Preparant el darrer post (sobre l’esvàstica), vaig trobar fotos de parades militars multitudinàries, milers de persones uniformades desfilant de manera fervent i ordenada, com si fossin una colònia de formigues.
Això em va portar a pensar en el següent: tots i totes tenim experiències personals i laborals de com de difícil és de vegades convèncer una sola persona de que faci una cosa i que ho faci d’una manera determinada. Llavors, com es pot aconseguir que milions de persones segueixin un projecte i en molts casos fins la mort?
Parlaré doncs del cervell, ja que és en aquest on hi podem trobar les raons per les quals ens comportem (si més no, una part de nosaltres) d’una manera determinada.
Paul D. McLean (1913-2007), fou un neurocièntific nord-americà que va proposar que el cervell humà ha experimentat tres grans etapes d’evolució a la qual es deu la seva divisió en tres parts: el reptilià, el límbic i el neocòrtex.
El cervell Rèptil regula els elements bàsics de supervivència. El límbic, permet que aquests processos bàsics interactuïn amb elements del món extern. El neocòrtex, regula les emocions basades en les percepcions i les interpretacions del món immediat.
D’acord amb McaLean, en els humans i altres mamífers avançats, existeixen els tres cervells a l’hora. En els mamífers inferiors, solament trobaríem el límbic i el rèptil i en tots els demés vertebrats, solament hi hauria el rèptil.
A partir d’aquest punt, centraré l’interès en el cervell Rèptil (el Paleoencèfal).
Està ubicat al tronc cerebral i és la part més antiga del cervell, desenvolupat farà uns 500 milions d’anys.
Aquest cervell té un paper molt important en el control de la vida instintiva. S’encarrega d’autoregular l’organisme. En conseqüència no té capacitat de pensar o de sentir. La seva funció és actuar quan hi ha necessitat de fer-ho.
Regula els impulsos bàsica de la supervivència: menjar, beure, temperatura corporal, sexe, necessitat d’aixopluc, necessitat de protecció, territorialitat…
És un tipus de conducta instintiva, programada, i per tant molt resistent al canvi.
Ens situa en el Present, sense passat i sense futur. Per tant, no és capaç d’aprendre o d’anticipar. No pensa, no sent emocions, és pura impulsivitat.
En aquí és on es processen les experiències primàries, no verbals, d’acceptació o de rebuig, com les rutines, els hàbits, l’espai vital, els condicionaments, les addicions, els rituals, les imitacions, les inhibicions i la seguretat.
Controla la respiració, el ritme cardíac i la pressió sanguínia.
També en aquí és on es grava allò que determina la majoria de les nostres pors i fòbies que conformen la nostra ment reactiva i que pot fer que ens comportem com uns autèntics animals salvatges.
Una gran diferència entre animals i humans, és que en aquests, els comportaments han estat socialitzats (ex: els animals marquen amb orina el seu territori, l’home utilitza la paraula, els símbols i els senyals, amb el mateix objectiu).
El cervell, és un sistema autoregulat on de l’ordre de deu bilions de neurones s’interconnecten i es comuniquen les unes amb les altres, amb la finalitat de realitzar tots les processos per a la nostra existència.
Hi ha però una altra característica que és cabdal en tot el que estem tractant i és que quan el Cervell Reptilià s’activa, normalment té prioritat sobre els demés.
Aquest cervell no aprèn dels seus errors, no evoluciona.
Conegut una mica millor aquest rèptil que tots nosaltres portem (si, uns i unes més que d’altres. D’acord), em qüestiono el següent.
El món de la publicitat aprofita aquests instints bàsics i primaris, sabent que si aconsegueixin incidir-hi tenen molt de guanyat pel que fa a influir en la nostra capacitat d’escollir? O en la nostra sensació de tenir necessitat del que sigui?
Podria ser que al llarg de la història les cúpules del poder s’hagin preocupat de que la humanitat tingui, de manera permanent, activats aquests sensors primaris de supervivència, mitjançant accions que generin divisió entre pobles, nacions, races o colors, amb la finalitat de tenir-nos en un estat col·lectiu de desconfiança, por i divisió?
Explica això en tot, o en part, la facilitat amb la qual bona part de la humanitat accepta amb molta normalitat l’existència de jerarquies (socials, laborals, a l’església, als clubs, a l’exèrcit…), ja que per als animals és normal la jerarquia?
Són preguntes pertinents o són producte de la meva paranoia o de la vena conspirativa que de tant en tant em surt?
Mosaic 