara més la porta una l’abdicació.

Valoracions polítiques personals:

• És important el que ha dit? Doncs si, ja que per molt que hi ha polítics ho pensin, ningú ho manifesta públicament, a banda dels Partits que són clarament republicans.
• Parlava en nom del PSC o en nom propi? No és el mateix, i de moment no està clar. Ahir vàrem escoltar una cosa i avui l’hem escoltat dir que ho fa fer en nom propi.
• En tot cas, el PSOE es va afanyar a desvincular-se d’aquestes declaracions i  a dir que no n’estaven d’acord.
• Varen ser oportunes les declaracions? En Pere Navarro no era desconeixedor que quan va fer les declaracions, Rubalcaba estava a punt d’intervenir en el debat de l’Estat de la Nació. Per tant, per al PSOE varen ser molt poc oportunes.
• Pretén el PSC o Pere Navarro carregar-se en Rubalcaba? Tot sembla indicar que el PSC no vol a Rubalcaba al front del PSOE.
• Diuen que en Pere Navarro es confessa republicà i que al seu despatx d’alcalde de Terrassa hi guardava una bandera republicana. Per tant, que hagi argumentat amb les seves raons (que són les de molts) que en Juan Carlos I ha d’abdicar pot semblar coherent.
• De fet, hi ha molta gent que dona per acabada la Primera Transició, i des d’aquest punt de vista s’entendria que calen cares noves per emprendre una Segona Transició.

Vist tot això, que sens dubte serà més complex o més senzill del que el meu humil cervell em permet albirar, hi ha coses que no entenc:

• Per què el PSC no trenca d’una vegada amb el PSOE? Més enllà del compromís que un dia infaust varen signar, què els obliga a votar sempre el mateix que voti el PSOE?
• Si un va de republicà, el que no pot és descavalcar a un Rei, per posar-ne un altre. Proposa marxar de Guatemala per anar a Guatepeor. “Muerto el Rey, viva el Rey”. Fa marxar Juan Carlos I, per coronar Felipe VI (a Catalunya Felipe V, que la cosa ja té conya).
• Vol ser el nou salvador d’Espanya i de la Democràcia? Mata (políticament) al Rei, per salvar la Corona i la Democràcia. Diu que cal obrir una Segona Transició, ja que d’altra manera la societat (nosaltres, que som desagraïts i despietats) tirarà pel camí del mig i imposarà la República des dels carrers. Però no és això el que ell voldria? És que no l’entenc?

Bé, potser espera que en Felipe V i VI es suïcidi (també políticament) i amb el darrer alè ell mateix proclami la República.

El Títol del Post és per tot això, perquè no l’entenc. Si però no, o no del tot. Només la punteta.

Espero que des de una Catalunya Independent no ens haguem de preocupar de Juan Carlos I, ni de Felipe V o VI. Ara bé, mentre tant, m’afecta, igual que m’afecten la Constitució, el Wert, el Montoro o el Fons de compensació interterritorial, de fet aquest és dels que més ens afecta, m’irrita i em fot.