Tag Archives: Recursos Hídrics

Mar Aral, un mar que està desapareixent

La conca del Mar Aral té una superfície de 2,7 milions de Km2 i el territori és compartit per 7 països: Afganistan, Kazajstan, Kirguizistan, Tayikistan, Turkmenistan, Uzbekistan i l’Iran.

A meitats del segle passat, el Mar d’Aral era el quart llac més gran del Món.

Descripció de la desaparició del Mar Aral

Els problemes varen començar entre els anys 1960 i 1970 amb el desviament del cabdal dels rius Amu Daria i Sir Daria per al conreu del cotó en les terres àrides de l’Àsia Central. Es varen construir 94 embasaments i 24.000 Km de canals per al regadiu d’aquestes terrers.

El 1963, la superfície del Mar d’Aral era de 66.100 km2, amb una profunditat màxima de 68 metres. El seu volum de sal era de l’1%.

El 1987, 27.000 km2 de l’antic mar ja s’havien assecat. Un 60% del volum de l’aigua s’havia perdut, la profunditat havia baixat 14 metres i la concentració de sal s’havia duplicat.

A partir de la dècada dels 90 la conca rebia menys del 10% de l’aportació que rebia als anys 60.

En la actualitat, el Mar s’ha reduït un 75%  de la seva mesura i s’ha dividit en dos.

Comparativa temporal de l'assecament del Mar Aral

Aquest procés ha comportat també al col·lapse de la industria pesquera que existia. El peix capturat s’ha reduït un 90% des dels anys 60.

Ara, milers de tones de sal i de sorra de la conca són portades diàriament pel vent i dipositades dins un radi de 300 Km. Això comporta la reducció de la superfície agrícola i de les pastures dels ramats.

A més de la pèrdua de biodiversitat, els efectes sobre la salut també s’han fet presents. Els vessaments de residus, de pesticides i de fertilitzants provinents de les escorrenties de les zones de conreus altament intensius, més les tempestes de sorra i de sal han provocat la contaminació hídrica i atmosfèrica i l’increment de les malalties pulmonars i de la mortalitat infantil. L’aigua potable de la regió conté ara una taxa de sal 4 vegades superior al límit recomanat per l’OMS.

Vista d'una part ja seca del tot

Des de 2001 com a part d’un projecte conjunt amb el Banc Mundial, el Kazajstan va construir la presa de Kok-Aral, així com un conjunt de dics i de canals per tal d’anar recuperant el nivell de l’aigua de la part Nord. La resta de països, sobretot els de la part Sud, ara la més castigada, estan tractant de posar-se d’acord sobre les mesures a prendre.

Mentre, el problema persisteix i en algunes parts de l’antic Mar, empitjora.

Cal pensar que en el moment de prendre les decisions inicials que han portat a l’actual situació, o ja es donava per descomptat el resultat final o aquest no s’havia previst. En qualsevol dels dos casos, la ma de l’home una vegada més no ha sabut mesurar el seu impacte.

Nota: Part de la informació prové del Segon Informe de les Nacions Unides per al Desenvolupament dels Recursos Hídrics en el Món “L’aigua una responsabilitat compartida”.