Sr. Groucho, la broma s’ha acabat,
He estat rellegint un llibre d’en Groucho Marx, de títol: Groucho i Jo. El llibre és un repàs des de la infantessa dels famosos germans fins el seu incontestable èxit en el mon del teatre i el cinema.
El que em porta a escriure aquesta entrada és una part del llibre on descriu les seves sensacions del crash borsari de 1929. De manera similar a l’actual crisi, també llavors fins moments abans del daltabaix borsari, quasi bé tothom semblava ignorar el que passava. Els pocs que intentaven avisar que aquella febre compradora no s’aguantava eren titllats d’ignorants.
La majoria d’assessors financers no van aconsellar els seus clients de vendre fins que ja va ser massa tard i el que tenien entre mans no valia res. Aquells “valors” borsaris, no eren tals, eren res.
Groucho explica que el seu assessor financer el va trucar i li va dir “Senyor Groucho, la broma s’ha acabat”.
Això m’ha fet recordar quan fa uns 2 anys, no em podia explicar, ni tampoc creurem, el preu que deien valien els pisos. El que passa és que es venia tot, qualsevol habitacle, sospitosament nomenat pis, era venut com a tal i a un preu increïble. Si ens ho haguessin explicat solament 5 o 10 anys abans no ho haguéssim cregut.
Era fàcil caure en la complaença, ja que ens deien que el nostre pis, valia cada any que passava molt més que l’any anterior, i tothom sabia d’un veí o d’un conegut que havia venut el seu pis per una petita fortuna i això reforçava l’aparença de realitat de tot plegat.
Ara, bé ja fa uns quants mesos, amics i amigues “la broma s’ha acabat”. O encara no?
La majoria som més pobres que fa uns mesos, quan ens deien que el poc que teníem valia molt. Ara val menys. Podem pensar que en valer menys també serà més fàcil comprar, doncs no, ja que malgrat el preu del diner és barat, l’accés al crèdit és molt difícil.
Fa pocs mesos el sistema financer ens prestava el que calgués i més, no érem sospitosos de res, érem clients. Ara són ells les majors immobiliàries que hi ha.
Ara no es presten diners ni entre ells. Serà per què es coneixen!!!
De totes maners, la broma no es va acabar fins que varem saber que els governs havien decidit, pel nostre bé, que s’havia de rescatar els bancs amb els nostres diners.
Aquesta si que és una bona broma, nosaltres prestant diners a les entitats financeres. No em vull ni preguntar que en faran amb aquests diners.
Bé, com a broma hem d’acceptar que ha estat de les bones. Ha estat una broma universal i això no és fàcil.
La broma senyors i senyores encara no s’ha acabat. Segur que les ments pensants dels governs de tots els colors de tot el mon segueixen pensant en com continuar-la, ja que de moment els ha sortit gratis a la majoria.
El que ens hauríem de preguntar-nos és a qui ha fet gràcia la conya i potser tindríem una pista de a qui interessava un daltabaix om aquest.
Mosaic 