M-Pesa, el bon ús de la tecnologia

Què és M-Pesa?

“M” de Mòbil i “Pesa” (del Swahili: Diner). És un sistema que permet operar des del telèfon mòbil per transferir i rebre diners, pagar nòmines, abonar factures o gestionar microcrèdits i assegurances, entre d’altres utilitats.

Safaricom (que té d’accionista minoritari a Vodafone) va posar en marxa M-Pesa a Kènia el 2007, i ara ja té més de 17 milions de clients.

L’èxit ha estat tant gran que ja s’expandeix per Uganda, Tanzània, Rwanda, Dubai o l’Afganistan.

Com funciona?

S’han aprofitat les botiguetes que hi ha als poblats per instal·lar una terminal de l’empresa (una mena de caixer).

Un exemple d’ús seria:  una persona del poble A vol enviar diners a una persona del poble B (ja que ni en poble A, ni en el B hi ha banc). La del poble A entrega els diners a la seva botiga, en allà li donen un codi que ell envia amb un missatge de mòbil a mòbil a la persona del poble B, qui en rebre el codi, va a la seva botiga on ensenya el codi i li donen els diners.

Per ser client de l’empresa i utilitzar els serveis, solament s’ha d’obrir un compte en qualsevol de les seves seus. El preus són inferiors als que costaria fer-ho en un banc tradicional.

Quins són els beneficis d’utilitzar el servei?

  • Es pot accedir al compte en qualsevol moment.
  • Hi ha un estalvi energètic i econòmic al no haver-se de desplaçar-se fins a una sucursal, que s’associa a un estalvi de temps.
  • Es poden pagar factures de serveis públics i del serveis ofertats.
  • Les empreses poden pagar les nòmines.
  • Es poden gestionar microcrèdits i assegurances.

Desenvolupament del projecte

M-Pesa processa més transaccions a Kènia, que Western Union a nivell Mundial.

Un 25% del PIB de Kènia flueix mitjançant aquest sistema. En hores punta, es fan fins a 200 transaccions per segon.

Empreses de tota mena l’utilitzen per oferir serveis:

  • Layaway ofereix microcrèdits per poder comprar bombes de rec.
  • Changamka Microhealth Ltd., ofereix serveis d’atenció a la maternitat.
  • Grunfos LifeLink ha creat un model de pagament pel subministrament d’aigua potable
  • Virgin admet pagaments amb MPESA pels vols entre Londres i Nairobi.
  • Women Enterprise Fundation, facilita microcrèdits i un sistema d’amortització.

Abans del llançament de M-Pesa, el sistema financer tradicional donava servei al 25% de la població adulta del País. Kènia tenia només 450 sucursals bancàries i 600 caixers automàtics. Avui, M-Pesa disposa de més d 35.000 agents distribuïts pel País, i un 70% del total de transaccions ja es fan amb M-Pesa.

Conclusions

Es facilita l’accés als més pobres a un sistema de finançament per microcrèdits per comprar material, iniciar una microempresa o invertir en salut.

A diferencia d’un sistema bancari tradicional on es distingeix entre clients rentables i no rentables, M-Pesa dona servei a qualsevol dels seus clients.

El sistema funciona en països amb una població dispersa i amb una xarxa bancària deficitària, que obliga a recórrer grans distàncies per trobar una sucursal.

Uns apunts i uns enllaços per acabar:

  • Els governs no tenen control, ni constància, d’aquestes transferències.
  • Els interessos generats pels diners emmagatzemats en el sistema van a parar a la Fundació de caritat M-Pesa Foundation.
  • A l’Àfrica, malgrat en alguns poblats no hi ha ni electricitat en canvi hi ha una bona cobertura per a mòbils.
  • Aquest és un gran exemple pràctic del bon ús que es pot donar a la tecnologia.
  • http://www.youtube.com/watch?v=zQo4VoLyHe0
  • http://www.vodacom.co.tz/vodacom-m-pesa

24 responses to “M-Pesa, el bon ús de la tecnologia

  1. Potser sí que és útil, però tanta tecnologia em fa venir una reflexió: portem el mòbil sempre a sobre com si res quan en realitat és una caixa forta i blindada que té tots els nostres contactes, contrassenyes i, sobretot, diners!!! Abans perdíem el mòbil i ens cabrejàvem més per la mandra d’haver d’anar a buscar un altre. Ara ens preocupem perquè hi tenim posada mitja vida.

    • Tens tota la raó. Els mòbils s’acabaran convertint en quelcom imprescindible, o més imprescindibles del que ja ho són.

      Els haurem de portar lligats al canell, com veiem en les pel·lícules que fan els que porten maletins plens de joies o d’alguna cosa de molt valor.

      S’ha de veure com estan muntades aquestes plataformes de pagament i quins sistemes de seguretat porten.

      De totes maneres, és una bona reflexió la que ens has deixat.

      • Exacte! He pensat el mateix que el Crític! Sí que està bé, per això, que puguin accedir a un sistema que fins ara era inexistent i sobre tot que els governs quedin al marge… que els governs d’aquí i d’allà són uns manguis!

        • És un cas excepcional, perquè de fet en queden a banda els bancs i els governs. Esperem que evolucioni a millor i que els duri. Es estrany però que tant els uns, com els altres deixin de participar en un possible negoci com aquest, ara bé, l’èxit ha estat tant gran i el nombre de persones es comptabilitza per milions, que aturar ara el que funciona sembla molt difícil.

  2. Uf! El problema dels microcrèdits al 3 mon es bastant complexe i no es tot tan fàcil com sembla, ja vaig escriure un post al meu blog sobre com aquest sistema es col·lapsava en 3-4 anys (provocant onades de suïcidis) a menys que els interessos fossin molt baixos (que normalment no és el cas):
    http://glamboy69.wordpress.com/2010/12/17/microcredits-el-fracas-de-la-solucio-liberal-a-la-pobresa/

    • Bé, M-Pesa no és un servei de Microdrètis, és molt més, és una plataforma que ofereix molts serveis. El principal és el de transferir diners.

      Amb l’èxit s’hi han afegit altres serveis, pagament de factures, contractació d’assegurances mèdiques o per a les collites. Un dels serveis que també s’hi ha afegit és el dels microcrèdits, que com dius, es pot acabar convertint en un problema si no s’ha dissenyat tenint en compte els fracassos que hi ha hagut en la implantació en d’altres països.

  3. No ho sé, és el que m’han dit, espero que sigui veritat.

    Gràcies a Espanya, ja els he de tocar per sobreviure.

    • Si, no té per què no ser un bon servei a l’hora que segur. De fet, tal i com van les coses, no estan incentivant l’estalvi. Tampoc estan incentivant el consum (entre l’atur, les retallades, les pujades d’impostos)…, així anem.

  4. Un gran sistema i iniciariva al fallit sistema bancari tradicional , Però creus que es podrà aplicar aqui? A nivell de recursos humans això seria una fàbrica d´aturats…si prevalen els interessos no el deixaran implantar. S’ inventaran altres alternatives abans que es generalitzi.

    • En països com el nostre, amb un sistema bancari en el qual a cada cantonada i en cada poble hi ha una sucursal bancària, el sistema a implantar ha de ser un altre. Ara bé, crec que aviat veurem sistemes de pagament per molts serveis mitjançant el mòbil. De fet ja n’hi ha, però encara no estan a l’abast de la majoria de persones, ni de mòbils. Imagino que els telèfons cada vegada (com ja passa) tindran com a finalitat principal la de fer de telèfons i es convertiran en mitjans per a una multitud de serveis útils.

      Els mòbils del futur amb els quals poder utilitzar tots aquests serveis, hauran de ser uns mòbils a preus assequibles (no serviria de res que els únics mòbils per poder operar aquests serveis fossin mòbils de 500 Euros).

  5. No en tenia coneixement, però em sembla molt bon sistema fugint del sistema bancari tradicional que ja s’ha demostrat que no funciona. Gràcies per donar-ho a conéixer.

    • De res Aineta!

      El sistema funciona i no hem de descartar en absolut que aviat ho veiem en moltes latituds donant serveis diversos. Si funciona, s’acabarà generalitzant.

      De fet ja fa temps que els telèfons serveixen per pagar determinats serveis en alguns països, però encara no hi ha plataformes que s’hagin globalitzat o que donin molts serveis a l’hora.

  6. Sembla interessant i pràctic… hem de donar una lliçó als bancs!

    • Els bancs han estat sorpresos per aquest èxit. Els bancs solament obren sucursals allà on preveuen un benefici i necessiten per fer-ho a la manera tradicional, un local, unes instal·lacions, seguretat i personal, en canvi, amb la tecnologia M-Pesa, amb molt menys fan més.

      • Mira, jo de bancs i caixes, n’estic farta. Cobren per tot. Ara obro comptes corrents a bancs que no cobren comissions i em tracten molt bé. En un d’ells hi ha un empleat que m’assessora en les millors condicions i em resol qualsevol problema, això sí, l’oficina és molt “cutre” però el resultat final és increïble.

        Crec que això que expliques, tindrà un bon resultat.

        • Ara hi ha una mena d’instrucció/consell del Banc d’Espanya a Caixes i Bancs per a que es pagui entre un 1,5 i un 2% com a màxim per als dipòsits bancaris. Això és jauja, visca la banca! Paguen poc pels dipòsits, cobren comissions per tot i no donen crèdit, mentre ells demanen diners a l’1% al BCE i són rescatats amb diners públic.

          • Jo els estalvis els tinc en un compte d’una asseguradora, l’altre dia en parlava amb el noi aquest del banc i diu que és el millor que es pot fer, no et cobren comissions, no et poden embargar (no sóc morosa, eh?) pots disposar en qualsevol moment dels diners i estan segurs. És un tema que m’amoïna molt. Si perdo el poc que tinc… a viure sota un pont!

          • No conec el tema de les asseguradores com a dipositàries d’estalvis, però si tu n’estàs segura i satisfeta, perfecte.

            Si, el darrer que es pot perdre és el que un pot tenir estalviat.

  7. Acollonant, veus com no tot està inventat???. No en sabia res i realment és un molt bon sistema per aquelles condicions.

    • Si, sembla que ha triomfat perquè, com dius, s’adapta a les necessitat i els preus són més barats que els dels pocs bancs que hi ha.

      Imagino que anirem veient moltes variants d’aquesta iniciativa fins que tothom operi amb el seu telèfon quasi bé tots aquests temes i els bancs vagin sent més residuals, (si més no en la seva estructura actual).

  8. M-Pesa patrocina aquest post? quina comissió en trens si el fem servir?

  9. “El sistema funciona en països amb una població dispersa i amb una xarxa bancària deficitària, que obliga a recórrer grans distàncies per trobar una sucursal”
    D’aquí poc Espanya amb les macro-fusions, fallides i absorcions. La xarxa d’oficines és deficitària fa molt de temps.
    Vaig llegir fa pocs dies que la banca desapareixeria en pocs anys gràcies a iniciatives com aquesta. Quedaria com una institució on anar-hi molt de quan en quan amb uns estalvis o a fer un crèdit de molta quantia.

    • Has sabut trobar un punt (la comparació amb Espanya després de les macro i múltiples fusions) que no havia sabut veure.

      No seria massa estrany que passi alguna cosa similar a aquesta a nivell global i que en poc temps només anem a una Sucursal Bancària en comptades ocasions.

      De fet, jo mateix gestiono el meu compte des de l’ordinador i trec diners des dels caixers, avui en dia ja vaig molt poc a la sucursal. Així doncs, tant bon punt arribi a tothom la tecnologia per poder operar des del telèfon de manera fàcil, segura i barata, tothom s’hi apuntarà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s