Mario Bunge, nascut a Buenos Aires el 21 de setembre de 1919, és probablement un dels més importants filòsofs del segle XX.
Foto de Mario Bunge
Recentment he llegit un article de M. Bunge a Sin Permiso, en el qual parla de conceptes que podem trobar en el nostre àmbit personal, familiar, social o laboral.
Tracta dels conceptes que ell nomena: Basurear, Florear, Algunear i Ningunear (que no he traduït ja que em sembla queden bé així).
Basurear, és parlar malament d’algú o de quelcom. Florear és el contrari. Ningunear, és convertir algú en ningú. Algunear és el contrari.
En la societat competitiva en la qual hi tenim les relacions socials, és fàcil trobar-se amb situacions en les quals haguem viscut el desplegament d’aquests conceptes. La competència és present a la feina, per aconseguir diners, fama, reconeixement, amor o sexe.
En aquest escenari es practica el Basureo per mostrar que els nostres competidors són pitjors que nosaltres. Aquesta tècnica ha estat utilitzada també pel Colonialisme i el Racisme, ja que és més fàcil esclavitzar a altres essers si són declarats i percebuts com a inferiors. Recordem la posició de l’església catòlica en el període del descobriment d’Amèrica, segons la qual els Indis no tenien ànima, en una clara intenció d’equiparar-los als animals. Això els convertia a tots els efectes en essers inferiors (fins l’arribada de Sant Cristóbal de las Casas).
Exemple d'impuls cap a l'éxit
El Ninguneo es pot practicar sobre una persona individual i també sobre un poble sencer. En els règims totalitaris es pràctica amb l’individu, a la vegada que es Florea a l’Estat, al partit dominant o al cap del govern (segur que se us acudeixen exemples).
Algunear, és més difícil que Ningunear, perquè s’ha d’aconseguir que sembli que aquell o allò sobre el que es parla té unes virtuts que en realitat no té.
Ho podem veure en un ascens laboral, social o polític, no merescut. En els privilegis atorgats a algú sense la concurrència de les necessàries capacitats i habilitats.
Moneda de Franco amb la llegenda "por la grácia de Dios"
Recordem a l’antiga Roma on es deia que els emperadors eren divins o a l’Espanya de Franco on a les monedes s’hi havia encunyat “Caudillo de España por la grácia de Dios”.
M’ha semblat una manera interessant i intel·ligent de descriure amb paraules molt descriptives situacions quotidianes que han succeït, succeeixen i succeiran.
M’acomiado amb una frase de M. Bunge, que diu: Gaudeix de la vida i ajuda a altres a viure’n una digna de ser gaudida.
Mosaic 
Ignorància la meua… no el coneixia este home.
M’agrada florear 🙂
Si Bajoqueta, millor Florear que Basurear.
Ara bé, tot en la seva justa mesura. Ni fer una cosa o l’altre perquè si.
Ai!, en llegir el títol pensava que anaves a parlar de fer zàpping televisiu (es veu que això de “basurear” m’ha fiblat el subconscient…). Doncs sí, tens raó que aquests noms són molt descriptius per a unes situacions que vivim ben quotidianament (massa quotidianament).
Ostres i això de “Por la gracia de Dios” ja se m’havia oblidat. Sí que Déu estava ben graciós aquell dia, beeeeen graciós (grrrrrrr).
Si Montse, sobre el Basureo a la TV podem fer algun post….o molts.
Quan llegia el seu assaig vaig recordar el tema de les monedes i el de l’església quan el descobriment i vaig incloure-ho en pensar que eren exemples que lligaven bé amb el sentit del que estava llegint.
Doncs la veritat es que no coneixia aquest autor i trobo molt acertades les seves reflexions en un món mediàtic com l’actual on el poder es basa en ser “algú” o invisibilitzar a l’enemic
Justament, crec que és molt tal i com dius “invisibilitzar als altres”.
M’agrada el que diu M. Bunge perquè les paraules escollides són quasi bé Imatges. S’entén tot molt bé.
Encara es viu aquest home!!!
De fet, Bunge, no és filòsof, és físic! Però s’ha dedicat molt a la filosofia de la ciència.
És prou conegut pels economistes, ja que defensa que la microeconomia, com la homeopatia o la quiromancia, son pseudociències, jejeje.
Si Ferran, en realitat s’ha dedicat a la Filosofia de la Ciència.
Se que és molt estimat pels amants de les psudociències! També he llegit el que dius sobre la microeconomia, però volia enfocar el post cap a d’altres indrets.
Em sembla un personatge molt interessant.
Molt bon post. La veritat és que si reflexionem i fem un exercici d’autocrítica segur que trobem un munt de casos en els que hem “basureao”, “floreao”, “ninguneao” i “alguneao” a algú. I el pitjor de tot és que algunes vegades segur que ni ens ho hem plantejat. Proposes un bon exercici de reflexió. Hi dedicarem el cap de setmana a estudiar-ho.
Graciés, ets molt amable.
Tens raó, d’alguna manera és humà i habitual parlar dels demés o d’alguna cosa que han fet o que han comentat.
Fer-ho amb neutralitat és un exercici complicat perquè hi juga la nostra manera de ser, el com percebem la persona de qui parlem, o els efectes de la seva acció o inacció.
És un exercici de mesures i molt complicat. És i també fàcil quedar-se curt o exagerar quan parlem dels demés. Un altre tema és quan es fa amb tota la intenció, en aquest cas no és qüestió de mesura sinó senzillament de mala llet, d’injustícia o d’exageració premeditada.
Me llevo la frase, ale.
Lo de florear, ningunear, algunear y basurear… evoca directamente a la práctica diaria de ciertas televisiones.
(Iba a contestar en catalán, pero… no me atreví, je.)
Hola Chus. Ningún problema con que te la lleves, tengo copias por si a otro u otra también le apetece.
Si, tienes razón, lo que dice se puede aplicar a uno mismo (nosotros nos conocemos a nosotros mismos) y a nuestro entorno de una manera directa.
Seguro que lo hubieras hecho bien. Hay que lanzarse. Cuando voy a tu blog escribo en castellano porque he visto que tu lo haces y también las persones que te dejan comentarios. Intento llevar cuidado al hacerlo porque se me escapan acentos en catalán, guiones para separar palabras, ies latinas en vez de griegas (aunque ahora ya no se debe decir así, verdad?). O sea que si en mis comentarios encuentras alguna falta, me lo comentas.
De todas maneras “gracies per haver-ho pensat, és tot un detall”.
Por cierto, te despachaste a gusto con los controladors. Fins aviat!
Que positiu que comences el cap de setmana, no se si seré capaç de complir la frase de’n Mario Bunge, encara no domino la primera part.
Anem a lo fàcil: no és per “florear”, però bon i interessant post, no en sabia res del amic Mario.
Gràcies Miki.
Crec que el secret és dominar la primera part de la frase. D’altra manera és impossible seguir; sinó se saps de que va el tema, difícilment es pot ajudar ningú.
Aquest filòsof és un personatge molt interessant.