Tag Archives: Refranys

Refranys Contradictoris

Parèmia: és un enunciat breu i enginyós, què conté una sentència i transmet un missatge instructiu que incita a la reflexió intel·lectual i moral, consagrat per l’ús reiterat de generacions i generacions.

Hi ha molts tipus de Parèmies, entre les quals es poden destacar els adagis, els aforismes, els axiomes, els proverbis, els refranys…etc. Els més comuns, són els refranys.

Doncs bé, del que us vull parlar és de les Antiparèmies, una curiositat dins les Parèmies, i que podríem traduir com a Refranys Contradictoris.

La saviesa popular sempre ha dit que els Refranys no menteixen. Doncs si això fos així, l’existència de Refranys Contradictoris no seria possible, però en els següents exemples (en català i en castellà) veurem que si existeixen:

Un Refrany diu: Els Primers són els darrers.

En canvi, un altre diu: El que primer hi va, primer tria.

El missatge d’un dels refranys, contradiu el de l’altre. Això és el que es coneix per un Refrany Contradictori o Antiparèmia.

Vegem-ne d’altres exemples:

En Català:

  • Mentre un di què: Encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda.
  • L’altre diu: Vestiu un bastó, i semblarà un senyor.
  • És malcasar, casar-se tard.
  • Front a: És malcasar, casar-se aviat.
  • Al pot petit hi ha la bona confitura.
  • Front a: Tant per tant, sabates grosses.
  • Allò escrit, escrit està.
  • Front a: Les paraules se les enduu el vent.

En Castellà:

  • Más vale pájaro en mano, que ciento volando.
  • Front a: El que no arriesga no gana.
  • Tanto va el cántaro a la Fuente que al final se rompe.
  • Front a: Persevera y triunfarás.
  • La cara es el espejo del alma.
  • Front a: Las apariencias enganyan.

Si en coneixes algun i el vols afegir, ja saps!

Els Refranys i la Política

Qui no ha escoltat o ha utilitzat algun Refrany?

Seria, doncs, possible substituir expressions, actituds o declaracions d’alguns polítics per refranys?

Imaginem-nos-ho amb uns exemples:

1.- Quan en Pere Navarro diu que el PSOE acabarà acceptant el Dret a Decidir en la nova Espanya Federal que estan dissenyant, no està dient en realitat “De més verdes en maduren” o “El que no passa en un any, passa en un instant”?

2.- Quan el PP i C’s ens avisen que el camí cap a la Independència de Catalunya ens portarà directes a l’Infern, no estan dient “Tal faràs, tal trobaràs”?

3.- Quan ICV es queixa del paper excessivament protagonista de CiU i d’ERC en la declaració inicial pel Dret a Decidir, en realitat està expressant sospites bassades en anteriors negociacions, i no està actuant com “El gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig”?

4.- Quan en Montoro colla tot el que colla amb l’argument del dèficit no està dient “A la mar i a la terra, el peix gros es menja el petit”?

5.- I quan en Josep Duran diu que la declaració pel Dret a Decidir que s’està treballant per dur-la al Parlament el proper dia 23 hauria de començar-se de zero, no està pensant en “Qui dia passa, any empeny”?

6.- Quan CiU mostra predisposició per arribar a un màxim acord en la resolució pel Dret a Decidir i que qui vulgui ser, hi serà, no està tement que “A cada bugada es perd un llençol”?

7.- Quan en Rajoy diu allò de que el Dret a Decidir no té recorregut perquè no hi és a la Constitució, no està dient què “Van les lleis per on volen els reis”?

8.- I en David Fernández quan esmenta el Minotaure insaciable dels mercats financers, no ens està dient què en aquest món que hem construït, “Qui paga, mana”?

9.- Quan a l’Oriol Junqueres li demanen opinió sobre la postura inamovible de PP i PSOE sobre el no al Referèndum a Catalunya, i diu que amb acord o sense, la Consulta es farà igual, no està dient que “Més pot qui vol que no qui pot”?

Bé companyes i companys, això no ha fet més que començar i malgrat el camí serà llarg, penso què:

Si bé: “A les fosques ningú hi veu” i què “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”.

I què: “Amb bona mar, tothom és mariner”.

Crec què: “Qui matina, fa farina”, i que “Val més encendre una espelma, que queixar-se de la foscor”, i què “un bon dinar, fa de bon esperar”.

I ja sabeu, sobretot, “Salut i força al canut”!!!