Ara a l’agost, amb més temps lliure, he repescat algun llibre que ja havia llegit feia temps.
En recomençar a llegir “Apologia dels ociosos i altres curiositats”, de Robert Louis Stevenson, m’ha semblat molt interessant el seu primer paràgraf i he decidit compartir-ho amb qui es miri aquesta entrada.
Diu: “Precisament en aquests temps, en els que tothom es veu obligat, so pena de lesa respectabilitat, a entrar en alguna professió lucrativa, i treballar en ella gairebé amb entusiasme, aixecar la veu en favor del partit oposat. El d’aquells que s’acontenten amb mirar i gaudir entre tant, pot semblar una pura bravata o una fatxenderia. I, no obstant, no hauria de ser així. El que s’acostuma a dir ociositat, i que no consisteix en no fer res, sinó en fer moltes de les coses que no resulten acceptades en els formularis dogmàtics de la classe dominant, tenen tant dret a refermar la seva pròpia posició com la laboriositat…”
Cal posar èmfasi en que això ho va escriure el 1894!
Mosaic 