Pensant en el que està passant a les nostres places em va venir a la memòria un tema sobre el que havia llegit un reportatge, el del Reverse Graffiti (Graffiti Invers). A diferencia dels tradicionals graffitis, els que el practiquen no utilitzen pintura, ni sprays.
Les seves eines bàsiques són: Aigua, sabó, draps i poca cosa més.
El que fan és una “neteja selectiva”, de tal manera que de la brutícia en surt l’obra.
Tots hem vist en alguna ocasió allò escrit a la lluna bruta d’un cotxe “neteja’l guarro”, doncs això ve a ser el mateix però amb més gràcia en tots els sentits.
Entre els pioners d’aquesta tècnica trobem al brasiler Alexandre Orion i a l’anglès Paul Curtis, alies Moose.
Alexandre Orion, volia ajudar a que se’n prengués consciència de la preocupant pol·lució i brutícia que hi havia en alguns llocs de la ciutat de São Paulo.
En un estudi del professor Paulo Hilario Nascimento dela Facultat de Medicina de São Paulo, es calcula que a la conurbació urbana moren unes 3.000 persones a l’any a causa de la contaminació.
Així, una nit, Alexandre Orion va entrar al túnel de Max Ferrer, un dels més transitat de la ciutat, les parets del qual estaven cobertes d’una gruixuda capa de brutícia i es va posar a netejar selectivament de tal manera que en quedés un missatge.
Va crear un conjunt de calaveres, que alertaven del perill de la contaminació tant brutal que es patia.
Les calaveres del túnel eren l’avís que no permetia tornar a dir: Jo no ho sabia.
El desconcert de les autoritats va ser majúscul al constatar que el que hi havia al túnel no era l’obra de graffiters, sinó d’algú que havia netejat una part de les parets que l’Ajuntament hauria d’haver mantingut netes.
Finalment l’Ajuntament va netejar del tot la part de la paret on l’artista havia intervingut, però curiosament l’altra paret la varen deixar igual de bruta que estava.
Al dia següent, Alexandre va intervenir en l’altra paret. Les autoritats no varen trobar manera legal de sancionar a algú que netejava selectivament, i finalment varen optar per netejar tots els túnels de la ciutat per tal d’evitar noves intervencions.
Coneguem ara una mica en Paul Curtis, alies Moose. Les seves primeres obres les va fer a San Francisco.
Moose utilitza plantilles (estencils), en les quals ha dibuixat prèviament el motiu que vol deixar plasmat, després aplica les plantilles sobre el lloc on vol intervenir i llavors hi aplica aigua a pressió.
Curiosament, en moltes ocasions, la reacció dels Ajuntaments ha estat la mateixa que a São Paulo, “netegen” amb la intenció d’esborrar el que ell ja ha netejat, i deixen la resta de la paret, mur o del que es tracti, igual de brut com estava.
Ara es troben iniciatives similars en d’altres països del món. També hi ha persones que s’han especialitzat en objectes en particular com Scott Wade, que actua sobre els vidres bruts dels cotxes.
Voldria dedicar aquest Post a totes i a tots els Indignats que aquests dies estant revolucionant les nostres places, sigui la del Sol, la de Catalunya o qualsevol altre de les centenars de ciutats que desperten.
La seva presència també està trencant els esquemes de molts polítics que no saben que fer. Un cop passades aquestes eleccions, no hi haurà excusa per a que els partits debatin allò que el carrer està demanant.
Ni tampoc serà de rebut que els partits perdedors s’apuntin al carro del que una part de la societat civil des del carrer o des de casa veu amb comprensió, simpatia i esperança, per utilitzar aquesta força com a ariet contra els que els han guanyat.
Les seves veus i les seves pancartes són l’aigua i el sabó que està netejant la crosta de la comoditat, dels mals costums i de la manca d’ambició democràtica en la que bona part dels nostres polítics s’havia instal·lat.
Mosaic 
Hola Tomi,
Em trec el barret amb aquest post. No tan sols, i com sempre, el trobo interessant això dels Grafittis, sinó que tinc la sensació que tornes una mica als teus inicis, lligant un tema amb altre. Enhorabona per que ha estat un plaer llegir-lo!!!
Gràcies Eri,
Si, d’alguna manera aquest és el meu estil, mirar de trobar dos temes que es puguin relacionar, i a ser possible que siguin molt diferents entre ells i que almenys un d’aquests sigui d’actualitat.
Eii Tomàs!
He trobat molt interessant això que expliques.. netejar selectivament tot creant una obra. Quina gran idea! A més no et poden multar com bé dius.
Ara bé, després de veure les espectaculars imatges de les obres en qüestió (semblen verdader grafits) m’he preguntat la quantitat de merda que hi devia haver i que formava els dibuixos… jo que sempre he trobat que les lletres de BENVINGUTS A BARCELONA estaven fetes una merda..!
Per cert, tot un detall dedicar aquest post als que estan lluitan per reclamar canvis.
Eii Gemma!
Jo també ho vaig trobar molt original i molt interessant. Ara fa temps que no hi passo però per anar a Mundet sovint anava pel túnel de la Rovira i el recordo superbrut (ara no ho sé).
La idea és que potser els Indignats també sabran netejar selectivament la brutícia i la crosta que una part de la política actual arrastra.
És una bona idea això del reverse graffitti, llastima que els ajuntaments netegen només quan cal esborrar evidencies. Potser els indignats tindran més exit…
Esperem que el missatge dels Indignats no sigui tant fàcil d’esborrar com l’obra dels que fan reverse graffiti.
UOUOH! Molt ben trobat, m’ha agradat molt! Que bé que hi hagi grafiters inversos i gent indignada que s’atreveix a actuar, espero que tot plegat serveixi per fer del nostre un món millor… encara que sigui molt de John Lennon tot això..!
Bé, una mica hippie i una mica “give peace a chance” si que és, però està molt bé.
Esperem que els Indignats puguin fer com els dels graffitis inversos i treguin la crosta de “brutícia”, de persones imputades que es presenten a càrrecs públics…
Esperem amb una actitud activa ja que hi ha molta feina a fer a partir de demà.
Molt original! M’ha encantat la idea del reverse graffitti!
I com les autoritats d’arreu es retraten netejant només la part “neta”, tots igual!
Gràcies. He gaudit d’aquest post, en el sentit de poder dir una cosa mitjançant una altra i que la idea l’hagueu acceptat.
Si, és increïble la perplexitat (!) de les autoritats quan passa alguna cosa que no tenen en el manual, tant en el cas dels Reverse, com en el cas dels Indignats. No saben que fer
Bravo!!, això del “Reverse Graffiti” és sensacional, totalment simbòlic com el final del post, un 10 Tomàs!
Gràcies Miki, molt amable.
En a mi això del “reverse” també m’ha semblat sensacional. Una idea per aprendre.
I si, tant al principi com al final, tot és un simbolisme, una metàfora per homenatge als Indignats.
Aquest paral·lelisme és bo? No, és PERFECTE! 🙂
De vegades les coses roden rodones i potser en aquesta ocasió la idea que jo volia transmetre resulta que per altres de vosaltres es veu amb claredat. Perfecte que sigui així.
Hola Tomàs.
Una idea molt suggerent. La farem rodar pel món!
Gràcies Gaspar.
He vist en el teu Bloc que darrerament ha estat molt actiu en general i amb aquests temes en particular.
Curiosíssim, molt impactant, molt ben trobat. 🙂
Hola. Perfecte que t’hagi semblat bé.
La veritat és que vaig pensar que podia estar bé lligar ambdós temes. Espero que agradi.
Sempre tot molt ben ligat Tomàs, realment un graffitti invers guanya molt significat, és una gran paradoxa. Jo també dono suport a tots els valents indignats!
Hola. D’acord en tot.
Una paradoxa molt ben trobada per aquesta gent que sempre sap “veure” coses que la resta no veiem.
Pel que fa als Indignats, desitjo que tot surti molt bé.