Tag Archives: Vincent van Gogh

La seducció d’un quadre

Quan us trobeu davant d’un quadre, què penseu?

En mireu i valoreu els detalls, la tècnica emprada, l’ús que se n’ha fet del color i de la llum?

Pareu especial atenció a la composició, a la perspectiva, o intenteu esbrinar a quina escola, estil i època podria pertànyer la pintura?

En busqueu el seu significat?

La pintura m’agrada, i he tingut l’oportunitat de veure moltes pintures i de visitar diferents exposicions i museus. Quan viatjo, els que venen amb mi ja saben que espero poder anar a tal o qual museu que ja he escollit mentre preparàvem el viatge.

Per tant, en moltes ocasions ja he passat per aquest procés mental en el qual un es troba davant d’una pintura. Un moment en el qual el cervell ens envia informació sobre el que té arxivat al respecte de la pintura en qüestió i sobre tècniques, estils, colors…

Finalment, i amb independència de si estic davant d’una obra reconeguda com a obra mestra, o si es tracta d’una obra sense els oripells de la fama mundial, sempre procuro pensar poc i espero “sentir”.

Deixo que la meva part més primitiva s’encarregui d’aquest procés. Les sensacions rebudes poden ser de tipus ben divers, que van des del rebuig a l’adoració, passant per la indiferència. Quan una pintura m’agrada des de l’emoció, un cop m’ha seduït, sé que m’agradarà per sempre. Hi ha un procés de seducció, i ja sempre seré fidel a aquesta obra.

Després d’aquest estriptis artístic i emocional, a la foto, podeu veure una de les pintures que m’agraden molt.

Lliris de Vincent van Gogh

Però, a més de compartir-la, vull aprofitar per fer-vos unes preguntes sobre aquesta obra, i demanar-vos que si us ve de gust en doneu resposta:

Per què creieu que l’artista va pintar un lliri blanc en mig d’un conjunt de lliris blaus? Ens volia dir alguna cosa?

Totes les opinions són vàlides, i el que m’agradaria és saber el que sentiu davant aquesta obra i que en penseu respecte de la pregunta.

Notes sobre el quadre: és  l’obra “Lliris”, de Vincent van Gogh, pintada el 1889. En aquella època estava internat a l’hospital mental de Saint Remy, on acompanyat per un zelador podria passejat per l’exterior on buscava en què inspirar-se. Es va matar un any després, el 1890.